Localització: Universitat Autònoma de Barcelona, Arb 491.Forma part del fons personal de Jordi Arbonès.Text mecanoscrit

Tree, Matthew.

Diposit Digital de Documents de la UAB

"KNTREBANOUETS"NarrativaPer: Matthew Tree1615 paraulesMatthew TreeParlament. 21RARCELONA 08015Te). 443 26 30Fax. 424 71 84ENTREBANOUETSVA BAIXAR del tren a l'Estació de Franca, de nit, absolutamentpitof, per recomendar la seva vida, tot embarbussant-se ambquatre paraules:-Aquí recomence la meva vida.DE DÍA es va trobar en una ciutat que veia mes aviat poc perquéel sol hi era tan fort que li feia aclucar els ulls quan hi caminavade manera que Túnica cosa que podia dir que havia vist ambseguretat fins aleshores era una mena de pols lluent; es va acabarla seva canya matutina i va pujar a 1'Academia Bournemouth - unpis amb un passadis enorme que feia olor de guix i d'alguna altracosa - per entrevistar-se amb un tal senyor Nicolás, i de pas vaconéixer l'Alfons que era prim i ros, i l'Ernest que era corpulent iconflat, els professors de cátala i de llatí respectivament quefeien de recepcionista i de dona de fer felnes respectivamentperqué els pocs estudiants que hi havia tan sois volien saberanglés, idioma que els havia anat ensenyant el senyor Nicolás queels escridassava, repite, burro, repite, finalment aquest - unsenyor mig calb i de mitja edat que tenia els ulls envidriats ineguitosos alhora - va sortir de l'aula i va dir hola al nouvingut,el va agafar peí brac. i el va portar al traster on el va convidar auna copa de Soberano i un tros de ceba; era de Budapest, ell, oncada dia menjaven ceba i mes ceba, res millor que la ceba per a lasalut, a part el conyac, déla el senyor Nicolás, l'alé del qual eral'altra cosa que es barrejava amb l'olor de guix al passadis llarg, iencara buit perqué per alguna rao que se li escapava, al senyorNicolás, els estudiants no s'acuitaven a matricular-se a l'AcadémiaBournemouth, mes aviat s'obrien camí lluitant per donar-se debaixa; devia ser cosa de la crisi, tan sois un contratempsprovisional, deia, de manera que l'endemá el nouvingut vacomencar a impartir classes a grups reduits de gent jove incloent-hi una noia d'ulls entremaliats i un noi angoixat al qual limolestava molt que cap estranger no en volgués saber res, deCatalunya, i cada tarda, tan bon punt que el nouvingut sortia elsenyor Nicolás el convidava a una copa de Soberano i un tros deceba, i de tant en tant al nouvingut no se li acudía cap excusa atemps i hi accedia i el senyor Nicolás li explicava de com esperavamoltes coses del negoci, de com anava un cop cada setmana a unaSala S perqué eren els únics cinemes on posaven pel.lícules enversió original, i de com es trobava sol, molt sol, de com aquellaciutat el matava, el matava, fins que finalment el professors'empescava un pretext per poder sortir i marxar corrent cap almetro, on sovint es trobava amb l'Alfons i l'Ernest que liexplicaven que el senyor Nicolás era un tocat i posat que fariafallida d'aquí a quatre dies; un gavatxo borratxo, va dir un dial'Alfons, un búlgar desastres, va dir l'Ernest, que no és hongarés?va preguntar-los el professor; els altres van badar boca i vancomencar a riure per sota el ñas, d'aquest senyor que els deiamentides fins i tot deis propis origens, i llavors se'n van fer unpet, de riure d'aquest home que vivía en un altre planeta,d'aquest boig sospitós que els pagava, i aleshores, amb la histeriapropia deis que no saben qué fer els tres es van posar a parlar dequé farien quan arribes la bancarrota; alxí que estaven compreparats com si diguéssim quan aquesta va arribar, una setmanai mitja mes tard, un dia assolellat com tots; el senyor Nicolás feiames pudor de Soberano i tenia els ulls mes opacs que mai, nos'havia afaitat, portava la mateixa camisa que ahir i abans d'ahir,no tenia ganes ni de tallar una ceba, els va acomiadar amb unarronsament d'espatlles, i va baixar al carrer i va pujar al seucinc-cents atrotinat que li portava d'A a B i aixó és el quecomptava, com solia dir, i va fotre el camp, mentre l'Alfons il'Ernest i el nouvingut es van mirar i es van dir que sí, ques'avenien, que s'entenien, que les circumstáncies els haviendeixat a tots plegats en el mateix merder pero que se'n sortirientots plegats, sens dubte, no calla ni dir-ho, i tant que no.L'ALFONS, EL ros primet, era un noi equilibrat la dona del qualera infermera, i l'Ernest era forca mes entusiasta, mes fem-ho-ara-no-tenim-res-a-perdre-nois, i peí que fa a la seva dona, ellatreballava com a relacions publiques per a una empresa química,i ambdues dones recolzaven plenament els seus homes quant alpía nou que era el de formar una cooperativa, ells dos i elnouvingut, que hi donaria classes mentre els altres farien derecepcionista i de dona de fer feines; per fer la primera pelas'endurien els pocs estudiants que quedaven a l'AcadémiaBournemouth recentment fallida, cosa que va engrescar elnouvingut perqué ja tenia pensat convidar la noia deis ullsentremaliats a sopar; en fi, l'Alfons i l'Ernest van trobar un pis, elvan Hogar, el van arreglar, el van moblar, i la dona de l'Ernest, laqual era quieta, reflexiva, prima i jove, els va ajudar amb laimpressió d'uns fullets publicitaris el text del qual el professorhavia redactat en un cátala rudimentari i que l'Ernest va traduira un espanyol fluit perqué hi havia molta gent que no en voliasaber res, del cátala, deia, i que així ja arribana a tothom; peí quefa al nom de l'escola, van insistir que el nouvingut se n'inventésun en anglés, de manera que pocs dies abans d'obrir tots tres esvan posar a la boca del metro mes propera i van repartir unsfuUetons que anunciaven una escola que es deia Big Ben Lessonsi van tornar-hi dia rere dia fins al mateix dia de l'obertura,perqué deis estudiants que havien anat abans a l'Académia delsenyor Nicolás, tan sois quatre o cinc havien confirmat queseguirien fent classes a la cooperativa nova; la noia deis ullsentremaliats no s'hi incloia, va venir un dia per acomiadar-sepero va dir que sí, aixó sí, a la invitació del nouvingut, un sí queva fer que aquest s'oblidés del fred incipient ais corredors i delfet que un cop pagats el lloguer i les despeses del local sobrarlapoqueta cosa per a la seva butxaca; va sortir finalment amb lanoia suposadament entremaliada, va intentar impressionar-la totexplicant-li que al seu país d'origen tenia amics que eren si fa nofa crimináis professionals pero a l'hora deis adéus ella li va diradéu i ell hauria d'haver sabut que no valia la pena aprontar elpetó formal de comiat per ficar la llengua a la boca d'ella; els pocsestudiants nous que van comparéixer, al Big Ben Lessons, semprevolien classes a unes hores diferents de manera que el nouvinguttreballava ja des de les nou del matí fins a les deu de la nit, totmaldant per fer becaines entremig de les classes en una cadira defusta, ben tapadet, i quan es despertava els corrents d'aire que hicorrien, al passadís, li feien aclucar els ulls; els estudiants se'nqueixaven, de la manca de calefacció, incloent-hi les dones del'Ernest i de l'Alfons, les quals s'hi havien apuntat, a les classesd'anglés, en senyal de solidaritat amb aquest projecte arriscat; lade l'Ernest acabava la seva classe cap allá a les deu de la nit i unanit quan el fred era ]a de colló de mico, va din- Escolta, noi, aquí fot un fred de colló de mico. I si fem unacervesa en un bar que té la calefacció com cal?ES VAN acabar confessant els problemes mes urgents; en el casdel nouvingut aixó volia dir que se li estaven acabant els dinersdel tot i en el cas de la dona de l'Ernest volia dir el mateix Ernestel qual, el dia següent, va entrar a la cooperativa gairebé plorantimplorant al nouvingut dient-li que si us plau que no portes laseva dona a cap bar mai mes que era alcohólica que fa un anys'havia hospitalitzat i que ell, l'Ernest, no volia haver de patir maimes de la mateixa manera que havia patit aleshores; aquellmateix dia sis estudiants es van donar de baixa, en aquell predsmoment la ciutat es congelava, el nouvingut va oferir el seu lloc ala cooperativa a una professora desesperada sense explicar-li quetot se n'havia d'anar en orris en poc temps, va discutir ambl'Ernest i l'Alfons que no volien que se n'anés i quan el vanqualificar d'estranger poc solidari va tancar la porta d'unarevolada i va baixar tot emocionat al carrer on es va topar percasualitat amb la noia deis ulls entremaliats que el va qualificarde violador en potencia i dues mansanes mes amunt va clissar elsenyor Nicolás conduint un Mercedes-Benz recent de manera queun cop a casa després del sopar ja habitual de naps bullits vaescriure un relat curt en un cátala rudimentari entitulat TRESMESOS DUES BESTIESES que va provar de vendré pels voltants dela Plaga Reial on un grup de ionquis el van atracar i li vanprendre mil set centes pessetes pero quan es van adonar quenomés en necessltaven cinc-centes per fer un xut li van tornar lesmil dues centes restants, li van donar un copet a l'esquena, i livan desitjar sort, molta sort, tot afegint que si mai necessitésalguna cosa, dones que ja sabia.Barcelona, novembre 1993

Entrebanquets

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesobrcrealiman/Arb_0491.pdf

Entrebanquets

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB