Index de les obres ressenyades: Claudia CASSATELLA ; Attilia PEANO (eds., Landscape indicators : assessing and monitoring landscape qualit

Llausàs i Pascual, Albert

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

324 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2012, vol. 58/2RessenyesDes de l’any 2000, el Conveni Europeu del Paisatge ha esdevingut el marc de referència per a l’ordenació, la gestió i la protecció del paisatge a Europa. Entre altres punts, el Conveni contempla la necessitat d’instaurar programes efectius de monitoratge dels canvis paisatgístics i dels efectes de les polítiques que hi inci-deixen. D’ençà de la celebració a Barce-lona, l’any 2007, del seminari Indica-dors de paisatge. Reptes i perspectives, organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, les aportacions al camp dels indicadors de paisatge han crescut notablement, fins al punt que les autori-tats poden començar a trobar-se amb dilemes a l’hora d’escollir les millors opcions entre tants índexs i indicadors. L’exercici que presenta el llibre Landsca-pe indicators: Assessing and monitoring landscape quality fa, mitjançant un enfo-cament multidisciplinari, un repàs com-plet del present estat de la qüestió i s’aventura a formular propostes a partir d’experiències d’aplicació a la regió itali-ana del Piemonte.El primer capítol, escrit pels editors del llibre, Attilia Peano i Claudia Cassa-tella, és un repàs complet de les motiva-cions que duen a la necessitat d’establir un conjunt adequat d’indicadors de pai-satge, tant des del punt de vista de la recerca, com de la gestió del paisatge. Al llarg de la revisió, es demostra com, a Europa, encara existeix un buit en rela-ció amb el monitoratge del paisatge i amb l’avaluació de les polítiques i els plans que hi incideixen, malgrat que, en casos com l’espanyol i l’italià, es consi-dera que la regulació respecte a aquesta qüestió és àmplia. D’acord amb aquestes constatacions, el capítol anuncia com l’obra té per objectiu analitzar quina és la disponibilitat d’indicadors paisatgís-tics des dels cinc àmbits que es conside-ren competents en la matèria: l’ecologia del paisatge, l’estudi del paisatge histò-ric, la percepció estètica, la planificació territorial i l’economia. Cada òptica té un capítol dedicat i cada capítol és escrit per autors experts en la matèria i que són responsables, també, de fer una pro-posta dels indicadors que consideren més aptes, des del seu camp, per a l’ava-luació del paisatge a dues escales dife-rents: la local i la regional. Cada capítol especialitzat, a més, ha d’exposar algun exemple d’aplicació d’algun indicador proposat a les escales fixades.El capítol introductori, que estableix les «regles del joc», i abans que la partida es comenci a disputar, va seguit de dos capítols encara de caire també introduc-tori.El capítol 2, obra de Marta Bottero, repassa el concepte que, sobretot des de la pràctica de l’avaluació estratègica, es té del que ha de ser un indicador ambi-ental. Així, tota bateria d’indicadors hauria de cobrir les diferents variables del model DPSIR (Driving forces, Pres-sures, States, Impacts i Responses). Seguidament, l’autora defensa la conve-niència que tota definició d’indicadors ambientals vagi acompanyada de la declaració d’uns objectius de qualitat paisatgística, que serviran de marc de referència a l’hora de valorar els resultats del monitoratge. El capítol complemen-ta la demanda que es fa als autors de cadascun dels cinc capítols temàtics, proveint-los d’un model de taula que haurà de ser omplerta amb les caracterís-tiques detallades de cada indicador pro-posat: definició, descripció, categoria, objectius, unitat de mesura, escala espa-Cassatella, Claudia; Peano, Attilia (eds.) (2011)Landscape indicators: Assessing and monitoring landscape qualityDordrecht: Springer, 222 pàginesISBN: 978-94-007-0365-0Documents d’Anàlisi Geogràfica 2012, vol. 58/2 325Ressenyescial, escala temporal, fonts d’informació, etc.Claudia Cassatella i Angioletta Vog-hera s’encarreguen, al capítol 3, de resi-tuar la temàtica als indicadors específi-cament de paisatge, oferint un extens repàs a les iniciatives, els programes i les recerques que han impulsat organismes i experts sobre aquesta temàtica. L’Agèn-cia Ambiental Europea, Wascher, ELISA, l’Observatori del Paisatge, Vallega, Eurostat, MTT, PAIS, IRENA, SPESP, MTT o APAT en són alguns. L’apartat analitza críticament els avan-tatges i els inconvenients de cadascun.El capítol 4 enceta la sèrie d’apartats dedicats a les cinc temàtiques en què s’han dividit els indicadors. Se n’encar-rega Francesca Finotto, amb l’anàlisi i la proposta d’indicadors provinents de l’ecologia del paisatge. Després d’un pri-mer esforç de l’autora per resumir en poques pàgines les bases científiques d’aquesta disciplina, exposa la gran diversitat de mesures i d’índexs que s’han desenvolupat per estudiar l’estruc-tura paisatgística. Sobta, però, que la majoria de referències siguin anteriors a l’any 2000 i que s’ometin alguns dels índexs més moderns presentats a la lite-ratura científica que intenten corregir les debilitats detectades en mesures prè-vies. Al final, la selecció de només dos indicadors (Evenness i Biological Terri-torial Capacity) esdevé controvertida, per la gran simplificació que suposa.L’avaluació dels paisatges amb ele-ments i valors històrics és tractada per Mauro Volpiano al capítol 5. L’autor confessa que es decanta per una concep-ció àmplia del paisatge patrimonial, on aquest és entès com l’herència que expli-ca l’evolució d’un territori i la seva gent, enfront d’una concepció més anglosaxo-na, centrada en els elements arquitectò-nics específics o singulars de cada lloc. Malgrat que aquesta concepció ha tendit a generar més indicadors per a l’avalua-ció de polítiques de conservació i millora que no pas indicadors per a la caracterit-zació i l’evolució del patrimoni, l’autor és capaç de recollir propostes elaborades des de cadascuna d’aquestes tres perspec-tives, i acaba proposant un grup exhaus-tiu d’indicadors de caracterització, de transformació i de millora de paisatges històrics. Malgrat tot, l’exemple d’aplica-ció empírica de la sèrie d’indicadors recollida al capítol no s’ajusta amb exac-titud a la proposta realitzada.Claudia Cassatella destina bona part del capítol 6, dedicat a l’avaluació de la percepció visual i social del paisatge, a exposar les disjuntives que se li presen-ten quan analitza l’estat de la qüestió en aquest àmbit. Així, es pregunta si cal mesurar la percepció visual individual o la social, molt menys tangible; si la per-cepció és resultat de quelcom innat o fruit d’un procés cultural; si, a l’hora de prendre una mostra, cal incloure-hi només el públic en general o si cal donar un tractament específic a experts i res-ponsables de la gestió; si cal avaluar la percepció utilitarista del sòl i el paisatge o si cal centrar-se en valors no produc-tius com ara l’atractiu o la tranquil·litat; si cal fer enquestes costoses per recollir informació o si els mètodes de generalit-zació basats en els sistemes d’informació geogràfica funcionen bé. Finalment, res-ponent, directament o indirecta, cadas-cuna de les qüestions, l’autora opta per una proposta de deu índexs, classificats segons si fan referència a la percepció sensorial o social. Escull com a indica-dors de mostra, desenvolupats en el cas d’exemple, els de Fame i Imageability.El capítol 7 versa sobre els indicadors d’ús del sòl aplicats a l’avaluació paisat-gística. Angioletta Voghera parteix del marc DPSIR per analitzar onze indica-dors relacionats amb l’ús sostenible del territori i desenvolupats, majoritària-ment, en països anglosaxons i germà-nics. Una certa imprecisió a l’hora de delimitar el nínxol específic per aquest tipus d’indicadors fa que el resultat del 326 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2012, vol. 58/2Ressenyescapítol sigui poc precís, alhora que repe-teix mesures que ja s’havien presentat dins d’uns altres àmbits del treball. La presentació de la proposta d’indicadors propis també esdevé molt genèrica, ben descrita però mancada de més precisió en les metodologies de mesura i aporta-ció d’exemples empírics significatius que puguin ajudar el lector a tenir-ne una comprensió millor.Marta Bottero repeteix aportació fir-mant l’autoria del capítol 8, dedicat als aspectes econòmics del paisatge. Des-prés d’una justificació de la convenièn-cia de realitzar aquesta aproximació, pel fet que el paisatge és una externalitat i un bé econòmic sense mercat, Bottero identifica una gran quantitat d’indica-dors. Seguidament, en fa una classifica-ció segons si es refereixen al valor econò-mic intrínsec del paisatge o bé si en mesuren la fortalesa econòmica, és a dir, la producció que s’hi genera (en termes econòmics, d’ocupació, nombre d’ex-plotacions, etc.). La selecció de vuit indicadors es completa amb la presenta-ció d’exemples de mesura, alguns dels quals han estat realitzats al Piemont.Al capítol 9, Peano, Bottero i Cassa-tella ofereixen una síntesi i una discussió dels resultats principals. El punt fort de l’apartat és la selecció final del grup d’indicadors que consideren que reflec-teixen més bé les diferents dimensions del paisatge. Creen dos conjunts d’indi-cadors, lleugerament dispars, per tal d’afrontar l’avaluació del paisatge a esca-la local i regional. La selecció final, limi-tada a un parell o tres d’indicadors per temàtica analitzada, sembla que respon a un criteri pragmàtic, ja que se n’han escollit alguns dels indicadors més desenvolupats i testats. L’exercici final d’aplicació dels indicadors a la regió del Piemont queda curt, potser perquè al llibre disposa d’una extensió insuficient, més que no pas per un error en el dis-seny o l’execució. Les reflexions amb les quals es clou el capítol i el llibre, i que insten a incorporar els indicadors selec-cionats en la gestió de la vida quotidiana del paisatge, són pertinents.En definitiva, Landscape indicators: Assessing and monitoring landscape qua-lity és una obra en la qual es realitza un interessant exercici de multidisciplinari-etat, molt ben estructurat, que llueix en l’apartat descriptiu i d’anàlisi de l’estat de la qüestió dels indicadors de paisatge en les diverses dimensions que presenta, més que no pas en la pretensió principal dels autors, és a dir, la proposta d’un combinat d’indicadors de paisatge que en permeti l’aplicació generalitzada d’acord amb els preceptes del Conveni Europeu del Paisatge i de l’avaluació ambiental estratègica. Malgrat algunes contradiccions i redundàncies, el treball és una bona aportació a una temàtica de plena actualitat i d’una transcendència que va més enllà de l’interès científic, fins que esdevé una eina útil per als ges-tors del paisatge i útil, per tant, per al conjunt de la societat.Albert Llausàs PascualUniversitat de GironaDepartament de Geografiaalbert.llausas@udg.edu

Ressenyes

Albert Llausàs Pascual

Crossref

Cassatella, Claudia; Peano, Attilia (eds.) (2011): Landscape indicators: Assessing and monitoring landscape quality

https://dag.revista.uab.cat/article/download/v58-n2-llausas/pdf-ca

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref