Una primera versió d'aquest treball fou presentada en el marc del 2n Simposi Josep Pla el 1994. Una reelaboració posterior obtingué el 16è Premi d'Assaig Breu organitzat per l'Associació per al Foment de la Cultura CatalanaPere Ballart analitza l'ús i el mecanisme de la ironia en l'obra de Josep Pla per establir l'"adhesió incompleta" com a "raó última del seu permanent to irònic". Tot seguit, l'autor ofereix un catàleg de fins a dotze recursos retòrics, amb exemples, en què posa de relleu el domini i la complexitat de l'ús planià de la ironia
