Manel Esteller estudia les alteracions genètiques de les malalties. Ha participat en el desenvolupament de fàrmacs per tractar el càncer i de noves tecnologies per a la investigació en aquest àmbit.Manel Esteller estudia las alteraciones genéticas de las enfermedades. Ha participado en el desarrollo de fármacos para tratar el cáncer y de nuevas tecnologías para la investigación en este ámbito

Esteller, M

Gallegos Riera, Pablo

Santos, Lucas

Esteller, M.

Diposit Digital de Documents de la UAB

MEDICINA I SALUTManel Esteller es va llicenciar en Medicina i esva interessar en el vessant científica de la sevaprofessió: volia dedicar-se a una recerca querepercutís en benefici dels pacients. Va fer laseva tesi doctoral sobre l'herència genètica en elcàncer de mama, a l'Hospital de la Vall d'Hebronde Barcelona. El l996, es va traslladar al'hospital de la John Hopkins University, alsEstats Units, on va començar a treballarl'epigenètica del càncer. L'any 2001, dinsd'aquesta línia d'investigació, es va traslladar alCentre Nacional d'Investigacions Oncològiquesde Madrid on actualment dirigeix un grupd'investigació.05/2006 - Manel EstellerManel Esteller estudia les alteracions genètiques de les malalties. Ha participat enel desenvolupament de fàrmacs per tractar el càncer i de noves tecnologies per ala investigació en aquest àmbit.- Fa cinc anys que es va desxifrar el genoma humà i es van obrir novesesperances per al tractament de malalties. No obstant, els investigadors s'hanadonat que, tot plegat, és més complex del que semblava. Cap a on creu vostèque avança la genòmica?- Avança de dues maneres. Una, és el projecte d'estudi del genoma de la cèl·lula tumoral,que cerca mutacions en gens sospitosos de derivar en càncer. I, l'altra, el projecte del'epigenoma humà: estudiar alteracions de la metilació al genoma. Per a mi, el genomasón paraules i l'epigenoma és allò que determina quines van en negreta, quines portenmajúscules, on està el punt i coma, etc. És, per tant, allò que dóna finalment un sentit ales paraules.- En què consisteix la seqüenciació de l'epigenoma humà?- Es fa a través d'un consorci internacional que està format entre laboratoris d'Europa,dels Estats Units i d'Austràlia. Estem buscant un patró de metilació del DNA: comparardiferents individus i veure si la metilació del DNA és diferent entre ells i on és diferent.Això permetrà veure si la acetilació d'histones, que és un altre factor que regulal'expressió dels gens, també és diferent en individus i en diferents teixits d'un mateixindividu. Aquesta és la clau, i per aconseguir-ho, l'element bàsic és tenir moltes mostresper poder compartir-les entre tots els laboratoris.- Vostè estudia les alteracions genètiques de les malalties. Per què els gensactuen d'aquesta manera?- Hem d'imaginar-nos la cèl·lula com un animal que es vol reproduir i estendre. Cadacèl·lula manté un equilibri amb les seves cèl·lules veïnes. Però, imaginem que hi ha unaalteració en una d'elles. Per exemple, que el tabac indueix una mutació en un gen que, enteoria, expressa el càncer. Aleshores, aquesta cèl·lula comença a créixer sobre les sevesveïnes. Això fa que una segona mutació o metilació anormal es produeixi i una segonacèl·lula creixi encara més que la primera. El procés es va reproduint i reproduint, i lacèl·lula, evidentment, no té capacitat per pensar que això acabarà matant el seu ambienti no podrà sobreviure.- S'utilitzen ja els fàrmacs que han desenvolupat vostès?- El primer és l'agent demetilant del DNA. És un fàrmac que els oncòlegs d'hematologia jaestan utilitzant per al tractament d'un tipus de leucèmia, el síndrome mielodisplàsicclàssic. El segon, és un inhibidor d'histona d'acetilasa. Aquest fàrmac s'aprovarà,segurament, aquest any als Estats Units per al tractament d'un tipus de linfoma, que ésun tumor dels ganglis linfàtics.- La seva investigació bàsica, té una aplicació pràctica molt directa?- La meitat del nostre laboratori és molt bàsic: intenta descobrir per què sorgeix el cànceri els seus mecanismes. L'altra meitat intenta aplicar aquestes investigacions alconeixement pràctic. Per exemple: si trobem un gen metilat, volem veure si serveix,potser, per aplicar una quimioteràpia al pacients, o si permet fer un screening en donesper veure si pateixen tumor de mama. D'aquesta manera, ens barregem gent que tenimexperiència en una cosa i l'altra: biòlegs, bioquímics, metges, farmacèutics, estadístics...- Ja està concebut el mecanisme de transmissió tecnològica?- Un dels problemes de la investigació biomèdica és que la gent té unes expectatives moltaltes. I, per cobrir-les, el finançament hauria de ser molt més alt. Hi ha molts margeslegals que complir. Imaginem que es troben mil mol·lècules actives contra el tumor però,a l'assaig amb ratolins, només en funcionen 250. Després, a les proves amb mostreshumanes, en resten 40. Al final, només pots patentar-ne cinc i, d'aquestes, només n'hi hauna que no té cap efecte tòxic. És un procés que requereix molts fàrmacs, molts diners imolt temps. Poden passar deu anys des que es fa un descobriment al laboratori i s'aplicaen un pacient.- I quins factors ètics hi intervenen?- És evident que no es pot aplicar cap fàrmac que tingui una toxicitat elevada per alpacient i acabi resultant que aquesta toxicitat sigui superior a l'efecte positiu del fàrmac.I, en segon lloc, s'ha de demostrar que un fàrmac nou representa un benefici superior alsja utilitzats. Si no tinguéssim això en compte, estaríem inundats de fàrmacs que nosuposen cap millora per al ciutadà. El més important és que els fàrmacs siguin segurs.- Vostès han creat mitjans propis per investigar, com és el cas dels mousechips.Tenen intenció de continuar creant noves tecnologies?- Sí, volem democratitzar l'epigenètica fer que estigui a l'abast de tothom. Per a això sónmolt útils, per exemple, les tècniques de PCR. Volem també popularitzar tècniques gransde genòmica, les micromatrius. Fins ara, les micromatrius són sobretot d'expressió. Crecperò que es pot observar la metilació d'un individu utilitzant també petits bioxips. Això ésel que estem intentant desenvolupar en aquest sentit.- Si jo vull saber si tinc predisposició al càncer, ¿existeixen actualment provesepigenètiques?A  A  A  Contrast +/-  Castellano  | English  CERCA      ACTIVITATS  TESIS  ENTREVISTES  AVENÇOS  A FONS- Actualment, totes les proves de predisposició al càncer són genètiques. Estan reguladespels serveis de càncer familiar que tenen tots els grans hospitals de l'Estat espanyol. Nohi ha encara proves epigenètiques. Fins que no estigui enllestida la seqüenciació del'epigenoma, no tindrem un dibuix clar. Hi ha malalties que es diuen imprinting que lesdetecten els pares de nens que tenen un defecte de creixement (el nen creix massa, o ésobès) o un retard mental. Hi ha retards mentals que es produeixen a causa de mutacionsepigenètiques. Hi ha una forma d'autisme, per exemple, que es diu "síndrome de Rett"que es déu a mutacions epigenètiques.- Fa poc que una col·lega seva d'Alacant, María Domínguez, ha publicat a Natureuna important recerca sobre epigenètica i càncer. Com és que Espanya té aquestprotagonisme en recerca epigenètica? Han millorat molt les condicions perinvestigar a Espanya?- La recerca a Espanya ha millorat molt, sinó, jo no hauria tornat. Però encara falta moltper fer. El pressupost de recerca és de l'1% i s'ha de doblar, segur, fins al 2%; no costariares. S'han d'estabilitzar els contractes dels investigadors i s'ha de promoure lacompetitivitat, per a que els millors investigadors siguin recompensats. Com? Més premis,i sobretot més diners per fer recerca. La situació ha millorat, però ha de millorar moltmés. Hem de donar un gran salt. Des de la transició política, aquest país s'ha enriquit iaquests diners s'han de dedicar, en part, a recursos científics.Una societat que inverteix en recerca, inverteix en la qualitat de l'assistència sanitària. Noés suficient reduir les llistes d'espera; s'ha d'invertir també en fer millor recerca perquèaixò fa que la taxa de guarició sigui més elevada. D'altra banda, les institucions privadeshan de donar molts més diners. El patrocini privat no està, de cap manera, impulsat aEspanya a diferència d'altres països com els Estats Units. Les empreses haurien de saberque si inverteixen en recerca inverteixen en possibles patents, cosa que suposa unbenefici.- I finalment, quins consells donaria als nous investigadors?- En general, els aconsellaria que treballin molt. Això no garanteix l'èxit però si treballespoc, segur que serà més difícil d'aconseguir. És important també seguir la intuïció ibarrejar projectes arriscats amb projectes segurs. Però, sobretot, treballar molt. En aquestsentit, jo sóc més aviat de tradició protestant, la qual considera que el treball és unabenedicció i no pas un càstig.Entrevista: Pablo Gallegos Riera y Lucas SantosFotos: Jordi ParetoUniversitat Autònoma de BarcelonaE-mail per rebre el nostre butlletí   Enviar© 2012 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservatsSi tens propostes: premsa.ciencia@uab.esDL B.1187-2012 ISSN 2014-6388

Manel Esteller

http://ddd.uab.cat/pub/uabdivulga/uabdivulga_a2006m5/uabdivulga_a2006m5a5.pdf

Manel Esteller

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB