Segura, Isabel

Lectora revista de dones i textualitat

Secretaría de Estado de Cultura

Espais de confinament: bordells i convents

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Espais de confinament: Bordells i convents

Diposit Digital de Documents de la UAB

ESPAIS DE CONFINAMENT:BORDELLS I CONVENTSlsabel SeguraA la Barcelona medieval, hi ha dos espais de reclusi6 per alesdones: els bordells i els convents. Eis primers concentren les prostitutes,obligades per les ordinacions reials i municipals a viure-hi confinades en elsseus Irmits; els altres, els convents, que es dediquen a recloure prostitutes,ja sigui periOdicament 0 a perpetuitat.1La Rambla as I'eix a partir del qual es localitzen els bordells i els conven~sde la Barcelona medieval. Eis mas antics eren a I'est, dins del recinteemmurallat del segle XIII. En craixer la ciutat, tamba ho va fer el nombre debordells i de convents, i se situaren, muralla enlla, a I'altra banda de laRambla.El nostre recorregut s'inicia a la Rambla, entrarem a la pla~ Reial i, desd'aqur, anirem als carrers del Vidre, de les Heures i dels Tres L1its,continuant cap el carrer del Bot i el de les Magdalenes. Sortirem a laRambla per endinsar-nos al carrer de Ias Egipcraques i al de les Penedides.No resten dempeus ni els bordells ni els convents que acollien lesprostitutes, per6 si que trobarem en alguns dels carrers del barri del Ravalla prostituci6 mas degradada (as aquest I'adjectiu?); i en el numero 3 delpassatge de la Pau, prop de la pla~ Reial, el ·Chalet del Moro·, lux6sprostrbul creat a la darreria del segla XIX, i actualment, en part, garatge.Carrer del VldreEl bordell mes antic de la ciutat del qual tenim informaci6 era el deViladalls, en una zona, en aquell temps, poc urbanitzada, i, per tant, ambpoca densitat de poblaci6, en una via que anava des de I'actual carrer delVidre i s'estenia pel de les Heures, el dels Tres L1its i el d'en Rauric. L'altre, Aquest article, previament publicat a Guia de dones de Barcelona (Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1995), as reproduit amb permls de ('autora.78 Lectora? 0996) Segura Espais de commament 79bordell, el mes modern, era el de la Volta d'En Torre, situat entre el carrerdel Tallers i el del Carme.La prostituci6 a I'epoca medieval era considerada pels poders civils ieclesiastics un mal necessari, segons Sant Tomas, que desviava malsmajors, segons Pere el Cerimoni6s. Admesa com un mal necessari queevitava mals majors, la practica de la prostituci6 queda confinada a unsespais concrets per ordre municipal i reial. Confinar, aillar, separar ha estatuna de les solucions tradicionals per a la mentalitat judeocristiana. Si no esveu, es pot tenir la il.lusi6 que no existeix. Pere volgueren controlar lesdones que s'hi dedicaven amb una abundosa reglamentaci? que abast~vaI'espai on havia d'exercir-se, la indumentaria, I'edat, els dies que podlenpracticar-Ia i tambe els guanys que les prostitutes extreien del seu treball.La prostituci6 nomes podia exercir-se en els bordells, anomenats pobla, queestaven formats per un edifici 0 conjunt d'edificis que, en alguns 1I0cs de lacorona catalano-aragonesa, restaren a'illats de la ciutat per muralles 0tanques, com es el cas de Barcelona.Fora d'aquests espais, quedava prohibit d'exercir-Ia.La reglamentaci6, tant la municipal com la reial, tam,be espec,ificav~ que entot bordell hi havia d'haver un cap de gualta -termlOologla ambconnotacions militars- 0 pare, nomenat per I'autoritat municipal, responsablede I'ordre i de les finances. Dels catorze diners que es pagaven per "servei",una part anava per cobrir les despeses de I'hostal i I'altra, en concepted'impostos, per a la hisenda de la corona catalano-aragonesa. Am~ la 9u~1cosa podem afirmar que l'expansi6 catalano-aragonesa per la medlterramaes va fer, en part, amb la plus-valua de les prostitutes. La resta, i rl9'sa~emamb exactitud la quantitat, quedava per a elles, tot i que la podem ImaglOarmigrada, tal com ens explica Maria Teresa Vinyoles, autora que hadocumentat la prostituci6 a la Barcelona medieval i les aportacions de laqual conformen la base d'aquest recorregut.Les ordinacions precisaven I'edat per exercir la prostituci6 que anava delsdotze als vint anys; obligaven aquestes dones a dur un ciny~1I bl~u en, elvestit blanc quan sortien al carrer, carrers en els quals no podlen m menJarni beure.El Consell de Cent, practicament cada any, feia crides amb aquest totaxatiu: ·Per be e utilitat de la cosa publica e per esquivar moltsinconvenients e sinistres...que d'acf avant totes e qualsevol fembres avol delurs cossos, bordelleres 0 no bordelleres, les quals fora dels bordells de ladita ciutat apel.lats de Viladecols e de la Volta d'En Torre, volran fer econtinuar publicament s6n quest, no gossen estar ne habitar fora de los ditsbordells". El fet que cada any el govern municipal hagues de fer unaproclama d'aquestes caracterfstiques indica una practica continuada perpart de les dones de no voler-se deixar confinar. .Quan eren descobertes 0 hi havia la sospita que alguna dona practlcava laprostituci6 fora del bordell, una mena de comite d'acci6 rapida, format pelcap del bordell i per totes les dones que estaven sota el seu"comandament", anava a la casa d'aquella i "con repique de tambores se lalIevan por companera".2Teresa Maria Vin~oles ha documentat alguna de les dones que es negavena ser confinades. Entre elles, Eulalia, que era filla d'una ex-esclava, viviaal carrer del Bot el 1405 i ja havia estat foragitada de Vertrallans, acusadade prostituci6 i d'alcavoteria -aquesta darrera acusaci6, molt mes greu enaquella epoca, que podia ser penalitzada amb la mort en cas dereincidencia. Hi ha un interessant proces d'alcavoteria transcrit per JaumeRiera i pUblicat amb el tltol de El cavalier I ralcavota. El temps per exereir laprostituci6 tambe estava reglamentat. Durant els dies d~ Set,:"~na ~antaestava prohibida i les prostitutes eren confinades, sota estncta vlgllancla, enuns altres espais: els convents. Calia preservar ~Is ciutadans honr~ts ~e, talpractica pecaminosa amb mesures drastlques. Elles hi VIVlenquotidianament, en el pecat. ,Eis convents que les acollien podien fer-ho temporaiment els dies deSetmana Santa i tambe tenien una altra funci6, acollir a perpetuYtat lesdones de vida "lIicenciosa" que volien abandonar-Ia.Carrer de les MagdalenesAquests convents estaven situats a la zona propera als bordells. El. mesantic era el de les Magdalenes. establert en el carrer del mateix nom, ~Isegle XIV. El 1372 els consellers de Barcelona van decidir la fundaci6 d'unacasa per a la recollida de qones "penedides" i la va dotar per almanteniment de trenta persones.Amb el creixement de la ciutat i la construcci6 d'un nou recinte emmurallat,el segle XV apareix un nou bordell. el de la Volta d'En Torre, situat entre elcarrer deIs Tallers i el del Carme. I els convents tambe saltaren el mur de laRambla per establir-se a la vora del bordell.2 Luis G.Moles, "Ordenanzas sobre manceblas en la antigua Corona de Arag6n".Revlsta de Higiene y pol/cla sanitaria. Barcelona 1 de mary 1890, pp.59-61.3 Teresa Maria Vinyoles, "Unes notes sobre les marginades a Barcelona als seglesXIV i XV". Acta historica et archaeologica mediaeval/a. Barcelona, 1981, pp. 114-116.80 Lectora 2 (1996) Segura Espais de confmament 81Carrer de les EglpcfaquesEl 1409, la ciutat establf una cas d'Egipciaques per aquelles dones quehavent portat una vida IIicenciosa volguessin apartar-se del vici i dur unavida exemplar, imitant Santa Maria Egipciaca, diuen les croniques deI'epoca. Despres d'haver habitat diferents cases escampades per lageografia urbana, e11577, la ciutat va edificar un convent en aquest carrer.Desde1679, la casa de les Egipcfaques va ser utilitzada com a penal dedones fins que, deu anys despres, va construir-se la "galera" de dones alcarrer de Sant Pau.Carrer de les PenedidesEis consellers de la ciutat van instituir aquest convent el 1677, amb lamateixa finalitat que I'anterlor i I'ocuparen la comunitat del primitiu conventdel carrer de les Magdalenes. En una part del convent, hi havla la pres6 dedones, coneguda per la Galera, que suposem que es va traslladar desd'Egipcfaques. El convent fou enderrocat el 1835.Egipcfaques-Penedldes espais de conflnament per a les prostitutes 0ex-prostitutes, convertits despres en pres6 de dones. SeqOencia:bordell-conventlpres6.A pocs metres, d'altres semblava que se la passaven mes be. Eren lesmonges del convent de Jerusalem, situat a I'actual pla<;a de la Gardunya,darrera de la Boqueria, ordre fundat per Rafaela Pages, de Sarria, enretornar d'un viatge a Jerusalem i aRoma, e11462. L'any 1494, hi arribarenquatre monges del convent de la Trinitat de Valencia, companyes de sorIsabel de Villena ( ), morta feia nomes quatre anys, I hi establiren I'ordrede Santa Clara, anuLlant la de Sant Francesc que observava la comunitatprecedent. Vita Christie, escrita per Isabel de Villena i destinada alesmonges, devia tenir alguna influencia en la manera d'entendre la vidaconventual practicada per la comunitat de Jerusalem. Carreras Candi ensexplica que el rei Ferran 11 es presenta com a protector del monestir, i en undocument del 3 d'abril de 1495 demana als consellers de Barcelona "queles monges que en aquell habiten, suren la honestat que deuen. E perquealgunes vegades les dites monjes, confiant que nengu fora del dit monestir,les pot veure, no dupten anar despullades dins les clausures del ditmonestir; de hont moltes vegades se segueix que, de le~ casescircunvehines, ab les sumitats que tenen, miren les clausures del ditmonestir, e les monjes resten envergonyides prega al consistori queconsenteixi que en spay de cent canes, casa ninguna puixa puiar tant, quede aquella se puixa puiar tant, que de aquella se puixa mirar cosa algunadins les clausures".44 F. Carreras Candi, Geografia General de Catalunya. Barcelona. vollll. p.480.Tornem a la Rambla i ens retirem de la ma de Cristina Peri Rossi: "De dia,mercat de les flors; de nit mercat de tots els sexes...la Rambla sintetitza, enles seves vessants diOrna I nocturna, aquesta dialectica de I'oposat, del'ambigOitat que caracteritza Barcelona".sS Cristina Peri Rossi, "El discret encant de l'ambigOitat", Barceldones (Barcelona,Espai de Dones, Edicions de l'Eixample, 1989), p.112.

Espais de confinament : Bordells i convents

DIALNET

http://ddd.uab.cat/pub/lectora/20139470n2/20139470n2p77.pdf

Espais de confinament : Bordells i convents

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB

DIALNET