Carner, Josep

Diposit Digital de Documents de la UAB

Cinc cartes de Josep Carner a Carles Soldevila (1920-1922)* Les cartes que avui transcrivim pertanyen al llegat de Carles Soldevila i són, de fet, les úniques traces que han restat de l'intercanvi epistolar que I'escriptor va man- tenir amb Josep Carner.' Probablement el carteig entre aquests dos personatges du- rant la decada dels anys vint va ser més assidu i abundós del que aquestes mostres re- presenten i és de témer que les mutilacions que va patir l'arxiu soldevilia en els anys d'exili afectessin també alguna de les missives carnerianes. El buit de lletres poste- riors a la guerra només es pot explicar, en canvi, per la simple raó de la seva ine- xistencia. L'esvoranc de l'expatriació, la diferencia d'actituds i la disparitat d'ocupa- cions dels dos homes devien contribuir, entre altres coses, a refredar el tracte, per bé que Soldevila conservés fins al final una devoció literaria pel ve11 noucentista que no va dubtar a reconeixer sempre com a impuls decisiu per a la seva propia obra. A l'any 1959, Soldevila afirmava encara el següent: «En la meva historia el nom de Josep Carner és escrit en lletres d'or fi que l'aire no ataca ni el temps entela, perque, si el1 no hagués existit, jo segurament hauria trigat més a decidir-me a escriure en catala.»* Les cartes que segueixen no poden sinó confirmar l'assumpció d'aquest mestratge. No hi ha, pero, cap sufici~ncia professoral en les respostes del més veterh; s'hi detecta, ben al contrari, una cordialitat que sense arribar mai a la confianca i al tracte afectuós que gastava amb Jaume Bofill i Mates pot oferir alguna noció de la coincidencia de genis que els devia unir. 1 també dels seus interessos. Dos en concret són específicament consignats a les cartes: els Amics de la Poesia i I'aventura editorial Fenix. * Aquest treball forma part de la DGICYT núm. PB94-0710. 1. Des de fa uns quants mesos, els papers de Soldevila són en dipbsit a I'Arxiu Nacional de Catalunya per voluntat expressa dels fills de I'autor que han consentit també, amablement, la publicació d'aquest grapat de cartes. 2. Carles SOLDEVILA, En I'homenatge a Josep Carnw, dins L'obra de Josep Carner. Volum á'homenatge a cura desetanta-dos autors, «Biblioteca Selecta,,, núm. 263 (Barcelona, Editorial Selecta, 1959), ps. 316-317. Els Marges, 54, 1995 85 La falta d'un estudi global dels Amics de la Poesia no ens ha ~ r i v a t  de tenir una " idea prou ajustada del naixement de I'associació. Sempronio explica com la iniciati- va es va covar als salons de te del Royal, entre els freqüentadors d'una tertúlia que, a més de Carner i Soldevila, entrevenien Jaume Bofill i Mates Jaume Bofill i Ferro, Mari2 Manent, Francesc Sitja i Pineda o Ramon Sunyer, i Albert Manent., pel seu costat, proporciona alguns detalls sobre la fundació i els proposits del col lec ti^.^ Res no se sap, en canvi, del negoci de Fenix. No he pogut trobar el menor iridici que I'empresa arribés a fi de bé ni als peribdics ni als butlletins bibliografics de I'epoca, així és que només ens podem refiar de les fragmentaries notícies que brinden els pa- pers íntims per confegir suposicions. La lletra de juny de 192 1 on Carner expressa el neguit per aclarir els comptes arnb la Políglota -una editora fundada per el1 cap al 1920 arnb un financament basat en accions- és una peca d'aquest trencaclosques, encaixable amb una altra carta del mes de novembre, adrecada a Jaume BoGll i Ma- tes, que contenia acurades indicacions sobre el mateix temas4 Les referencies fan pen- sar que Fenix devia voler ser una societat editorial, engegada per escriptors i sostin- guda presumiblement arnb els diners dels propis literats i d'un grupet de petits in- versors. La manca d'informacions precises empeny, pero, cap a la conjectura i en aquesta línia cap preguntar-se si l'efímera Biblioteca Popular Este1 no tindria algu- na cosa a veure arnb la primitiva idea de Fenix. Els anuncis de la ((Biblioteca Popu- lar Estel» que varen apareixer als diaris vers el gener de 1922 presenta.ven una collecció de format econbmic que pretenia divulgar la millor literatura catalana i universal a preus mbdics i es comprometien a publicar llibres tan heterogenis com Epistolari de Beethoven, Viatge al Pol del Nord de Nansen, Pamflets de Carles Solde- vila o una novella de Carner. Tanmateix, el cataleg es va obrir i es va tancar arnb la traducció sagarriana de L'escola dels marits de ~ o l i e r e  . . . 5  La proximitat de dates, la incorporació de la Políglota com una de les seus per a formalitzar subscripcions i el text propagandístic ins'istint en els eventuals ((reiultats patribtics» que podia donar I'empresa constituida per Bofill i Ferro, Carner, Joan Crexells, J.V. Foix, Tomh Gar- cés i ~ a n e n t ~  inciten a una identificació aue la significativa absencia del nom de '-2 Soldevila entre els promotors i la marica de pistes més solides tal vegada ens haurien de fer desestimar. Sigui com sigui, axnb independencia dels enigmes que persistei- xen, totes aquestes activitats ratifiqum l'interes de Carner per no tallar amarres arnb la cultura catalana del moment i per a mantenir-hi una projecció personal que con- trasta arnb la seva tossuda negació de qualsevol sentiment de nostalgia cap al país.' He copiat les cartes fil per randa, sense modificar-ne ni les grafies ni la puntua- ció. La calligrafia de Carner resulta prou entenedora en general, tret de la d'un pare11 de mots que m'han estat difícils de desxifrar. He optat, en aquests casos, per indi- car la vacillació interpretativa afegint, com és costum, un signe (?) al costat. 3. SEMPRONIO, L'bwa del te, dins Aquelln entremaliada Barcelona, «Biblioteca Selecta», núm. 500 (Barcelona, Editorial Selecta, 1978), ps. 93-5 i Albert MANENT, Jostp Carner i el noucentisme. Vida, oha i llegendz, ~Llibres a I'Abast*, núm. 76 (Edicions 62, 1988) El" edició: 19691, ps. 204-205. 4. Epistolari de Josep Carnw, a cura d'Albert MANENT i Jaume MEDINA, volum 1, ~Epistolaris de la Catalunya ContemporAnia», núm. 2 (Barcelona, Curial, 1994), ps. 122-123. 5. MOLIERE, L'escola dels marits, traducció de Josep Maria de Sagarra, «Biblioteca Popular Estel», núm. 1 (Barcelona 1922). 6. Biblioteca Popular «Este[», «La Veu de Catalunyan (ed. vespre, 19-1-1922), p. 14. 7. Considereu pel cas les declaracions que el cbnsol de segona classe a Costa Rica féu a Melcior FONT (Conversa amb Jostp Carnw, aLa Publicitatn, 26-1-1927, p. 1) o segons quines afirmacions del pro- vecte exiliat a Baltasar PORCEL Vosep Carnw I'altapnmanhcia,«Serra d'Or», VIII, núm. 12, desembre de 1966, ps. 35-47). 86 Cartes i documents [Lloret de Mar, 8 de setembre de 192018 Caríssim: Madame i jo agraim infinitament els vostres saluts. La vostra postal nornés té un defecte: que no hagi pogut sortir-hi I'operador. Jo demii, dissortada- ment, acabo I'estiueig, encara que potser torni aqui un diumenge o Tornaré, doncs, a ésser telefonable a «La Veu»1° de 12 a 1, esperant un mot d'ordre vostre. My love to your charmy wije. Vos tre J. Carner [Genova] 14 juny 192 1 Sr. En Carles Soldevila Barcelona Car amic: vaig rebre la vostra primera Iletra. No la vaig contestar, esperant una avinentesa de calma i de normalitat. Ara, en rebre la segona, tot m'he ruboritzat: és que el temps no passa per a mi. Acabem de fer el trasloco12 del nostre Consolat, que era en un petit cau hbrrid i ara és en un piset decent.13 Tinc ara la meva cambra personal, i treballo com mai.14 8. Targeta postal. Anvers: Lloret de Mar. Freu d'es Bot. Corn que no hi figura cap data prenc de referencia la del mata-segell. 9.  L'escriptor va passar els estius de 1919 i 1920 a Lloret de Mar arnb la seva farnília on va pro- moure diverses activitats per animar la colonia d'estiuejants. D'entre totes aquelles iniciatives paga la pena destacar els Jocs Florals de I'agost de 1920 en els quals Carles Soldevila va exercir de rnernbre del consistori. Llegiu el reportatge sobre I'arnbient vacacional de Lloret que Carner va escriure amb el pseudbnirn d'oleguer del REC6, Lloret, parad& gentil, «D'Ací d'Alli», núm. 10 (octubre de 1919), ps. 916-926. Podeu llegir tarnbé les planes que Esteve FABREGAS i BARRI dedica a aquelles estades carne- rianes: Lloret de Mar. La historia marinera. El turisme. L'esperit, «Biblioteca Selectan, núm. 269 (Barce- lona, Editorial Selecta, 1959), ps. 186-190. 10. Corn és sabut, I'escriptor va treballar a «La Veu de Catalunya» -amb variacions d'intensi- tat i cornesa- des de 1902 fins al 1928, salvant el petit lapse d'uns quants rnesos el 1922 que coinci- deix arnb I'escissió del grup d'Acció Catalana de dins la Lliga. Sobre les raons d'aquest truncament ve- geu la carta del 26-X-1922 adrecada a Jaurne Bofill i Mates dins Epistolari de Josrp Cdrnev, vol. 1 ,  ps.132-133. 11. Carta manuscrita en un paper arnb la capcalera: .Consulado General de España en Italia». 12. Subratllat a I'original. 13. Segons les dades i les dates que Albert Manent aporta a la seva biografia sobre Carner, I'au- tor va prendre possessió del carrec de vice-consol a Genova el 14 de mar$ de 1921 i s'hi va estar fins 1'1 de seternbre de 1924. Certifiqueu-ho, doncs, a Josep Carner i el Noucentisme, p. 219. Soldevila va es- criure per a I'ocasió un articlet glossant les paraules d'acorniadarnent que el poeta havia adrecat als Arnics de la Poesia (MYSELF, Hojas de dietario. Barcelonisit~o, «La Publicidad», ed. rnatí, 19-1-1921, p. 1). 14. El testirnoni de Josep Pla confirma la intensitat feinejadora de I'escriptor a Genova. Josep PLA, Obra completa. Homenots tercera serie, vol. XXI, Barcelona, Edicions Destino, 1972, ps. 233-271). Estic refet d'un cert ensopiment que m'havia dat el canvi de lloc i de vida. No era, ben mirat. enso~iment. sinó dolcíssima distensió. immensa felicitat animal. La meva muller, els meus infants es troben també aquí admirablement. hem conegut bons amics d'ambdos sexes. El viceconsulat, per ara, dona per a viure, i si be la pesseta s'esfonza, cosa(?) funesta per al que hi cobra, les coses baixen de preu, i aixo és una petita compensació. No enyoro Barcelona, la lletja Barcelona dels darrers temys (un dels motius més poderosos de la meva escapada); l'enyoranca mai ha estat una de les meves tares; potser per ue porto el meu país al damunt, com els cargols. 7 Parlem del m.' Teniu tota la raó: cal publicar la vostra obra.16 En aquest sentit escriure a En Virgili: i aquest és yrecisament un punt en el que el1 no pot fer altra cosa que acon~ellar.~' Perb hi ha una qüestió previa. Amb la mateixa claretat que li parlaré a el1 sobre aquell punt us parlaré a vós d'un altre. Cal cloure la cons- titució de la societat, pagant la resta de les accions. Tants ajornaments no permeten que ni la Políglota ni nosaltres treballem en ferm. Ens manca aquell ambient que només donen les núpcies definitives. Jo, si tothom compleix, estic disposat a anar peribdicament a Barcelona perque ens entrevistem i eixam~lem la nostra esfera d'acció: estic tan enamorat i tan con- vencut de la idea del F2nix com el primer dia: el que aqui veig, d'ordre editorial, em confirma en els meus parers. Convé que decidiu la vostra muller al viatge del qual em parleu. La meva dona i jo tenim el millor record de la seva bellesa i de la seva gracia, i miraríem de fer-li suau l'estada aqui. Desenganxeu-la dels fills. Una muller que s'estimi ha d'esser mig maitresse mig narse. Pero ara toca el torn a un nou viatge de noces.18 Saludeu-la ben afectuosament de la nostra part. No he corregut encara per Italia: espero la tardor. Perb Genova, ja ho veureu, té coses boniques en ses voltants. Rebeu l'abragada del desterrat: us llegeixo encara (L[a] P[ublicidad] vé al C[on- ~ o l a t ] ) ' ~  i no us pot oblidar vostre aff.. Josep Ciarner La meva adreca particular és 53  Via Casaregia (?) int. 4 Pero és millor escriure'm al Consular: (el correu d'aquí és horrible): Via A.M.Maragliano 18 int. 2 15. Subratllat a I'original. 16. Descartada la possibilitat que parli del llibre Una atzagaiada i altres contes que, editat per An- toni López Llaush, va sortir al carrer abans d'acabar el juny de 1921, es pot pensar que es tracta de Pamfets, anunciat (i mai no publicat) dins la «Biblioteca Popular Esteln i que amb el títol de Co?ztra- verí. Pa~4letspulítics també es va incorporar (amb identica mala fortuna) a la llista d'obres en prepara- ció publicitades per López Llausis. 17. Es deu referir a Antoni Rovira i Virgili que potser participava també en I'aventura de Penix. En qualsevol cas, no es pot oblidar que Rovira, tot i haver venut la Societat Catalana d'Edicions, hi mantenia una certa influencia i hi havia fet publicar les Plasenteries de Carles Soldevila el 1916. Vegeu Albert MANENT, La Sucietat Catalat~a ú'ddiciorzs (1 91 0-1 926), dins Escriptors i editors del Nou-cetzts, «Bi- blioteca de Cultura Catalana», núm. S6 (BarcelonLa, Curial, 1984), ps. 15 1-157. 18. Subratllats a I'original. El matrimoni Soldevila no va arribar a fer aquest viatge, tot i que al cap dels anys I'escriptar va visitar Italia amb la seva filla Carlota. 19. Des de 1917 Carles Soldevila escrivia dilriament les Hojas de dietario per a «La Publici~dad», signant Myself. A partir d'octubre de 1922 la secció es catalanitza i el Fufl de dietari, que es perllonga fins el 1934, va anar sempre més signat amb el nom sencer de I'autor. 88 Cartes i documents Car amic: esper que el 18 ens veurem -el 18 d'aquest mes. Parlarem de mol- tes coses, si no sou a Bilbao o a Vilassar. Us prego que feu constar a «La Publicidad* el meu condol per la mort d'En ~ o r i . ~ '  Si durant el temps que he d'estar a Barcelona - d e l  17 nit al 21- voleu que doni una Lectura als A[mics] de la P[oesia], us ofereixo (a triar): A) Una lectura de poemes. B) Una (potser més interessant per al públic) de contes que portaré, tot llest, a Barcelona, La creació $Eva, amb d'altres fets a ~ s e n ~ a l a t s . ~ ~  Us prego que ho dieu a En ~ a n e n t . ' ~  My love to Milady. 1 mos millors afectes per a vós. Josep Carner Genova 11 oct[ubre] 192 1 Car amic: em penso que ens veurem a mig Desembre, el mes prestigiós que avui comenca. No seré a Barcelona sinó pocs dies, car probablement hi hauré de tornar pel ~ e n e r . ~ *  Estic content que comencin d'imprimir la vostra novekla. Jo en diria El Rubi 20. Targeta postal. Anvers: ~Societa Nazionale del Grammofono». 21. Es refereix a Roma Jori, director de «La Publi» des de I'agost de 1916, que va morir I'octu- bre de 1921. Els diaris, com és lbgic, van fer especial atenció al decés. Prengueu corn a botó de mos- tra La m w t e  de Román Jori, «La Publicidad» (ed. nit, 7-X-1921), p. 1. 22. A última hora aquesta va ser I'opció elegida i I'escriptor va llegir algunes narracions el ves- pre del 20 d'octubre a la sala Reig. (Vegeu-ne el precipitat anunci que va sortir a «La Veu de Catalu- nyan, ed. vespre, 20-X-1921, p. 11 i una ressenya de I'acte: Pall-mall. Elpoeta JoséCarner, «La Publi- cidad*, ed. nit, 21-NI-1921, p. 1). Carner va publicar després el recull d'aquests relats que havien anat apareixent a «La Publicidad» i a «La Veu de Catalunyan rnodificant una mica el títol (La creació &Eva i altres contes, «Biblioteca Catalana,,, núm. 30. Barcelona, Editorial Catalana, 1922). Soldevila, no cal- dria sinó, en va fer un entusiastic comentari (MYSELF, Hojas de dietario. La prosa de Carnw, «La Publi- cidad», ed. matí, 25-VII-1922, p. 1). Sobre aquest llibre consulteu, si us plau: Jaurne AULET, Carner contista, aproposit de «La creació d'Eva i altres cantes», &erra d'Or», xxvi, núrns. 298-299 (25-VII-1984), ps. 55-57 i Marcel ORT~N, La prosa literaria en robra de Josep Carner, vol. 1, tesi doctoral presentada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autbnoma de Barcelona (1992) (inedita), ps. 320- 355. - - -  23. Les vinculacions de Mari2 Manent amb els Amics de la Poesia han estat descrites pel seu fill a: Albert MANENT, Mari2 Manent. Biografia íntima i literaria, «Col.lecció Ramon Llull. Serie Biogra- fies i Membriesr, núm. 4 (Barcelona, Planeta, 1995), ps. 85-89. 24. Va venir, en efecte, i va oferir una nova lectura de poemes a la sala Reig el dia 20 a les deu del vespre, oportunament anunciada per «La Veu» (Amics de la Poesia, «La Veu de Catalunya*, ed. rnatí, 20-XII-1921, p. 8), perb no va tornar fins al marg següent per dictar el cicle de conferencies La terma Italia, organitzat per la Comissió d'EducaciÓ General de la Mancornunitat (en trobareu les primeres in- formacions a: En Josep Carner a Barcelona, «La Veu de Catalunya», ed. matí, 23-111-1922, p. 8). Els Marges, 54, 1995 89 Ht4rtrrdo;LS aquest títol és a l'ensems preciós (rubí) i sensacional (hurtado)26 a més, als que recordem que 1'Hurtado fou diputat er Rubí (districte de Terrassa) ens sem- blarh una petita commemoració escaient. 2 7  El Novembre ha estat magnífic a la Riviera; la vida era tan dolca que un delec- table emmandriment (només inacció per al vulgus) em dominava. Em creia que no s'havia publicat encara l'article que sabeu a «L[a] P[ubliicidad] » (No confondre amb López Picó). Per aixb no havia trames cosa nova. Compliré tot- ~ e ~ u i t . ' ~  Mes ihomeriatges a Madame. V. Aff. Josep Carner 1 de[sembre] 192 1 [Genova, 27 de desembre de 1 9 2 2 1 ~ ~  Car amic: tantes enhorabones con1 encara pogueu comportar-ne sense rcimandre atuit. -Arribo tard, perqu? estic Iluny, pero creieu que vaig celebrar el vostre exit amb cande le te^.^' Us desitgem, a vós i als vostres un felis 1923. Damunt el nou brecol brandeu una senyera amb la inscripció sacrosanta: -Encara no som allh on anem.. .-1 que tot vagi csm una seda.31 Vostre affm. Josep Carner 25. Subratllat a I'orginal. Es tracta de la traducció d'una novel.la que Soldevila va firmar amb un dels pseudonims ue solia usar en aquells anys. La referencia completa de I'obra és la següent: Owen JOHNSON, El rtdbfjurtado, versión de Javier de BETHANCOURT,  colección Aunn (Barcelona. Editorial Políglota, 1922). La novel.la també va editar-se en catala, uns quants anys més tard: OwenJOHNSON, Seixarata ZI! ... , traducció de Carles SOLDEVILA, «Biblioteca Literaria* (Barcelona, Editorial Catalana 119271). 26. Subratllats a I'original. 27. Amadeu Hurtado fou elegit diputai de Solidaritat Catalana a Madrid, en representació del districte de Terrassa el 1907. Podeu ampliar-ne els detalls a Amadeu HURTADO, Quararjta dnjs d'ad- uocut. Histilriu del meu temps, 1894-1930, «Hores de Catalunyan (Esplugues de Llobregat, Edicions Ariel, 196!)), ps. 107-124 28. Es refereix sens dubte a La bor de co?t~bror~zetre~. «La Publicidad». ed. de nit. 29-X-1921, P. 1 i El gelut de xucolata, «La publicidad,;, ed. de ia tarda, 19-1-1922, ps. 1-2: ~ r n b d u e s  narracions, publi- cades a la secció Cuetztos de La Pz~blicidad, s3inclogueren després a La creaciód'Eva ... 29. Targeta postal. Anvers: «Genova». Prenc, de nou, el mata-segells com a base per a la datació. 30. El més versemblant és que les feliciracions s'hagin de relacionar amb I'exit de crítica d'una sessió de les Vetlludes Selectes, celebrada el 18 d'aquell desembre al teatre Romea, on es varen estrenar la traducció soldeviliana del drama de Charles Vildrac El paquebot Tenacity i la comedia en uin acte Ci- uilitzuts, tun»lateix! del mateix Soldevila. 3 1. Possiblement al.ludeix al futur naixement de la quarta filla del matrimoni Soldevila, Núria, que va venir al món el mes de febrer de 1923, després que la seva mare hagués patit dos avortaments consecutius. 

Cinc cartes de Josep Carner a Carles Soldevila (1920-1922)

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1995/99461/marges_a1995m12n54p85.pdf

Cinc cartes de Josep Carner a Carles Soldevila (1920-1922) /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB