També publicat al Butlletí de notícies de l'Obra cultural catalana (topogràfic: Arb_0531).Article sobre la cultura catalana a l'Amèrica Llatina publicat a Diario de Barcelona

Arbonès, Jordi

Arbonès, Jordi,

Diposit Digital de Documents de la UAB

/~oUn cop més, el nostre col.laborador Jordi Arbonésreflexiá sobre el tractament que la culturaens envia des dcatalana esta rebent l/uny. Serrat es presenta com catalá davant els espanyolsLes nostres defeccions de cada diadones, allo que nosaltres auguravem en un artic1e anteriori ePosar bastons a les rodes» J, quan, referint-nos justa-ment a la publicació a I'Argentina, sense nom de traduc-tor ni títol original en catala, de la novel.la homónima deMerce Rodoreda que ha servit de base al guió del film es-rnentat, deiern: «t aixo ens ha de servir de 'pauta per ima-ginar que passará el dia que siguin enviades a aquestes te--rres -o a d'alt res d'A mérica L/atina-les pel.licules par- -lades en llengua catalana si en comptes de trametre copiessubretitoiades. hom envia les que han estat doblades al'castélla. Cal tenir 1'1/ contpte la conveniencia que els-pú-blics daltres patsos sentin parlar 1'/.1' actors en catala,.al-tranient, tantbé 1'1/ aquest cas el nostre cinema passará aser «cine español» de cara afora».I aixó és, ni més ni menys, el que s'esdevingué. també aPraga, on' TVE presenta la mateixa pel.lícula en versiácastellana i aconseguí el premi deis telespectadors txecos-lovacs, i la seva protagonista, Sílvia Munt, el premi a lamillor interpretació. 'Com veiem, tot aixó és fruit de petite defeccions de partde catalans que, des de la funció pública o bé en I'activitatintel.lectual o artística, no saben assumir alló que els hau-ria de -ser natural: la seva identitat nacional. Perquér fixem-nos que per tal de' produir-se com a catalá nacional,no cal realitzar actes heroics: només cal ser-ha. Es ciarque aquí rau el problema, D'una banda, hi ha aquells quino tenen consciencia de la seva identitat nacional, car du-rarn anys i panys els han investit d'una disfressa 1 els hanfet creure que 'pertanyien a una nació, Espanya, que no esmés que una entelequia, 1, d'altra, tenim aquells qui novalen ser-ha. de catalans, o, en tot cas, només [an veurequc lto son quan els convé. Per aixó ens trobem, per exern-pie, amb un Josep Ferrater Mora que, quan pren part enun cicle de conferencies organitzat per la Generalitat deCatalunya, a Barcelona, sota el títol de «Reflexions criti-ques sobre la cultura catalana», juga de catalá, pero, enJ can vi, quan ve a l'Argentma per parlar de la transcenden-cia d'Ortega y Gasset, de bracet amb Julián Marías, ales-hores juga d'espanyol, 1 aixó queda palpablement reflec-tit, també, en la resposta que dona Joan Manuel Serrat a,un periodista argentí quan li pregunta si era catalá o es-panyol, i ell li contesta: Si m'ho 'preguntés un espanyol.Itdiriq que sóc catalá». Evidentrnent, no és aixo, companys.no ésaixo, com diu L1uís Llach. Si un és catalá, ha de dir .'que ho és tant si Ii ho pregunta un espanyol com si li hopregunta un argentí, un belga o un xines, En aquest camp,no s'hi val afer la puta i la Ramoneta. Esta en joc el nos-tre patrimoni cultural i la nostra identitat nacional.Cal que les personalitats catalanes de renom universal,si realment SÓIl catalans, ho procIamin als quatre vents,car ja hi ha qui s'encarrega de convertir-los en españoles.Ará, si 1/0 voten ser-ho, de catalans, aleshores que ho ma-nifestin francament arreu, a dins ifora deIs PO/sos Cata-lans, i tots sabrem a que atenir-nos. Quant a les nostrespersonalitats governatives, han de vetllar per tal que elsproduetes artísrics i cultural s netament catalans -siguinllibres, quadres, films o qualsevulla altra manifestació deI'esperit- quan assoleixin una difusió universal, no ensels treguin de les mans, en un mot: que no ens els robin,per presentar-los al món amb I'etiqueta d'españoles,Hem de tenir present que nosaltres, els catalans, vivimen permanent estat d'excepció, Cada cap que un conna-cional renuncia al seu dret a la nacionalitat catalana o ab-dica el de defensar el seu patrirnoni cultural, comet unactede defecció. 1 les nostres defeccions de cada dia con-Iribueixen a empitjorar la greu situació del nostre país ipoden menar-le a la seva total i definitiva desapariciócom a nació. De nosaltres, de tots e1s catalans, depen queaixó no passi.A hem parlat de l'actitud negativa, per part de lapremsa argentina, envers el fet calala. No sern-pre, pero, hem d'atribuir als altres les culpes queben bé poden ser, ni que sigui en part, de responsabilitatnostra. Es evident que les petites defeccions quotidianesde molts deIs nostres connacionals contribueixen a aigua-lir la imatge que haurien de donar del Paisos Catalans lespers,onalitats catalanes que van pel món, o bé els respon-sables-de la projecció de la -nostra cultura a I'exterior. ,En el decurs de tres o quatre mesos han passat per Bue-nos Aires algunes persones destacades del nostre món in-tel.lectual i artístic, como Jordi Solé- Tura, Josep FerraterMora i Joan Manuel Serrat. En el cas deIs dos primers..pel fet d'integrar sengles grups arrib polítics i pensadors,respectivament, espanyols, ja quedaren etiquetats com atals. Pero tampoc ells no aprofitaren en cap moment l'avi-nentesa per tal d'aclarir la qüestió, públicarnent. Quant aSerrat, per bé que ací se'l coneix com a cantante catalán(Ia.qual cosa només vol dir que pertany a la provincia oregión d'Espanya anomenada Catalun,Ya), canta sempreen castellá, lIevat d'una sola caneó en lá nostra lIengua encada recital. 1 I'única oportunitat que tingué d'exposar laproblemática nacional deIs Paisos Catalans, arta n dereferir-se a la nova cancá. digué que la nova cancá «esalgo intransferible de España» (!), tal com ho reproduí eldiari La Nación, Es evident que tot aixó no fa més queembolicar la troca i destrueix la tasca enforcada que han'dut -i duen- a terme els catalans conscients de 'la sevaidentitat nacional per tal d'internacionalitzar el nostreproblema.Ara, l'arnbaixada d'Espanya acaba de celebrar (11-17d'agost 83) a Buenos Aires, un Gran Festival del Cine Es-pañol (amb "Doce preestrenos absolutos en versiones ori-ginales» J i entre les: pel.lícules projectades hi figurava La'PIara del Diamant en versiá doblada al castellá (per tantno en versiá oriKil/al.,com anunciaven). !a s'ha produit,Jordi ArbonésOhra Cultural Catalanade Buenos AiresDirector: Santiago Vilanova e Redactores-jefes: Alfons Ribera (Economíá-Estado-lntemacional)Jaume Reíxac (Barcelona/Catalunya) e Jefes de sección: e Eduardo Pons Prades (España)Lidia VilaUa (Interna~ional) e Oolors Palau (Letras) • Ruiz de Villalobos (Espectáculos)Josep Iglésias del Marquet (Arte) • Jordi Camí (Fotegraña) e Joan Blázquez (Maquetación)Redacción, P.ublicidad, Administración y Taüeresconsé'n de Cent, 224-228 - Tel.,323 1600 BARCELONA-II Editado por: Publicaciones Periódicas y de Artes Gráficas; S.A.,L. e Depósito legal: B. 3030 - 1958UURIO HE HARCEI.ONA - ~·\'iemes. 2 de septiembre de 1983 9,/

Les nostres defeccions de cada dia

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesobrcre/Arb_0060.pdf

Les nostres defeccions de cada dia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB