Sobre la relació home - món de la novel·la 'Viatges i flors'

Campillo, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Mercè Rodoreda: la realitat i els miralls

Sobre la relació home - món de la novel·la 'Viatges i flors'.Obra ressenyada: Mercè RODOREDA, Viatges i flors. Barcelona, 1980

Diposit Digital de Documents de la UAB

Merc; Rodoreda: la realitat i els miralls, per Maria Campillo Sembla que amb 1Mirall trencat (1974) Mer- ce Rodoreda cloia una etapa de la seva tra- jectbria literaria i, en aquest sentit, Viatges i flors (1980) representa l'inici de nous ca- mins en que l'autora adopta l'actitud del viatger a qui pregunten: «Per que, si va ena- morar-se'n, no s'hi va establir?»: «Perqu& la meva feina no és aturar-me, sinó mar sempre endavant; continuar la infinita bus- ca i captura de cors obscurs i de costums ignoratsp (Viatges i flors, p. 43). 1 és pot- ser l'aspecte viatger, itinerant, el que desta- ca i diferencia temiticament aquesta nova etapa rodorediana, continuada a Quanta, qztanta guerra,' en tant que incideix direc- tament en el tipus de relació home-món que es produeix al iiarg dels capítols i que és, en definitiva, la novella. 1 no pas perque variin substancialment els tipus de personat- ges nove~stics, ja que hi ha una continui- tat en la preferencia per protagonistes inno- cents, simples i amb possibilitats d'enfrontar- se a la realitat d'una manera no intellectual (i el d'aquesta obra, corn Aloma, corn Colo- meta o Cecília és, volgudament, una pagina en blanc, tal corn I'autora explica al prbleg: «Hauria de ser un noi encara amb la llet als Ilavis, que, corn als poetes, tot el que veiés el deixés sorpres». 1 no em sembla ac- cessori de remarcar la identificació entre in- nocencia i actitud poetica). Ara bé, en un altre sentit, el protagonista -aquest Andreu Guitart que vol «anar pel món. Ser de tot arreu i no ser d'enlloc» (p. 227)- és l'anti- Aloma i l'anti-tots-els-personatges-anteriors, en tant que traspassa la tanca del jardí, la porta de la casa, els Iímits dels carrers o de la ciutat (espais naturals en les altres novel- les rodoredianes) i es Ilanca a córrer món. Així, l'experiencia de la realitat, que per als altres protagonistes es resolia concentrica- ment, a I'entorn d'eiis mateixos i de les seves topades -involuntiries, inevitables- amb el món exterior, experiencia, per tant, només referida al propi cas i, doncs, forco- sament parcialitzada, s'amplifica ací a tra- vés del viatge iniciitic. Andreu se'n va a la guerra - e n  realitat, en tant que fuig d'a- questa, se'n va a fer camí tot sol («Vaig dir- li que m'agradava fer camí tot sol per poder mirar les coses ben a poc a poc», p. 184). Se'n va a «mirar», a «coneixer», a «sorpren- dre's» o a «meravellar-se» d'aiib que veu, 1. Merci? RODOREDA: Quanta, quanta guerra ... (Barcelona, El Clubs dels Novel,listes, 1980), 250 ps. u...hi havia un plec de fulls que nomes parlaven de miralls. Al comenqament d'a- quells fulls el senyor Ardevol deia que cada home 6s el mirall de I'universr (p. 132). perque aquel1 que empren el camí acumula, sobre l'experiencia referida a la propia vida, la de totes les series de vides, de casos i coses que troba. La tradició del tema dins la literatura universal és prou coneguda, i, en aquest sentit, el liibre és relacionable, per exemple, amb obres tan distanciades tem- poralment i culturalment corn el Llibre de rneravelles, de Ramon Lluil (on Felix, per tal d'iniciar-se en la ciencia de la vida, «ana- va per los boscatges, e per munts e per plans, e per erms e per poblats, e per prín- ceps e per cavaiiers, per casteiis, per ciu- tats; e meravella's de les meraveiies qui són en lo món; e demanava co que no entenia, e recontava co que sabia; e en trebaiis e en periüs se metia per tal que a Déu fos feta reverencia e honor»), o, en un ordre de la fantasia poetica (que sembla estar-ne, tam- bé, en la intenció de Quanta, quanta guer- ra), Alicia en terra de meravelles, de Lewis Carroll. Així, Andreu veuri paisatges i fets de moltes menes i trobari homes feliws i homes desgraciats, els que han trobat la pau i els que la cerquen; penjats, Iladres, apro- fitats, avars, envejosos i altruistes; savis que diuen sentencies, I'home del gat i el que va néixer cansat, l'home que menjava massa i el que no volia perdre l'ombra; nenes in- nocents i molineres procaces, la dona aven- tura i la dona casolana; i sabri que és la por i el xantatge i les diverses interpreta- cions de la paraula «Mort» i de la paraula «Felicitat», I'opcionalitat de l'home entre I'ac- titud meditativa i la contemplativa i, so- bretot, que les vides i els ílocs, aparentment repetits, no són iguals per a tothom, perque són «de la manera que cadascú els mira» (p. 227). Aprendri, en definitiva, l'experiencia de la realitat a través de I'acumuIació i la diver- sitat, de la suma de les coses que veu i de les que somia, de les «sentencies» que li diuen i de les «moralitats» que en treu i sabrh que tot aixb és només un coneixement aproxi- mat de la realitat objectiva, perque aquesta, corn a tal, no existeix, sinó que existeixen, sobretot, els uiis i els miralls, és a dir ma- neres de mirar -de subjectivitzar, d'interio- ritzar- la realitat exterior («Els uils són el mirall de I'inima i del món», prbleg a Mira11 trencat) i formes de reflectir, que són també formes d'escriure o de poetitzar. Perque, evidentment, la intencionalitat comporta una tecnica i, una vegada més, fons i forma acostumen a ser el mateix. Perque la novella, en la seva composició, es «des- Els Marges, 21. 1981 129 novellitza», es fragmenta i, encara que con- serva un travament que prové sobretot de la presencia continuada del protagonista, es converteix en un enfilali dl«eximplis» (com «eximplis» s6n les aventures del Felix de Llull) i, si em forceu, de rondalíes (amb tí- tols tan reveladors corn «L'home que ca- minava d'esquena al sol i a la lluna»). Cal convenir, doncs, que Merce Rodoreda, en aquest aspecte, exercita el retorn als inicis propi de les epoques de crisi novellística (potser és que, corn deia Bergonzi, la novel- la és un genere en crisi permanent), o bé hem de considerar que l'autora posa en qüestió la continuació de la seva obra en una direcció que considera ja exhaurida? Sigui corn vulgui, aquesta fragmentació «episbdica» és el que dóna al mira11 una qualitat calidoscbpica i fa possible que el protagonista, quan es mira en l'aigua del llac (i  tots els camins -totes les formes de vi- da- porten a una aigua o altra -una ma- nera o una altra de reflectir-les-), s'encanti amb els seus ulls «per tot el que hi havia a dintre, per tot el que havia vist» (p. 210). Tot allb, gent i paisatges, «que havia viscut perquh jo la pogués coneixer, i que em vol- taria tot al llarg del camí ... » (p. 246). Aixi, la maduresa o el que diferencia l'aprenent d'home (possible heroi innocent de gesta ele- vada) de l'home (antiheroi vacillant entre la vida i la mort) és sobretot el coneixement de les coses a través d'un mateix, la capa- citat de percepció i d'emmirallament d'ell en les altres coses i de les altres coses en ell. Per aixb destacaria, d'entre els molts ensenyaments destacables, els episodis del mirall que introdueixen la segona part i que representen la Uuita del protagonista per adquirir aquesta «altra visió» de la realitat. Quan Andreu es pregunta que devia veure en el m i r d  el setiyor de la casa vora el mar es demana, corn el mateix stnyor, l'essencia del seu veritaale jo (és l'home alguna cosa més que allb que reflecteix?), i encara que trenqui el mirall, que negui el problema (o que s'hi enfronti?: «Darreta el mirall hi ha el somni; tots voldríem atenyer el somni, que 6s la tlostra més profunda realitat, sen- se trencar el mirall», prbleg a Mirall tren- cnt), trobarh miralls en llacs i en rius plens de sang que reflectiran els seus ulls, i aquests, al seu torn -mira11 dins el mirall-, tot el que hauran vist. La funció vital con- sisteix, doncs, a «mirar» i a «reflectir», i també la funció poetica («La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares din- tre el cor. Tot en mi torna somni», segons paraules de Riba). 1 potser és la suma de les dues funcions en el protagonista i de la interacció realitat-somni el que dóna a l'escriptura aquest to poemitic i desrealit- zat. Perque, parlant de realitat, ¿quina fun- ci6 té la guerra en tot aixb? Em sembla que I'autora ja ho diu al prbleg que «de bata- lla, allb que se'n diu una batalla, no n'hi ha cap». La guerra, doncs, no existeix corn a situació bellica, sinó corn a experiencia d'u- na realitat Iímit, corn un crispat locuwntia- menus, que és la síntesi d'una realitat im- peklida al canvi per desig de llibertat o per necessitat de justicia. Crec, doncs, que se- ria erroni analitzar la novella corn un relat «de la nostra guerra», en tant que no hi ha un aesig de localització concreta, geogrifica i temporal; hi ha, en canvi, una volguda es- sencialització poetica de la dialkctica honie- món, o «jo»-realitat, si es vol. Sense que aixb vulgui dir que aquesta problemitica no sigui present en altres obres de M. Rodo- redil de ternatica exactament localitzable en el temps i en l'espai. No he cregut mai, corn el senyor Soler Serrano semblava creure en la prou vergonyosa entrevista que tots recor- dem, que La plap del Diamant fos només una nostilgica i costumista obra-homenatge al barri de Gracia, pero és obvi que, en aquesta desnoveiiització de la novella, hi ha un volgut despullament encaminat a enfron- tar directament home i món (qualsevol home ingenu en qualsevol m6n cruel i esperancat a la vegada), perque el que compta, en dar- rer terme, és I'aventura individual, l'expe- ciencia que neix del desig de Ilibertat, que és l'experiencia del coneixement (místic, amo- r&, poetic, tant se val), reservada, per a Merce Rodoreda, corn per a Verdaguer o Maragall, als infants, als innocents, als poe- tes, perque d'ells és, en definitiva, el regne dels cels. 

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1981/93183/marges_a1981m1n21p129.pdf

Mercè Rodoreda: la realitat i els miralls /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB