Postcolonial and translation scholarship draws attention to the role of translation in extending asymmetries of power and knowledge between aspects of culture and identity represented and involved in translation, focusing debate on the agency of the translator as the representing subject and calling for recognition of the cultural distinctiveness of the objects of translation. Yet in the context of translation for the theatre, where its object is the fleeting moment of performance that passes between a play and its original audience, the twin task of translating and protecting difference is challenged by the placelessness that surrounds it. This article seeks to examine how the placelessness of performance creates a challenge for translation and considers the extent to which philosophical hermeneutics offers scope for both the explanation and recognition of difference in translation.Els estudis postcolonials i sobre traducció fan ressaltar el paper de la traducció en l'expansió de les asimetries de poder i de coneixement entre aspectes de la cultura i de la identitat representats i involucrats en la traducció, i centren el debat en el rol del traductor com a agent representant que reivindica el reconeixement de la diferència cultural de l'objecte de traducció. Tanmateix, en el context de la traducció per al teatre, en què l'objecte és el moment efímer de la representació que té lloc entre una obra i el públic original, l'absència d'emplaçament que caracteritza aquesta modalitat dificulta les indissociables tasques de traduir i protegir la diferència. L'objectiu d'aquest article és analitzar si aquesta absència d'emplaçament de la representació teatral crea un repte per a la traducció i si hi ha lloc en el marc de l'hermenèutica filosòfica per a l'explicació i el reconeixement de la diferència en traducció
