L'article analitza les causes que van propiciar la traducció al català d'un clàssic del preciosisme francès del xvii, com a resultat de l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb l'eclosió del noucentisme, moviment artístic que va promoure traduccions de la literatura universal amb l'objectiu d'assajar la configuració d'un llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versió catalana de La Princesse de Clèves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que s'hi va afegir el 1990, que és la retraducció que n'ofereix Josep A. Grimalt, lingüísticament més actual, transparent i més lliure d'artificis noucentistes. Tots dos traductors, això no obstant, són fidels al sentit, al to i a l'estil d'un text que representa l'entrada de la dona, en qualitat d'autora i de protagonista, a la novel·la moderna.This article analyzes the circumstances giving rise to the translation into Catalan of a classic seventeenth-century work of French préciosité, prompted by the setting up of the Commonwealth of Catalonia in the early nineteenth century and coinciding with the appearance of Noucentisme, artistic movement that fostered translations of worldwide literature with the aim of shaping and honing a modern Catalan literary language. We examine the first Catalan version of La Princesse de Clèves (1678) by Madame de La Fayette, rendered by Rafel Marquina and published in 1923, and the subsequent retranslation in 1990 by Josep A. Grimalt, featuring more current language usage, greater transparency and fewer flourishes of noucentista stamp. Still, both translators are faithful to the sense, tone and style of this text signaling the entrance of women into the modern novel in the capacity of both author and protagonist
