Obra ressenyada : Fernando MOLINERO ; Juan Francisco OJEDA y Joan TORT, Los paisajes agrarios de España: Caracterización, evolución y tipificación. Madrid : Gobierno de España ; Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2011

Alegre i Nadal, Pau

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

  Ressenyes  188 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1Com fa al cas en una obra dedicada als paisatges de l’agricultura a Espanya, esdevé inevitable plantejar d’entrada què s’entén per paisatge i, més concretament, per pai-satge agrari. No caldria dir que el debat és complex, i encara més quan el paisatge s’ha convertit en un concepte obert, difús i susceptible de fer-ne interpretacions diverses. Tanmateix, no es pot defugir la necessitat d’establir un consens operatiu sobre aquesta noció, atès que constitueix la carcassa conceptual de la resta del tre-ball que ressenyo a continuació. Aquest és, precisament, el propòsit que guia el capítol introductori del llibre, «Marco conceptual», redactat per Valerià Paül, Joan Tort i Alexis Sancho. De primer antuvi, els tres autors con-templen el significat del paisatge en gene-ral, fent recurs a l’etimologia del terme i, tot seguit, del sentit connotatiu que se li ha afegit en els darrers segles. Com a resultat d’aquesta anàlisi, en resulta una conceptualització de la idea de paisatge en una doble dimensió d’objecte i de mira-da, la qual és indestriable i irreductible, i que ha estat emparada en bona mesu-ra pel Conveni Europeu del Paisatge de l’any 2000. En segon lloc, destrien acu-radament les relacions entre geografia i paisatge, bo i justificant l’oportunitat de tractar aquest aspecte per desenvolupar, tot seguit, un esquema interpretatiu de la consideració del paisatge al llarg dels temps. En darrer lloc, el gruix principal del capítol es dedica als paisatges agra-ris estudiats des d’una perspectiva geo-gràfica. Així, se singularitzen d’entrada diversos adjectius vinculables a paisatge (rural, agrari i agrícola) per explicar, acte seguit, com els ha estudiat la geografia i, més en concret, la geografia espanyola. Aquests darrers aspectes no són cap fote-sa, de cap manera. Ben al contrari, són els fonaments sobre els quals ha estat bastit aquest llibre.Els condicionaments ecològics d’un territori han estat considerats de sempre la base o l’assentament sobre els quals s’erigeixen els paisatges agraris, producte de l’activitat humana. És un basament, d’altra banda, al qual se li ha atorgat un valor considerable, però canviant a cada tombant històric. En un moment con-cret, es podia tenir per un factor deter-minant i abassegador, per passar, més endavant, a tenir un valor secundari i testimonial. Sigui com vulgui, però, en considerar que l’agricultura no és altra cosa que l’explotació econòmica del potencial ecològic, no es pot atribuir als factors naturals un valor relatiu, sinó fonamental. «Valga’ns Déu de caure en el determinisme», remarca la troica, «només pretenem valorar, senzillament, el gran paper que representen el clima, el relleu, els sòls i la vegetació natural en els apro-fitaments agraris». És una faceta d’estudi, d’altra banda, que està de moda, atès que els «avantatges comparatius» que ofereix cada lloc, cada comarca o cada regió per a la producció agrària deriven directament d’aquests factors ecològics. A més a més, en la conjuntura històrica actual, quan l’agricultura s’ha «globalitzat» o mundia-litzat, a cada territori li cal especialitzar-se en allò per al qual està més ben preparat. D’això en resulta que el potencial eco-lògic, segons quins siguin els condicio-naments imperants a cada lloc, sigui la forma més sostenible, duradora i racional de mantenir un territori aprofitat i orga-nitzat per a la producció agrícola, rama-dera i forestal.És, tanmateix, aquesta producció agrària, canviant i adaptada a la deman-Molinero, Fernando; Ojeda, Juan Francisco y Tort, Joan (2011)Los paisajes agrarios de España: Caracterización, evolución y tipificaciónMadrid: Gobierno de España; Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 606 p. + 1 DVDISBN 978-84-491-1084-9   RessenyesDocuments d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1 189da local sense menystenir la mundial, la generadora d’un paisatge agrari de gran volada, molt diferent de la tradicional, però concordant pel que fa a la necessitat comuna d’adaptar-se a les exigències cli-màtiques, morfològiques, edàfiques i bio-geogràfiques. És per això que Cayetano Cascos i Alipio García de Celis enceten el capítol «Marco territorial y ambiental» amb l’estudi del paper del clima sobre els aprofitaments agraris. L’anàlisi de situacions atmosfèriques dinàmiques i la comparació de diagrames ombrotèrmics fan aflorar, asseguren aquells autors, les disparitats o les semblances de les regions climàtiques a Espanya i dels paisatges agraris resultants, modelats per l’acció humana sobre un medi natural singular, amb una coberta vegetal modificada per l’acció secular de les generacions, les quals han actuat sobre un relleu contrastat i han creat uns sòls agraris molt diferents dels naturals, però molt dependents de la seva naturalesa i composició, tal com serà analitzat en capítols a venir.Com passa a qualsevol lloc, la història de la configuració dels paisatges agraris hispànics és molt dilatada. La situació actual de l’activitat agrària a Espanya i el seu reflex espacial, traduït a paisatges singulars, és el resultat de processos com-plexos de modificació de les estructures productives com a resposta a la valora-ció social i funcional diversa atorgada als espais rurals a cada moment històric. És un fet que posa de relleu la importància, adesiara remarcada al llarg del llibre, que té la dimensió dinàmica i diacrònica a l’hora d’entendre i explicar els paisatges de l’agricultura en el marc d’uns condi-cionaments físics, a la manera de verita-bles potenciadors o limitadors ecològics, els quals han influït significativament en els sentit d’aquestes transformacions i que han justificat, alhora, la gran diversitat paisatgística derivada de les pràctiques agràries.És per això que, per entendre el pre-sent, cal pouar en el passat. Ho detallen María Hernández, Pablo Giménez, Mila-gros Alario, Eugenio Baraja i Rocío Silva al capítol intitulat «Marco histórico», tant pel que fa a la història a llarg termini, amb els fenòmens que han constituït fites històriques i que han deixat la seva petja remota en paisatges agraris d’avui, com pels fets més acostats als nostres dies. Algunes de les empremtes més reculades són poc perceptibles, però, en qualsevol cas, l’acció humana multisecular ens ha deixat alguns exemples resplendents de paisatges agraris heretats. Les monogra-fies de la segona part de l’obra en van plenes. Ara bé, han estat les transforma-cions radicals succeïdes al camp espanyol des de mitjan segle xx les que han deixat una petja més profunda en el paisatge. En alguns casos, han liquidat les herèn-cies històriques; en d’altres, fins i tot respectant-les, han transformat el terri-tori per mitjà d’actuacions individuals i col·lectives d’una magnitud tan gran que esdevé impossible de reconèixer-hi aspec-tes significatius de la societat i del territo-ri tradicional. Tot amb tot, persisteixen i, si hi parem atenció, se’ns apareixen com a elements dispersos, de poca vàlua espacial, però de gran valor cultural. Les herències històriques, així com les muta-cions recents i la projecció cap al futur de l’activitat agrària i dels paisatges que modelen les societats agràries, són objecte d’anàlisi acurada en aquest capítol.El paisatge no hauria d’ésser entès, doncs, com una simple suma de relacions entre elements objectius presents en un lloc (ecosistema o espai geogràfic), sinó que, i per sobre de tot, és una convergèn-cia de percepcions subjectives i, per això mateix, patrimoni cultural natural d’una comunitat humana. Ensopeguem, doncs, amb una realitat «complexa (natural-històrica-cultural i objectivo-subjectiva), resilient (amb gran capacitat adaptati-va), socialment acceptable (identitària, connotada, simbòlica, autoorganitzada i autogestionada) i progressivament virtual o lliscant». En definitiva, conclouen els   Ressenyes  190 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1cinc autors darrerament esmentats, «els paisatges impliquen experiències viscu-des, emocionades i intencionals, les quals solen transmetre’s de manera creativa a través de metàfores literàries o iconogrà-fiques».A l’encalç d’aquesta via de pensa-ment, la qual recull la tradició geogràfi-ca moderna —qui no hi haurà ensumat l’ambientalisme vidalià—, Buenaventura Delgado, Juan F. Ojeda, Marta Rubio i Rocío Silva s’hi abonen en el capítol «Marco perceptivo: imágenes y represen-taciones», amb el complement de «Los paisajes agrarios de España: una mirada desde el aire», d’André Humbert. Hi encadellen una doble articulació a pro-pòsit d’alguns paisatges agraris espanyols, els quals, com es pot comprovar en les recreacions artístiques que tanquen cada monografia regional, són capaços de generar emoció, de ser la base d’obres d’art en diversos dominis i de recrear la natura a partir de la contemplació dels elements, de les seves formes, de les seves textures, dels seus colors, i tot això passat pel sedàs de la ment, de l’esperit creador, de l’individu que percep objectes diver-sos de maneres absolutament singulars i, sovint, irrepetibles. El paisatge, en con-seqüència, sorgeix de la simbiosi entre natura i cultura, canvia objectivament i canvia perceptivament, i, per això mateix, es copsa d’una manera multiforme, enri-quidora, el més sovint, de la parada de sensacions, vivències i models o patrons paisatgístics.Malgrat  la  prol i feració recent d’estudis, congressos, publicacions i inversions en centres d’estudi del paisat-ge, els curadors de Los paisajes agrarios de España en troben a faltar una delimitació i una valoració integrals i jerarquitzades. És per això que l’aproximació a les grans unitats del paisatge esdevé una tasca inde-fugible. La fan Fernando Molinero, Mila-gros Alario, Eugenio Baraja i Cayetano Cascos al capítol titulat «Clasificación y resultados». Amb aquesta finalitat, en el benentès d’una agricultura com a activi-tat basada en l’aprofitament econòmic del potencial ecològic, que, per assolir els avantatges comparatius que ofereix aquest potencial, li cal adaptar-se als condiciona-ments climàtics propis del lloc, conside-ren com a primer criteri de classificació, el climàtic, com sigui que el clima és el factor decisiu a l’hora d’aconseguir les millors collites i rendiments òptims amb una despesa mínima. És per això que, aplicat a la península Ibèrica i a Espan-ya, els sembla inqüestionable establir una tipologia dels paisatges agraris basada en el clima, atès que el seu territori es troba a la cruïlla de fluxos atmosfèrics diversos i contrastats. En segon lloc, els sembla clar que el criteri rector haurà de ser el de l’ocupació del sòl, en concebre, així, el paisatge agrari com la manifestació visual i perceptiva dels elements integrants de l’espai agrari en un territori. Finalment, és prou evident que un paisatge agrari, determinat pels conreus i els aprofita-ments obtinguts en un territori concret, la dinàmica del qual és regida per factors climàtics, és acusadament condicionat i modelat pel relleu, que li facilita la confi-guració morfològica, la seva silueta o perfil, el seu caràcter planer o costerut, els seus desnivells i altures i, fins i tot, representa el sòcol sobre el qual se’n formen els sòls, derivats, en part, dels factors climàtics i vegetals.Fins aquí els resums dels capítols metodològics de la primera part: «Aproxi-mación teórica a los paisajes agrarios de España: conceptualitzación, delimitación i tipificación». La segona part, «Los pai-sajes agrarios de España. Paisajes arquetí-picos» (p. 215-606), no s’enceta amb cap mena de text introductori. No li calia pas. La primera part de l’obra, sencera, justi-fica la tria dels vint-i-tres àmbits geogrà-fics peninsulars i canaris com a patrons o models originals de cinc tipologies de paisatges agraris d’Espanya: el terròs cerealista, les hortes i els conreus inten-sius, l’arboricultura i la viticultura medi-   RessenyesDocuments d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1 191terrànies, els aprofitaments de muntanya i les deveses extensives. A més a més dels autors citats fins ara, a les monografies dels paisatges arquetípics s’hi afegeixen els següents: Juan Carlos Guerra, José Domingo, Vicente José Gallego, Gemma Molleví, Águeda Villa, José-León García i Gustavo Pestana. En tots els casos, i amb totes les variants de detall que vulgueu, la plena adaptació de les exposicions singulars als criteris d’anàlisi avançats a la primera part aconsegueixen donar un to d’equilibri general de conjunt molt meritori. L’afegit de taules, mapes i foto-grafies als textos redactats pels vint-i-dos professors universitaris d’Alacant, Barce-lona, Jaén, La Laguna, Madrid, Santiago de Compostela, Sevilla i Valladolid fan molt bon efecte i convertiran aquesta obra en un treball de referència obliga-da en l’esdevenidor. Podrà semblar una altra geografia agrària d’Espanya, però no ho és pas. N’ultrapassa la significació de llarg. Pau AlegreUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Geografiapau.alegre@uab.catEl llibre ha estat concebut com a manual per als estudiants universitaris que s’introdueixen en l’àmbit dels sistemes d’informació geogràfica. És un objectiu ben comprensible donada la contínua renovació i innovació que es produeix en aquest camp del saber, i la consegüent necessitat d’actualitzar constantment els coneixements, les eines i els procediments que s’utilitzen en els SIG. L’edició és a càrrec de la Universitat Oberta de Cata-lunya (UOC), amb el suport del Servei d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona. Aquesta iniciativa mostra el dinamisme d’aquestes institucions en aquest àmbit de coneixement, que amb la publicació d’aquesta Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática es posicionen avantatjosament en un àmbit universitari hispano parlant molt extens. La realització ha estat a càrrec de diversos autors, coordinats per Antoni Pérez Navarro. És interessant veure com els autors provenen de camps molt dife-rents (enginyeria, geografia, matemàti-ques, física) i arriben al SIG recorrent camins diversos. Cal destacar també el contrastat  perfil professional dels autors, molts d’ells formats en el vessant més aplicat de la professió. Per altre cantó, la coordinació de diversos autors és sempre una feina difícil degut, naturalment, a l’enfocament propi que dóna al text el propi autor, i que corre el risc de restar uniformitat al conjunt. En aquest cas, tot i que l’estructura del llibre ha estat correctament escollida i de ben segur nombroses pautes han estat seguides, també es pot observar aquest fet en forma de capítols amb nivells d’aprofundiment diferent, o simplement de tons diferents. En tot cas, i al tractar-se d’un manual que pot tenir una lectura parcial d’alguna de les temàtiques que s’hi desgranen, aquest fet no desmereix aquesta interessant obra que permet posar-se al dia de les novetats en l’àmbit del SIG.Pérez Navarro, A. (coord.) (2011)Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemáticaBarcelona: Universitat Oberta de Catalunya, Col·lecció Manuales (Informática), 348 p.ISBN 978-84-9788-933-9

Ressenyes

MOLINERO, Fernando; OJEDA, Juan Francisco; TORT Joan (2011)Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución y tipificaciónMadrid: Gobierno de España; Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 606 p. + 1 DVD.ISBN 978-84-491-1084-9</p

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals

Crossref