Mundó, Anscari M.

Diposit Digital de Documents de la UAB

Medievalia9, 1990 pp. 169-177UN DOCUMENT DE RAVENNADEL SEGLE X A BARCELONAAnscari M. MundoA la tardor del f 978 vaig poder examinar un feix de fulls de per-gami provinents de relligadures i conserváis a la secció de manus-crits de la Biblioteca de Catalunya1. Amb molta sorpresa, l'esguardse'm va fixar en dos grans trossos de pergami coberts d'una escrip-tura ben diferent de la nostra Carolina catalana habitual. Vaig veurede seguida que es tractava d'una cursiva del nord d'Itália. En unprimer intent de lectura aparegué ciar el topónim Ravenne, i tambéel fet que ambdós Irossos pertanyien al mateix document. La raresad'aquesta pec.a d'arxiu m'ha semblat que podia servir per a home-natjar el doctor Frederic Udina, que ha estat el meu superior, és aracol-lega i será sempre un bon amic.Els documents de Ravenna son forc_a célebres per l'existénciad'un bon grup de papirs conserváis com per miracle. Els escrits da-munt de pergamí, encara que mes tardans i abundosos, no son pasmenys recercats. En qualsevol cas, creuria que aquest document re-trobat a Barcelona és l'únic de la seva mena existent a la penínsulaibérica. La signatura actual és: Barcelona, Biblioteca de Catalunya,2542 de la secció de códexs.1 Dcc a ramahilitat del seu conservador, Dr. Amadeu J. Soberanas, la possiblitai ti'aquesta iroballa i de l'esludi consegüent; li ho agraeiJio des d'aqul.La seva procedencia immediata és la col-lecció de l'estudiósManuel de Bofarull i Sartorio (1816-1892), que fou adquirida alseufill, Francesc de Bofarull i Sans (1843-1938), 1'any 1911, perrinstitut d'Estudis Catalans per a la seva Biblioteca2.No és fácil saber d'on el va treure Manuel de Bofarull; en totcas, és ben ciar que fou desenganxat d'una relligadura de posts defusta d'un códex escrit a Italia, ara desconegut; es dedueix, pero, deles restes de fusta enganxades al verso del document i també de lesprohationes pennce que és de la fí del segle XII. Les mes notablesd'aquestes diuen: «ego valentinas debeo c. raimundo aldeberg ma-llus» (?); «ego raimundus debeo X. solidis uxori cassii du intranteaprili» (repetit en part); «fuii//punator» «aue maña»; els noms deValentino, Aldeberg i Cassio i el «du intrante aprile» son certamentitalians. A l'altre tros de pergamí apareixen aqüestes altres proba-tiones de les mateixes mans, peí que sembla: «in térra eg[i¡ptisanctificanini» (!), repetit en part tres vegades; «primogeniti/san-tificaminillprimogeniti Leui (?) quiic qui quiq (?)// quiadominusl¡mansa», que semblaría que indiquen la pertinenca a uncbdex bíblic. Aqüestes notetes es troben escampades i separades endiverses posicions.Els dos trossos del document fan 210x292 i 206x292 mm, res-pectivament, de máxima. És una mica difícil precisar les mides ori-gináis; si tenim en compte, pero, el text mancant i els marges, aradesapareguts, es podria calcular un original d'aproximadament427x307 mm. Actualment han estat muntats i relligats degudament.L'estat de conservado del pergamí és bo i el texl Ilegible, si sen'exceptuen les parts relallades que, com s'ha vist per les mides,afecten els quatre marges i la tira d'entremig deis dos trossos con-serváis, amb pérdues de text en tots els casos.L'escriptura és una bella cursiva nova itálica del tipus en ús aRavenna, derivat de la comuna romana del Baix Imperi. En canvi,les firmes autógrafes deis testimonis son en una Carolina forca rús-tega, de lletres mes petites i estretes que les del text, i de línies maltracades, especialment la del tercer testimoni.-e cTentradcs de [libres, f. 6v-8.La iranscripció que n'he fet —tot lenint en compte l'época deldocument i la claredal de l'escriptura, que no ofereix dificultáis in-superables— és diplomática, no pas paleográfica; d'aquí que hi hedesfet les abreviaturas comunes i només van entre paréntesi aque-lles que podrien oferir algún dubte.També n'ha estat conservada naturalment la grafía, puix queofereix peculiaritats curioses per al filóleg. Així, per exemple: ha(=a, 2, 12); hac (=ac, 6); hurta (7, bis); husum (8, 21); haram (8);halia (12); hetiam (14); hamodo (15); per contra: orto (8, 10); uic(35, 36, 37); mahinationis (25). —parifico (2); Luíianus (3, 34); ur-ca (=circa, lyjatiendi (15); iuditium (24); atimpleuerimus (28); di-timus (29). —seo (=seu, 4, 5, 31); da (= de, 5); ouenit (6, ouenisset7); exucessionem (6, 17); occansionem (23); transfersimus (5,transfersionis 4, 31); surexerit (26); painam (37). No cal dir quetampoc no s'esmena la manca gairebé total de concordanca sintác-tica i de flexió nominal i verbal, etc.La comparació amb altres documents ravennesos contemporanis3ha permés d'emplenar alguns buits deixats en el text a causa deisretalIs del pergamí, tal com ja he indicat. Per les signatures deis ac-tors i íestimonis del final del document es dedueix ben ciar que lesh'nies del text han estat molt mes retallades de la banda dreta que dePesquerra, on només deuen mancar entre 4 i 8 lletres. El nom delnotari o íahellio ha desaparegut amb aqüestes retallades. La com-paració, pero, amb les escriptures reprodu'ídes en alguns repertorispaleográfics4 permet de precisar la datació de l'escriptura del do-cument conservat a Barcelona.1 He lingui a má: M. FANTUZZI, Monumenti Ravennati dei secoli di mezzo, 6vols., Venezia 1801-1804; A. TARLAZZl, Appendke ai Monumenti Ravennati, 2vols., Roma 1869-1884; G. MARINI, / papiri diplomatici raccolti ed iilustraú,Roma 1805; V. FEDERICI, Regesto di Sant'Apollinare Nuovo, Roma 1907; V.FE-DERICI e G. Buzzi, Regesto delta Chiesa di Ravenna, Le carie dell'Archivio Estén-se, 2 vols., Roma 1911-1931; H. MARUCCM, Monumento papyracea latina Bibliot-hecae Vaticana, Romas 1895.4 Per exemple, «Archivo paleografico italiano» III. 1884, pp. 85-86 (del 959);pp. 74-81 (del 973); ibíd., VII pl. 39 (964 cf. FANTUZZII, 163-165, nüm. xxxxi);Vil pl. 41 (del 967); VII pl. 43 (del 970), ef. M. PROU el A. DE BOÜARD, Manuelde Paléographie latine elfrancaise. Álbum, París 1924, pl. II, I (del 970).Peí que fa al seu contingut, es pot resumir així: Pere, fill de Llu-ciá, difunt, i la seva muller Donda, dita Bona, venen a María, filiade..., uns béns que posseeixen i que pervenien a Pere de la sevamare Petrónia. Aquests béns son: un cup (cupa) amb les seves pa-rets a Pentorn, amb tot el que hi ha al seu davant, una cort i un hortal costat, amb Pus del pou i del pórtic del davant. El conjunt es tro-ba en aquesta ciutat de Ravenna, a la regió i a prop de la basílica delSalvador, amb els seus termes justos i certs, que son: d'un costat,la placea pública que va cap a la porta de Sant Lloren?, amb lapropietat del preveré Ravenni (de l'Església de Ravenna); del tercercostat... i del quart, amb l'altra placa que ve del palau. «Lliurem totaixó a vosaltres, per tal que en pugueu fer i en disposeu segons lavostra voluntat, excepte la pensió [o cens] anual que s'ha de donara la Santa Església Romana». Tots aquests béns, els tenia Pere persuccessió hereditaria de la seva mare Petrónia difunta i que va haverde condividir amb el seu germá (preveré). Segueixen les formulescautelars de dret amb llur pena annexa. El document, anomenat pa-gina, fou donat per escriure a un tabel-lió (notari) de Ravenna (dequi s'ignora el nom), i fou sotasignat pels vendors i pels testimonis,entre els quals hi ha un consol i dos filis del consol Andreu.Seguia almenys una altra signatura que, per les traces que enqueden, gosaria creure que fos la del tabel-lió.Heus aquí el que queda del text:Ravenna, 962.1 I /2 {sitque¡ imperante ¡domjn[o] pussimo perpetuo augusto Otoñeha deo corónalo patifico magno imperatore anno [... in ¡tajliaanno primo d[ie ... mensis ¡3 [ind(ictione)j quinta Rauenna. Profitens profiteor ego Petrus fi-lio quondam Lutianus et ego Donda que uocatur Bona iugfalfe)4 uenditijonis seo et transfersionis et corporalis traditionis nostrepaginam, te presente, in dei nomine Maña filia [ }5 .¡uendimus seo et transfersimus et da riostra iura nostroque do-minium nostrisque filiis et heredibus alienamus in iura etdomi[nio ]6 ...]d hahere hac possidere uidemus; que michi supradicto Petrusouenit exucessione quondam Petrónia genitrice m[ea /7 ... ojuenisset. Id est cupa huna in integro cum muras suas Urcase, huna cum subiuncta sua ante se omnino [canna ropería cumcurte (?)!8 antejse et orto suo in integro iuxta ipsa curte et husum puteo ethará pórtico ante se, quod est similiter [ ]9 omnijbus ad easdem pertinentibus constituía in hac ciuitateRauennet, in regione et prope basilice Saluatori¡s /10 ...¡cum suis iustis et certis in térra finibus. Et in térra fines eius-dem cupa et subiuncta et curte et orto { ]11 ...jestab uno loco platea publica qui pergit a porta Sancti Lau-rentii, et ab alio loco possidente Rauenno presbietro sfancteRau(ennatis) Ec(c)l(esi)a, eta tertio loco /12 et ]a quario loco halla platea qui decurrit ha palatín. Ut in óm-nibus liceat Ubi inibi introire etpreocc ¡upare /13 ...]mam et nostram corporalem traditionem, quam de nostrismanibus in tuis tradimus in presenüam testium qu¡ }14 ...js cupa(m) quieto tramite habendi dominium et potestaiemhabeatis, teneatis, possideatis hetia[m ]15 facejre quod uolueritis exinde fatiendi necnon innouandi et dis-ponendi, salua annua pensione hamodo¡ /16 ...Je est sanctam Romanam Ecciesiam. In quantum uobis exindepertinuerint, q(ue)m nos predicti iugalis habemus [ ]17 fuec] omnia ut superius legitur ouenit exucessionem hereditarionomine a quondam bone memorie Petronia genitrice mea [.... . .y18 ...]o [pres]b[itero et g]e¡ermanjo meo pro diuisionem que Ínternos diuisimus et partiuimus. Pro eo quia exind[de /19 [ / / }20 ...jecusatione / / generare incontra te emtrice ñequeincontra tuis filliis /21 ...subjiuncta sua omnino canna coperta, cum curte et orto ethusum puteo et cum ara pórtico suouelcum ingressl j22 sicut] superius legitur, qui est posita iuxta platea qui decurrita palatio pro ex parte uel in totum numquanx agimus n[ /23 ... ojecupamus ñeque agentibus quod discindere audeamus pernullam occansionem ñeque ingenium, non per nos ñeque per{ 124 ...¡as non adeund(um) iud'ttium, non supplicandumprindpibusñeque per ecetesiastieam interpellationem aut per regal[em po-testaiem ... (?) ..J25 quodjlibet doli mahinationis ingenium ñeque per ullo modoullamque rationem contraria quod sensus humanus as¡ /26 ... ejsse securi et quieti exinde maneatis in ómnibus. Et si quo-quo tempore queuis personas hominum surexeril qui uob[is ...- y27 ... cjalumnta generare uoluerit, nos uend'ttoris cum nostris he-redibus tibi tuisque heredihus ab omni personas in ómnibus sta-re et deffensare promittimus in perpetuum. Quod si, quod]28 absií et] auertat diuina potentia et omnia que superius tegiturnon obseruauerimus uel atimpleuerimus, et contra hec iré uelagjere uel contendere uoluerimus ...per]29 quojlibet modo uel titulum, pro quibus iuratas uoce ditimus perdeum omnipotentem sedemque sanctam Apostolkam el uitamsupradictorum dominorum nostro[rum atestationem confirma-mus ...¡30 quijo daturí nos promittimus cum nostris heredibus tibi emtricetuisque heredibus, ante omnem litis initium aut interpellaüo-nem. pene nomine a[uri ebrizo uncias(?)... et post pene solu]-31 üonem] hanc paginam professi, sponsionis et uenditionis seotransfersionis corporalis traditionis in suafi(rmitatem ... Quamuero paginam...]32 in Dei no]mine tabellio huius ciuitatis Rauennce scribendum ro-gauimus, in qua nos subier manus nostras propria firmauimustestibusque a nobis rogi[tis obtulimus subscribendum eorum-que]33 pres]enssi eam tibi q(uoru)m contradidimus sub die et menseet indictione supradicta quinta Rauennce.)_)_)_34 Signum] ++ manibus nostris supra dictis Petrusfilio quondamLutianus et Donda que uocatur Bona, iugai(is) iamdicti uendi-torisadomnia]...35 S.+ ...Jusconsuie uic paginam uindicionis, tradicionis de óm-nibus ut superius legitur facta in María suisque heredibus adsupradicti iugale rogatus testis set supradicto precio dante etacipientfe...36 S.+ ...filius] q(uon)d(am) Andreas consule et negociatore uicpagina uindicionis, tradicionis de ómnibus ut superius legiturfacta in Maria suisque heredibus ad supradicti iugalir(o]gla]tustest[is...37 S.+ ...]usfilio conda Andrea consule et negociatore uic painamu[i]ndicionis, tradicionis de ómnibus ut superius legitur f(a)ctain Maria suisque h[eredibus ]38 uinldicionis, [tra]d[icioms] d[e /39 I ¡Min.prima integre excissa disparuit. -2. dubium an Ínter annoet in Italia alise adfuerint litterae. -7. /m/i'bis scriplum. / / .ste.rav.eccle ut coniicio ex documentis COÍEVÍS. -16. habemusquamvis potius habenus videalur scriptum. -18. ...}o¡presjb{itero] b hastam habet Iransversam sicui pbro. lin. 11; [etg]e[rman]o meo de quibus aliqua elementa servantur. -19.hasta; quattuor vel quinqué litterarum remanent. -25. syllaba asultima fortasse ar legenda. -31. professi ita scripsit notarius locoprofessionis. -33. Ipres] enssi ita scriptum; q[uoru]m anq[uora]m ?; signum i ter scriptum et protractum usque in finemlineae. -36. utrum post nomen: fiiius (?)]q(uon)d(am) Andreaslegendum sit, an forte: q(uod) dficitur) Andreas absquefiiius ?-37. undicionis scripsit. -38. hasta; et vestígia harum vocum res-iant sufficientia. -39. desunt linea; fortasse aliorum subscriptorum nomina et certe notarii seu labe!Monis afferentes.Peí que es diu el text, «in regione et prope basiíice Salvatoris»i «platea qui decurrit ha palatio», és ciar que els béns venuts es tro-baven ais voltans de la basílica de Sant'Apollinare Nuovo i del pa-lau anomenat de Teodoric. Els especialistes de la topografía raven-nat podran, sens dubte, precisar encara mes5.Encara que establir l'época del document no ofereix dificul-táis —ja que l'escriptura, la llengua i el formulan apunten cap alsegle X—, el retallat del pergamí, que féu desaparéixer la primeralínia i part de la segona, no permet llegir-hi el nom del papa regnanti, amb prou feines, el de Temperado!-.De la segona línia se'n pot llegir forca tros: algunes paraules, ambseguretat, d'altres resulten clares en fer la comparado amb els formu-laris de documents coetanis de la regió6. No tinc cap dubte sobre el5 Només he pogut consultar; L.A. MuRATORI, Rerum iiaíicarum seriptores, 1,2, pp. 527 ss.: Spkilegium Ravennalis historia sive Monumento histórica ad ec-clesiam et urbem Ravennatem spectantia; R LUTHER, Rom und Ravenna bis zum9, Jahrhundert, Berlín 1889; G. Buzzi, «La curia arcivescovile e la curia cittadinadi Revenna dall'850 al 1118», Boliettino deWhtituto Storko italiano 35, 1915; F.W. DEICHMANN, Ravenna: Geschichte und Monumento, Wiesbaden 1969; A. Ac-NELLUS, Liber pontificalis ecclesice Ravennatis I, Bologna 1924; encara útil la vellaedició de BETHMANN-WAITZ MGH, Script. rerum langobardicarum et iialicarum,1878, pp. 265 ss.; B. BISCHOFF und W. KOEHLER, «Eine illustrierte Aufgabe derspatantiken Ravennater Annalen», Medieval studies in memory o/A.K. Poner I,Cambrigde. Mass. 1939, pp. 125-139.6 Ulilitzo les edicions de diplomalaris de FANTUZZI {Monumento, FEDERICIlApollinare) i FEDERICt-Buzzi {Estense), citats a la nota 3, i YArchivio paleograficoitaliano i PROLJ-DE BOÜARD, Manuel, citats a la nota 4, amb les dates corresponents.nom de l'emperador Otoñe, ja que les restes romases de les lletres nopermeten cap altra lectura. En canvi, de la fórmula que inclou la datacronológica no se n'ha conservat prou per esvair els dubtes. Es He-geix bé: «ha deo corónalo,pacifico, magno imperatore anno...», se-guit de restes d'unes deu lletres tallades, entre les quals es veu «[Ita]-lia», i després «anno primo». La repetido d'anno podría fer semblarque s'hi utilitzaven dues cronologies d'Otó. De fet, en els documentsde Ravenna contemporanis seus7, es troba la doble menció d'anno,que emmarca la fórmula d'entremig: regni pietatis eius in Italia vero,seguida de l'any amb el numeral. Malgrat aixó, aquesta llarga fórmu-la de 29 lletres no es pot suposar aquí, car l'espai que es veu en elpergamí només en permet 10 i, entre aqüestes, son certes, com hedit,les d'Italia; si no és que s'hi vulguin suposar abreviatures que, per6,em semblen forcades, almenys peí mot [pietatis ¡ irreduíble8.7 De FANTUZZI, I p. 158 (del 953); p. 160(964.1.15); p. 162 (964.II.4); p. 166(964.IV.22); p. 168 (965.VIII.7); p. 169-170 (966.111.14), p. 172 (970.IV.8); vol.II, p. 27 (967.IV.7); p. 30 (967.X.12); vol, III, p. 5 (965.V.27); vol VI, p. 14(962.V. 14); especialment, id.. I p. 163-165 (964.III.5) reproduít a VArchivio pa-leografico italiano VII. pl. 39; del mateix Archivio VII, pl. 41 (del 967.XI); pl. 43(970.VII.25); de FEDERICI-BUZZI, Estense (896.IX.8); PROU-DE BOÜARD, Manuelpl. II, 1 (970); FEDERICI. Apotiinare, (973.V. 1 i); (977.1.9); (977.VII.30); (982... 14);(983.VII.16); (983.VIII.6); (1000.1.16).8 Les mes sembiants a les formules del preámbul i datado crónica i tópica deldocument conservat a B Arcelona son els ja citats, FANTUZZI, l, p. 158: «Sitque im-perante domuo Ottone a Deo corónalo, pacifico magno imperatore in Italia annotercio...» (del 963); id., ], p. 168; «...Ottoni...magno imperatore anno regnipietatisin Italia anno quarto...» (del 965); id-, II, p. 27:«...Ottone...pacifico magno impe-ratore anno regni pietatis eius in Italia vero anno sexto...» (del 967); fd., vi, p. 14:*...Ottone...pacifico magno imperatore anno regni pietatis eius in Italia vero annoprimo...» (del 962, de Forl0; FEDERICI, Apollinare: «Sirque imperante domino piis-simo perpetuo augusto Octoni a deo corónalo, pacifico, magno imperatore annoregni pietatis eius in Italia vero anno duodécimo, el domino Ottonx item a deo co-rónalo imperante eius filio anno sexto, die undécima mensis madii, indictione pri-ma, Ravenne» (del 973), id.: «Sitque imperante piissimo perpetuo augusto Ottone[ll] ha deo corónalo pacifico magno imperatore in Italia vero anno décimo, die tri-gésima iulii, indictione quinta, Ravenne» (del 977), etc. Les combinacions, comes pot veure, son variades; la repetido de anno hi és molt freqüent. Les dates deisanys de Crist son les deduídes pels edilors, que sovint no sembla pas que corres-ponguin a les veritables; és ciar que tot depén del cómput cronologic preferit.Sigui com sigui, la ¡ndicció quinta, clarament conservada, cor-respon a Vanno primo d'Otó I, coronat emperador a Roma peí fe-brer del 962. Aquesta correspondencia entre Pany primer i la indic-ció cinquena exclou la possibilitat que es tracti deis altres dosOtons: el segon, coronat emperador, en vida del pare, el 967 (indic-ció 10), i el tercer, coronat el 996 (¡ndicció 9).D'aquesta manera podem restituir el nom del papa menciona! ala primera línia del protocol, que seria sens dubte Joan XII abans deles enemistáis amb l'emperador. Aquesta menció no ha d'estranyaren un document de Ravenna del segle X, ja que la ciutat, d'obedién-cia papal i a cens del ponlífex roma, era al mateix temps lloc de pasdeis nous emperadors germánics, els Otons, que reafinnaven peraquel I s anys llurdomini senyorial sobre la península italiana i man-tingueren a Ravenna la seva estanca i cort mes d'una vegada.

Un document de Ravenna del segle X a Barcelona

http://ddd.uab.cat/pub/medievalia/medievalia_a1990n9/medievalia_a1990n9p169.pdf

Un document de Ravenna del segle X a Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB