Estudi en gallec de la recepció de la cultura gallega a Catalunya al llarg de la segona meitat del segle XIX, organitzat al voltant de la figura de Rosalía de Castro

Martínez-Gil, Víctor

Diposit Digital de Documents de la UAB

etc., etc.- esdevé difícil veure-hi més en- 11a de la calcomania del dandi culte que escrivia manuals d'urbanitat «a tres dits . del ridícul~ i que optava com «una de les seves posicions personals més xaronesn (p. 47) el barcelonisme. Signe ex ressiu d'aquestes insuficien- cies és tam E é la difuminació que esquitxa alguns dels conceptes emprats en I'estudi. Dos botons de mostra: noucentisme que, en més d'una ocasió, sembla buidat de contin ut historic (especialment quan sthibri%a arnb el fatídic prefix neo ps. 49, 65 i 95) i esnobisme que -esqueixat de les subtils justificacions intel.lectuals que Sol- devila procura fornir-li des de comenca- ments dels anys vint- esdevé mot-trumfo per a qualificar tota mena d'aspectes, acti- tuds i ideologies (ps. 40, 147 i 155). Ratlles més amunt assenyalava com a causa complementaria de les limitacions del treball la feblesa documental. Histo- riar una cosa significa -amb perdó pel sim lisme- contextualitzar-la, constras- tar- f a, reconstruir les coordenades que ens la facin intelligible, que ens I'expli- quin. Deu ser per aixo que resulta tan sorprenent ue el doctor Tresserras es proposi cfer% historia del magazine, sen- se un altre auxili historic que no sigui el del mateix magazine i la destacable excep- ció de dos articles de Joan Sacs i una citació de l'ñnciclopedia universal d'Espa- sa Calpe del 1926. Ni una sola incursió més en e1 material hemerografic de I'epo- ca, arnb la qual cosa perdem de vista la gamma de competencia potencial que KD'Ac~ i dJAlla» trobava en el mercat i, el que és més greu, perdem la possibilitat de verificació més fidedigna de la influencia socio-cultural de la revista, sigui a través dels comentaris d'altri, sigui a través del reguitzell d'articles i d'algun interviu que Carles Soldevila publica en diversos pe- riodics, expressant idees i projectes es- pecífics per al magazine. L'estrategia compensadora de l'ús de memories -d'«egodocuments» que diria Francesc Espinet- no deixa de ser, en aquest cas, un succedani que cal mirar-se arnb prevenció. Nin ú no pot renegar del valor documental cfe les autobiografies; pero em demano, malgrat tot, si és prou pertinent incorporar-les a la investigació com si fossin documents estrictament coetanis, oblidant el grau de distorsió que comporta el que no és altra cosa que re- construcció, reelaboració filtrada pel re- cord subjectiu i -si s'escau- fins per les pretensions literaries. S'ha de comptar, a més a més, arnb l'excepcionalitat dels seus autors. És apassionant coneixer l'im- pacte de la revista sobre el nen Antoni Tapies o sobre el nen Alexandre Cinci; aixo no obstant, quin valor representatiu tenen els seus testimonis? Aquest amuntegament de circumstan- cies mena l'estudi a una visió de la revista on hi sobreneda aquella impressió de ba- nalitat que li fa tanta angúnia al doctor Tresserras. Tot i que el1 malda per des- eixir-se de prejudicis i que és rou perspi- cai  per a no fer concessions aPs qui titllen alegrement de reaccionaria la publicació (ps. 64-65), Tresserras no acaba de desar- mar-se dels seus escnípols i mira de mar- car continuament les distancies ideologi- ques arnb aquells senyors que «efectiva- ment, eren la dreta, una dreta inquívoca~ (ps. 15 1) omplint el discurs de comentaris valoratius que no tenen res a veure arnb la distancia crítica que es pressuposa en un investigador. El millor que ofereix l'estudi de Tresser- ras, en darrer terme, és una habil ressenya dels continguts de «DIAcí i d'Alla». Aques- ta és la seva gran virtut. La gran pega esta a haver deixatat en el ma ma descriptiu algunes de les línies d'andisi insinuades, malaguanyant la solvencia del balanc his- toric que sobre la publicació s'hauria po- gut aportar. Carme HERMIDA GULÍAS, RosaLia de Castro na prensa barceLonesa (1813- 1899), Edi- cións do  Patronato Rosalia de Castro, 1993. 196 ps. El llibre de Carme Hermida, Rosalía de Castro na prensa barcelonesa (1863-1899), no és pas el primer que els estudiosos gallecs publiquen sobre les relacions culturals i literaries entre Galícia i Catalu- nya. Se'n poden citar dos més: Castelao dende Catalunya (1988) de Xosé Lois García, el qual ja havia traduit al catala el Castelao polític a El problema de les na- cionalitats ibkriques (1983), i Carles Riba e Galicia (1993), conjunt miscel.lani aplegat per Xesús Alonso Montero. En part, com és el cas de Carme Hermida i de Xosé Lois García, aquests estudis s'expliquen per les estades a Catalunya dels seus autors, pero no deixen de demostrar un interes que entre nosaltres no té gaire corresponden- cia: la cultura catalana tendeix a cercar Els Marges, 49. 1994 125 les mirades de les altres cultures, sense les quals no és faci1 certificar la p a  existencia, fora de 1'Estat espan o Aixo r no vol dir, pero, que els gallecs imitin el seu interes a l'ambit estatal. La mateixa Carme Hermida, conscient que en aquest cas l'erudició és una arma en contra de l'auío-odi que amenaGa les cultures subor- dinades, li dóna un abast universal: .Can- do iniciei esta tarefa guiábanme dous ob- xectivos, abrir unha via de investigación ata agora practicamente nunca explorada, como e a de coñecer que saben e souberon do noso decorrer histórico os non galegos e cal era a visión que tiñan de nós e, como consecuencia do anterior, contribuir a que as xentes galegas apreciasen, a través da valoración positiva ou negativa que se lle concedeu no exterior, un  pouco máis o seu pasado, (p. 12). En el cas de Rosalia de Castro na prensa barcelonesa, aquest do- ble objectiu s'ha concretat en l'estudi de la rcce cio de la cultura gallega a Cata- lunya a? llarg de la segona meitat del se- i: le x ~ x ,  els anys en que es desenvolupen a Renaixen~a i el Rexurdimento. La for- ma final del llibre, pero, s'ha acabat orga- nitzant al voltant de la figura de Rosalia de Castro. Era un unt d'arribada logic donat P el paper cabda de la poetessa en el Rexur- dimento gallec, erb Carme Hermida, així. també ha voygut deixar ben clar, a partlr de l'exemple de Catalunya, ue Ro- salia de Castro va gaudir de consi%eració i respecte des del moment de la seva apa- ricib. D'aquesta manera, ha volgut sortir al pas d'aquells que, des de la ignorancia o des de la maniobra malintencionada, han rebaixat la cultura gallega moderna en la seva fi ura més representativa en difondre la i jea  que Ka sona de Rosalia mai5 alá do Padomelo e de Pedrafita é so producto dun traballo de difusión recenten ( P  9.1. Carme Hermida ha basat la seva feina en un buidatge de les publicacions barce- lonines més importants de la segona mei- tat del segle XIX, entre les quals cal desta- car: <<Calendari Catala),. <La Camvana de Gracia,, <<La España Regional*, ;LO Gay Saber,,, aLa Ilustració Catalana)). ((La Ilus- tracion,, aLa Ilustración Ibéricaa, <La Re- naixensa. i .La Veu de Catalunya),. En gran mesura, el llibre Rosalia de Cpstro na prensa barcelonesa és l'ordenació en cinc apartats d'aquest material que, tot i el seu caracter barceloni i la necessaria renúncia a l'exhaustivitat que un treball d'aquest tipus comporta, es converteix en representatiu del conjunt de Catalunya i de la seva epoca. Al primer apartat, titulat Galicia e os galegos en Barcelona na se- gunda metade do século XIX, Carme Her- mida ofereix una selecció dels acudits, les anecdotes i les noticies reals que, durant aquesta epoca, es van publicar sobre els gallecs i Galicia a la premsa barcelonina. El segon apartat, titulat O rexurdimento cultural e o rexionalismo galegos en Barce- lona, ressegueix la recepció de la cultura gallega a Catalunya entre els anys 1850- 1884 i, en el que seria una segona etapa, els anys 1885-1899. Els apartats tercer i quart, Rosalia de Castro en Barcelona i A contribución da obra rosaliana a imaxe de Galicia en Barcelona, estan dedicats úni- cament a la difusió de la imatge i l'obra de Rosalia de Castro a la premsa barcelonina entre els anys 1863-1899. Finalment, l'apendix Recensions, traduccións e repro- duccions da obra rosaliana reprodueix íntegrament el material que, a partir de la seva recerca, Carme Hermida ha pogut aplegar sobre la figura de Rosalia de Cas- tro. Es evident que l'estructura del llibre comporta alguna repetició, ja que tots els seus apartats es basen en la reproducció, integra o resumida, de les referencies pe- riodístiques agrupades segons els dife- rents nuclis d'interes. Aquest metode ex- positiu, perfectament lícit, ha estat també, sobretot a l'hora de arlar de Rosalia de Castro, una mesura precaució, perque .calquera af imación que se faga da en- carnación na figura de Rosalia da perso- nalidade do pobo galego pode ser intencio- nadamente mal interpretada ou tersiverxa- d a ~  (p. 56). Un dels avantatges de tot ple- gat és que, d'aquesta manera, el lector pot er-se una idea per si mateix del període historic que desfila davant els seus ulls i l'estudiós pot disposar d'un material de primera ma, la immensa majoria del qual és format per textos escrits en catala. Al- hora, pero, la voluntat documentalista li ha restat a Carme Hermida camp per a l'especulació, ja que les seves hipotesis interpretatives, mancades també d'espai fisic, han quedat massa lligades al mate- rial de premsa. Aixo no vol dir, pero, que no hagi reeixit a traGar el rimer anora- ma d'un procés histbric dey qual, Rns ara, no passavem de tenir referencies ai'llades: l'impacte del Rexurdimento gallec en la Renaixen~a catalana. Com ja he indicat, Carme Hermida dis- tingeix dues etapes en la recepció del Rexurdimento a Catalunya. Entre els anys 1850 i 1884, Mila i Fontanals, amb els seus estudis sobre lírica galaico-portuguesa, sera un dels pocs ue s'ocupara a Catalu- nya de la cultura L'any 1868, Pelai Briz ressenyara a XLO Gay Saber,), cinc anys des rés de la seva aparició, el llibre de ~ o s a e a  de Castro Cantares galleges, i l'any 1884 Víctor Balaguer sera convidat als Xogos Florais de Pontevedra. A artir de l'any 1885, i de forma ascendent Ens al Ressenyes tombant de segle, I'interes per la cultura galle a augmentara espectacularment a ~ a t a k n y a .  Segons Carme Hermida, aquest interes s'explica per dos motius: per la progressiva importancia que va ad- quirint tant a Galícia com a Catalunya el regionalisme, amb la consegüent aparició de publicacions que es fan eco de les no- vetats que es produeixen en altres ambits de l'Estat, i per la gran qualitat literaria de Rosalia de Castro, l'obra de la qual, aplau- dida a Catalunya com a símbol del Rexur- dimento, va fer que el gallec adquirís als ulls dels catalans el rang de llengua de cultura i que el mateix poble gallec, fins aleshores reputat com a inculte i endarre- rit, passés a ser contemplat amb ulls més amables. Els moments algids de les rela- cions entre totes dues cultures es produi- ran al voltant de les visites de Manuel Murgía i dlAlfredo Brañas als Jocs Florals barcelonins dels anys 1890 i 1893, visites perfectament documentades per Carme Hermida. Rosalía de Castro na prensa bar- celonesa permet resseguir el procés que acaba convertint Rosalía de Castro i el Rexurdimento gallec en aliats dels catala- nistes enfront del centralisme castella. Un rocés que, de fet, és una mostra de com ya cultura catalana de I'epoca de la Res- tauració, amb l'herencia de la Renaixenca cada cop més assumida, s'esforca per arti- cular la idea de ll.Espanya regional», és a dir la idea d'una Espanya capac d'acollir al seu si les diferencies regionals. En aquest sentit, do1 una mica que Carme Hermida hagi organitzat el material del seu llibre al voltant de la figura de Rosalía de Castro i que només adopti un punt de vista totalitzador als dos primers apartats. Perque, si una cosa demostra Rosalía de Castro na prensa barcelonesa, és l'absolu- ta necessitat de considerar les relacions Renaixenca-Rexurdimento al mateix ni- ve11 de complexitat i d'importancia amb que tradicionalment s'han considerat les relacions Renaixenca-Felibritge. Es cert ue també en a uest últim cas, la figura 2e Mistrai ha tenjit a ocultar el Felibritge, i que Carme Hermida ha volgut defensar, a través de Rosalía de Castro, la cultura gallega. Aquestes consideracions, pero, no ens han d'impedir voler anar més enlla, esperonats pel propi rigor que Carme Her- mida ha posat en joc, i desitjar nous punts de vista i nous buidatges que completin i matisin tot el que ja s'ha fet. Rosalía de Castro na prensa barcelonesa és un llibre que tracta el tema de les relacions cultu- rals entre Galícia i Catalunya des del punt de vista i des de les necessitats de la cultu- ra gallega. El mirall, ero, és tallat amb tant de respecte per la ilologia i la historia de la literatura que ens retorna una imatge de nosaltres mateixos que ens és perfecta- ment útil. Només cal aprofitar-la. Els Marges, 49. 1994 

Carme Hermida Gulías, 'Rosalía de Castro na prensa barcelonesa (1863-1899)'

Revistes Catalanes amb Accés Obert

etc., etc.- esdevé difícil veure-hi més en- 
11a de la calcomania del dandi culte que 
escrivia manuals d'urbanitat «a tres dits 
. del ridícul~ i que optava com «una de les 
seves posicions personals més xaronesn 
(p. 47) el barcelonisme. 
Signe ex ressiu d'aquestes insuficien- 
cies és tam E é la difuminació que esquitxa 
alguns dels conceptes emprats en I'estudi. 
Dos botons de mostra: noucentisme que, 
en més d'una ocasió, sembla buidat de 
contin ut historic (especialment quan 
sthibri%a arnb el fatídic prefix neo ps. 49, 
65 i 95) i esnobisme que -esqueixat de les 
subtils justificacions intel.lectuals que Sol- 
devila procura fornir-li des de comenca- 
ments dels anys vint- esdevé mot-trumfo 
per a qualificar tota mena d'aspectes, acti- 
tuds i ideologies (ps. 40, 147 i 155). 
Ratlles més amunt assenyalava com a 
causa complementaria de les limitacions 
del treball la feblesa documental. Histo- 
riar una cosa significa -amb perdó pel 
sim lisme- contextualitzar-la, constras- 
tar- f a, reconstruir les coordenades que 
ens la facin intelligible, que ens I'expli- 
quin. Deu ser per aixo que resulta tan 
sorprenent ue el doctor Tresserras es 
proposi cfer% historia del magazine, sen- 
se un altre auxili historic que no sigui el 
del mateix magazine i la destacable excep- 
ció de dos articles de Joan Sacs i una 
citació de l'ñnciclopedia universal d'Espa- 
sa Calpe del 1926. Ni una sola incursió 
més en e1 material hemerografic de I'epo- 
ca, arnb la qual cosa perdem de vista la 
gamma de competencia potencial que 
KD'Ac~ i dJAlla» trobava en el mercat i, el 
que és més greu, perdem la possibilitat de 
verificació més fidedigna de la influencia 
socio-cultural de la revista, sigui a través 
dels comentaris d'altri, sigui a través del 
reguitzell d'articles i d'algun interviu que 
Carles Soldevila publica en diversos pe- 
riodics, expressant idees i projectes es- 
pecífics per al magazine. 
L'estrategia compensadora de l'ús de 
memories -d'«egodocuments» que diria 
Francesc Espinet- no deixa de ser, en 
aquest cas, un succedani que cal mirar-se 
arnb prevenció. Nin ú no pot renegar del 
valor documental cfe les autobiografies; 
pero em demano, malgrat tot, si és prou 
pertinent incorporar-les a la investigació 
com si fossin documents estrictament 
coetanis, oblidant el grau de distorsió que 
comporta el que no és altra cosa que re- 
construcció, reelaboració filtrada pel re- 
cord subjectiu i -si s'escau- fins per les 
pretensions literaries. S'ha de comptar, a 
més a més, arnb l'excepcionalitat dels 
seus autors. És apassionant coneixer l'im- 
pacte de la revista sobre el nen Antoni 
Tapies o sobre el nen Alexandre Cinci; 
aixo no obstant, quin valor representatiu 
tenen els seus testimonis? 
Aquest amuntegament de circumstan- 
cies mena l'estudi a una visió de la revista 
on hi sobreneda aquella impressió de ba- 
nalitat que li fa tanta angúnia al doctor 
Tresserras. Tot i que el1 malda per des- 
eixir-se de prejudicis i que és rou perspi- 
cai  per a no fer concessions aPs qui titllen 
alegrement de reaccionaria la publicació 
(ps. 64-65), Tresserras no acaba de desar- 
mar-se dels seus escnípols i mira de mar- 
car continuament les distancies ideologi- 
ques arnb aquells senyors que «efectiva- 
ment, eren la dreta, una dreta inquívoca~ 
(ps. 15 1) omplint el discurs de comentaris 
valoratius que no tenen res a veure arnb la 
distancia crítica que es pressuposa en un 
investigador. 
El millor que ofereix l'estudi de Tresser- 
ras, en darrer terme, és una habil ressenya 
dels continguts de «DIAcí i d'Alla». Aques- 
ta és la seva gran virtut. La gran pega esta 
a haver deixatat en el ma ma descriptiu 
algunes de les línies d'andisi insinuades, 
malaguanyant la solvencia del balanc his- 
toric que sobre la publicació s'hauria po- 
gut aportar. 
Carme HERMIDA GULÍAS, RosaLia de Castro na prensa barceLonesa (1813- 1899), Edi- 
cións do  Patronato Rosalia de Castro, 1993. 196 ps. 
El llibre de Carme Hermida, Rosalía de 
Castro na prensa barcelonesa (1863-1899), 
no és pas el primer que els estudiosos 
gallecs publiquen sobre les relacions 
culturals i literaries entre Galícia i Catalu- 
nya. Se'n poden citar dos més: Castelao 
dende Catalunya (1988) de Xosé Lois 
García, el qual ja havia traduit al catala el 
Castelao polític a El problema de les na- 
cionalitats ibkriques (1983), i Carles Riba e 
Galicia (1993), conjunt miscel.lani aplegat 
per Xesús Alonso Montero. En part, com 
és el cas de Carme Hermida i de Xosé Lois 
García, aquests estudis s'expliquen per les 
estades a Catalunya dels seus autors, pero 
no deixen de demostrar un interes que 
entre nosaltres no té gaire corresponden- 
cia: la cultura catalana tendeix a cercar 
Els Marges, 49. 1994 125 
les mirades de les altres cultures, sense 
les quals no és faci1 certificar la p a  
existencia, fora de 1'Estat espan o Aixo r no vol dir, pero, que els gallecs imitin el 
seu interes a l'ambit estatal. La mateixa 
Carme Hermida, conscient que en aquest 
cas l'erudició és una arma en contra de 
l'auío-odi que amenaGa les cultures subor- 
dinades, li dóna un abast universal: .Can- 
do iniciei esta tarefa guiábanme dous ob- 
xectivos, abrir unha via de investigación 
ata agora practicamente nunca explorada, 
como e a de coñecer que saben e souberon 
do noso decorrer histórico os non galegos 
e cal era a visión que tiñan de nós e, como 
consecuencia do anterior, contribuir a que 
as xentes galegas apreciasen, a través da 
valoración positiva ou negativa que se lle 
concedeu no exterior, un  pouco máis o seu 
pasado, (p. 12). En el cas de Rosalia de 
Castro na prensa barcelonesa, aquest do- 
ble objectiu s'ha concretat en l'estudi de 
la rcce cio de la cultura gallega a Cata- 
lunya a? llarg de la segona meitat del se- 
i: le x ~ x ,  els anys en que es desenvolupen a Renaixen~a i el Rexurdimento. La for- 
ma final del llibre, pero, s'ha acabat orga- 
nitzant al voltant de la figura de Rosalia de 
Castro. Era un unt d'arribada logic donat P el paper cabda de la poetessa en el Rexur- 
dimento gallec, erb Carme Hermida, 
així. també ha voygut deixar ben clar, a 
partlr de l'exemple de Catalunya, ue Ro- 
salia de Castro va gaudir de consi%eració 
i respecte des del moment de la seva apa- 
ricib. D'aquesta manera, ha volgut sortir 
al pas d'aquells que, des de la ignorancia 
o des de la maniobra malintencionada, 
han rebaixat la cultura gallega moderna 
en la seva fi ura més representativa en 
difondre la i jea  que Ka sona de Rosalia 
mai5 alá do Padomelo e de Pedrafita é so 
producto dun traballo de difusión recenten 
( P  9.1. 
Carme Hermida ha basat la seva feina 
en un buidatge de les publicacions barce- 
lonines més importants de la segona mei- 
tat del segle XIX, entre les quals cal desta- 
car: <<Calendari Catala),. <La Camvana de 
Gracia,, <<La España Regional*, ;LO Gay 
Saber,,, aLa Ilustració Catalana)). ((La Ilus- 
tracion,, aLa Ilustración Ibéricaa, <La Re- 
naixensa. i .La Veu de Catalunya),. En 
gran mesura, el llibre Rosalia de Cpstro 
na prensa barcelonesa és l'ordenació en 
cinc apartats d'aquest material que, tot i 
el seu caracter barceloni i la necessaria 
renúncia a l'exhaustivitat que un treball 
d'aquest tipus comporta, es converteix en 
representatiu del conjunt de Catalunya i 
de la seva epoca. Al primer apartat, titulat 
Galicia e os galegos en Barcelona na se- 
gunda metade do século XIX, Carme Her- 
mida ofereix una selecció dels acudits, les 
anecdotes i les noticies reals que, durant 
aquesta epoca, es van publicar sobre els 
gallecs i Galicia a la premsa barcelonina. 
El segon apartat, titulat O rexurdimento 
cultural e o rexionalismo galegos en Barce- 
lona, ressegueix la recepció de la cultura 
gallega a Catalunya entre els anys 1850- 
1884 i, en el que seria una segona etapa, 
els anys 1885-1899. Els apartats tercer i 
quart, Rosalia de Castro en Barcelona i A 
contribución da obra rosaliana a imaxe de 
Galicia en Barcelona, estan dedicats úni- 
cament a la difusió de la imatge i l'obra de 
Rosalia de Castro a la premsa barcelonina 
entre els anys 1863-1899. Finalment, 
l'apendix Recensions, traduccións e repro- 
duccions da obra rosaliana reprodueix 
íntegrament el material que, a partir de la 
seva recerca, Carme Hermida ha pogut 
aplegar sobre la figura de Rosalia de Cas- 
tro. Es evident que l'estructura del llibre 
comporta alguna repetició, ja que tots els 
seus apartats es basen en la reproducció, 
integra o resumida, de les referencies pe- 
riodístiques agrupades segons els dife- 
rents nuclis d'interes. Aquest metode ex- 
positiu, perfectament lícit, ha estat també, 
sobretot a l'hora de arlar de Rosalia de 
Castro, una mesura precaució, perque 
.calquera af imación que se faga da en- 
carnación na figura de Rosalia da perso- 
nalidade do pobo galego pode ser intencio- 
nadamente mal interpretada ou tersiverxa- 
d a ~  (p. 56). Un dels avantatges de tot ple- 
gat és que, d'aquesta manera, el lector pot 
er-se una idea per si mateix del període 
historic que desfila davant els seus ulls i 
l'estudiós pot disposar d'un material de 
primera ma, la immensa majoria del qual 
és format per textos escrits en catala. Al- 
hora, pero, la voluntat documentalista li 
ha restat a Carme Hermida camp per a 
l'especulació, ja que les seves hipotesis 
interpretatives, mancades també d'espai 
fisic, han quedat massa lligades al mate- 
rial de premsa. Aixo no vol dir, pero, que 
no hagi reeixit a traGar el rimer anora- 
ma d'un procés histbric dey qual, Rns ara, 
no passavem de tenir referencies ai'llades: 
l'impacte del Rexurdimento gallec en la 
Renaixen~a catalana. 
Com ja he indicat, Carme Hermida dis- 
tingeix dues etapes en la recepció del 
Rexurdimento a Catalunya. Entre els anys 
1850 i 1884, Mila i Fontanals, amb els seus 
estudis sobre lírica galaico-portuguesa, 
sera un dels pocs ue s'ocupara a Catalu- 
nya de la cultura L'any 1868, Pelai 
Briz ressenyara a XLO Gay Saber,), cinc 
anys des rés de la seva aparició, el llibre 
de ~ o s a e a  de Castro Cantares galleges, i 
l'any 1884 Víctor Balaguer sera convidat 
als Xogos Florais de Pontevedra. A artir 
de l'any 1885, i de forma ascendent Ens al 
Ressenyes 
tombant de segle, I'interes per la cultura 
galle a augmentara espectacularment a 
~ a t a k n y a .  Segons Carme Hermida, 
aquest interes s'explica per dos motius: 
per la progressiva importancia que va ad- 
quirint tant a Galícia com a Catalunya el 
regionalisme, amb la consegüent aparició 
de publicacions que es fan eco de les no- 
vetats que es produeixen en altres ambits 
de l'Estat, i per la gran qualitat literaria de 
Rosalia de Castro, l'obra de la qual, aplau- 
dida a Catalunya com a símbol del Rexur- 
dimento, va fer que el gallec adquirís als 
ulls dels catalans el rang de llengua de 
cultura i que el mateix poble gallec, fins 
aleshores reputat com a inculte i endarre- 
rit, passés a ser contemplat amb ulls més 
amables. Els moments algids de les rela- 
cions entre totes dues cultures es produi- 
ran al voltant de les visites de Manuel 
Murgía i dlAlfredo Brañas als Jocs Florals 
barcelonins dels anys 1890 i 1893, visites 
perfectament documentades per Carme 
Hermida. Rosalía de Castro na prensa bar- 
celonesa permet resseguir el procés que 
acaba convertint Rosalía de Castro i el 
Rexurdimento gallec en aliats dels catala- 
nistes enfront del centralisme castella. Un 
rocés que, de fet, és una mostra de com 
ya cultura catalana de I'epoca de la Res- 
tauració, amb l'herencia de la Renaixenca 
cada cop més assumida, s'esforca per arti- 
cular la idea de ll.Espanya regional», és a 
dir la idea d'una Espanya capac d'acollir 
al seu si les diferencies regionals. En 
aquest sentit, do1 una mica que Carme 
Hermida hagi organitzat el material del 
seu llibre al voltant de la figura de Rosalía 
de Castro i que només adopti un punt de 
vista totalitzador als dos primers apartats. 
Perque, si una cosa demostra Rosalía de 
Castro na prensa barcelonesa, és l'absolu- 
ta necessitat de considerar les relacions 
Renaixenca-Rexurdimento al mateix ni- 
ve11 de complexitat i d'importancia amb 
que tradicionalment s'han considerat les 
relacions Renaixenca-Felibritge. Es cert 
ue també en a uest últim cas, la figura 
2e Mistrai ha tenjit a ocultar el Felibritge, 
i que Carme Hermida ha volgut defensar, 
a través de Rosalía de Castro, la cultura 
gallega. Aquestes consideracions, pero, no 
ens han d'impedir voler anar més enlla, 
esperonats pel propi rigor que Carme Her- 
mida ha posat en joc, i desitjar nous punts 
de vista i nous buidatges que completin i 
matisin tot el que ja s'ha fet. Rosalía de 
Castro na prensa barcelonesa és un llibre 
que tracta el tema de les relacions cultu- 
rals entre Galícia i Catalunya des del punt 
de vista i des de les necessitats de la cultu- 
ra gallega. El mirall, ero, és tallat amb 
tant de respecte per la ilologia i la historia 
de la literatura que ens retorna una imatge 
de nosaltres mateixos que ens és perfecta- 
ment útil. Només cal aprofitar-la. 
Els Marges, 49. 1994 


http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1994/99403/marges_a1994m3n49p125.pdf

Carme Hermida Gulías, 'Rosalía de Castro na prensa barcelonesa (1863-1899)' /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert