Cabello, Montserrat

Colom, Josep

Domènech,Mariona

Juan, Xavier

Lope, Silvia

Lope Pastor, Silvia

Domènech, Mariona

Diposit Digital de Documents de la UAB

1ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005. NÚMERO EXTRA. VII CONGRESOL’ADAPTACIÓ DEL PROJECTE “SALTERS-NUFFIELDADVANCED BIOLOGY” AL BATXILLERAT DE CATALUNYALOPE, SILVIA; DOMÈNECH, MARIONA: JUAN, XAVIER; COLOM, JOSEP i CABELLO, MONTSERRATCentre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT), Subdirecció General de FormacióPermanent i Recursos Pedagògics. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. España<slope@pie.xtec.es>OBJECTIUS– Presentar l’adaptació que s’està realitzant del projecte Salters-Nuffield Advanced Biology al currículumde batxillerat de Catalunya– Presentar la seqüència d’unitats proposada per a primer i segon curs, així com els contextos a través delsquals es desenvolupen els contingutsINTRODUCCIÓL’adaptació del projecte Salters-Nuffield Advanced Biology (SNAB) al batxillerat de Catalunya pretén:– proporcionar una sèrie de materials que contribueixin a canviar la manera de fer les classes de biologiadel batxillerat, fent-la més contextualitzada i, per tant, més atractiva i útil.– proporcionar un context d’aprenentatge que afavoreixi l’apropiació dels models propis de la biologia.– proporcionar un curs que sigui considerat adequat pels professors i altres professionals de la biologia– proporcionar una guia didàctica que, reunint aspectes innovadors tant del camp de la biologia com de ladidàctica, sigui una eficaç ajuda per al professorat.El projecte original ha estat elaborat pel Centre Curricular de la Universitat de York i el Centre deProjectes Curriculars Nuffield (Hall, Reiss, Rowell i Scott 2003) i la seva adaptació s’està fent actualmenten el Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) del Departamentd’Educació de Catalunya, conjuntament amb l’adaptació del projecte Horners-Salters Advanced Physics(HSAP) (Caamaño i Cabello 2004, Planas et al 2005). El projecte Salters Advanced Chemistry va ser jaadaptat i experimentat en el període 1995-2000. MARC TEÒRIC Els professionals de l’ensenyament considerem la matèria de biologia de batxillerat com una biologia gene-ral o fonamental, és a dir, concebem la matèria com una sèrie de continguts (estem d’acord en els que hande ser) fortament formalitzats, ja que es tracten dels propis d’una ciència ben consolidada que conformenl’estructura en la qual es fonamenta la disciplina. El problema és que també molts de nosaltres ens quei-xem del poc temps que ens queda per abordar a les classes aspectes tan actuals (o socialment rellevants)com el problema de les cèl·lules mare, la clonació, l’enginyeria genètica, el manteniment de la biodiversi-tat o altres aspectes relacionats amb la gestió del medi ambient. Podem acceptar una selecció i seqüencia-ció de continguts diferent a l’habitual en els cursos de la ESO, perquè aconseguir captar l’interès de l’a-2 ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005. NÚMERO EXTRA. VII CONGRESOlumnat ens sembla un objectiu suficientment important. Però, una altra cosa és el batxillerat, on acceptemque la motivació dels alumnes també és important, però tenim una major pressió per tal que els estudiantspuguin construir els conceptes fonamentals de la biologia.Tradicionalment els programes de ciència són dissenyats des del punt de vista dels experts, desenvolupantels conceptes de manera que resultin lògics per a un científic. Però els estudiants veuen les coses d’una altramanera i volen que se’ls expliqui a classe per què és important un concepte. Hi ha la idea que els currícu-lums CTS no resolen bé la contradicció aparent entre, d’una banda, el tractament d’aspectes de la biologiasocialment rellevants i, per una altra, l’aprenentatge dels models propis d’aquesta ciència. Certament, elmoviment CTS (Vilches 1994, AAVV 1995, Caamaño 2005) va sorgir per donar resposta al problema de lamotivació de l’alumnat envers la ciència i, en molts currículums CTS, no es promou suficientment la cons-trucció de models explicatius. Però aquest és precisament el repte. En l’actualitat s’està treballant en unavisió integradora de l’orientació CTS del currículum i les teories constructivistes de l’aprenentatge, i nosal-tres volem treballar en aquesta línia (Sanmartí 2002). L’ADAPTACIÓ DEL PROJECTE SATERS-NUFFIELD ADVANCED BIOLOGYLa Biologia Salters pretén contribuir a un canvi en les classes de biologia del batxillerat, proporcionat unasèrie de materials contextualitzats, vinculats a una àmplia sèrie d’activitats d’ensenyament-aprenentatged’estils molt diferents. Es tracta d’un projecte que pretén incorporar les innovacions tant del camp de labiologia com de la didàctica El primer que es necessita és seleccionar acuradament les idees clau que tin-guin un gran poder explicatiu i puguin ser transferides a molts contextos diferents.Un problema per a l’aplicació en el currículum de batxillerat de continguts i seqüenciacions diferents a leshabituals, és una certa inseguretat del professorat en temes en els quals poden tenir un menor coneixement.No cal oblidar que cap de nosaltres (probablement ni els més joves) hem rebut un ensenyament contex-tualitzat.Esperem que l’adaptació del projecte Salters-Nuffield de biologia aconsegueixi un bon equilibri entre elsobjectius conceptuals i CTS, proporcionant un material nou i actualitzat, però mantenint a la vegada lalògica de la ciència de la biologia.La nostra adaptació del projecte original consisteix en:– identificar les principals idees clau, conceptes i models – identificar els procediments que es treballen- identificar com estan seqüenciats l‘aprenentatge, els contextos o problemes triats i la finalitat didàctica deles diferents activitats– revisar els continguts conceptuals d’acord amb el nostre disseny curricular– estructurar i seqüenciar els continguts en els dos cursos de batxillerat– adaptar els continguts CTS al nostre context– adequar les activitats d’ensenyament-aprenentatge i avaluació als criteris de selectivitat– comprovar les activitats de laboratori proposades per tal de facilitar al màxim la tasca del professorat– elaborar la corresponent guia didàcticaLa clara orientació CTS del projecte original exigeix una rigorosa adaptació dels continguts i de les activi-tats d’ensenyament-aprenentatge a la nostra realitat social i mediambiental. En molts casos, tant el contexten el qual es plantegen els fets com les activitats, s’han mantingut molt semblants als dels projecte SNAB.Només ha calgut canviar les dades originals per altres del nostre entorn. Tanmateix, altres activitats hanhagut de variar-se totalment, encara que mantenint els objectius originals. En el capítol d’ecologia-evolu-ció, per exemple, l’adaptació de les activitats ha suposat la col·laboració de científics experts d’entitats comel Zoològic de Barcelona, el parc de Collserola o la Universitat de Barcelona, que ens han cedit dades iresultats de les seves investigacions per tal de poder apropar els temes de recerca als alumnes, oferint-los3ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005. NÚMERO EXTRA. VII CONGRESOl’ oportunitat d’analitzar, reflexionar i, fins i tot, prendre decisions sobre temes tan actuals com la conser-vació d’espècies protegides i la gestió d’espais naturals. Es tracta d’apropar els alumnes de batxillerat a laforma de treballar dels biòlegs i biòlogues del nostre país.El projecte contempla també una important varietat d’activitats de laboratori. En general tot el curs té unfort component electrònic i, en conseqüència, recursos com la consulta de pàgines web, animacions o simu-lacions diverses en ordinador, estan presents en tots els temes. També s’incorpora l’ús de sensors per alregistre de dades informatitzades tant en el laboratori com en el camp i el seu posterior processament. Pera l’adaptació d’aquestes activitats del projecte SNAB a Catalunya, es té en compte el tipus d’interfície, l’e-quip de sensors, el microscopi connectat a l’ordinador, el material general de laboratori i els programesespecífics que es troben en l’actualitat en els nostres centres docents a disposició de l’alumnat.Posem especial èmfasi en l’elaboració d’una guia didàctica que sigui alguna cosa més que un “solucionari”de les activitats, que serveixi per ajudar el professorat en la seva pràctica diària i que faci factible un veri-table canvi en la manera d’ensenyar la biologia. Pretenem proporcionar una guia que deixi clar el motiu decada activitat, suggereixi el moment de la seva realització, proporcioni indicacions didàctiques sobre la sevaaplicació i, en el cas de les activitats de laboratori, proporcioni les indicacions necessàries per tal de facili-tar al màxim la tasca del professorat. També volem suggerir situacions que promoguin l’autoregulació del’alumnat respecte al seu aprenentatge.Cal destacar, tant en el projecte original com en el nostre, l’existència de nombroses situacions en les qualsl’objectiu és que els alumnes argumentin les seves pròpies posicions sobre temes socials i ètics.Naturalment, sempre després d’haver proporcionat eines per construir el marc conceptual necessari perpoder comprendre el problema i elaborar una opinió pròpia. També és una característica rellevant del pro-jecte la importància que dóna a mostrar diferents aspectes de la feina dels professionals actuals de la bio-logia. Aquestes situacions ofereixen una bona oportunitat d’informar no només sobre aplicacions de la bio-logia a la nostra vida, sinó del que significa ser un professional de la biología en el segle XXI.El curs, que es presenta en llibres convencionals, també té un important component informàtic, però estàpensat de manera que es pugui seguir sense necessitat que a l’aula hi hagi un ordinador per a cada alum-ne. Cada llibre ve acompanyat d’un CD-Rom. La major part de cada CD-Rom consisteix en arxius pdf.Aquests arxius són “activitats” i estan pensades per ser impreses en paper. Algunes d’aquestes activitatssón de treball de laboratori. D’altres són “tutorials” amb un full de treball en el qual es demana a l’alum-ne que apliqui els continguts que s’introduixen en el tutorial, moltes vegades amb animacions. D’altres sónles activitats habituals de llapis i paper.En el CD-Rom també hi ha una sèrie de conceptes bàsics sobre ideesclau, fonamentalment de química. D’aquesta manera es presenta un entorn de treball personalitzableopcional que augmenta l’autonomia de l’aprenentatge.UNITATS DEL PROJECTE BIOLOGIA SALTERSEls continguts del projecte s’organitzen en sis grans temes que es distribueixen tres en el primer curs debatxillerat i tres en el segon. En el quadre 1 s’indiquen aquests temes així com els contextos en què es pre-senten els seus continguts.Una descripció més detallada de la unitat 6, El costat salvatge, es pot trobar en la comunicació-póster pre-sentada en el III Seminari Ibèric CTS en l’ensenyament de les Cències (Lope et al. 2004). EXPERIMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL PROJECTEEn l’actualitat disposem ja de tot el material necessari pel primer curs de biologia de batxillerat i una partdel del segon curs. Durant el curs 2004-2005 s’ha realitzat el que podríem denominar “pre-pilotatge” a qua-4 ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005. NÚMERO EXTRA. VII CONGRESOtre instituts públics de Catalunya. En aquests instituts treballen els membres de l’equip adaptador del pro-jecte. El curs 2005-2006 està previst iniciar l’experimentació real amb un nombre superior de centres tantpúblics com privats i, per tant, amb una diversitat més gran de professorat i alumnat. Aquesta experimen-tació servirà per avaluar l’aplicació del projecte i per incorporar eventuals modificacions a partir de l’ex-periència d’un nombre més significatiu de professionals. Tots els professors i professores que van manifestat el seu interès en participar en l’experimentació van serreunits el passat mes de juliol en un curs, en el marc de l’Escola d’Estiu de Barcelona, amb la finalitat deproporcionar-los un bon coneixement dels objectius, l’estructura i els continguts del projecte, de maneraque la seva aplicació durant el curs 2005-2006 els hi resulti útil i profitosa. Durant el temps que duri l’ex-QUADRE 1Unitats de la Biologia Salters5ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005. NÚMERO EXTRA. VII CONGRESOperimentació, l’equip adaptador mantindrà un contacte continu amb el professorat experimentador a fi detractar de respondre totes les qüestions que es plantegin i poder rebre els suggeriments i observacions per-tinents. L’objectiu és afegir l’experiència de tots ells a la guia didàctica definitiva, per tal de poder oferirfinalment un projecte que sigui útil a una gran part de companys i companyes de professió.CONCLUSIONSNo caurem en la temptació de proporcionar resultats d’aquest curs de pre-pilotatge, perquè som conscientsde no poder oferir res més que impressions i consideracions absolutament subjectives, a causa de la nostraimplicació com adaptadors i experimentadors del projecte. Però, l’experiència d’aquest curs passat ha per-mès ja la presa d’algunes decisions importants respecte a l’estructura general del projecte i de les activitats:canvi d’ordre d’alguns temes, incorporació de més activitats d’estructuració de continguts, etc. Un cop fina-litzada l’experimentació està previst realitzar-ne una avaluació, tot i que una avaluació qualitativa i quan-titativa més definitiva serà probablement objecte d’un altre tipus d’estudi més ambiciós.Per concloure podem afegir que un projecte com aquest aporta:– una lògica de la matèria completament diferent, que no presenta els continguts aïllats, sinó que els revi-sa en diferents contextos i hi aprofundeix (currículum en espiral). – una excel·lent contextualització dels continguts – el repte d’unir ciència, interpretació de problemes i posicionament personal– un entorn d’ensenyament-aprenentatge diferent, amb més pes de l’entorn informàtic, no és només un lli-bre de text, també planteja un ús equilibrat de les TIC.BIBLIOGRAFIA CAAMAÑO, A. (2004). Ensenyar ciències des d’una perspectiva CTS: una opció necessària. Revista del Col·legiOficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 122, pp. 13-29. CAAMAÑO, A; CABELLO, M. (2004) “Un proyecto de contextualización CTS de la Química, la Física y la Biologiadel bachillerato en Cataluña”. A I. Martins et al (coord.) Perspectivas Ciência-Tecnologia-Sociedade naInovaçao da Educaçao em Ciência, III Seminari Ibéric CTS en l’ensenyament de les ciències, pp 63-72. Aveiro:Universidade de Aveiro.HALL, A., REISS, M.J., ROWELL, C., SCOTT, A. (2003): Biologia avanzada Salters-Nuffield: un nuevo curso deBiología para la etapa de 16-18 años. Alambique, 36, pp. 88-97.SANMARTÍ, N. (2002) Didáctica de las Ciencias en la Educación secundaria obligatoria. Madrid: Síntesis Educación.VILCHES, A., (1994). La introducción de las interacciones ciencia, técnica y sociedad (CTS). Una propuesta necesa-ria en la enseñanza de las ciencias. Aula de innovación Educativa, 27, pp 22-26.

L'adaptació del projecte Salters-Nuffield Advanced Biology al batxillerat de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB