Aquest article tractarà del potencial de millora i transformació, tant pel que fa a qualitat de vida personal com col·lectiva, que ofereixen les tradicions orientals. Sembla que Occident -o el model de civilització occidental- ha arribat a un punt crític en què l'anomenada postmodernitat ha abocat els individus a una quotidianitat marcada per l'ansietat, la incertesa, l'apatia, la fragmentació..., sense proporcionar-los eines efectives per conduir-s'hi. La conquesta de la felicitat, l'amor, la saviesa i la pau gairebé no figura en l'agenda del dia de ningú. Aquí parlarem d'algunes pràctiques i actituds que poden ajudar a reprendre les regnes de la pròpia existència i, alhora, mirarem d'esbossar com aquestes «noves» perspectives, assumides col·lectivament, podrien proporcionar una sortida del moment de confusió històrica actual.This paper will deal with the potential for improvement and transformation, both in terms of quality of life personally and collectively offered by Eastern traditions. It seems that the West, or the model of Western civilization, has reached a critical point where the so-called post-modernism has led individuals to an existence marked by anxiety, uncertainty, apathy, fragmentation... without providing them with effective tools to cope with all that. The conquest of happiness, love, wisdom and peace is hardly on the agenda of anyone. Here we talk of some practices and attitudes that can help to regain the reins of our own existence, while we will outline how these «new»perspectives, taken at a collective level, could provide a way out of the current historical moment of confusion
