L'ús d'agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s'analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.El uso de citotóxicos ha incrementado la incidencia de leucemias agudas secundarias (LAS). De 23 LAS diagnosticadas en 20 años, se analizaron los agentes citotóxicos, características clínico-biológicas, tratamiento y pronóstico. Los agentes recibidos en la neoplasia previa fueron: alquilantes, inhibidores de DNA topoisomerasa II, antitubulina y radioterapia. El 95% de las LAS presentaban alteraciones citogenéticas. Trece pacientes recibieron quimioterapia intensiva (con un trasplante de progenitores hematopoyéticos [TPH] en 3) y 10 sólo soporte (supervivencia mediana de 3 frente a 0,079 años, p=0,004). El pronóstico y la respuesta al tratamiento fueron malos, pero asociar quimioterapia y TPH podría prolongar la supervivencia
