Jorba, Manuel,

Jorba, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Anuari Verdaguer 12 - 2 0 0 4  
Pere Bohigas i Balaguer (1901-2003) 
Manuel Jorba 
(Universitat Autonoma de Barcelona) 
El doctor Pere Bohigas, membre honorari de la Societat Verdaguer, va morir 
a Barcelona el 27 de febrer de 2003, pocs dies després de complir els 102 anys. En 
premsa el darrer volum d'aquesta revista, tot just s'hi va poder donar notícia del 
decés i destacar genhricament la seva valuosa aportació als estudis verdaguerians, 
que cal situar en el context dels estudis literaris, bibliolbgics i codicolbgics a que 
va dedicar la seva llarga carrera professional. 
El doctor Bohigas havia dit i repetit que hauria volgut ser primordialment, o 
més aviat exclusivament, un romanista, per6 que només ho havia pogut ser a 
estones. De fet, la seva formació I'hi portava, perd les circumstancies II'en van des- 
viar més del que hauria volgut, tanmateix per camins professionals afins i igual- 
ment positius, i personalment satisfactoris. 
Va perthnycr a una de les primeres generacions d'estudiants que van disposar 
d'unes institucions i &uns instruments de formació més directament i afinada- 
ment adequats per als estudis que tenien la llengua prbpia i J ' h b i t  cultural cata- 
l i  com a marc de referPncia en el procés &aprenentatge. Si la Universitat no ofe- 
ria per als estudis histbrics, filolbgics i literaris catalans el que raonablement se li 
podia reclamar -a les aules, als seminaris i a la biblioteca-, els programes cul- 
turals de les noves institucions polítiques, singularment la Mancomunitat de 
Catalunya, i els esfor~os personals de molts havien fet possibles els Estudis 
Universitaris Catalans, 1'Institut dlEstudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, 
eines fonamentals que van servir a Bohigas i als seus coetanis per a fer-se amb una 
molt bona formació de base com a investigadors i docents. 
D'altra banda, ]'Arxiu &Etnografia i Folklore i I'Obra del Can~oner Popular 
van ser per a ell, entre alguns altres, una ocasió per posar a prova per primera 
vegada les seves capacitats: entre 1922 i 1925 participi com a filbleg en les mis- 
sions de recerca de canqons populars, al costat dels musicblegs Higini Angles i 
Josep Barberi. 
Els estudis per al grau de doctor a Madrid, el curs 1921-22, les estades a 
Portugal i a Londres i els cursos passats a Paris (1925-27) li van donar encara més 
amplitud i solidesa per a la dedicació a la romanística, a la bibliologia i, entre 
Crbnica 
altres disciplines, a la ~a leo~raf ia ,  que ensenya a la Universitat Autbnoma, fins 
que en fou separat el 1939. Alguns anys més tard, pogué exercir la dochcia limi- 
tadament en el camp bibliolbgic a I'Escola de Biblioteciries i, com a palebgraf, a 
la Universitat de Barcelona, ei curs 1965-66. 
Professionalment, perb, la seva casa de treball fou la Biblioteca de Catalunya, 
on I'any 1931 el porti el doctor Rubió i Balaguer, que tingué en el doctor Bohigas 
un col.laborador sblid, constant i fidel, com a responsable dels manuscrits i dels 
impresos de la reserva, de resultes dels mkrits acreditats amb els estudis codico- 
lbgics dedicats als manuscrits catalans de diverses biblioteques europees (els suc- I 
cessius lliuraments &.El repertori de manuscrits catalans. al Butlletí de la 
Biblioteca de Catalunya, recollits, amb d'altres estudis, a Sobre manuscrits i 
biblioteques, el 1985) i amb altres estudis de I'imbit de la bibliologia, que li per- 
meteren de publicar el modhlic Resum d'histdria del llibre (1933). 
L'expedient disciplinari que li havia estat obert Pany 1939 per les noves auto- 
ritats franquistes li fou sobresegut el febrer de 1940, poc després que la 
Biblioteca, rebatejada amb el nom de Biblioteca Central ja imposat durant la dic- 
tadura de Primo de Rivera, passés a dependre del Cuerpo Facultativa de 
Archiveros, Bibliotecarios yArqueólogos, que el Dr. Felip Mateu en fos nomenat 
director i que fos reoberta al públic a la nova seu. Per aixb el doctor Bohigas, que, 
com a *encarregat* temporal de la institució, procuri d'atenuar les conseqü6n- 
cies de la repressió generalitzada, s'hagui. de sotmetre, el 1941, a les noves exi- 
gencies administratives per recuperar definitivament, el ~ 9 4 2 ,  després d'una breu 
estada a Mallorca, el lloc de treball, i per mantenir, al lloc per a ell més adequat, 
el compromís personal i professional amb la cultura catalana, compromís refer- 
mat el 1942 mateix amb ]'entrada a ]'Institut d'Estudis Catalans. La publicació 
dels nous estudis sobre La ilusrración y la decnración del libro manuscrit0 e11 
Cataluña (1960-67), que inclou I'lnrrentario de códices miniaturados o iluumina- 
dos de procedencia catalana o e,uistentes en bibliotecas catalanas, i Ellibro espa- 
li01 (Ensayo histórico) (1962), representen la continuació, obligadament amb 
substitució de la llengua fins aleshores més habitual en les seves recerques, d'una 
dc Ics sevcs dedicacions més celebrades per historiadors, bibliblegs i filblcgs. 
Fins al 1971, que es jubila, treballa a la Biblioteca de Catalunya. Després, 
durant molts anys, en fou .degi. dels jubilats (juntament amb el doctor Mateu, 
mort el 1998)~ i hi mantingué una relació de cooperació com a investigador conci- 
scdor dels seus fons que féu que de molt bon grat, coincidint amb la meva direc- 
ci6 de la Biblioteca, hi fos homenatjat en complir els noranta anys, el febrer de 
1991, en un acte emotiu a la sala cervantina, i al seu domicili en complir els 95. A 
més, en part en vida, i en part pbstumament, el seu arxiu, que inclou l'epistolari, 
i la seva biblioteca han estat llcgats a la Biblioteca, on ara és en curs &identifica- 
Crbnica 
ció, classificació i catalogació. Hi deu haver, amb tota seguretat, els capítols que 
tenia enllestits d'una ambiciosa histbria del llibre en quk va treballar molts anys. 
La relació amb els fills i hereus més directes del vuit-cents -els Rubió i 
Lluc11 i Rubió i Balaguer, mestres seus, molt especialment-, implicats en la valo- 
ració i l'andisi dels corrents renovadors de la cultura que posaven la llengua cata- 
lana com a instrument de cultura i la cultura recent marcada per la Renaixenca i 
els seus elements constitutius com a objecte d'estudi, el féu interessar per mani- 
festacions com la literatura popular (no sense una saludable distanciació critica, 
que el port& a advertir, en un article de 1931 sobre &esperit universitari i la lite- 
ratura~, de no caure en el parany dels automatismes de m6tode propis de molts 
dels estudiosos vuitcentistes de I'epica medieval), i per alguns dels protagonistes 
de la modernització i l'expansió cultural catalanes del segle anterior. Pere Bohigas 
s'hi reconeixia com una anella de la cadena, i aixb, juntament amb la devoció pels 
mestres esmentats, explica ]'estudi dedicat a .Els Rubió i els llibres, una dinastia 
d'homes de lletres., de 1978, i .El sentit crític del bisbe Torras*, de 1950, on dis- 
cuteix les conclusions del bisbe penedesenc contraposant-les a la seva visió dels 
corrents religiosos i filosofics medievals, singularment del franciscanisme repre- 
sentat per Llull. 
Els estudis folklbrics culminarien en la preparació del Cangoller popular 
catal& el primer volum del qual, l'únic que havia estat impres, fou destrui't a mans 
dels falangistes com un episodi més de la repressió cultural franquista, al principi 
del 1939, i no seria accessible fins a Ikdició del conjunt de I'obra, en dos volums, 
de 1983. 
S'interessk per I'obra construi'da per filolegs com Antoni de Bastero (1943), i 
especialment per Mil& i Fontanals -i no solament perque era, com ell mateix, 
vilafranquí: va participar, estudiant de divuit anys, als actes del centenari del nai- 
xement conduits per Rubió i Lluch a Barcelona i a Vilafranca. D'aquestes dates 
són també algunes de les col.laboracions a la revista Ui~iversidadi a la revistavila- 
franquina Penedés, entre les quals algunes de tema folklbric i literari vilafranquí 
(recollides, amb algunes de posteriors, a Folklore del Pened6s. Primers estudis 
literaris, el 1993), i una shrie de breus apunts, no signats, dedicats a alguns dels 
constructors de la literatura vuitcentista com, entre d'altres, Aguiló, Balaguer, 
Llorente, Pons i Gallarza, Rubió i Ors, Soler i, cinc vegades, Jacint Verdaguer, al 
qual tornaria anys després. 
Les aportacions més ambicioses a l'estudi de la literatura vuitcentista, sobre- 
tot a través de l'obra de Verdaguer, no desdiuen en absolut de la solidesa de la seva 
contribució al coneixement de la literatura medieval, com a estudiós i editor de 
testos (destacadament ¿'Ausiis Marc, de la lírica trobadoresca, de la rnatkria de 
Bretanya) i com a promotor d'edicions d'obres ini.dires a través ¿e la -Biblioteca 
Crbnica 
Catalana dlObres Antigues., ni de la contribució al coneixement de la lustbria 
dcl llihrc i la Icctura. 
Lcs scvcs responsabilitats a la Biblioteca de Catalunya, que el portaren a pre- 
parar I'csposicii, organitzada amb motiu del centenari del nai~ement  de Jacint I 
Verdaper, van fer que els originals manuscrits, les diverses edicions i la bibliote- 
ca verdaguerjans, fossin, sota l'estimul dels estudis d'Eduard Junyent i de Josep 
M. de Casacuberta, en especial el que aquest dedica a la gknesi de L'Atlintida, un 
esquer irresistible a la seva curiositat intel.lectua1. 
Crec veure en la presentació de I'exposició esmentada, de 1945, i malgrat els 
condicionaments polítics del moment, el propbsit de difuminar la instrumenta- 
lització del centenari orquestrada per les autoritats polítiques franquis- 
tes (com anys abans havia fet Primo de Rivera amb la inauguració del monument 
erigit a Barcelona), en remarcar que els objectius profunds de la Biblioteca no 1 
havien canviat malgrat la nova denominació: .El enaltecimiento de la obra y de I 
la figura de Jacinto Verdaguer no es para nuestra Biblioteca un  tema de circuns 
tancias, sino un motivo permanente. En sus diversas etapas, la misión de nuestra 
institución no ha variado, aunque se hayan introducido alteraciones en su deno- 
minación oficial E..]. Repasando sus autógrafos, a través de 10s cuales tan viva- 
niente se siente el amor paciente con que Verdaguer se entregaba a la delicada 
labor de cincelador de la lengua a la que tantagloria han dado sus obras, nos pare- 
cia que la entristecida figura del poeta en sus últimos años se asociaba a nuestras 
nostalgias del momento. (Prólogo a Primer Centenari0 del nacimiento de 
Jacinto Verdaguer (1845-1945). Catálogo de la exposición conmemorativa 6-28 
de mayo de 1945). Barcelona, 1946, p. 5 i 22). 
Més enlli del biografisme dominant, tanmateix necessari, aborda, juntament 
amb la codicologia, i'estudi de diversos aspectes d'algunes de les obres com a cre- 
ació literiria. El mateix any del Centenari descrivi el manuscrit 366 de la 
Biblioteca de Catalunya, que correspon a la represa tardana de la redacció de 
Colom, tot  remarcant la continu'itat de certs temes poktics des de la joventut al 
final de la seva vida. I hi apunta el que la crítica més recent ha deixat ben esta- 
blert: que de les darreres obres de Verdaguer no se'n pot deduir cap mena de 
decadhncia creativa, perque, bé que creu que aleshores no hauria estat capa5 
d'emprendre una nova Atlantida, és el temps de llibres com Sant Francesc, Flors 
del Calvari i Al Cel, i el dhlguna de les seves millors proses. 
En el treball *La Atlántida, Colón y América en la obra de Verdaguer., llegit 
en unes primeres jornades de llengua i literatura catalanes de Salamanca, el 1956, 
aborda una qüestió rellevant per al coneixement del procés d'elaboració del 
poema, a proposit del lloc de L'Atlintida dita de Vic en la cronologia del tema de 
Colom i del de IRtlintida, i de les fonts tingudes en compte per al poema de 
Crbnica 
1877-78. 1 amb bon criteri considera el <<Somni d'Isabe1. un dels fragments més 
dkbils, i insisteix en el valor de l'obra lírica i en el de les proses dels darrers anys. 
Per aixb, al *Portic. escrit per a I'edició de Brins d'esp&ol(1781) destacaria els 
(<passatges d'excel.lent poesia. &aquest llibre postum. 
Atret pel que ell anomena la dualitat de Verdaguer, és a dir la capacitat cons- 
tant de compaginar els dos .modes., el .solemne. i el   simple^^, de la seva poesia, 
va redactar les .Notes sobre la composició i I'estructura de L'Atihntidan, el seu 
discurs d'ingrés a IAcademia de Bones Lletres, el 1758, que comenqava amb I'e- 
vocació d'Apel.les Mestres, tot  destacant-ne I'arrel romantica dels idil.lis i bala- 
des i la capacitat tant de I'espressió violenta davant la maldat humana, com de la 
més habitual expressió tendre i sentimental davant de la bellesa del món. 
La manca de I'edició de l'obra juvenil no publicada de Verdaguer, que Casa- 
cuberta tenia anunciada per aquelles dates i que veia necessiria per poder esta- 
blir si en aquests dos .modes* hi ha ~l'aplicació de dos canons poktics, segons els 
motlles de la teoria literiria en quk es forma Verdaguer, o bé trobar en 
tots dos un comú denominador, que sera l'esskncia de la seva poesia, ]'entranya 
viva que anima tota la seva obra., mediatitzava el seu estudi. Tanmateix, hi són de 
destacar, entre altres observacions: I) la valoració de la capacitat creivent de cre- 
ació de poesia segons models populars, més enlli del procediment més prbpia- 
ment imitatiu dels primers temps, o la de la persistkncia de procediments com 
l'ús de .tendres diminutius. i de I'evocació .amb els noms més corrents i concrets 
les coses belles del món.; 2) la remarca de la qualitat literiria de la descripció del 
continent atlintic i de I'hort de les taronges d'or, del cant I1 de L'Atiantida, i 3) 
la convicció que la major ya l i t a t  de la concepció i resolució poktiques del medi 
enfront de la menor de la dels personatges (tant a L'Atlantida com a Canigó) és 
deguda al fet que Verdaguer era un limitat creador de carhcters, desconeixedor 
dels homes <<en la vida prictica.. 
Tret de I'estudi dels manuscrits de Canigó (publicat a Estudis de Llengua i 
Literatura Catalanes, 2,1781, p. 333-366). els altres han estat recollits a Aportació 
a Pestudi de la literatura catalana (1982) o a Mirall d'una llarga vida (2.001). 


Pere Bohigas i Balaguer (1901-2003)

Diposit Digital de Documents de la UAB

Anuari Verdaguer 12 - 2 0 0 4  Pere Bohigas i Balaguer (1901-2003) Manuel Jorba (Universitat Autonoma de Barcelona) El doctor Pere Bohigas, membre honorari de la Societat Verdaguer, va morir a Barcelona el 27 de febrer de 2003, pocs dies després de complir els 102 anys. En premsa el darrer volum d'aquesta revista, tot just s'hi va poder donar notícia del decés i destacar genhricament la seva valuosa aportació als estudis verdaguerians, que cal situar en el context dels estudis literaris, bibliolbgics i codicolbgics a que va dedicar la seva llarga carrera professional. El doctor Bohigas havia dit i repetit que hauria volgut ser primordialment, o més aviat exclusivament, un romanista, per6 que només ho havia pogut ser a estones. De fet, la seva formació I'hi portava, perd les circumstancies II'en van des- viar més del que hauria volgut, tanmateix per camins professionals afins i igual- ment positius, i personalment satisfactoris. Va perthnycr a una de les primeres generacions d'estudiants que van disposar d'unes institucions i &uns instruments de formació més directament i afinada- ment adequats per als estudis que tenien la llengua prbpia i J ' h b i t  cultural cata- l i  com a marc de referPncia en el procés &aprenentatge. Si la Universitat no ofe- ria per als estudis histbrics, filolbgics i literaris catalans el que raonablement se li podia reclamar -a les aules, als seminaris i a la biblioteca-, els programes cul- turals de les noves institucions polítiques, singularment la Mancomunitat de Catalunya, i els esfor~os personals de molts havien fet possibles els Estudis Universitaris Catalans, 1'Institut dlEstudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, eines fonamentals que van servir a Bohigas i als seus coetanis per a fer-se amb una molt bona formació de base com a investigadors i docents. D'altra banda, ]'Arxiu &Etnografia i Folklore i I'Obra del Can~oner Popular van ser per a ell, entre alguns altres, una ocasió per posar a prova per primera vegada les seves capacitats: entre 1922 i 1925 participi com a filbleg en les mis- sions de recerca de canqons populars, al costat dels musicblegs Higini Angles i Josep Barberi. Els estudis per al grau de doctor a Madrid, el curs 1921-22, les estades a Portugal i a Londres i els cursos passats a Paris (1925-27) li van donar encara més amplitud i solidesa per a la dedicació a la romanística, a la bibliologia i, entre Crbnica altres disciplines, a la ~a leo~raf ia ,  que ensenya a la Universitat Autbnoma, fins que en fou separat el 1939. Alguns anys més tard, pogué exercir la dochcia limi- tadament en el camp bibliolbgic a I'Escola de Biblioteciries i, com a palebgraf, a la Universitat de Barcelona, ei curs 1965-66. Professionalment, perb, la seva casa de treball fou la Biblioteca de Catalunya, on I'any 1931 el porti el doctor Rubió i Balaguer, que tingué en el doctor Bohigas un col.laborador sblid, constant i fidel, com a responsable dels manuscrits i dels impresos de la reserva, de resultes dels mkrits acreditats amb els estudis codico- lbgics dedicats als manuscrits catalans de diverses biblioteques europees (els suc- I cessius lliuraments &.El repertori de manuscrits catalans. al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, recollits, amb d'altres estudis, a Sobre manuscrits i biblioteques, el 1985) i amb altres estudis de I'imbit de la bibliologia, que li per- meteren de publicar el modhlic Resum d'histdria del llibre (1933). L'expedient disciplinari que li havia estat obert Pany 1939 per les noves auto- ritats franquistes li fou sobresegut el febrer de 1940, poc després que la Biblioteca, rebatejada amb el nom de Biblioteca Central ja imposat durant la dic- tadura de Primo de Rivera, passés a dependre del Cuerpo Facultativa de Archiveros, Bibliotecarios yArqueólogos, que el Dr. Felip Mateu en fos nomenat director i que fos reoberta al públic a la nova seu. Per aixb el doctor Bohigas, que, com a *encarregat* temporal de la institució, procuri d'atenuar les conseqü6n- cies de la repressió generalitzada, s'hagui. de sotmetre, el 1941, a les noves exi- gencies administratives per recuperar definitivament, el ~ 9 4 2 ,  després d'una breu estada a Mallorca, el lloc de treball, i per mantenir, al lloc per a ell més adequat, el compromís personal i professional amb la cultura catalana, compromís refer- mat el 1942 mateix amb ]'entrada a ]'Institut d'Estudis Catalans. La publicació dels nous estudis sobre La ilusrración y la decnración del libro manuscrit0 e11 Cataluña (1960-67), que inclou I'lnrrentario de códices miniaturados o iluumina- dos de procedencia catalana o e,uistentes en bibliotecas catalanas, i Ellibro espa- li01 (Ensayo histórico) (1962), representen la continuació, obligadament amb substitució de la llengua fins aleshores més habitual en les seves recerques, d'una dc Ics sevcs dedicacions més celebrades per historiadors, bibliblegs i filblcgs. Fins al 1971, que es jubila, treballa a la Biblioteca de Catalunya. Després, durant molts anys, en fou .degi. dels jubilats (juntament amb el doctor Mateu, mort el 1998)~ i hi mantingué una relació de cooperació com a investigador conci- scdor dels seus fons que féu que de molt bon grat, coincidint amb la meva direc- ci6 de la Biblioteca, hi fos homenatjat en complir els noranta anys, el febrer de 1991, en un acte emotiu a la sala cervantina, i al seu domicili en complir els 95. A més, en part en vida, i en part pbstumament, el seu arxiu, que inclou l'epistolari, i la seva biblioteca han estat llcgats a la Biblioteca, on ara és en curs &identifica- Crbnica ció, classificació i catalogació. Hi deu haver, amb tota seguretat, els capítols que tenia enllestits d'una ambiciosa histbria del llibre en quk va treballar molts anys. La relació amb els fills i hereus més directes del vuit-cents -els Rubió i Lluc11 i Rubió i Balaguer, mestres seus, molt especialment-, implicats en la valo- ració i l'andisi dels corrents renovadors de la cultura que posaven la llengua cata- lana com a instrument de cultura i la cultura recent marcada per la Renaixenca i els seus elements constitutius com a objecte d'estudi, el féu interessar per mani- festacions com la literatura popular (no sense una saludable distanciació critica, que el port& a advertir, en un article de 1931 sobre &esperit universitari i la lite- ratura~, de no caure en el parany dels automatismes de m6tode propis de molts dels estudiosos vuitcentistes de I'epica medieval), i per alguns dels protagonistes de la modernització i l'expansió cultural catalanes del segle anterior. Pere Bohigas s'hi reconeixia com una anella de la cadena, i aixb, juntament amb la devoció pels mestres esmentats, explica ]'estudi dedicat a .Els Rubió i els llibres, una dinastia d'homes de lletres., de 1978, i .El sentit crític del bisbe Torras*, de 1950, on dis- cuteix les conclusions del bisbe penedesenc contraposant-les a la seva visió dels corrents religiosos i filosofics medievals, singularment del franciscanisme repre- sentat per Llull. Els estudis folklbrics culminarien en la preparació del Cangoller popular catal& el primer volum del qual, l'únic que havia estat impres, fou destrui't a mans dels falangistes com un episodi més de la repressió cultural franquista, al principi del 1939, i no seria accessible fins a Ikdició del conjunt de I'obra, en dos volums, de 1983. S'interessk per I'obra construi'da per filolegs com Antoni de Bastero (1943), i especialment per Mil& i Fontanals -i no solament perque era, com ell mateix, vilafranquí: va participar, estudiant de divuit anys, als actes del centenari del nai- xement conduits per Rubió i Lluch a Barcelona i a Vilafranca. D'aquestes dates són també algunes de les col.laboracions a la revista Ui~iversidadi a la revistavila- franquina Penedés, entre les quals algunes de tema folklbric i literari vilafranquí (recollides, amb algunes de posteriors, a Folklore del Pened6s. Primers estudis literaris, el 1993), i una shrie de breus apunts, no signats, dedicats a alguns dels constructors de la literatura vuitcentista com, entre d'altres, Aguiló, Balaguer, Llorente, Pons i Gallarza, Rubió i Ors, Soler i, cinc vegades, Jacint Verdaguer, al qual tornaria anys després. Les aportacions més ambicioses a l'estudi de la literatura vuitcentista, sobre- tot a través de l'obra de Verdaguer, no desdiuen en absolut de la solidesa de la seva contribució al coneixement de la literatura medieval, com a estudiós i editor de testos (destacadament ¿'Ausiis Marc, de la lírica trobadoresca, de la rnatkria de Bretanya) i com a promotor d'edicions d'obres ini.dires a través ¿e la -Biblioteca Crbnica Catalana dlObres Antigues., ni de la contribució al coneixement de la lustbria dcl llihrc i la Icctura. Lcs scvcs responsabilitats a la Biblioteca de Catalunya, que el portaren a pre- parar I'csposicii, organitzada amb motiu del centenari del nai~ement  de Jacint I Verdaper, van fer que els originals manuscrits, les diverses edicions i la bibliote- ca verdaguerjans, fossin, sota l'estimul dels estudis d'Eduard Junyent i de Josep M. de Casacuberta, en especial el que aquest dedica a la gknesi de L'Atlintida, un esquer irresistible a la seva curiositat intel.lectua1. Crec veure en la presentació de I'exposició esmentada, de 1945, i malgrat els condicionaments polítics del moment, el propbsit de difuminar la instrumenta- lització del centenari orquestrada per les autoritats polítiques franquis- tes (com anys abans havia fet Primo de Rivera amb la inauguració del monument erigit a Barcelona), en remarcar que els objectius profunds de la Biblioteca no 1 havien canviat malgrat la nova denominació: .El enaltecimiento de la obra y de I la figura de Jacinto Verdaguer no es para nuestra Biblioteca un  tema de circuns tancias, sino un motivo permanente. En sus diversas etapas, la misión de nuestra institución no ha variado, aunque se hayan introducido alteraciones en su deno- minación oficial E..]. Repasando sus autógrafos, a través de 10s cuales tan viva- niente se siente el amor paciente con que Verdaguer se entregaba a la delicada labor de cincelador de la lengua a la que tantagloria han dado sus obras, nos pare- cia que la entristecida figura del poeta en sus últimos años se asociaba a nuestras nostalgias del momento. (Prólogo a Primer Centenari0 del nacimiento de Jacinto Verdaguer (1845-1945). Catálogo de la exposición conmemorativa 6-28 de mayo de 1945). Barcelona, 1946, p. 5 i 22). Més enlli del biografisme dominant, tanmateix necessari, aborda, juntament amb la codicologia, i'estudi de diversos aspectes d'algunes de les obres com a cre- ació literiria. El mateix any del Centenari descrivi el manuscrit 366 de la Biblioteca de Catalunya, que correspon a la represa tardana de la redacció de Colom, tot  remarcant la continu'itat de certs temes poktics des de la joventut al final de la seva vida. I hi apunta el que la crítica més recent ha deixat ben esta- blert: que de les darreres obres de Verdaguer no se'n pot deduir cap mena de decadhncia creativa, perque, bé que creu que aleshores no hauria estat capa5 d'emprendre una nova Atlantida, és el temps de llibres com Sant Francesc, Flors del Calvari i Al Cel, i el dhlguna de les seves millors proses. En el treball *La Atlántida, Colón y América en la obra de Verdaguer., llegit en unes primeres jornades de llengua i literatura catalanes de Salamanca, el 1956, aborda una qüestió rellevant per al coneixement del procés d'elaboració del poema, a proposit del lloc de L'Atlintida dita de Vic en la cronologia del tema de Colom i del de IRtlintida, i de les fonts tingudes en compte per al poema de Crbnica 1877-78. 1 amb bon criteri considera el <<Somni d'Isabe1. un dels fragments més dkbils, i insisteix en el valor de l'obra lírica i en el de les proses dels darrers anys. Per aixb, al *Portic. escrit per a I'edició de Brins d'esp&ol(1781) destacaria els (<passatges d'excel.lent poesia. &aquest llibre postum. Atret pel que ell anomena la dualitat de Verdaguer, és a dir la capacitat cons- tant de compaginar els dos .modes., el .solemne. i el   simple^^, de la seva poesia, va redactar les .Notes sobre la composició i I'estructura de L'Atihntidan, el seu discurs d'ingrés a IAcademia de Bones Lletres, el 1758, que comenqava amb I'e- vocació d'Apel.les Mestres, tot  destacant-ne I'arrel romantica dels idil.lis i bala- des i la capacitat tant de I'espressió violenta davant la maldat humana, com de la més habitual expressió tendre i sentimental davant de la bellesa del món. La manca de I'edició de l'obra juvenil no publicada de Verdaguer, que Casa- cuberta tenia anunciada per aquelles dates i que veia necessiria per poder esta- blir si en aquests dos .modes* hi ha ~l'aplicació de dos canons poktics, segons els motlles de la teoria literiria en quk es forma Verdaguer, o bé trobar en tots dos un comú denominador, que sera l'esskncia de la seva poesia, ]'entranya viva que anima tota la seva obra., mediatitzava el seu estudi. Tanmateix, hi són de destacar, entre altres observacions: I) la valoració de la capacitat creivent de cre- ació de poesia segons models populars, més enlli del procediment més prbpia- ment imitatiu dels primers temps, o la de la persistkncia de procediments com l'ús de .tendres diminutius. i de I'evocació .amb els noms més corrents i concrets les coses belles del món.; 2) la remarca de la qualitat literiria de la descripció del continent atlintic i de I'hort de les taronges d'or, del cant I1 de L'Atiantida, i 3) la convicció que la major ya l i t a t  de la concepció i resolució poktiques del medi enfront de la menor de la dels personatges (tant a L'Atlantida com a Canigó) és deguda al fet que Verdaguer era un limitat creador de carhcters, desconeixedor dels homes <<en la vida prictica.. Tret de I'estudi dels manuscrits de Canigó (publicat a Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 2,1781, p. 333-366). els altres han estat recollits a Aportació a Pestudi de la literatura catalana (1982) o a Mirall d'una llarga vida (2.001). 

Pere Bohigas i Balaguer (1901-2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB