Campillo, Maria

Diposit Digital de Documents de la UAB

el aura humana, De profundis, Afinida- des espirituales, La barbarie cristiana en Europa, El guia en 10 espiritual o hos- quejo para un catecisme del conocimien- to de si-mismo. IYOTIS PRACHAM, Algunas ideas sobre la fi- losofia hermética, El misteri0 de la vida a la luz del orientalisme. William Q. JUDGE, ECOS del Oriente. C. W. LEADBEATER, El plano astral y el De- vachan, Bosquejo teosófico. Arnaldo MATEOS, La constitución humana. José ROVIRALTA BORRELL (traductor), El Bhagavad Gita. A. P. SINNET, El buddhismo esotérico. W. SCOTT ELIOT, Historia de 10s atlantes. Estanislao S ~ C H E Z  CALVO, Filosofia de 10 nzaravilloso positivo, Los nombres de 10s dioses. Arturo SORIA MATA, Origen poliédrico de las especies. Waldo TRINE, En armonia con el infinito. VIVEKANANDA, Filosofia yoga, basada sobre el Rdja Yoga. A més, hi havia a la venda, a la mateixa llibreria, altres obres que podem dividir en dues parts: orientalisme i psicologia. Orientalisme Gustavo LE BON, Las civilizaciones de la India. ALVAREZ PERALTA, Estudios de Orientalis- mo. OTERO ACEVEDO, Fakirismo y ciencia. José Ramón, MÉLIDA, Historia del arte egip- cio. Eduardo TODA, A través del Egipto. F .  VALBUENA, Egipto y Asiria resucitados. Jorg? RAWLINSON, Historia del Antiguo Egipto. Zena'ida ROGOZIN, Historia de Asiria, His- toria de Caldea, Historia de Media, Ba- Psicologia Guido VILLA, La Psicologia contemporánea. A. RIBOT, Introducción a la psicologia ex- perimental. Th. RIBOT, Ensayo acerca de la imaginación creadora, La evolución de las ideas gene- rales, la herencia psicológica, Psicologia de la atención, La psicologia de 10s sen- timientos. SC H OPEN H AUER, Sobre la voluntad en la naturaleza. Julio PAYOT, La educación de la voluntad. GWAU, Génesis de la idea del tiempo. Michel de CHAMPOURCIN, [Qui  es la gra- fologia? Notes sobre el tema del <<paradís perdut)> en la novella catalana d'entreguer- res, per Maria Carnpillo La novella, en la seva voluntat de crea- ci6 d'un univers propi i autbnom que com- prengui i expliqui la realitat present, ha adoptat sovint fórmules de correlació, explí- cita o implícita, amb altres mons possibles, existents o no, passats, presents o futurs. Una de les fórmules més freqüents ha estat el mite del paradís perdut, de procedencia bí- blica, que ha inclbs, al llarg de totes les &po- ques i cultures, una multiplicitat de temh- tiques tan complexa com variada. Des de la més clhssica nostilgia de l'antiga Archdia (que, ensems, pot adoptar infinitat de for- mes) fins a l'enyorament proustih del temps perdut. D'aquest fenomen, no se n'escapa pas la literatura catalana: de Llull en@, el mite s'ha presentat amb totes les seves variants i complexitats possibles. La novella psicolbgi- ca ha utilitzat també aquesta temhtica, en diverses formes i al servei, sempre, dels in- teressos que perseguia com a g&nere. L'ob- jectiu d'aquestes notes no és altre que esca- tir alguns aspectes del tractament que la no- vella catalana d'entreguerres va donar 51 tema. El mite s'havia introdult, ja el segle XIX, a la novella catalana moderna com a via d'ob- jectivacib de la nosthlgia per unes formes de vida en procés de desaparició. El costumis- me i, amb ell, la novella costumista -rural o ciutadana- correspon a aquest estadi: el mite apareix com a via d'objectivació tem- poral (passat enfront del present) o geogrh- fica (camp enfront de ciutat) d'unes formes de vida determinades i, en conseqü&ncia, pren connotacions morals. Es el cas de Gaieth Vi- dal i Valenciano, de Martí Genís i Aguilar o d'Emili Vilanova. La formulació més clara del tema -al marge, perb, del costumisme- aparegué amb el drama Terra baixa (1896) d'hngel Guimerh, en el qual, camp-ciutat (muntanya-plana) posen en evidtncia la seva veritable entitat moral amb la confrontaci6 de valors provocada pel desplacament geo- grafic del protagonista. Es el tema del para- Els Marges, 15. 1979. dís perdut, enfocat, perb, des d'una perspec- tiva immobilista: els personatges són defi- nits pel seu entorn geogrhfic, i el conflicte apareix amb el simple xoc entre un món i un altre i no pas per l'aparició de la vo- luntat transformadora que hauria caracte- ritzat un tractament modernista.' Manelic, quan descobreix que el món de la plana és corromput, no pretén trdormar-10, sinó que reclama el seu paradís perdut i torna a la muntanya, on els sentiments i les accions són purs. El tema desapareix de la tradició novel- lística catalana en el moment que el realis- me -Narcís Oller, per entendre'ns- i el modernisme operen sobre la temhtica camp- ciutat, amb un tractament objectivador o simbolista caracteritzat per una voluntat transformadora que invalida tota visió nos- tdgica d'aquell passat que la novella romhn- tica identificava amb el paradís perdut. Tot i aixb, trobem encara la presencia del tema com a recurs inserit dins un univers narra- tiu que no respon ja als esquemes prece- dents perque és tractat amb una bptica des- mitificadora: a ]osafat, per exemple, el pro- tagonista és desproveit de les característiques d'heroi modernista i respon, simbblicament, a la concepció de materia transformable i no transformadora. El seu ideal s'identifica amb el paradís perdut - e 1  camp-, bé que Bertrana té cura de distanciar el lector de les idealitzacions de Josafat i es guarda prou de presentar el paradís com a tal. A partir del 1925 el tema reapareix, per6 amb unes intencions i uns objectius ben di- versos. Encara, en algunes obres (com, per exemple, L'hereu de Prudenci Bertrana); hi podem identificar les línies essencials de l'an- tic tractament. Perb allb que cal destacar d'a- quest període és el despla~ament del camp de referencies que el canvi d'interessos, pro- vocat per la irrupció de la novella psicolb- gica, produeix en el tema. L'obra que millor tradueix el moment de transició és Laura a la ciutat dels sants (1931). En efecte, la novella de Miquel Llor, tot mantenint enca- ra l'objectivació geogrhfica del mite, l'inte- rioritza en les connotacions psicolbgiques i morals que tindrh per a la protagonista. En el seu aspecte extern, Llor opera en- cara sobre la dicotomia camp-ciutat. La capi- tal, Barcelona, és un terme comparatiu cons- tant enfront de Comarquinal, positiu per a Laura, negatiu per als comarquinalencs. Bar- celona representa, per oposició, unes for- 1. Vegeu la formulació d'aquests aspectes a Jordi CAS~LLANOS, Les ~nultituds: en el cen- tre mateix de la narrativa modernista, a Rai- mon CASELLAS, Les multituds (Barcelona 1978), PS. MI-xu. 2. Ens referim a I'actitud elegíaca que es- tudia Joan Lluís MARFANY, Aspectes del Mo- dernisme (Barcelona 19751, ps. 231-251. mes de vida i de cultura, i, en darrer terme, una cccivilitzaciÓ)> -la noucentista- que en- clou l'educació en el seu sentit més ampli (teatre, música, Ilibres, medicina, higiene, etc., tot d b  que no hi ha a Comarquinal) i aspectes aparentment tan banals com la moda. El que la ciutat proporciona a Laura és una culturalització basada en una sen- sibilitat superior, que prové d'un pare ar- tista, bohemi i, en el fons, mediocre i fra- cassat. Aquesta herencia, ella la refina i la utilitza com a mitjh d'ascensió social (matri- moni) i com a tapadora i justificació del seu origen (Laura, que se sap pobra, es contem- pla a si mateixa, en iniciar-se la novella, aca- bada de casar amb un propietari ric, i ves- tida i perfumada com corresponia al seu gust refinat, irrealitzable fins en aquest mo- ment). Pensa que ccés amb la riquesa quan podeu manifestar els vostres sentiments a~tenticsn.~ Per tant, és amb el matrimoni que té la possibilitat de realitzar el paradís somniat, el que s'havia creat prenent com a model les classes altes barcelonines. Perb, amb l'allunyament geogrhfic a que l'obliga el ma- trimoni, haurh de crear aquest paradís a tra- vés de la transformació de Comarquinal, amb les seves gents, prenent com a model la ilu- nyana Barcelona. En aquest sentit, la prime- ra part de l'obra s'organitza tota eUa al vol- tant de les transformacions que Laura, tot formulant-les explícitament, intenta portar a terme a nivell individual (Tomb, Teresa, Bea- triu, etc.) i a nivell collectiu ((quin sentit té la imitació de les <(formes)> ciutadanes, com són els cctesn socials, si no és com a transposició de les ccformes, de vida barce- lonines damunt l'hrida manera d'ésser dels comarquinalencs?). Aviat, perb, veiem com I'intent fracassa. La incapacitat i posterior resistencia de Tomis a acceptar unes for- mes externes (comportar-se sense barroeria o prendre beguda en una tassa de vaixella antiga, tant se val) no és altra cosa que la demostració de la impossibilitat de transfor- mació moral, íntima (¿cal recordar que per a Eugeni &Ors la forma és la veritable por- tadora del contingut?). En un altre sentit, el fet que Laura s'emporti les branques d'a- metller a braqades per als gerros de Ros- senthal d'un antic canterano que ella ha re- valorat, al temps que Teresa, ajustada al  curs de la natura, evita que es malmeti qualsevol flor de la qual es pugui valorar el fruit, no representa només una actitud opo- sada davant de la natura, sin6 davant la vi- da mateixa. Actitud moral, al cap i a la fi. El frach de l'individu (Laura) en la trans- formació de la realitat, l'aboca a la reconver- sió de la ciutat en paradís perdut. Veurem, doncs, com qualsevol cosa que li recordi Bar- 3. Miquel LLOR, Laura a la ciutat dels sants (Barcelona 1931), p. 9. Notes celona i, hdhuc, qualsevol cosa que es rela- cioni amb la concepció de la ciutat com a cultura i sensibilitat la mena a la nostilgia. L'atracció que comenga a sentir per Pere Gi- freda, que la visita cada tarda i {(parla una hora o dues de viatges, &espectacles, de projectes, de lectures)>,4 s'inicia nogensmenys per aquesta representativitat del personatge com a home ciutadh enfront de Tomh. Pel que fa, doncs, al tema general, el més extern de la novella, és a dir, a la confron- tació camp-ciutat com a portadoq del tema del paradís perdut, Llor posa en joc uns criteris de valor plenament representatius de la més genu'ina tradició cultural i noveUstica catalana. Si en I'enfrontament individu-col- lectivitat, en I'intent de transformació per la via del desvetllament de la sensibilitat i en el frachs i anullació final de I'individu, hi trobem els elements més significatius de la novella modernista, també, i sobreposats a ells i hdhuc dominant-los, trobem que els ideals es dirigeixen cap a un model de cul- tura i sensibilitat ciutadanes -presentat com a ctformes))- corresponent, en els seus múl- tiples matisos, al model propugnat pel nou- centisme. La Catalunya-ciutat, doncs, con- frontada a la ruralia, s'identifica amb el pa- radís perdut. Ara bé, si, en aquest sentit, Laura a la ciutat dels sants tanca una tradició cultu- ral, entronca també amb el tractament del tema del paradís perdut entes com a via per a plantejar la introspecció psicolbgico- moral de les relacions amoroses. Cal asse- nyalar, només, que el trasplantament de Lau- ra a Comarquinal és provocat pel matrimo- ni. En la mateixa mesura que el trasllat al camp representa la seva possibilitat-frachs com a ens social, el matrimoni li representa també la possibilitat d'una realització per- sonal, íntima, que, en definitiva, desemboca- rh en la perdua irremeiable del somni, de l'ideal, de I'amor romhntic. Com Ana Ozo- res, com Madame Bovary, la realització ma- terial d'un món entrevist i mitificat durant I'adolescencia, a través de lectures, imagi- nació i somnis (amb ajut del tabú que la so- cietat crea entorn del sexe), fracassa, i el seu frachs genera un nou somni: el de la vi- da anterior a la corrupció que, per a les protagonistes, representa la presencia del sexe en les relacions humanes. La darrera i última frustraci6, que mena al su'icidi o a l'anul- laci6 personal, vindrh quan el procés somni- sexe-frustració esdevingui cíclic. Així, Laura, quan s'adoni de la irrecuperabilitat del para- dís perdut (ciutat i adolesc5ncia) es cons- truiri uns ideals amorosos platbnics entorn de Pere Gifreda, ideals que seran un nou frachs a partir del moment que el sexe tipifi- qui els sentiments de Pere envers ella. En aquest sentit, el tema del paradís perdut ha sofert una transformació: de la seva plasma- ció geogrhfico-cultural ha passat a caracterit- zar uns estats de consciencia dels personat- ges. En concret, el paradís perdut represen- ta I'estadi anterior al coneixement del sexe, com a via d'anhlisi i d'introspecció dels es- tats morals i de consciencia davant i'amor. El tema, de manera nua i esquemitica, ja havia estat tractat un any abans per una no- ve!.la entre avantguardista i psicolbgica, Iu. dita, de Francesc Trabal, i assoli la mixima interiorització a Aloma (1937) de Merce Ro- doreda. Judita presenta el tema des d'un angle absolutament diferent al de Laura a la ciutat dels sants, bé que Trabal l'utilitza prktica- ment amb el mateix sentit. L'a'illament dels personatges (viatjant i sense família) de qual- sevol entorn social, per tal d'enfrontar-10s exclusivament al problema amorós, simpli- fica al mixim l'esquema somni-sexe-frustra- ció: tot ell és referit al camp de l'erotisme i les seves coordenades, per tant, s'establei- xen dintre mateix de les relacions ja creades de parella. El pas d'una fase a l'altra és pro- duit per un fet representatiu d'aquesta extre- ma reducció de termes (veritable metoní- mia): l'acte amorós convertirh el sexe-somni en sexe-frustració. L'amor, doncs, no és in- validat en el seu aspecte erbtic ni tampoc les relacions humanes queden invalidades pel fet d'ésser marcades per un erotisme explí- cit.' En canvi, és la relació sexual directa la que destrueix tant les relacions de parella com els mateixos personatges. L'acte amorós converteix tot el que havia estat un prelu- di intens d'emoció, sensibilitat i erotisme, en l'altra cara de la moneda, en la qual els personatges arriben Bdhuc a perdre la seva prbpia identitat, des del canvi de nom fins a la progressiva degradació moral i mate- rial que sofreixen i la irrupció de la reali- tat en un món ideal defensat a ultranga fins a aquest moment. Un món que ja havia de- mostrat la seva feblesa amb la primera intro- missió d'elements estranys (el ctcivilitzat)> re- gal de Iaxa). Lídia, així, recupera la seva <(realitats: la veritable. Judita no és només el seu nom originari, és la seva personalitat (domestica, manihica, petitburgesa) que <<Li- dian encobria. Ideal i realitat són incompa- tibles i, des del punt de vista del narrador- protagonista, la idealitat implica la negació de la realitat (<(Si ella fos només una men- tida bellalsi ella fos només un somni del matí.. .)> 6 ) .  La destrucció del protagonista, pel fet d'ésser el narrador, ens apareix com anímica, mentre que la protagonista quedari 5. Vegeu, per a aquest aspecte, Dolors OLLER, Prbleg a F .  TR~BL, J ~ t d i t a  (Barcelona 1977 s), ns. 13-17. L -- 6. J. CARNER, Plany dins La paraula en el vent (1914). Els Marges, 15. 1979. anihilada hdhuc físicament, en el truc avant- guardista final. ludita planteja, doncs, el tema del para- dís perdut, i ho fa sobre clixés extrets de la Bíblia, és a dir, sobre la font primera confor- madora del tema. Entronca, així, amb la litc- ratura de tema bíblic que, a Catalunya, havia conreat Carner i que C. A. Jornada porti, amb Quatre venjances, a un tractament avant- guardista (desmitificació a través de la ca- ricatura) que fou continuat pel grup de Sa- badell (des de Trabal a Joan Oliver) i que, posteriorment i amb nous plantejaments, ha estat recollit per Salvador Espriu i Pere Cal- ders. Trabal porta els seus personatges a una platja deserta i els vesteix de fulles. Gs a dir, reconstrueix amb ells la situació d'Adam i Eva al paradís, amb uns trets dels quals el mateix protagonista n'és conscient. El tema íntim, psicolbgic, queda, així, re- marcat pel correlatiu bíblic extern: els per- sonatges, com Adam i Eva, perdran la in- nocencia i el paradís amb el tast de la frui- ta prohibida. La voluntat de referir l'estat paradisíac a la Bíblia s'insereix dins un con- text més ampli d'allusions bíbliques que te- nen, també, un paper entre humorístic i ca- ricaturesc, representatiu del tractament d'a- quest tema per part de l'avantguarda. Així, els protagonistes, quan canvien de nom, n'a- dopten d'altres de bíblics estrafets (Abraha- met i Judita) i, encara, el tema de la des- trucció per la via del sexe quedarh referit puntualment a una histbria bíblica: la de Sara, muller de Tobies, que havia provocat la mort de set marits en el moment de la penetració (en aquest sentit, l'acte sexual s'identifica amb la mhxima destrucció del personatge: la mort). L'autor només pro- porciona una Única clau, que remet al pas- satge biblic: quan Judita entra a l'hiverna- cle ((xisclant desesperada, temerosa d'esde- venir orba, perqui: un ocell, sense mirar a baix, li enviava una cagaradeta petita petita a la vista),.' El tractament biblic, en aquest sentit, és frívol, típic de la desmitificació li- terhria de Trabal i coincident, paradoxal- ment, amb la formulació més exasperada del tema. Merce Rodoreda, uns quants anys des- prés, utilitzi el mite del paradís perdut com a eix vertebrador d'dloma, iniciant una te- mhtica que tingué Amplies repercussions en la seva obra posterior. Si llegim la novella com a obra didktico-moral antimatrimonial o, si es vol, com a breviari antiamorós, ens adonem que el que la novella presenta és un ventall de possibilitats amoroses fracassades, tant a través del temps com a través de les diverses classes socials. Així, tots els per- sonatges que es presenten en diferents eta- pes de la vida són tipificacions de realitza- cions amoroses fracassades, en el passat (vell Cabanes, vídua Merce), en el present (Anna, Coral, Violeta) i, previsiblement, en el futur (les intencions de Maria Baixeres en són una premonició). També des d'un altre punt de vista, la infelicitat amorosa és comuna a totes les classes socials, des de la filla del drapaire, abandonada pel marit, fins a la Car- me Vidal, a qui els diners no aconsegueixen de salvar. Aloma, atrapada malgrat aquests exemples i les seves prevencions, no n'és l'excepció: reprodueix l'esquema somni-sexe- frustració, i, per tant, fracassa i, amb el frachs, se li revela el paradís perdut (la in- fantesa i l'adolesci.ncia, previes al coneixe- ment del sexe), amb totes les seves quali- tats. Carme Arnau ha fet una lectura prou exhaustiva d'aquest aspecte.' A Aloma trobem encara la formulació ex- terna del tema: el paradís és objectivat en una serie de cercles concentrics entorn d'ella mateixa: barri, carrer, jardí, casa i cambra que perdrh, significativament, al mateix temps que la innocencia. Ara bé, aquesta objectivació ja no és la mateixa que la for- mulació geogrhfica de Laura a la ciutat dels sants. Té un carhcter simbblic que apunta directament a la intimitat del personatge, en funció de la qual actua dins la novella. El tema del paradís perdut, com hem vist a través d'aquests exemples, ha passat, en la novella d'entreguerres, d'una objectivaci6 externa a una progressiva interiorització for- mulada en diverses maneres, des d'un tracta- ment avantguardista (ludita) o un tractament psicolbgic tradicional (Laura a la ciutat dels sants) fins a assolir la mhxirna modernitat a Aloma. En aquest tema, la preocupació tí- pica de la novella psicolbgica per analitzar la problemitica interior de personatges pre- ferentment femenins, hi troba una possi- bilitat d'estructuració narrativa i una via de  plasmació de la realitat. MARIA CAMPILLO 8. Carme ARNAU, Int~oduccid a la narrativa de Mercb Rodoreda (Barcelona 1979), especial- ment les ps. 52-85. Notes 

Notes sobre el tema del "paradís perdut" en la novel·la catalana d'entreguerres

Revistes Catalanes amb Accés Obert

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1979/93003/marges_a1979m1n15p105.pdf

Notes sobre el tema del "paradís perdut" en la novel·la catalana d'entreguerres /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert