Carbonell, Neus

Lectora revista de dones i textualitat

Secretaría de Estado de Cultura

Feminisme, modernitat i narrativa en Dolors Monserdà

DIALNET

Diposit Digital de Documents de la UAB

FEMINISME, MODERNITAT I NARRATIVAEN DOLORS MONSERDANeus CarbonellUniversitat de VieTot i que I'escriptura de Dolors Monserda (1845-1919) eshistoricament contemporania al modernisme i a les narratives de RaimonCasellas i Victor Catala, en general la critica ha coincidit a I'hora dequalificar I'escriptora barcelonina de costumista i realista mes que no pasde moderna. I en aquest sentit sovint se I'agrupa amb escriptors cornCaries Bosch de la Trinxeria i Josep Pin i Soler. Autors que retratenI'ascencio i consolidacio de la nova classe burgesa, pera tecnicamentmaldestres en la introspeccio psicolagica dels personatges, en la creaci6d'un lIenguatge propi i que, a mes, romanen IIigats a estrategies ipractiques de la Iiteratura de consum, corn el fullet6, que no a la novel.larealista que es produeix a d'altres paIsos europeus. De la narrativa deMonserda la critica coincideix a destacar-ne la ideologia burgesa que volactuar corn a dic moral davant "auge dels moviments obrers finiseculars,i manifesta discrepancies pel que fa a un suposat feminisme 0, en totcas, a una defensa del progres del paper de la dona davant les novesestructures socials que van apareixent a causa de la revoluci6 industrial.La cronologia de les seves obres, corn s'apuntava mes amunt,situa la seva producci6 simultaniament al modernisme i, fins i tot, alnoucentisme: La Montserrat (1893), La familia Aspar6 (1900), Lafabricanta (1904), La QuiMria (1906), Del m6n (1908) Maria Gloria (1917)i la novel.la pastuma Buscant una anima (1919), pera tanmateix, estendeix a considerar que esta mes a prop de la ideologia vuit-centistaque de la mentalitat moderna del segle vint. Eis debats pel que fa al seusuposat feminisme responen a posicions avaluatives que, 0 be aprovenla ideologia de Monserda corn una defensa dels drets de la dona, 0 be lacondemnen per considerar-Ia profundament conservadora. En aquest(Jltim sentit Magi Sunyer parla de "Ies pmpagandes reaccionaries de20 Feminisme, Modernitat.•. Carbonell Lectora 3 (1997) 21Dolors Monserda de Macia i les seves amigues,,1. En canvi, TeresaPamies al proleg a l'edici6 de La (abricanta es fa eco del debat que vamantenir durant un programa televisiu amb Maria Aurelia Campmany on,afirma, "vam discrepar sobre la valoraci6 del feminisme de DolorsMonserda,,2. Segons aquestes opinions la narrativa de I'escriptorabarcelonina quedaria vinculada a practiques culturals i ideologiques delXIX. Si seguim la classificaci6 que Elaine"Showalter"fa de les escriptoresa la literatura britanica i I'apliquem a la nostra tradici6, podriem afirmarque I'escriptura de Monserda gaudeix de les caracterfstiques de laIiteratura femenina propia del XIX: una literatura que assenyala lavoluntat artistica i de projecci6 publica de les dones, aixf corn la sevaentrada massiva al m6n de les lIetres.3Tanmateix I'obra de Monserda tambe podria lIegir-se d'una altramanera. En comptes de mesurar-Ia en relaci6 a un sistema de valorsideologies i estetics preestablert, la seva narrativa pot lIegir-se corn aproductora i producte al mateix temps del discurs de la modernitat atombants de segle i de les seves contradiccions.A la fi de segle, (emen! esdeve el significant de la modernitatmarcant d'una banda el que en resta fora i, per aitra, esdevenint-ne elsimbol. Es forya notable la identificaci6 entre el temps de la modernitat ila masculinitat: el progres, la tecnologia, la historia, I'esfera publica, eldandy, tots aquests trets de la modernitat estan certament sexuats deforma masculina, mentre que el femenf marca allo atemporal, lanostalgia del temps anterior a la cuitura i al seu malestar, per dir-hofreudianament, i que esteticament podrfem veure representat en lapintura dels prerrafaelites, especialment en els rostres femenins deRossetti. La sexuaci6 del discurs de la modernitat es manifesta en elsdiscursos artfstics i en els cientifics, cal pensar que la fi de segleexerceix una pressi6 excepcional sobre el cos de la dona a traves de lapsiquiatria i de la ginecologia; aixf corn en els Iiteraris; i tots aquestsdiscursos coincideiexen a marcar el femenf corn allo que resta fora delprogres i de la sUbjectivitat, ancorat en una atemporalitat estetica.Apareix una identificaci6 entre dona i natura, I'eterri femenf, ll.ue situa lafeminitat fora del paradigma del canvi, de l'evoluci6, i del prol:jres historic,que s6n les pautes de la modernitat. La circumscripci6 de la dona a laI ooFeminisme a l'Aven~ 1893" a Paraula de Dona. Actes del Col.loqui Dones,Literatura i lvJitjans de Comunicaci6, Margarida Aritzeta i Montserrat Palau(eds.), Diputaci6 de Tarragolla, 1997, p. 278.~ "Proleg a tres veus" dins Do10rs Monserdil La/abricanta, Edicions deI'Eixample, p. 7.3 Elaine Showalter, A Literature o/Their Own, 1977, Lonclres: Virago, 1993, p.13.liar, I'angel de. la casa, fora del pas del temps, apareix en larepresentaci6 Iiteraria tant corn en els discursos de la medicina quecataloga les dones corn a nervioses a causa de la seva fisiologia sexual ide la seva capacitat, 0 incapacitat, per tenir cura de la liar, els fills i elmarit.4 Tambe la filosofia aiticula la identificaci6 entre dona i naturaNietszche, per exemple que s'ha qualificat corn el filosof de la modernitatva escriure que "quan estimem una dona, tenim facilment un odi a lanaturalesa, en rensar en totes les funcions naturals ales quals tota donaesta sotmesa".Aquest binarisme entre I'esfera publica i la privada, entre I'ambitde la masculinitat i el de la feminitat apareix soscavat per un altre tretpropi dels nous temps: el consumisme, ja que la dona de la classemitjana entra massivament al mercat a I'ensems que les mercaderiesentren a la casa. Igualment en les classes obreres, la dona treballadoraentra al m6n del treball i de la industria, envaint un m6n public i treballantal costat dels homes.6L'efecte social i de genere de la nova cojuntura economica esuna de les caracterfstiques principals de la narrativa de Monserda que,tanmateix, en una analisi no pot ser desvinculada de les posicions moralsi politiques de I'escriptora. Si be sembla clar que la seva narrativa nocomparteix els trets que la crftica associa als moviments modernistes deltombant de segle: "aesthetic self-consciousness' simultaneityjuxtaposition, and montage; paradox, ambiguity, and unc~rtainty; and th~dehumanization of the sUbject,,7, semblaria sostenible afirmar que elscanvis socials que malda per representar s'articulen a I'entorn de laconstrucci6 dels discursos de genere de la modernitat. Monserda es unanarradora del canvi al servei d'una moral burgesa, menestral i religiosa.Narra la transformaci6 del paisatge, la gent, els costums, les modes, elsgustos Iiteraris, pero apeLla a una essencia moral i fntima que romanimperturbable. En paraules seves:Quan tancant los ulls, los giro envers 105 anys de la mevainfantesa, tantost me costa 10 donarme compte de las gransevolucions a que he assistit. Corn emboyrada visi6, recorda4 Vegeu, per exemp1e, Nallcy Theriot, "Women's Voices in Nineteenth-CenturyMedical Discourse: A Step torad Deconstructing Science", Signs, 19 (1993): 1-31. "; La Gaia Ciencia, trad. Joan Leita, a cura de Josep Ramoneda, Barcelona:Laia, 1984, p. 129.6 Rita Felski, The Gender o/Modernity, Cam1?idge: Harvard University Press,1995, p. 19.7 Felski, p. 23.22 Feminisme, Modernitat... Carbonel/ Lectora 3 (1997) 23encara'l portal de Mar en 10 pia de Palacio; y 10 d'lsabel en laqu'es avuy grandiosa playa de Catalunya.D'aquella Barcelona reclosa dins de sas murallas, a lad'avuy, casi recolzada a la serra de Vallvidrera, hi ha unadiferencia, una transformaci6 tan gran, com la queexteriorment existeix entre las enmantellinadas senyoras queomplian per Sant Tomas I'antich passeig de Sant Joan, y lasque lIuhint 10 darrer figuri del sombrero frances, invadeixentots 105 dias de festa, en luxosas carretelas 10 centre delaristocratich Passeig de Gracia; com en 10 terreno Iiterari, ladel publich que's deleytava ab El Trobador d'en GarciaGutierrez, al que s'entusiasma ab 105 problematichs dramasde Echegaray y'l que aplaudeix ab artistica fruyci6 I'auba delsimb61ich teatro inaugurat per Ibsen, en las nubolositats deSuecia.Lo mon camina, 10 mon avansa, 10 mon progresa...Mes, 1,Ia transformaci6 del modo de ser intim, moral,psicol6gich, ha sigut de tanta trascendencia com 10 materialyextern?.. ..En aquest fragment, que apareix a la dedicatoria de La FamiliaAspar6, trobem les reflexions de I'escriptora en el sentit esmentat abans:d'una banda el canvi i la transformaci6 i, de I'altra, l'apeLlaci6 a unaessencia de caire moral que subsisteix per sobre de la mutabilitat de totsels altres aspectes de la vida que caracteritzen la modernitat. Aquest tretde I'escriptora barcelonina pot ser lIegit en clau generica, es a dir,I'ambivalencia que desperta la modernitat reprodueix la posici6 ambiguade la feminitat davant els valors de la modernitat. Monserds produeix undiscurs sobre aquests valors pero manifesta la necessitat d'unaestabilitat principalment de naturalesa moral. La modernitat estscaracteritzada per les transformacions urbanes i peIs costums quequeden reflectits en els canvis de la moda. Pero tambe per les novestendencies artistiques, el teatre simbolista d'lbsen. En qualsevol cas, lamodernitat es el resultat de la importaci6 i de l'estrangeritzaci6 i afectade manera directa la vida quotidiana. I la dona es converteix, en lanarrativa de Monserds, en el simbol d'aquestes transformacions perotambS en I'esperanya moral davant els aspectes mes nocius d'aquestscanvis.Aquesta ambivalencia de la posici6 de la dona davant lamodernitat apareix clarament en la tipificaci6 dels dos personatgesprincipals de La fabricanta, d'una banda l'Antonieta Corominas,menestral, treballadora, honrada, arrelada als valors tradicionals, i, peraltra, la Florentina 8atlle, consumista, elluernada per la modernitat i pertot el que ve de Paris. Aquesta noveLla quasi podria lIegir-se com unaLlegat davant els nous temps: "Les virtuts, 105 sentiments, les lIuites iels esforyos desenrotllats en 10 fons d'una modesta liar l,poden teniralgun atractiu, en aquesta epoca histericament afamada de sensacionsemocionants?"a. L'adscripci6 'moral i ideologica de la narrativa no sembladeixar 1I0c a l'ambigOitat i tanmateix, malgrat el desenllay i el triomf delsvalors casolans i I'etica del treball de l'Antonieta per sobre deI'enlluernament del capitalisme bursstil i de la moda parisenca de laFlorentina, la polaritat de les protagonistes emmascara les contradiccionsdel discurs de la modernitat. Es molt reveladora la forma com Monserdsqualifica I'afany i I'avidesa dels nous temps, perque ho fa amb I'adverbi"histericament". Cal tenir present el significat d'aquest mot ja que en lapsiquiatria i en la ginecologia dels tombants de segle la histeria erafonamentalment una malaltia de dones que es relacionava a la sexualitat.La paradoxa que s'apunta aqui i que al lIarg de La fabricanta apareixencara de forma mes clara, consisteix en aquesta posici6 ambigua de lafeminitat com a tret de la modernitat en tant que afany i avidesa denoves experiencies, i com a manteniment d'uns valors morals davant ladecadencia dels nous temps. La feminitat, dones, actua efectivamentcom el significant de la modernitat.Sovint s'ha representat la dona com a victima del consumisme:la feminitat, perque es feble i voluble, es incapay de sostreure's als seusefectes, la seva naturalesa la converteix en presa fscil. En aquest sentit,Felski argumenta que la dona es converteix en la imaginaci6 de lamodernitat en una mena de consumidor arquetipus:Not only does woman remain the archetypal consumer ...Seduction is a recurring term used in the writings of maleintellectuals to describe the manipulation of the individual bymarketing techniques... The subject is decentered, no longer incontrol of his or her desires, but prey to the beguiling forces of thepublicity and the image industry.9En la noveLla de Monserds, el consumisme de la Florentina estsrepresentat com una forca negativa que causa la infelicitat tant de lapropia protagonista com de les persones que I'envolten, principalment elseu marit. El consumisme, que la fa servil a la moda que ve de Paris,imposa unes formes de vida que suposen la negaci6 de les tradicionals,fins al punt que obliga el seu marit a canviar la fsbrica per la borsa; pero" Lafabricanta, Barcelona: Edicions de l'Ei~ple, 1992, p. 37, la cursiva esmeva.9 Felski, p. 62.24 Feminisme, Modernitat.•. Carbonel/ Lectora 3 (1997) 25tot i aixc> no pot superar la insatisfacci6 produ'ida per no poder ser comles hero'ines de les novel.les que la seva amiga Sofia Ii envia de Paris.Es incapac;: de superar I'angoixa que Ii produeix la distancia entre ella i larepresentaci6 Iiteraria. Com Ii retreu el seu marit en. una discussi6 crucialen la descripci6 de la vida martimonial i que narrativament- marca elmoment de crisl de la seva relacl6 I un punt d'inflexi6 en la novel.la:...despres dels sacrificis de tota mena que jo he fet per tu, mecrucifiques a cada moment, queixant-te de penes i desgracies, vullque me les diguis d'una vegada: que em contis que es 10 que et fatan desgraciada...Te posares al cap que havia de vendre unafabrica que era dels meus pares, que jo I'havia engrandida iposada a I'altura de les primeres de Barcelona i que, per 10 tant,me I'estimava i m'hi trobava be en ella, i me la vaig vendre; vasvoler una casa i una torre sumptuosa, i les has tingudes; hasvolgut vlure amb un tren que sembla de comectia, i jo, per a evitarqueixes i discussions i enfados, t'he deixat fer 10 que t'ha donat lagana; has volgut viatjar, I has vlatjat; has volgut joles I vestits ipells i blondes, i te les has comprades... <..Vols fer 10 favor de dir-me a on es aquesta dona tan desgraciada que tan sovint te posesa la boca?Monserda detalla el sindrome de bovarisme que afecta el seupersonatge. La Insatisfacci6 neix de la vulgaritat que veu al seu entornquan el compara amb "Ies imaginaries creacions" (193) de la literatura deDumas, Hugo, Sand, i les representacions teatrals dels diumenges. LaFlorentina es, segons I'autora, una "deplacee", una victima dels valorsculturals dels nous temps. En canvi la seva cosina, l'Antonieta, 51 besembla mantenir-se fidel al lIegat de la tradici6, encarna els valors delcapitalisme. La seva fermesa moral neix com .a resultat de sabermantenir-se al marge del consumisme, com il.lustra I'episodi en querenuncia a comprar el vestit de bateig de I'infant que esta gestant perquehan estat vietimes d'una estafa i prefereix no tocar els estalvis que "s6nde precisa necessitat":"iTants anys que ens ha costat encarrilar la feina, i ara quecomencema treballar, la falta de fondos nos ho faria perdre tot! Sino podem portar al nostre fill a la igh3sia del modo que jo volia, I'hiportarem embolicat amb 10 meu mocador d'espatlles... jPobret!...iTan felic;:a que era jo de poguer-Ii comprar aquelles robesL .. lO10 Lajabricanta, p.170.En aquest episodi apareixen els valors capitalistes d'aquestpersonatge en tant que acumulaci6 de capital. L'Antonieta triomfa Iprospera perque treballa i estalvia, i aquesta es la seva forc;:a moral en lanovel.la. Mentre que la Florentina es passa els dies desvagada,s'avorreix, nomes lIegeix' "lIibrots que t'omplen I'enteniment deximpleries!"11, es profundament infelic;: I haurla estat la causa de ladestrucci6 del seu marit si no hi hagues Intervingut l'Antonleta.Malgrat l'oposici6 narrativa I moral dels dos personatges calveure-hi els valors de la modernitat i les seves paradoxes. En aquestsentit, suposen una manifestaci6 de les contradiccions propies del nousistema que encoratja el consum i I'estalvi al mateix temps, I'amor aultranc;:a d'una banda i la famflia com a unitat economica, I'oci en tant quemanifestaci6 de benestar i I'etica del treball. Tot i ser la Florentina quilIegeix novel.les d'amors apassionats, de fet es casa amb el seu cosi perraons economiques I esperant ser estimada com ho s6n lesprotagonistes del genere romantic: "10 meu unic ideal per a casar-me estenir un marit que estigui ben bojament enamorat de mi"12. En canvi,I'Antonieta, a pesar de la seva practicalitat, es casa enamorada I, en totcas, es el seu marit, en Pere-Joan Grau qui accepta el compromis comun tracte aventatj6s des d'un punt de vista economic, encara que mestard la negativa del germa a la promesa de donar-Ii el dot, serveix perdemostrar que el futur mant es honest per tirar endavant el matrimonisense I'esquer dels diners.L'altre aspecte d'aquesta narraci6 que la vincula als canvis de lamodernitat te a veure amb la posicl6 social de la dona. El tombant desegle, aixi com els primers anys del XX, veuen la irrupci6 de la literaturaque reclama l'emancipaci6 de la dona: el seu dret a ser present en elsambits publics des d'un punt de vista politic --amb la reivindicaci6 del dretal vot-- social --la reivindicaci6 de l'educaci6-- I economic --el dret a lapropietat i al treball. Eis dubtes pel que fa al feminisme de Monserdaparteixen de la sospita que la ideologia conservadora, burgesa i religiosade I'autora estarien en contradicci6 amb els postulats de l'emanclpaci6de la dona. En canvi, cal considerar que aquesta escriptora atorga unpaper social i economic preeminent ales seves protagonistes encara queen alguns moment es manifesta una certa ambigOltat que sembla tenlr lafunci6 d'evitar el conflicte. Ho podem veure en el cas de l'Antonieta, lavoluntat de la qual fa possible que, de ser una desheretada casada ambun "fadri veler", arribi a convertir-se en una prospera "fabncanta", encaraque ja en el benestar hagi de renunciar al treball per poder complir amb11 Idem,p.189.12 Idem, p. 157.26 Feminisme, Modernitat... Carbonellel seu rol social com a dona de classe benestant. Aquesta, pera, es unadecisi6 que es pren per ella i que ella accepta a contracor:Lo jubilament, que el seu mateix bon criteri Ii deia que era tanlagic com just, Ii feia l'efecte d'una abdicaci6 for~ada, ja queaquella passivitat la duia a una continua enyoran~a d'aquells anysde treball i de privacions de tota mena, pera en los que la seva veui el seu vot hi eren sempre imprescindibles...13Una caracteristica de la modernitat es la seva manifestaci6 endues identitats oposades, el que Matei Calinescu qualifica de les duesmodernitats: una burgesa, que confia en la cielncia, la tecnologia i elprogres; I'altra que menysprea els valors de la classe mitjana burgesa ique va des de la rebel.1i6 a I'anarquia i I'exili voluntari.14 L'originalitat deMonserda ales lIetres catalanes consistelx a haver 'sexualitzal aquestadivisi6, a haver convertit el conflicte de la modernitat en un pr'tlblema delgenere femeni. Es cert que Monserda opta per una de les duesmodernitats i la seva tria, probablement a causa de la seva prapiaadscripci6 social, no podria ser sin6 a favor de la racionalitat tecnica icapitalista. Pera tambe esta clar que el personatge de la Florentinarepresenta la rebel.li6 antiburgesa, el desig de superar la mediocritat atraves de I'estetica i d'un cert aristocratisme. Encara que I'exili voluntarid'aquest personatge i el seu intent de trencar amb una realitat que se Iifa insoportable per vulgar i avorrida siguin impedits pel pragmatismeburges de la intervenci6 de la seva cunyada.13 Idem, p.206.14 Matei Calinescll, The Five Faces ofModernity, Durham: Duke l.4llversityPress, 1987, p. 41-42.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

http://ddd.uab.cat/pub/lectora/20139470n3/20139470n3p19.pdf

Feminisme, modernitat i narrativa en Dolors Monserdà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

DIALNET

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert