En aquest article es reflexiona sobre el PDU de l'Àrea Metropolitana, com a principal instrument de desplegament del PTMB, i s'assenyala la possibilitat d'instruments alternatius adequats a la naturalesa diferent dels territoris metropolitans inclosos en l'àmbit del PDUAMB

Font, Antonio

En aquest article es reflexiona sobre el PDU de l’Àrea Metropolitana, com a principal instrument de desplegament del PTMB, i s’assenyala la possibilitat d’instruments alternatius adequats a la naturalesa diferent dels territoris metropolitans inclosos en l’àmbit del PDUAMB

Font Arellano, Antonio

UPCommons

Planejament territorial versus ordenació urbanística : el desplegament del PTMB 2010 a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest article es reflexiona sobre el PDU de l’Àrea Metropolitana, com a principal instrument de desplegament del PTMB, i s’assenyala la possibilitat d’instruments alternatius adequats a la naturalesa diferent dels territoris metropolitans inclosos en l’àmbit del PDUAMB.Postprint (published version

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

84 / Papers 55 / EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONAANTONIO FONTArquitecte, catedràtic d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de CatalunyaEn el marc del número monogràfic d’aquesta re-vista dedicat al Pla territorial metropolità de Bar-celona d’abril de 2010, a la varietat temàtica, als enfocaments i les valoracions dels autors dels di-ferents articles, s’hi vol sumar la qüestió del des-plegament del PTMB en l’àmbit de l’Àrea Metro-politana de Barcelona.Es tracta d’un assumpte crucial, atès el pes d’aquesta i del seu paper dins de la regió metro-politana com a territori metropolità especialment significatiu per avaluar, en relació amb la seva na-turalesa específica i en contrast amb les determi-nacions de planejament en altres territoris metro-politans, l’adequació del Pla per al tractament dels problemes actuals i les previsions de futur, així com la de les previsions per al seu desplegament. La diversitat de territoris metropolitans que cons-titueixen l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la seva característica morfològica genèrica de ciu-tat pràcticament contínua i el paper funcional en el seu conjunt com a principal centre metropoli-tà, exposa la necessitat de discutir si les opcions instrumentals plantejades per al seu desenvolupa-ment –Pla director urbanístic (PDU) de conjunt i posterior revisió/adaptació dels plans d’ordenació urbana municipal (POUM), o Pla d’ordenació urba-na estès al conjunt dels 36 municipis1 que incor-pori la delimitació i els propòsits establerts per al PDU– són les més adequades, o si és possible pensar en una tercera via que pugui donar una resposta, almenys teòricament, més eficient als problemes i oportunitats de futur a cadascun dels territoris metropolitans que integren l’AMB, a par-tir de les seves característiques específiques.Òbviament el problema que aquí es vol discutir, més enllà dels dubtes i incerteses propis de la seva dimensió tècnica, està immers en la qües-tió general de la governança metropolitana, i en particular, en la correlació de forces i l’oportunitat política per abordar una opció de planejament i de gestió o unes altres, però pot ser útil com a refle-xió des de la vessant tècnica del desplegament PLANEJAMENT TERRITORIAL VERSUS ORDENACIÓ URBANÍSTICA: EL DESPLEGAMENT DEL PTMB 2010 A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONAdel PTMB per ajudar, ni que sigui parcialment, a situar la naturalesa del problema en el procés politicoadmi-nistratiu de presa de decisions.1. El recent Planejament territorial a Catalunya i les previsions del seu desplegamentCom és sabut, tot i l’existència de la Llei d’ordenació territorial des del 1983, no és fins l’any 2004 que es posa en marxa el Programa de planejament territori-al, amb la proclamació dels criteris de planejament el 2005 i la redacció, al llarg dels últims cinc anys, dels plans territorials parcials de les set vegueries2.Es tracta de l’ordenació física d’aquests territoris, a tra-vés de l’ordenació dels tres sistemes (espais oberts, infraestructures de la mobilitat, assentaments), com a base per al desenvolupament socioeconòmic i l’as-senyalament de les actuacions prioritàries en una lò-gica espacial per al seu desenvolupament.Es preveu el seu desplegament, la seva concreció ter-ritorial, a través d’uns plans directors urbanístics3 i un plans especials, a partir de la coherència global del corresponent Pla territorial parcial, singularitzada per a cadascun dels territoris, amb l’objectiu de la defini-ció dels continguts d’ordenació supramunicipal amb major detall i per assegurar la coherència espacial dels plans d’ordenació urbana municipal.En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, es preveuen els plans directors del Maresme, del Garraf, de l’Alt Penedès, de la “ròtula” de Martorell, de la Plana del Vallès, de l’àrea urbana de Granollers i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com estudis d’alguns corredors d’infraestructures al Vallès (B-30, Eix Central i Eix del Congost).Voluntàriament els àmbits assenyalats no es delimi-ten amb precisió, per tant són de geometria variable i cal que sigui precisada pel corresponent PDU.En el cas del de l’Àrea Metropolitana, sí que s’espe-cifica la seva extensió mínima (vegeu nota 1), o la necessària coincidència amb l’àmbit territorial d’una 1. L’àmbit metropolità territorial de l’AMB, hauria d’incloure, com a mínim, els termes dels municipis de les entitats metropolitanes creades en la Llei 7/1987, de 4 d’abril, i de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona (article 5.2 de les NN.UU. del PTMB 2010).2. A partir del Pla territorial general de Catalunya de 1995, es redactà un primerenc Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, del mateix any, al qual seguiran el de Pirineu-Aran (2006), Terres de Ponent (2007), Comarques Centrals (2008), Camp de Tarragona (2010), Metropolità de Barcelona (2010), Terres de l’Ebre, de nou (2010) i Comarques Gironines, l’últim, de setembre del mateix any.3. Els plans directors urbanístics estan regulats per la Llei d’urbanisme 1/2005 i el seu Reglament (Decret 305/2006).85 / Papers 55 / PLANEJAMENT TERRITORIAL VERSUS ORDENACIÓ URBANÍSTICA: EL DESPLEGAMENT DEL PTMB 2010 A  L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONAentitat metropolitana, en el cas de la seva creació pel Parlament de Catalunya (art. 5.2 de les NN.UU. del PTMB 2010)4.2. El cas de l’ordenació urbanística de l’AMB: con-dicions de partida i diversitat dels territoris inte-grantsCom la mateixa memòria del PTMB expressa, les condicions de partida en el territori de l’AMB po-drien sintetitzar-se en:- Un alt nivell d’ocupació del sòl entorn de la ciutat central (la Barcelona de les rondes), amb ocupació intensiva dels espais més plans, amb l’excepció de les terres inundables del delta i la vall baixa del Llobregat, Collserola i els altres espais d’interès natural existents en les depressions litoral i pre-litoral.- Un desproporcionat consum de sòl, a causa de la dispersió dels teixits segregats i les baixes densi-tats, amb l’increment de la mobilitat i la congestió viària que això comporta, en un escenari d’insufi-ciència de transport públic.- Les repercussions ambientals, socials i econò-miques de l’actual model territorial, i el que això comporta de pèrdua de diversitat en els ecosis-temes naturals, l’alt consum energètic, etc., dins d’un creixent procés de crisi dels valors socials de la ciutat.Segurament, sense ànim de completar el diagnòs-tic, seria convenient, a més, insistir en la notable diversitat dels territoris que integren l’àmbit de l’AMB i en els seus diferents graus de metropo-lització, que reclamarien respostes diferencials en el desplegament del PTMB sobre aquells, tant en relació amb la modalitat de planejament més con-venient com amb el seu contingut.Així, apuntem que, a més de la ciutat morfològi-cament més contínua, com es la Barcelona de les rondes, podríem distingir una desena més de situ-acions específiques.Una primera hipòtesi sobre els territoris metropo-litans integrants de l’AMB podria distingir entre la Barcelona de les rondes, el front urbà del delta del Llobregat, el Prat-l’aeroport, les marges esquerra i dreta del Baix Llobregat, els territoris de la B-30, els baixos de la riera de les Arenes, els del Ripoll, de la riera de Caldes, el Baix Besòs, Collserola i l’Ordal, amb característiques morfològiques, am-bientals, funcionals i socials específiques, segura-ment amb peces a cavall d’un i un altre territori, i amb delimitacions geomètriques variables.Aquesta dissecció dels territoris metropolitans dins de l’Àrea, permetria apropar-se més a la natu-ralesa de cadascun d’ells, amb l’objectiu de trobar quins serien els àmbits territorials i el mode d’inter-venció urbanística més adequat.3. Determinacions generals i objectius del PTMB 2010 per al Pla director urbanístic de l’Àrea Metropo-litana de BarcelonaDe manera sintètica, la memòria del Pla territorial descriu les determinacions generals sobre el territori de l’AMB, ara integrada pels 36 municipis de l’espai central metropolità:- En relació amb els espais oberts, a més dels ja pro-tegits pel planejament vigent, com poden ser Collse-rola o el delta del Llobregat, el Pla els amplia i connec-ta amb els altres espais amb protecció administrativa (PEIN, Xarxa Natura) per a la seva articulació com a sistema: Garraf, Ordal, vall baixa del Llobregat i serra de Marina, com a espai continu que recorre la serra-lada Litoral.- Respecte als assentaments, en un àmbit tan inten-sament ocupat no es plantegen noves operacions d’extensió urbana, ni d’altres que no siguin les peces restants de l’actual sòl urbanitzable. En canvi, es re-coneixen noves oportunitats sobre les àrees urbanes en transformació, algunes d’elles de caràcter estra-tègic per a la regió metropolitana en el seu conjunt.5- En referència a les infraestructures de la mobilitat i el transport públic, actuacions sobre la xarxa ferro-viària, per a la millora de la comunicació interna, de les connexions amb la resta de la RMB i de connexió entre la xarxa de rodalies i el metro.Igualment, sobre el sistema viari, destinades a millo-rar la connectivitat global de la xarxa, la creació de vies exclusives per a mercaderies o per al transport públic exprés, i les destinades a treure el trànsit viari de pas a les zones urbanes.Quant als objectius fixats pel PTMB 2010 per al Pla director urbanístic de l’Àrea Metropolitana, la consi-deració dels quals ens permetrà discutir les alternati-ves de planejament més adequades al desplegament d’aquell, podem resumir-los així:a) La consideració de les oportunitats d’intervenció sobre les àrees urbanes en transformació.b) La definició i regulació dels espais de transició en-tre els sòls urbans i el espais oberts, dels espais de valor connector, i la gestió d’aquests espais.c) El desenvolupament de les centralitats urbanes.4. La posterior vigent Llei 31/2010, metropolitana de Barcelona, consolida l’àm-bit territorial.5. En relació amb les determinacions sobre els assentaments, el PTMB 2010 formu-la la seva proposta com a articulació entre els elements següents: - Tipologies de teixits: nuclis urbans i extensions, àrees especialitzades residenci-als; industrials; terciàries; d’infraestructures; d’equipaments, parcs i d’altres siste-mes; d’equipaments extensius i d’ús mixt. - Model territorial: centres de continus urbans, per grandària de població; centrali-tats, segons el seu paper metropolità, comarcal, municipal, petit nucli urbà o rural. - Estratègies urbanes, per a continus urbans intermunicipals (centres urbans, àre-es de transformació, o d’extensió d’interès metropolità, noves centralitats urba-nes, àrees especialitzades residencials que cal reestructurar, ídem industrials que cal transformar o consolidar i equipar) àmbit de reforçament nodal metropolità (àrees i eixos de desenvolupament nodal i àrees de polarització) i estratègies per a nuclis urbans (creixement mitjà, moderat, millora i compleció, rural) o per àrees especialitzades (reducció/extensió; i localització d’equipaments).86 / Papers 55 / EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONAd) La definició dels llindars de densitats, intensi-tats i estàndards per a cada part del territori.e) La concreció i el desenvolupament de les estra-tègies a les àrees especialitzades industrials que cal transformar o consolidar i equipar.f) L’establiment d’àrees de contingut terciari sobre les operacions de renovació i/o extensió urbana, en relació amb el transport públic d’alta capacitat.g) El manteniment i la millora de la relació entre la població ocupada resident i els llocs de treball localitzats, globalment o per subàmbits.h) El desenvolupament de les estratègies per a les àrees especialitzades residencials que s’han de reestructurar, especialment als vessants de la serra de l’Ordal.i) La definició i regulació del desenvolupament de les vies metropolitanes amb continuïtat en el terri-tori, d’escala més local.j) La localització de les àrees funcionals estratègi-ques existents i de noves reserves per a la seva ampliació, tot regulant els usos existents o els nous usos.k) Si és el cas, la fixació de determinacions urba-nístiques directament aplicables, d’acord amb l’ar-ticle 63.2 del vigent Reglament d’Urbanisme.El Pla director haurà d’establir les seves determi-nacions sobre els tres sistemes objecte del PTMB 2010, sobre l’àmbit territorial previst.A més de les regulacions normatives i ordenaci-ons físiques, el PDU haurà d’establir les condici-ons de programació [sic], de les actuacions plante-jades en ordre a un desenvolupament sostenible del seu territori.Es tracta, per tant, d’establir el marc d’adaptació del planejament general metropolità, amb la for-mulació d’un text únic [sic] per aquest àmbit, per tal d’homogeneïtzar-ne i d’harmonitzar-ne [sic] el contingut.En el cas que es tramiti un POUM (pla d’ordenació urbana municipal) plurimunicipal que incorpori els criteris de delimitació territorial i els propòsits del PDU, no seria necessari formular aquest últim (art. 5.2 de les NN.UU. del PTMB 2010).4. El desplegament del PTMB 2010 a l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona: les alternatives instru-mentals de planejamentA la vista de la diversitat (funcional, social, mor-fològica, paisatgística...) dels territoris metropoli-tans que integren l’àmbit de l’Àrea Metropolitana, i per tant, de la seva problemàtica urbanística dife-rencial, hom es qüestiona si les previsions sobre els instruments urbanístics per al desplegament del PTMB 2010 sobre aquest territori són les més adequades i possibles.Com ja hem apuntat en la presentació d’aquest tre-ball, el Pla territorial planteja normativament l’alter-nativa entre l’elaboració d’un pla director urbanístic –sobre l’àmbit territorial dels 36 municipis i amb les determinacions generals i objectius anteriorment re-sumits– i la posterior concreció en les revisions/adap-tacions dels corresponents POUM municipals, o bé la directa tramitació d’un únic POUM plurimunicipal que incorpori tant els criteris de delimitació territorial, com els propòsits assenyalats pel PDU (art. 5.2 de les NN.UU.)6Per altra banda, segons la Llei 31/2010, l’aprovació del PDU de l’AMB ha de donar pas a l’elaboració d’un únic POUM que haurà de substituir l’encara vigent PGM-76, determinació per tant no coincident amb l’alternativa anterior.Als eventuals avantatges de poder comptar amb una ordenació urbana del conjunt de l’àmbit, amb una previsible major atenció als elements de caràcter supramunicipal e intermunicipal i amb una institució (l’AMB) amb personalitat pròpia per exercir-ne el con-trol i la gestió, es contraposen, a més de les dificul-tats (més de 635 km2 d’extensió, 4 milions d’habi-tants) i incerteses (ha de ser com el PGM-76 al qual es pretén substituir?) en la seva elaboració tècnica, la quasi impossibilitat de la seva aprovació política, pel seu contingut molt més de detall i de repercussions immobiliàries que el ja vigent PTMB-2010.Davant d’aquestes dificultats, la segona alternativa –la posterior concreció del PDU a través de les re-visions/adaptacions individuals dels corresponents POUM municipals– ha estat la defensada sobretot des de l’àmbit municipalista com l’oportunitat d’una major aproximació a les especificitats (problemes i oportunitats) de cada municipi, d’una major autono-mia municipal en la presa de decisions sobre l’ordena-ció urbana del seu territori, i d’una major facilitat pel que fa a l’aprovació i tramitació administrativa.Per contra, els inconvenients podrien ser, a més de la ruptura amb l’ordenació urbanística de conjunt (enca-ra avui existent, per al conjunt dels 27 municipis del PGM-76), previsibles conflictes en les delimitacions territorials de les determinacions espacials del PDU, i una menor atenció i major dificultat per a la gestió dels elements de caràcter supramunicipal o intermu-nicipal.Segurament, les dificultats de les alternatives anteri-ors són l’expressió, entre d’altres, de l’existència de diferents territoris metropolitans i de diversos graus de metropolització dins de la mateixa nova Àrea Me-tropolitana, i suggereixen la possibilitat d’apuntar una tercera via, amb l’objectiu d’apropar l’instrumental ur-banístic disponible a la naturalesa dels problemes i de les oportunitats existents.Així, a partir de la redacció de l’obligat PDU, sobre l’àmbit territorial i els objectius i determinacions fi-xades pel PTMB 2010 per a l’Àrea Metropolitana, 6. També, la previsió en el mateix article, que en el cas que el Parlament de Catalu-nya aprovés la creació d’una entitat metropolitana de Barcelona, l’àmbit territorial del PDU hauria de coincidir amb l’àmbit d’aquesta.87 / Papers 55 / PLANEJAMENT TERRITORIAL VERSUS ORDENACIÓ URBANÍSTICA: EL DESPLEGAMENT DEL PTMB 2010 A  L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONAsemblen possibles els instruments urbanístics se-güents per desplegar-lo:a) Uns “plans d’ordenació urbana” intermunicipals o supramunicipals sobre aquells territoris metro-politans de ciutat contínua en els quals les divisi-ons municipals són irrellevants, per tal de fer-ne una ordenació conjunta, amb especial atenció als elements de caràcter intermunicipal o supramuni-cipal. Per a la majoria dels territoris individualitzats anteriorment seria una opció adequada.b) Uns “plans especials” per a l’ordenació de les actuacions sobre les àrees especialitzades espaci-alment discontínues, amb estratègies d’interven-ció i projectes d’obra (reequipament, densificació, etc., i reurbanització, sanejament, serveis), o de protecció d’espais oberts (parcs metropolitans, corredors ambientats, etc.).c) Uns “projectes urbans” per a les actuacions amb determinacions urbanístiques directament aplicables (equipaments, espais urbans, infraes-tructures), possibles segons la legislació vigent.Aquesta hipotètica tercera via, plantejada a la vis-ta tant del nou marc institucional, amb competèn-cies i responsabilitats pròpies, com de possibles agrupacions o mancomunitats municipals, posa l’èmfasi en els principals reptes de l’ordenació ur-banística actual:- L’especificitat i complementarietat entre el pla-nejament territorial i l’ordenació urbana en la con-dició transescalar de les operacions de l’ordenació espacial, per tractar els problemes i abordar les oportunitats per a la seva resolució.- La conveniència d’un enfocament del plane-jament físic de caràcter a la vegada estratègic (poques coses però les importants) i operatiu (en relació amb les possibilitats en cada moment concret). La introducció del factor temps en el desenvolupament de les operacions previstes i el repartiment de càrregues i beneficis en unitats territorials menors.- La màxima aproximació possible a les caracte-rístiques diferencials dels diferents territoris me-tropolitans, als seus problemes i oportunitats, als seus usuaris, i als seus òrgans de govern i de ges-tió.Per tant, un planejament urbanístic que s’ha de construir més des de la diversitat de tipus de pro-blemes i situacions metropolitanes que des d’una tranquil·litzadora unitarietat i homogeneïtat, sem-pre contestada per una tossuda realitat territorial.

Planejament territorial versus ordenació urbanística : el desplegament del PTMB 2010 a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Diposit Digital de Documents de la UAB