Index de les obres ressenyades: Eulàlia MIRALLES, Sobre Jeroni Pujade

Ricci, Andrea

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Manuscrits 29, 2011  163particular visió del terme. Com evidencia el seu títol, l’altra gran temàtica que abor-den els diversos treballs recollits en aquest llibre és l’escriptura exposada i/o divulga-da oralment a l’entorn urbà. I també en aquest cas són recents i no moltes les apor-tacions que fan referència al període modern. Per aquest motiu, i molt especial-ment en el cas dels lectors interessats per la història de la cultura escrita, la seva lec-tura és altament recomanable.Sílvia Amor LópezUniversitat Autònoma de BarcelonaMiralles, Eulàlia (2010)Sobre Jeroni PujadesBarcelona: Institut d’Estudis Catalans, 214 p.Com és ben sabut Jeroni Pujades fou una personalitat polifacètica i destacada del Barroc català: historiador, jurista, dietarista i poeta ocasional. Malgrat tan nombrosos interessos, indubtablement fou la història el tema que el va apassionar tota la vida.La seva Corónica universal del Princi-pado de Cataluña és una obra de fonamen-tal importància dintre de la historiografia catalana. Aquesta, però, presenta unes quantes dificultats. D’aquesta obra tenim diferents manuscrits, tant en català com en castellà: Pujades ordenà els tres volums de dades que tenia recollides sobre el Princi-pat en el que coneixem com Flosculi. Amb ell, escrigué el Calamicleon, ço és, història de les glòries i calamitats de nostra Cata-lunya, manuscrit que serà després publicat el 1609 com el primer volum de la Coróni-ca Universal del Principat de Catalunya, que es limitava a arribar a l’any 714.Amb el temps, Pujades decidí conti-nuar la seva obra en llengua castellana. D’aquesta manera traduí i amplià el mate-rial que ja havia publicat i que esdevingué la primera part del manuscrit de la nova versió, que comprèn també una segona part acabada i una tercera pendent d’una darrera revisió. Els manuscrits en castellà, després de diverses peripècies i de passar per diverses mans, entre el 1829 i el 1832, van ser publicats com a Corónica univer-sal del Principado de Cataluña gràcies a l’esforç de Fèlix Torres Amat, Albert Pujol i Pròsper de Bofarull. Aquesta és la versió que coneixem en l’actualitat.Per esclarir aquest laberint, l’autora de Sobre Jeroni Pujades, Eulàlia Miralles, resulta particularment qualificada vista la seva extensa dedicació a l’estudi de la lite-ratura històrica en l’edat moderna que li permet d’afrontar Pujades i la seva obra no només des del punt de vista històric, sinó també del filològic. A més de diversos arti-cles sobre el mateix Pujades, que testimo-nien un interès pel tema des de fa alguns anys, cal recordar també la seva participa-ció en diversos volums del Repertori de manuscrits dirigit per Eulàlia Duran i l’edició crítica de la Història general de Catalunya, d’Antoni Viladamor publicada el 2007.Aquest llibre que es ressenya aquí reu-neix quatre dels seus estudis ja publicats que focalitzen l’atenció en l’activitat com a historiador, escriptor de cartes i la llengua de Jeroni Pujades.En el primer estudi, «La Corónica Uni-versal del Principat de Catalunya de Jeroni Pujades, una obra interpolada?» (aparegut per primer cop a Llengua&Literatura, núm. 13, 2002), s’aporten dues contribucions molt importants: la reconstrucció de les eta-pes de la transmissió dels manuscrits en cas-tellà i la identificació de la intervenció d’un segon autor en l’escriptura de la Corónica.Els manuscrits en castellà, després de la mort de l’autor el 1635, foren protago-164  Manuscrits 29, 2011 Ressenyesnistes d’un periple que els portaren fins a la Biblioteca Reial de París i del qual Mi- ralles en reconstrueix les etapes: la sortida del Principat a mans de Pèire de Marca, visitador general de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, que els portà a Rouen, des d’on acabaren a París; la decep-ció en el món de la cultura catalana per la pèrdua de l’obra; la localització a Rouen per part de Pau Ignasi Dalmases; la per- sistència de l’interès per la Corònica a la primera part del segle xviii, sobretot gràci-es al projecte de l’Acadèmia dels Descon- fiats d’escriure una història sobre el Princi- pat; les còpies fetes per Josep Taverner i d’Àrdena.A més, gràcies al treball fet sobre els quatre volums del manuscrit original, Miralles assenyala com, en les correccions i en les anotacions, no hi intervé tan sols l’autor, sinó també una segona mà, que suposa és la del franciscà Francesc Fornés.El segon estudi, «La Corónica Univer-sal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832)» (publicat originàriament a cura de l’Ajuntament de Barcelona /Arxiu Històric de Barcelona, Barcelona, 2003) aprofun-deix el tema de la difusió de la Corónica en l’Acadèmia de Barcelona en totes les seves etapes (Acadèmia dels Desconfiats - els anys sense Acadèmia - l’Acadèmia Literària de Barcelona - la Reial Acadèmia de Bones Lletres).El capítol ressalta les diverses valora-cions que van ser fetes de l’obra pujadiana en el projecte dels acadèmics d’escriure una història del Principat, en particular per personalitats com Pau Ignasi Dalmases, Josep Taverner, Pere Serra i Postius, Josep de Móra, Fèlix Torres Amat, Albert Pujol i Pròsper de Bofarull, i en la composició d’un diccionari de la llengua catalana. Aquestes diverses valoracions esdevenen també un observatori privilegiat per a la valoració de les idees historiogràfiques de l’Acadèmia: des d’una primera fase, en la qual la Corónica és admirada i presa en gran consideració; fins a una segona, en la qual s’exposen les seves errades metodolò-giques a la llum del criticisme, fins a la uti-lització del text per a reivindicacions patriòtiques.El tercer estudi, «Canvi de llengua en el pas del segle xvi al xvii» (publicat originà-riament en el primer volum de les Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Universitat de Giro-na, 8-14 de setembre de 2003), és una refle-xió sobre el pas de l’ús del català al castellà en el segle xvii partint del cas pujadià. El fet de publicar la primera part de la seva obra en català, amb una defensa apassiona-da de la llengua nativa (Desijàvan alguns fos aquesta obra escrita en llengua caste-llana ... però no és estada possible altra cosa del que se és fet, axí per no ingrat a la pàtria y nació, dexant la pròpria per altra llengua, escrivia Pujades en el pròleg al lec-tor de la Corónica) per a després reescriure-la i ampliar-la en castellà, fa del cas de Jeroni Pujades un dels millors exemples que tenim a disposició per identificar els motius que podien fer decidir un autor cata-là a canviar la llengua d’escriptura.En el cas pujadià, el canvi de la llen-gua és influenciat per la voluntat d’arribar a un públic més ampli, motiu pel qual també després justificarà l’ús del castellà Narcís Feliu de la Penya. També cal esmentar la manca d’un suport per part de les institucions (Miralles reconstrueix grà-cies a les deliberacions del Consell de Cent i al Dietari de Pujades el llarg recorregut que tingué la publicació de 1609), i la necessitat de la influència política utilit-zant la llengua del rei. Motivacions que, de fet, confirmen les teories avançades per altres estudiosos sobre l’avenç de l’ús del castellà al segle xvii a Catalunya. La bibli-ografia sobre aquest tema és àmpliament citada en el text.El quart i darrer estudi, «Aproximació a l’epistolari de Jeroni Pujades» (publicat originàriament a El (re)descobriment de l’edat moderna: Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), és una part Ressenyes Manuscrits 29, 2011  165del treball que l’autora està duent a terme sobre les cartes de Jeroni Pujades i que hauria de finalitzar amb la publicació de tot l’epistolari. Miralles identifica el cor-pus de l’epistolari pujadià dins el Flosculi i el Dietari, centrant aquí la seva atenció sobre el primer. D’aquesta anàlisi, entre altres coses, sorgeix la necessitat de consi-derar totes les obres de Pujades en el seu conjunt, vist els nombrosos lligams que Miralles estableix entre el Flosculi i les cròniques, quelcom ja remarcat per altres editors de la Corónica al segle xix.A part d’aquestes contribucions el volum és particularment interessant, ja que inclou un ric apèndix (53 pàgines) en el qual es transcriuen alguns dels pròlegs a les cròniques: els del mateix Pujades, tant els de les versions en català com les del castellà, i els d’alguns traductors i editors com Ramon Ferrer, Pedro Ángel de Tara-zona, Fèlix Torres Amat, Albert Pujol i Pròsper de Bofarull.El volum conclou amb el catàleg com-plert de les obres de Pujades i dels estudis crítics.Juntament amb la propera publicació de les actes del congrés Jeroni Pujades i el seu Temps, celebrat a Barcelona el 14 i 15 d’abril de 2011 i organitzat per la mateixa Eulàlia Miralles, aquest volum constitueix un instrument de treball de referència, tant per als qui vulguin apropar-se per primera vegada a la figura de Pujades, com per als especialistes que es dediquen a l’estudi de la historiografia, la cultura i la llengua catalana durant l’època moderna.Andrea RicciUniversitat Autònoma de BarcelonaSolà i Colomer, Xavier (2010)El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder de la reforma benedictina a vigília de les desamortitzacions (1592-1835)Barcelona: Fundació Noguera, 2 vols.La història monàstica catalana ha pogut tancar un capítol més de la seva extensa i poc estudiada història, la dels monestirs, unes de les principals institucions dels períodes medieval i modern, sense la importància dels quals no es pot entendre la història del nostre país. El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder de la reforma benedictina a vigília de les desamortitza-cions (1592-1835) és el resultat d’un llarg període de consulta documental i biblio-gràfica, fet per un gran coneixedor del ter-ritori amb un exhaustiu rigor metodològic. L’autor és Xavier Solà i Colomer, nascut a Sant Feliu de Pallerols l’any 1972, que és doctor en Història Moderna, professor d’ensenyament secundari, màster en Museologia i Patrimoni i col·laborador de l’Institut de Recerca Històrica de la Uni-versitat de Girona. És membre també de les juntes del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i de l’Esbart de la Vall d’Hostoles. La seva tesi doctoral, presen-tada l’any 2005 i titulada La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), sota la direcció de Joaquim Puigvert i Solà, és un extens treball d’un miler de pàgines amb tres-centes més d’annexos, que tracta sobre la implantació de la reforma catòlica, impul-sada pel Concili de Trento, en un conjunt de parròquies dels bisbats de Girona i de Vic entre les darreries del segle xvi i finals del xviii. És una excel·lent obra per entendre l’evolució de l’Església a Catalu-nya durant el període modern. L’autor ha fet també diferents treballs d’història local de la Garrotxa, molts dels quals han estat 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/manuscrits_a2011n29/manuscrits_a2011n29p163.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB