Barcelona : La Sirena , 1976 - "Poesia" (1944-1945

Sullà, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

dc fer constar, perb, que malgrat la in- 
troducció, els textos triats ho deixen ben 
clar. 
Per acabar, voldria remarcar que les n o  
tes biogrifiques que tanquen el volum (fn- 
dex &autors) són desiguals i incompletes i, 
sobretot, en algunes, hi ha imprecisions que 
poden menar a equívocs (vegeu la de Pere 
Coromines, per exemple). Cal, tot aixb, la- 
mentar-ho doblement. Un treball viu, dinh- 
mic i d'actualitat com aquest, si hagués comp- 
tat amb més profunditat histbrica, seria, al 
mateix temps que un bon breviari d'intro- 
ducció a i'anarquisme, un document de pri- 
mer ordre. Tal com ha quedat, els papers 
han de continuar, encara, sobre la taula. 
<<Poesia)> (1944-1945). Barcelona, L a  Sirena [Edicions Proa], s.d. 119771. 
La reedició en facsímil de la coUecció com- 
pleta de <<Poesia)>, no solament facilita un 
material preciós a I'historiador i al crític de 
la literatura catalana, sinó que fa accessible 
al lector comú un dels testimonis més ree- 
xits d'un període ben difícil de la cultura 
catalana: la forcada clandestinitat de la post- 
guerra. Una revista de poesia corn aquesta 
resulta prou excepcional, quan, en el món 
de la clandestinitat, almenys fins al 1946, ha- 
vien de coexistir les activitats polítiques amb 
les culturals: i entre aquestes, publicar re- 
vistes era del més agosarat i perseguit. H o  
prova el fet que, autoritzada amb restric. 
cions la publicació de llibres el 1946, no va 
ser mai acceptada la difusió de cap revista: 
<<Ariel)> o <<Dau al set),, per exemple, van 
haver d'acollir-se a una clandestinitat rela. 
tivament tolerada (el 1951 la repressió no va 
vaciliar i va aturar la publicació d'ctArieh). 
<<Poesia)> Cs obra de Josep Palau i Fabre, 
el qual la va plegar quan les circumsthncies 
personals el portaven a abandonar Catalu- 
nya. <<Poesia)> adquireix, pel seu contingut, 
una qualitat sorprenent donades les circums. 
thncies; en aquest sentit, publicar poemes en 
castellh i alguns textos en frances, en una 
revista catalana clandestina, constitueix un 
mtrit indiscutible. Tal afany d'equilibri de 
normalitat, no pot sinó dur-nos a considerar 
quina funci6 podia complir <<Poesia)> en el 
seu moment, i no és una resposta fhcil. Que 
Palau i Fabre val defensar una certa concep- 
ció de la poesia és evident, perb la dosi d'e- 
clecticisme en la selecció d'autors és d'im- 
porthncia. Allb que hauríem pogut esperar 
és, a part i'apologia d'una poetica, una ac- 
titud, ben justificada, d'afirmació catalanista, 
i cap de les dues coses no hi és. En apa- 
rensa, és clar. <<Poesia)> és (com ho serh 
<<Ariel)> desprCs) una prova palpable de I'e- 
xisttncia d'una cultura, d'una literatura; vol 
ser un pont d'unió entre una societat arti- 
culada i un futur problemhtic; ha de ser una 
representació d'una producció diversa perb 
qualificada; i, en fi, ostenta la conviccio que 
cal coexistir d'alguna manera després de la 
derrota. I aixb amb vint números d'una re- 
vista de poesia. 
En el text publicat a les solapes de la co- 
berta, Palau i Fabre fa la crbnica de la con- 
cepció i la realització de ctPoesian. L'ediciá 
que n'ha fet Proa és exceUent, si bé canvia 
el paper (d'una qualitat equiparable, perb) i 
ha alterat una mica el format. La coUecciÓ 
compren vint números de 4 pigines cada un, 
excepció dels números 13 i 20, dedicats res- 
pectivament al surrealisme i a la poesia fe- 
menina, que consten de 8 phgines. ctPmsia>> 
publica poemes originals (en catal$ castera, 
i frances) i tradu'its, proses líriques, i notes 
i assaigs sobre poetes i poesia; prosa i vers 
alternen al llarg de les phgines de la revista 
i se'ns proposen com a materials per a una 
mena de debat sobre els models, mitjans o 
finalitats de la poesia. 
A les phgines de <<Poesia)) coilaboren dues 
generacions: la primera, la dels Riba, Foix, 
Sagarra (incloent-hi un predecessor, López-Pi- 
có); i la segona, que compren, d'una banda 
els qui es van donar a coneixer abans de la 
guerra civil, com Rosa Leveroni o Salvador 
Espriu, i els qui, més joves, comencen ales- 
hores, com Palau i Fabre,. J. Romeu, J. Ba- 
rat, J. Perucho, J. Pinell, o J. Triadú. El 
gran absent, Carner, és recordat per Palau i 
Fabre en una nota no gaire afortunada. En 
conseqüencia, a la revista trobem el cens dels 
poetes actius a Catalunya, cadascú amb la se- 
va veu prbpia, perb tots moguts per un afany 
d'afirmació coUectiva. La trajectbria poetica 
de Palau i Fabre (que aleshores escrivia el 
recull Chncer) es fa palesa aqui i aíih en els 
poemes i textos en prosa (signats P., sense 
signar o amb el pseudbnim Jordi Camps), 
així com en la selecció de fragments o de 
temes a tractar. La revista esdevé, en la prhc- 
tica, un mostrari de les iniciatives de la lí- 
rica contemporhia i de la seva versió ca- 
talana. Aquest és, sobretot, el sentit de les 
traduccions, forca nombroses, que compre- 
nen des de versions de Safo, Dante, Petrarca 
o Shakespeare fins Blake, Mallarmé, Valéry 
o Bluard. El número dedicat al surrealisme, 
7 22 Ressenyes 
per exemple, compren textos de Rimbaud, 
Lautréamont, Apollinaire, Eluard i Blake, 
citacions de Breton, Angel i Aragon, i una 
prosa del mateu Palau. El número 18 és 
un curiós exemple: al costat d'un poema de 
C. Arderiu, hi llegim la traducció en vers 
de Le bateau ivre. 
Són molt poques les proses líriques, perb 
en canvi abunden els textos destinats a co- 
mentar aspectes del fenomen poittic, com ara 
el text de Pau1 lfjluard (ccPaesia involunth- 
ria i poesia intencional,), o bé l'obra d'un 
poeta, com en el cas d'Ausihs March (estu- 
diat per R. Leveroni i M. Molho). Un apar- 
tat especial el componen aquells textos que 
se'ns ofereixen a tall de definicions de poe- 
sia; tot el número 6 hi és dedicat i la se- 
lecció prossegueix als números 10 i 14 (els 
números 13 i 19 limiten l'objecte al surrea- 
lisme). En conjunt, la visió que de la poe- 
sia se'n despren coincideix forca amb les po- 
sicions que propugnava en aquell moment 
I'editor Palau i Fabre: la poesia és cbcer, 
perb és metafísica, és recerca de I'absolut, 
lliurament total a l'experiencia de did-se). 
La situació histbrica va 5 0 r p  <(Poesia)> a 
adoptar un aspecte que no era el que, de 
fet, li hauria correspost: va haver de testi- 
moniar per tota la poesia catalana ( i  per tot 
Catalunya, al capdavall) quan només hauria 
calgut que donés fe de la poetica de l'autor- 
editor i d'aquells que hi coincidissin. Aixb 
va ser un merit i una limitaci6 ensems, cir- 
cumsthncies que, en tot cas, no van actuar 
en menyscapte de la qualitat dels textos pu- 
blicats, els quals, si bé de valor desigual, 
compleixen amb efichcia la funció testimo- 
nial que la repressió franquista els encoma. 
nava, de grat o per forca. 
ENRIC SULLA 
T. X N D E ~ S  EST::LLES: .2la;zílel de confovwzitn~s. O b ~ a  completa 3. Valencia, 
Eliseu Cli~c-:: editor, 1977. (Col~lecció (t3 i 4?>, núm. 29.) 288 ps. 
El Manual de coilformitats de Vicent An- 
drés Estellés és I'última aportació a la ja 
Bmplia bibliogrdia del poeta de Burjassot 
Val a dir que ens trobem davant l'autor &u- 
na abundosa producció poetica, la dimensió 
de la qual sembla del tot imprevisible, se- 
gons deixen entendre les notes telegrhfiques 
que afegeix a la fi de cada recull, i que ens 
donen una mínima informació sobre les con 
dicions de creació i dates cronorogiques de 
la seva obra. Estellés havia publicat fins l'any 
1970 tan sols quatre llibres i era conegut a 
nivell de cenacle literari; d'aleshores ench 
ha publicat deu llibres de poemes i dos vo- 
lums de l'obra completa, Recomane tenebres 
(1972) i Les pedres de l'dmfora (1974), els 
quals cofitenen reculls ingdits. 
iManztal de confo~mitats és el tercer volum 
de la -tebricament- aobra completa* de 
Y.'~cent Andrés Estellés, i es compon, es- 
sencialment, de set Uibres, escrits entre l'any 
1952 i el 1972. Trobem, per tant, reculls 
d'kpoques molt diferents dins l'evolució per. 
sonal de l'autor i de la poesia contempor& 
nia, de to i qualitat variable, i desordenats 
clonolbgicament. Aquest és un dels princi- 
pals problemes de lectura que presenta l'o. 
bra poetica de PEstellés. PerquS la coneixem 
incompleta i desordenada. I I'actual edició de 
l'sobra completas serveix tan sols per do 
nar a coneixer nous llibres de l'autor (aixb 
ja és molt important!), per6 no serveix per 
ajudar a formar una idea global i ordenada 
de conjunt. Un altre problema, aquest atri- 
bu'ible a la present edició, perb també al con. 
junt de l'obra de l'Estellés, és la diferhcia 
de to i qualitat estrictament literhria, entre 
reculls, potser, degut a la seva facilitat crea. 
tiva. Les oscillacions són constatables també 
en el present volum. 
Perb, fixem-nos una mica més en quins 
són els llibres que formen el volum. Primer 
llibre de les odes est; format per una serie 
d'homenatges a personalitats de la cultura ca. 
talana, que poden indicar-nos alguna pista 
sobre les preferencies estetiques i literhries 
del poeta: Pompeu Fabra, Joan Miró, J. V. 
Foix, Rosselló-Pbrcel, Gabriel Ferrater i An 
toni TBpies. Gairebé totes les odes tenen una 
primera redacció de la decada dels cinquan- 
ta, perduda o menyspreada, i estan enlles- 
tides (ccmanufacturades)>) en la seva versió 
actual, entre 1968 i 1973. La més interessant 
és la dedicada al ccprefaci de la primera edi- 
ció del Diccionari General de la Llengua Ca. 
talana de Pompeu Fabras, que acaba amb 
un vers encomihtic: <(oh bíblia del catali!), 
(p. 15). Els amants (de l'any 1968, escrit a 
Mallorca, la primera part del qual, <(Tancat 
a l'Akers, ja havia estat publicada a 
<(Els Marges), l'any 1975) és un recull de 
temhtica amorosa, que suposa una reinciden. 
cia en un dels temes habituals del poeta: la 
barreja constant &amor i mort, arrelada en 
els models dels clhssics catalans: <(No vull 
morir, i sé que em moriré. / L'amor em ve 


"Poesia" (1944-1945)

Diposit Digital de Documents de la UAB

dc fer constar, perb, que malgrat la in- troducció, els textos triats ho deixen ben clar. Per acabar, voldria remarcar que les n o  tes biogrifiques que tanquen el volum (fn- dex &autors) són desiguals i incompletes i, sobretot, en algunes, hi ha imprecisions que poden menar a equívocs (vegeu la de Pere Coromines, per exemple). Cal, tot aixb, la- mentar-ho doblement. Un treball viu, dinh- mic i d'actualitat com aquest, si hagués comp- tat amb més profunditat histbrica, seria, al mateix temps que un bon breviari d'intro- ducció a i'anarquisme, un document de pri- mer ordre. Tal com ha quedat, els papers han de continuar, encara, sobre la taula. <<Poesia)> (1944-1945). Barcelona, L a  Sirena [Edicions Proa], s.d. 119771. La reedició en facsímil de la coUecció com- pleta de <<Poesia)>, no solament facilita un material preciós a I'historiador i al crític de la literatura catalana, sinó que fa accessible al lector comú un dels testimonis més ree- xits d'un període ben difícil de la cultura catalana: la forcada clandestinitat de la post- guerra. Una revista de poesia corn aquesta resulta prou excepcional, quan, en el món de la clandestinitat, almenys fins al 1946, ha- vien de coexistir les activitats polítiques amb les culturals: i entre aquestes, publicar re- vistes era del més agosarat i perseguit. H o  prova el fet que, autoritzada amb restric. cions la publicació de llibres el 1946, no va ser mai acceptada la difusió de cap revista: <<Ariel)> o <<Dau al set),, per exemple, van haver d'acollir-se a una clandestinitat rela. tivament tolerada (el 1951 la repressió no va vaciliar i va aturar la publicació d'ctArieh). <<Poesia)> Cs obra de Josep Palau i Fabre, el qual la va plegar quan les circumsthncies personals el portaven a abandonar Catalu- nya. <<Poesia)> adquireix, pel seu contingut, una qualitat sorprenent donades les circums. thncies; en aquest sentit, publicar poemes en castellh i alguns textos en frances, en una revista catalana clandestina, constitueix un mtrit indiscutible. Tal afany d'equilibri de normalitat, no pot sinó dur-nos a considerar quina funci6 podia complir <<Poesia)> en el seu moment, i no és una resposta fhcil. Que Palau i Fabre val defensar una certa concep- ció de la poesia és evident, perb la dosi d'e- clecticisme en la selecció d'autors és d'im- porthncia. Allb que hauríem pogut esperar és, a part i'apologia d'una poetica, una ac- titud, ben justificada, d'afirmació catalanista, i cap de les dues coses no hi és. En apa- rensa, és clar. <<Poesia)> és (com ho serh <<Ariel)> desprCs) una prova palpable de I'e- xisttncia d'una cultura, d'una literatura; vol ser un pont d'unió entre una societat arti- culada i un futur problemhtic; ha de ser una representació d'una producció diversa perb qualificada; i, en fi, ostenta la conviccio que cal coexistir d'alguna manera després de la derrota. I aixb amb vint números d'una re- vista de poesia. En el text publicat a les solapes de la co- berta, Palau i Fabre fa la crbnica de la con- cepció i la realització de ctPoesian. L'ediciá que n'ha fet Proa és exceUent, si bé canvia el paper (d'una qualitat equiparable, perb) i ha alterat una mica el format. La coUecciÓ compren vint números de 4 pigines cada un, excepció dels números 13 i 20, dedicats res- pectivament al surrealisme i a la poesia fe- menina, que consten de 8 phgines. ctPmsia>> publica poemes originals (en catal$ castera, i frances) i tradu'its, proses líriques, i notes i assaigs sobre poetes i poesia; prosa i vers alternen al llarg de les phgines de la revista i se'ns proposen com a materials per a una mena de debat sobre els models, mitjans o finalitats de la poesia. A les phgines de <<Poesia)) coilaboren dues generacions: la primera, la dels Riba, Foix, Sagarra (incloent-hi un predecessor, López-Pi- có); i la segona, que compren, d'una banda els qui es van donar a coneixer abans de la guerra civil, com Rosa Leveroni o Salvador Espriu, i els qui, més joves, comencen ales- hores, com Palau i Fabre,. J. Romeu, J. Ba- rat, J. Perucho, J. Pinell, o J. Triadú. El gran absent, Carner, és recordat per Palau i Fabre en una nota no gaire afortunada. En conseqüencia, a la revista trobem el cens dels poetes actius a Catalunya, cadascú amb la se- va veu prbpia, perb tots moguts per un afany d'afirmació coUectiva. La trajectbria poetica de Palau i Fabre (que aleshores escrivia el recull Chncer) es fa palesa aqui i aíih en els poemes i textos en prosa (signats P., sense signar o amb el pseudbnim Jordi Camps), així com en la selecció de fragments o de temes a tractar. La revista esdevé, en la prhc- tica, un mostrari de les iniciatives de la lí- rica contemporhia i de la seva versió ca- talana. Aquest és, sobretot, el sentit de les traduccions, forca nombroses, que compre- nen des de versions de Safo, Dante, Petrarca o Shakespeare fins Blake, Mallarmé, Valéry o Bluard. El número dedicat al surrealisme, 7 22 Ressenyes per exemple, compren textos de Rimbaud, Lautréamont, Apollinaire, Eluard i Blake, citacions de Breton, Angel i Aragon, i una prosa del mateu Palau. El número 18 és un curiós exemple: al costat d'un poema de C. Arderiu, hi llegim la traducció en vers de Le bateau ivre. Són molt poques les proses líriques, perb en canvi abunden els textos destinats a co- mentar aspectes del fenomen poittic, com ara el text de Pau1 lfjluard (ccPaesia involunth- ria i poesia intencional,), o bé l'obra d'un poeta, com en el cas d'Ausihs March (estu- diat per R. Leveroni i M. Molho). Un apar- tat especial el componen aquells textos que se'ns ofereixen a tall de definicions de poe- sia; tot el número 6 hi és dedicat i la se- lecció prossegueix als números 10 i 14 (els números 13 i 19 limiten l'objecte al surrea- lisme). En conjunt, la visió que de la poe- sia se'n despren coincideix forca amb les po- sicions que propugnava en aquell moment I'editor Palau i Fabre: la poesia és cbcer, perb és metafísica, és recerca de I'absolut, lliurament total a l'experiencia de did-se). La situació histbrica va 5 0 r p  <(Poesia)> a adoptar un aspecte que no era el que, de fet, li hauria correspost: va haver de testi- moniar per tota la poesia catalana ( i  per tot Catalunya, al capdavall) quan només hauria calgut que donés fe de la poetica de l'autor- editor i d'aquells que hi coincidissin. Aixb va ser un merit i una limitaci6 ensems, cir- cumsthncies que, en tot cas, no van actuar en menyscapte de la qualitat dels textos pu- blicats, els quals, si bé de valor desigual, compleixen amb efichcia la funció testimo- nial que la repressió franquista els encoma. nava, de grat o per forca. ENRIC SULLA T. X N D E ~ S  EST::LLES: .2la;zílel de confovwzitn~s. O b ~ a  completa 3. Valencia, Eliseu Cli~c-:: editor, 1977. (Col~lecció (t3 i 4?>, núm. 29.) 288 ps. El Manual de coilformitats de Vicent An- drés Estellés és I'última aportació a la ja Bmplia bibliogrdia del poeta de Burjassot Val a dir que ens trobem davant l'autor &u- na abundosa producció poetica, la dimensió de la qual sembla del tot imprevisible, se- gons deixen entendre les notes telegrhfiques que afegeix a la fi de cada recull, i que ens donen una mínima informació sobre les con dicions de creació i dates cronorogiques de la seva obra. Estellés havia publicat fins l'any 1970 tan sols quatre llibres i era conegut a nivell de cenacle literari; d'aleshores ench ha publicat deu llibres de poemes i dos vo- lums de l'obra completa, Recomane tenebres (1972) i Les pedres de l'dmfora (1974), els quals cofitenen reculls ingdits. iManztal de confo~mitats és el tercer volum de la -tebricament- aobra completa* de Y.'~cent Andrés Estellés, i es compon, es- sencialment, de set Uibres, escrits entre l'any 1952 i el 1972. Trobem, per tant, reculls d'kpoques molt diferents dins l'evolució per. sonal de l'autor i de la poesia contempor& nia, de to i qualitat variable, i desordenats clonolbgicament. Aquest és un dels princi- pals problemes de lectura que presenta l'o. bra poetica de PEstellés. PerquS la coneixem incompleta i desordenada. I I'actual edició de l'sobra completas serveix tan sols per do nar a coneixer nous llibres de l'autor (aixb ja és molt important!), per6 no serveix per ajudar a formar una idea global i ordenada de conjunt. Un altre problema, aquest atri- bu'ible a la present edició, perb també al con. junt de l'obra de l'Estellés, és la diferhcia de to i qualitat estrictament literhria, entre reculls, potser, degut a la seva facilitat crea. tiva. Les oscillacions són constatables també en el present volum. Perb, fixem-nos una mica més en quins són els llibres que formen el volum. Primer llibre de les odes est; format per una serie d'homenatges a personalitats de la cultura ca. talana, que poden indicar-nos alguna pista sobre les preferencies estetiques i literhries del poeta: Pompeu Fabra, Joan Miró, J. V. Foix, Rosselló-Pbrcel, Gabriel Ferrater i An toni TBpies. Gairebé totes les odes tenen una primera redacció de la decada dels cinquan- ta, perduda o menyspreada, i estan enlles- tides (ccmanufacturades)>) en la seva versió actual, entre 1968 i 1973. La més interessant és la dedicada al ccprefaci de la primera edi- ció del Diccionari General de la Llengua Ca. talana de Pompeu Fabras, que acaba amb un vers encomihtic: <(oh bíblia del catali!), (p. 15). Els amants (de l'any 1968, escrit a Mallorca, la primera part del qual, <(Tancat a l'Akers, ja havia estat publicada a <(Els Marges), l'any 1975) és un recull de temhtica amorosa, que suposa una reinciden. cia en un dels temes habituals del poeta: la barreja constant &amor i mort, arrelada en els models dels clhssics catalans: <(No vull morir, i sé que em moriré. / L'amor em ve 

'"Poesia" (1944-1945)'

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1978/92985/marges_a1978m1n12p122.pdf

'"Poesia" (1944-1945)' /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB