Repàs dels defectes generals i els errors puntuals del manual

Mascaró, Joan,

Mascaró, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

-- - d 
Notes i ressenyes 
A propbsit d'un Manual de fonologia catalana,* per Joan Masceró 
L'absencia d'obres de caracter gene- 
ral -de «manuals»- en el camp de la 
gramatica catalana fa que l'aparició 
d'aquest llibre prengui una importancia 
especial i que, en principi, sigui motiu 
d'enhorabona. 
Una primera decepció ens la produeix 
constatar que el manual propiament 
dit es redueix a l'última seixantena de 
pagines de les 214 que constitueixen el 
llibre. En efecte, l'obra es divideix en 
dues parts, la que duu el títol «Fono- 
logia general» i que esta formada a 
parts iguals per seccions de fonktica i 
de fonologia, i una segona part («Fo- 
nologia catalana») que té una breu in- 
troducció de tema fonetic (de fet, és 
una biografia de Pere Barnils) i una 
altra que tracta estrictament de fono- 
logia catalana. 
Més greu és encara que aquestes po- 
ques pagines no corresponguin al que 
l'autor anomena aintent de descripció 
sincronica del catala» (p. 150). És, més 
*. X. RoMeu, Manual de fonoIogia catalana, 
col*. «Educación (Barcelona 1983), ps. 
aviat, com la resta del llibre, un enfi- 
la11 de resums d'articles o trossos de 
llibres (un terc d'aquesta part final són 
citacions o reproduccions textuals). Un 
manual, evidentment, pressuposa la uti- 
lització d'un corvus biblionrafic. ~ e r o  
aquesta utilitzaci6 implica Ün r e d - d e  
la bibliografia basica, una selecció cri- 
tica posterior i una homogeneització en 
la presentació. Tot aixo es troba a fal- 
tar en el llibre que comentem. Potser 
no és tan estrany si tenim en compte 
que l'autor considera arevistes de difí- 
cil accésn (per al mateix autor, s'entén) 
« Language)), « Journal of Linguistics» i 
«Linguistic Inquiryn, per exemple (ps. 
115 i 175), que desconeix el que és l'In- 
diana University Linguistics Club ' i que 
no considera procedent fer ús de les 
1. Aixb fa que consideri una tesi presentada 
al MIT el 1976 i publicada per I'Indiana Univer- 
sity Linguistics Club com una tesi presentada a 
la universitat dlIndiana (p. 203). Aquest treball, 
del qual podia haver llegit una ressenya en 
aquesta mateixa revista (cf. uEls Marges~, 18- 
19, 1980, ps. 120-122), tampoc no ha estat uti- 
litzat per I'autor. 
Els Marges 31. 1984 
aportacions de Fabra a la fonologia ca- 
talana per al seu manual. 
Seria llarg i probablement inútil enu- 
merar ara tots els aspectes que es pres- 
ten a observacions, perque els defectes 
són sobretot de caracter general. Indi- 
cant-ne algun, pero, segurament dona- 
rem una idea al lector del caracter del 
llibre. Es confon, per exemple, harmo- 
nic i formant (p. 61), i en la v vibrant 
francesa es considera que el que vibra 
és l'arrel de la llengua (p. 67). A la p. 76 
s'afirma que «tots els fonemes cata- 
lans són realitzats per la vibració de 
l'aire que puja vibrant a través de la 
glotis)), i a la p. 89 que «[són] variants 
facultatives d'un fonema únic aquells 
sons d'una llengua que, substituits l'un 
per l'altre, no comporten canvi de sig- 
nificaciów, i a continuació posa com a 
exemple la n alveolar, la velar, i la 
ny palatal. S'analitza en morfemes la 
frase «demi repassarem les llicons ex- 
plicades)), amb el resultat que ar, em, 
la i ada són morfemes. Quan dóna la 
forma subjacent d'aquesta frase, la vo- 
cal neutra de dema i la inicial d'expli- 
cades són e tancada, mentre que a la 
final d'explicades i la de les és a (dia- 
lecte central). La gramatica generativa, 
que és la de quinze anys enrera, no 
s'ha entes. A part els sis errors que 
compto en l'especificació de trets a la 
matriu de la p. 128, les regles fonolo- 
giques que no s4n citades d'altres 
autors estan totes mal formulades, ex- 
cepte una (ps. 130-133). El valencia um- flar es fa derivar de /inflár/.' Els signes 
fonetics de les ps. 11 i 12 no correspo- 
nen al DCVB, en contra del que es 
diu. 
Tampoc no cal que es faci il.lusions 
el lector que, pensant haver adquirit un 
ma,nual de fonologia catalana, busqui 
una descripció de qüestions tan gene- 
r a l ~  com la distribució de l'accent en 
el mot i en la frase, dels fenomens vo- 
calics d'elisió i d'epkntesi, de la sim- 
plificació dels aplecs consonantics nt, 
lt, mp, etc., de l'estructura de la sil- 
laba, o dels casos d'aparició de e atona. 
Aquests temes ni s'esmenten. 
L'obra, doncs, no és recomanable ni 
per la part general, ni per la rnés es- 
pecífica de fonologia catalana. 1 una 
advertencia final. A ningú no li agrada 
esmercar el seu temps fent crítiques 
tan negatives. En el cas d'obres més 
especialitzades potser resulta més facil 
guardar silenci davant una obra defec- 
tuosa, perque el públic al qual va des- 
tinada ja sap a que atenir-se. Perb amb 
obres de divulgació o manuals per al 
públic no especialitzat, aquest es troba 
indefens, i si ni I'autor ni l'editor es- 
tableixen -en perjudici seu, en última 
instancia- el control necessari, els es- 
pecialistes en la materia tenim el deure, 
almenys en casos greus com aquest, 
d'informar convenientment el consumi- 
dor. 
JOAN  MASCAR^ 
2. De fet, les regles que proposa derivarien 
[ynflár], amb u francesa. 
«Love's Pilgrimage», Barcelona en una comedia anglesa del segle X V I I ,  per A. Font 
En els nostres estudis sobre el teatre 
angles elisabetia i estuardia i sobre la 
influencia que Espanya hi va tenir, ens 
hem preguntat sempre si no hi havia 
també alguna relació amb Catalunya; 
si, cent anys després de la mort de 
Ferran el Catblic, el teatre angles guar- 
dava algun record de la nostra terra; 
si se sabia encara de la seva existencia 
o si havia quedat ofegada dins del pres- 
tigi i el poder d'una Espanya que era 
mestressa del món. El nostre interes 
no era esbrinar que en sabien els polí- 
tics o els historiadors, sinó quina idea 
podia tenir-ne el ciutada d'estar per 
casa: el botiguer de Londres, o el pe- 
tit terratinent, és a dir, el públic que 
anava al teatre i veia les comedies que 
es representaven a la capital. En una 
paraula, el que podia dir-se en el teatre 
anglks sobre Catalunya. 
Ja de be11 antuvi, a les comedies 
angleses eren freqüents certs personat- 
ges, prínceps d'«Aragó», reis, tirans o 
bastards napolitans o sicilians de fa- 
mília «aragonesa», encara que la seva 
situació real era sempre bastant con- 
fusa i molt imaginaria. En general, no 
es troba una relació clara i definida 
amb personatges histbrics determinats. 
El mateix Shakespeare ens presenta un 
d'aquests príncfps a Much Ado About 
Nothing (1599). 
1. La comedia 6s en part inspirada en un dels 
contes de Bandello (Prima parte de le Novelle. 
Novella 22, 1554) en el qual l'acci6 se situa tam- 
bé a Messina. Hi ha un rei Piero d'Arag6 i un 
Messer Lionato de Lionati, pare d'una bonica 
donzella de la qual s'enamora un dels cavallers 
del rei Piero: Timbreo di Cardona, que a l'o- 
bra de Shakespeare es converteix en Claudio i 
perd així el cognom catala. 
102 Notes i ressenyes 


A propòsit d'un 'Manual de fonologia catalana'

Obra ressenyada: Xavier ROMEU, Manual de fonologia catalana. Barcelona: Barcanova, 1983

Diposit Digital de Documents de la UAB

-- - d Notes i ressenyes A propbsit d'un Manual de fonologia catalana,* per Joan Masceró L'absencia d'obres de caracter gene- ral -de «manuals»- en el camp de la gramatica catalana fa que l'aparició d'aquest llibre prengui una importancia especial i que, en principi, sigui motiu d'enhorabona. Una primera decepció ens la produeix constatar que el manual propiament dit es redueix a l'última seixantena de pagines de les 214 que constitueixen el llibre. En efecte, l'obra es divideix en dues parts, la que duu el títol «Fono- logia general» i que esta formada a parts iguals per seccions de fonktica i de fonologia, i una segona part («Fo- nologia catalana») que té una breu in- troducció de tema fonetic (de fet, és una biografia de Pere Barnils) i una altra que tracta estrictament de fono- logia catalana. Més greu és encara que aquestes po- ques pagines no corresponguin al que l'autor anomena aintent de descripció sincronica del catala» (p. 150). És, més *. X. RoMeu, Manual de fonoIogia catalana, col*. «Educación (Barcelona 1983), ps. aviat, com la resta del llibre, un enfi- la11 de resums d'articles o trossos de llibres (un terc d'aquesta part final són citacions o reproduccions textuals). Un manual, evidentment, pressuposa la uti- lització d'un corvus biblionrafic. ~ e r o  aquesta utilitzaci6 implica Ün r e d - d e  la bibliografia basica, una selecció cri- tica posterior i una homogeneització en la presentació. Tot aixo es troba a fal- tar en el llibre que comentem. Potser no és tan estrany si tenim en compte que l'autor considera arevistes de difí- cil accésn (per al mateix autor, s'entén) « Language)), « Journal of Linguistics» i «Linguistic Inquiryn, per exemple (ps. 115 i 175), que desconeix el que és l'In- diana University Linguistics Club ' i que no considera procedent fer ús de les 1. Aixb fa que consideri una tesi presentada al MIT el 1976 i publicada per I'Indiana Univer- sity Linguistics Club com una tesi presentada a la universitat dlIndiana (p. 203). Aquest treball, del qual podia haver llegit una ressenya en aquesta mateixa revista (cf. uEls Marges~, 18- 19, 1980, ps. 120-122), tampoc no ha estat uti- litzat per I'autor. Els Marges 31. 1984 aportacions de Fabra a la fonologia ca- talana per al seu manual. Seria llarg i probablement inútil enu- merar ara tots els aspectes que es pres- ten a observacions, perque els defectes són sobretot de caracter general. Indi- cant-ne algun, pero, segurament dona- rem una idea al lector del caracter del llibre. Es confon, per exemple, harmo- nic i formant (p. 61), i en la v vibrant francesa es considera que el que vibra és l'arrel de la llengua (p. 67). A la p. 76 s'afirma que «tots els fonemes cata- lans són realitzats per la vibració de l'aire que puja vibrant a través de la glotis)), i a la p. 89 que «[són] variants facultatives d'un fonema únic aquells sons d'una llengua que, substituits l'un per l'altre, no comporten canvi de sig- nificaciów, i a continuació posa com a exemple la n alveolar, la velar, i la ny palatal. S'analitza en morfemes la frase «demi repassarem les llicons ex- plicades)), amb el resultat que ar, em, la i ada són morfemes. Quan dóna la forma subjacent d'aquesta frase, la vo- cal neutra de dema i la inicial d'expli- cades són e tancada, mentre que a la final d'explicades i la de les és a (dia- lecte central). La gramatica generativa, que és la de quinze anys enrera, no s'ha entes. A part els sis errors que compto en l'especificació de trets a la matriu de la p. 128, les regles fonolo- giques que no s4n citades d'altres autors estan totes mal formulades, ex- cepte una (ps. 130-133). El valencia um- flar es fa derivar de /inflár/.' Els signes fonetics de les ps. 11 i 12 no correspo- nen al DCVB, en contra del que es diu. Tampoc no cal que es faci il.lusions el lector que, pensant haver adquirit un ma,nual de fonologia catalana, busqui una descripció de qüestions tan gene- r a l ~  com la distribució de l'accent en el mot i en la frase, dels fenomens vo- calics d'elisió i d'epkntesi, de la sim- plificació dels aplecs consonantics nt, lt, mp, etc., de l'estructura de la sil- laba, o dels casos d'aparició de e atona. Aquests temes ni s'esmenten. L'obra, doncs, no és recomanable ni per la part general, ni per la rnés es- pecífica de fonologia catalana. 1 una advertencia final. A ningú no li agrada esmercar el seu temps fent crítiques tan negatives. En el cas d'obres més especialitzades potser resulta més facil guardar silenci davant una obra defec- tuosa, perque el públic al qual va des- tinada ja sap a que atenir-se. Perb amb obres de divulgació o manuals per al públic no especialitzat, aquest es troba indefens, i si ni I'autor ni l'editor es- tableixen -en perjudici seu, en última instancia- el control necessari, els es- pecialistes en la materia tenim el deure, almenys en casos greus com aquest, d'informar convenientment el consumi- dor. JOAN  MASCAR^ 2. De fet, les regles que proposa derivarien [ynflár], amb u francesa. «Love's Pilgrimage», Barcelona en una comedia anglesa del segle X V I I ,  per A. Font En els nostres estudis sobre el teatre angles elisabetia i estuardia i sobre la influencia que Espanya hi va tenir, ens hem preguntat sempre si no hi havia també alguna relació amb Catalunya; si, cent anys després de la mort de Ferran el Catblic, el teatre angles guar- dava algun record de la nostra terra; si se sabia encara de la seva existencia o si havia quedat ofegada dins del pres- tigi i el poder d'una Espanya que era mestressa del món. El nostre interes no era esbrinar que en sabien els polí- tics o els historiadors, sinó quina idea podia tenir-ne el ciutada d'estar per casa: el botiguer de Londres, o el pe- tit terratinent, és a dir, el públic que anava al teatre i veia les comedies que es representaven a la capital. En una paraula, el que podia dir-se en el teatre anglks sobre Catalunya. Ja de be11 antuvi, a les comedies angleses eren freqüents certs personat- ges, prínceps d'«Aragó», reis, tirans o bastards napolitans o sicilians de fa- mília «aragonesa», encara que la seva situació real era sempre bastant con- fusa i molt imaginaria. En general, no es troba una relació clara i definida amb personatges histbrics determinats. El mateix Shakespeare ens presenta un d'aquests príncfps a Much Ado About Nothing (1599). 1. La comedia 6s en part inspirada en un dels contes de Bandello (Prima parte de le Novelle. Novella 22, 1554) en el qual l'acci6 se situa tam- bé a Messina. Hi ha un rei Piero d'Arag6 i un Messer Lionato de Lionati, pare d'una bonica donzella de la qual s'enamora un dels cavallers del rei Piero: Timbreo di Cardona, que a l'o- bra de Shakespeare es converteix en Claudio i perd així el cognom catala. 102 Notes i ressenyes 

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1984/93198/marges_a1984m5n31p101.pdf

A propòsit d'un 'Manual de fonologia catalana' /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB