Index de les obres ressenyades: José María FERIA; Juan Miguel ALBERTOS, La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo XX

Pastor Saberí, Roser

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

   RessenyesDocuments d’Anàlisi Geogràfica 2011, vol. 57/2 321cercar una societat justa, han estat subs-tituïts, al món acadèmic, per la producció sumària de les tècniques, les habilitats i els jugadors (sic) capaços d’assegurar els seus rols en els llocs pragmàtics requerits per les institucions. Benach i Albet situen la col·lecció «Espacios Críticos» en la línia d’allò esti-mat per Lyotard, però, sobretot, inscriuen la geografia en el si d’una genealogia de l’espacialitat que, des de Foucault, permet pensar els mons social i polític amb una perspectiva espacial. Heus aquí el gran mestratge que ens brinda aquesta obra.Referències bibliogràfiquesFoucault, M. (1986). «Of other spaces». Diacritics, 16, 22-27.Hinchcliffe, S. (1996). «Technology, power, and space: The means and ends of geographies of technology». Environ-ment and Planning D: Society and Space, 14, 659-82.Latour, B. (2008). Reensamblar lo social: Una introducción a la teoría del actor-red. Bue-nos Aires: Manantial.Lyotard, F. (1977). La condition post-mode-me. París: Minuit.Soja, E.W. (1980). «The socio-Spatial Dia-lectic». Annals of the Association of Ameri-can Geographers, 70 (2), 207-225.— (1989). Postmodern Geographies: The Reassertion of Space in Critical Social Theory. Londres: Verso.— (1996). Thirdspace. Journeys to Los Ange-les and Other Real-and-Imagined Places. Oxford: Blackwell. — (2000). Postmetropolis: Critical Studies of Cities and Regions. Oxford: Blackwell. Versió castellana: Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones. Madrid: Traficantes de Sueños, 2008. Mapas, 21.Thrift, N. (1996). Spatial Formations. Lon-dres: Sage Publications.Brais Estévez VillarinoUniversitat Autònoma de BarcelonaGrup de Recerca de Geografia i GènereDepartament de Geografiabrais.estevez@uab.catQue la ciutat que tenim avui en dia no és la mateixa de fa cinquanta anys sembla una qüestió evident. En els darrers decen-nis del segle xx, al món occidental, hem passat de tenir unes ciutats compactes i mixtes a unes ciutats disperses i especia-litzades territorialment. L’estructura de les ciutats ha canviat notablement i ja no les podem entendre ni analitzar des d’una òptica local basada en el binomi format pels conceptes rural i urbà. La ciutat s’ha difós i s’ha fragmentat. Aquest fet, que és el resultat de canvis en l’estructura econò-mica i en els hàbits i les condicions de vida de la població, és una realitat ja consoli-dada. Cal, doncs, abandonar l’escala local per pensar des d’una perspectiva regional, i les ciutats de l’Estat espanyol no en són una excepció. És en aquesta línia que La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo xxi fa la seva contribució. La present obra, coordinada pels geògrafs José María Feria Toribio i Juan Miguel Albertos Puebla, presenta un recull d’estudis que estan duent a terme investigadors de l’Estat espanyol proce-dents de disciplines i centres de recerca diversos. L’objectiu final de l’obra és con-Feria, José María; Albertos, Juan Miguel (coords.) (2010)La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo xxiCizur Menor (Navarra): Aranzadi, 442 p. ISBN: 978-84-470-3079-8  Ressenyes  322 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2011, vol. 57/2tribuir a definir, analitzar i comprendre les ciutats contemporànies a partir de les seves bases reals, dins del context territorial de l’Estat espanyol.La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo xxi s’estructura en tretze capítols que —tal com s’esmenta a la presentació del lli-bre— es poden separar en quatre blocs. Els quatre primers giren a l’entorn del coneixement de la morfologia i la deli-mitació de les àrees urbanes de l’Estat espanyol. Primer de tot, Feria, a partir de l’anàlisi dels fluxos de canvi de resi-dència, mostra com l’expansió territorial dels processos d’urbanització segueix dominant la realitat de les àrees metro-politanes. Davant d’aquesta evidència, el segon capítol té per objectiu establir uns límits que permetin distingir entre regions urbanes i àmbits de caràcter urba-nometropolità. Per fer-ho, es parteix de la hipòtesi que en les àrees urbanes existeix un nombre més elevat d’interseccions en la xarxa viària, les quals s’utilitzen per establir uns llindars d’interseccions relacionades amb uns usos del sòl con-crets. Això ha de permetre superar les dificultats que els sòls urbans disconti-nus i les implantacions aïllades posen a l’hora de definir límits. Aquesta metodo-logia, encara que tingui uns bons nivells d’aproximació a la realitat urbana, pot incórrer en el risc d’incloure usos del sòl que no es corresponguin amb aquells establerts pel llindar. El tercer capítol proposa una classificació, en base a parà-metres morfològics, de les diverses àrees metropolitanes. Com a conseqüència de factors com ara l’orografia, el grau de desenvolupament del fenomen metropo-lità i la presència de vies de comunicació estructurants, les aglomeracions urbanes són dividides en policèntriques discontí-nues, lineals, radiocèntriques i en estrella. Pel que fa al capítol quatre, té per objec-tiu establir una metodologia que permeti definir aglomeracions urbanes a partir de la densitat de població, la densitat urbana i la contigüitat geomètrica dels municipis. Cal destacar que aquest estudi delimita a partir dels límits municipals, la qual cosa facilita l’obtenció de dades i fa d’aquesta metodologia una bona eina per actualitzar periòdicament els límits de les aglomeracions urbanes. Els quatre capítols següents tenen com a objecte d’estudi el fenomen de la mobilitat metropolitana. Això evidencia l’important rol que té com a factor definidor del procés de metropolinització i la preocupació que desvetllen les seves implicacions socials i ambientals. En la línia de la comprensió de les conseqüències socials de la mobilitat, el capítol cinquè realitza una anàlisi sociode-mogràfica dels fluxos de mobilitat residen-cial per tal d’esbrinar quins són els verita-bles protagonistes dels processos d’expansió urbana a les àrees metropolitanes. Els resultats obtinguts permeten conèixer els condicionants econòmics, d’oferta immo-biliària i d’estils de vida que determinen el volum i la direcció dels fluxos de canvi de residència. En la mateixa línia, però en aquest cas per la mobilitat laboral, el capí-tol següent exposa les dinàmiques socials i laborals que determinen una mobilitat més o menys gran. Els resultats d’aquest estudi posen l’accent en el fet que la monofuncio-nalitat residencial de molts municipis porta implícita més mobilitat laboral extramuni-cipal. Això permet qüestionar la teoria de les 3D, segons la qual la densitat, la diver-sitat i el disseny tenen la mateixa capacitat d’influir sobre la mobilitat. Per als autors, la manca de diversitat d’usos en la ciutat és el factor amb més capacitat per generar mobilitat laboral. El capítol següent mostra la importància que han tingut les preferèn-cies personals a l’hora de consolidar un model urbà dispers i segregat. Per fer-ho, analitza els patrons de mobilitat dels resi-dents ocupats en diversos entorns metro-politans d’Espanya. Els resultats exposats posen de relleu la priorització de la dimen-sió més gran de l’habitatge per sobre de l’accessibilitat al lloc de treball. Però, a més, l’anàlisi de la mobilitat per als diver-   RessenyesDocuments d’Anàlisi Geogràfica 2011, vol. 57/2 323sos membres de la unitat familiar reflecteix com el gènere o l’edat, al segle xxi, encara condicionen les nostres vides i redueixen les oportunitats laborals o obliguen a des-plaçar-se més. Finalment, el vuitè capítol relaciona sostenibilitat i mobilitat a partir de l’anàlisi dels mitjans de transport amb què aquesta darrera se satisfà. Malgrat l’evidència d’alguns resultats, aquest capí-tol té el mèrit d’aportar dades empíriques que demostren la insostenibilitat del patró urbanístic actual. La ciutat dispersa i de baixa densitat obliga a desplaçar-se i posa considerables dificultats a la implantació del transport públic. En aquest sentit, es destaca en aquesta obra l’ús més gran del transport públic en les aglomeracions amb més massa crítica, element que als autors els permet assenyalar l’augment de les den-sitats com una via cap a la sostenibilitat.El capítol nou enceta un seguit d’estudis que, a partir dels fluxos de resi-dència i treball, tenen la voluntat de deli-mitar àrees urbanes. El primer d’aquests capítols, davant l’observació que els fluxos de residència i treball sobrepassen els límits municipals, delimita mercats locals de treball (MLT). Per fer-ho, parteix de l’algorisme utilitzat per definir les Travel-to-Work Areas al Regne Unit. Aquesta metodologia pretén delimitar àrees amb un mercat laboral autònom, és a dir, ter-ritoris dins els quals la major part de la població tenen el seu lloc de treball i de residència. L’estudi presenta quatre divi-sions de l’Estat espanyol en MLT en base a quatre nivells d’autonomia diferents. Ara bé, aquests MLT, al reduir l’escala d’anàlisi, poden adquirir unes altres mor-fologies. Això passa en regions com ara l’Aragó, on el baix dinamisme demogràfic i la macrocefàlia exercida per Saragossa l’obliga a definir els seus propis MLT. Aquest és l’objectiu dels autors del capítol següent, que divideixen la comunitat de l’Aragó en MTL, a pesar que ells mateixos remarquen el fort potencial de Saragossa per concentrar una bona part dels fluxos de residència i treball. Finalment, des de Catalunya —una de les poques comuni-tats de l’Estat amb figures de planificació territorial i urbanística supramunicipal—, es presenta una metodologia que té per objectiu delimitar a nivell català les anom-enades «àrees de cohesió», les quals són comparades amb la recent planificació a nivell supramunicipal de Catalunya —plans directors urbanístics (PDU) i plans territorials parcials (PTP). D’aquesta manera, els autors mostren que hi ha una clara voluntat d’aproximar la planificació a les àrees urbanes reals, i ho exemplifiquen amb els casos d’Igualada, Manresa, Figueres i Girona, tots quatre clars exponents de la coincidència d’una àrea de cohesió amb l’àmbit definit pel PDU corresponent. El llibre es tanca amb dos treballs referents a les metròpolis principals de l’Estat espanyol. Primer es presenta Madrid com a exemple de manual del procés de descentralització de tot tipus d’activitats cap a les corones metropo-litanes. Aquest fenomen, conseqüència de la cerca de l’eficiència empresarial i d’una accessibilitat més gran en el si de l’economia postfordista, es veu accentuat per la seva condició de capital estatal. El treball presentat mostra la forta transfor-mació que ha viscut Madrid i la seva àrea metropolitana i que ha desembocat en la configuració d’un model urbà dispers i fragmentat. Finalment, el darrer capítol té l’objectiu de presentar la possibilitat que, a Catalunya, l’arribada del TAV pugui afavorir l’expansió de les dinàmi-ques metropolitanes més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. La presèn-cia d’un nombre important de ciutats mitjanes i l’existència d’una planificació integrada són vistos com a elements clau perquè el TAV pugui configurar una regió metropolitana policèntrica. Tanma-teix, tal com s’apunta al final del capítol, l’atracció exercida per Barcelona i els con-dicionants econòmics intrínsecs del TAV poden ser uns obstacles clars perque es pugui desenvolupar l’esmentada regió.   Ressenyes  324 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2011, vol. 57/2Un element que cal destacar-ne és el caràcter clarament diferenciat de les àrees metropolitanes més analitzades: Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Bilbao, Oviedo-Gijón-Avilés, Badia de Cadis-Xerès i Girona. Això denota la voluntat dels investigadors d’englobar totes les ves-sants del fenomen metropolità, analitzant així dinàmiques consolidades i complexes, però també aquelles més incipients. Cal afegir-hi que les aportacions també són diverses pel que respecta als aspectes estu-diats i que van més enllà de l’anàlisi mera-ment territorial per estudiar-ne també les implicacions socials i ambientals.Aquesta obra contribueix a abando-nar l’antic concepte de ciutat. El fet que en el títol ja s’anomeni «metropolità» el conjunt global de la ciutat és una declara-ció d’intencions, en el sentit que s’ha de començar a pensar en unes ciutats totes les parts de les quals siguin una mateixa entitat que respongui a dinàmiques metropolitanes. Per tant, és remarcable la presentació d’un seguit d’estudis que, a banda de la seva vàlua a nivell individual, tenen el valor afegit de partir d’una definició comuna dels espais metropolitans. Aquest element, que pot semblar irrellevant, és especialment impor-tant si tenim en compte la irreversibilitat del fenomen metropolità i, per tant, la urgent necessitat de començar a pensar i gestionar en base a una perspectiva de ciutat regió. Finalment, cal destacar l’esforç que es rea-litza a l’hora d’aportar metodologies i eines que facilitin la delimitació, la comprensió, l’anàlisi i la gestió de la ciutat difusa.Roser Pastor SaberíUniversitat de GironaDepartament de Geografiaroser87@gmail.comEn aquest llibre, Josep Gordi fa valer la seva experiència personal i la seva trajec-tòria professional com a professor i inves-tigador del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, per redactar una monografia que «té com a objectiu establir i caracteritzar les principals eta-pes de l’evolució del paisatge forestal de les comarques gironines entre els anys 1950 i 2000». Ho fa a partir de «fonts d’informació diverses, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu (estadísti-ques, cartografia, fotografies històriques i actuals, textos literaris, entrevistes…), juntament amb un nombre considera-ble d’elements gràfics, fotogràfics i car-togràfics, no només com a il·lustracions sinó com a elements argumentals» (con-traportada). Aquest és un llibre de «grans tendències», és a dir, el paisatge vegetal s’hi presenta a pinzellades de traç gruixut que defuig els detalls espacials de gran escala (l’escala general és Catalunya i la particular, les terres gironines) i també és un llibre de «tastets», perquè expli-ca moltes coses meticulosament, però això fa que en pugui explicar poques de forma profunda al llarg de la darre-ria del segle xx. Aquest és un llibre que serveix bàsicament per a dues qüestions que no són menors i que esdevenen claus per entendre els aspectes negatius del territori urbanitzat gironí i, per tant, per fer geografia: quina és la tendència Gordi Serrat, Josep (2009).L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle xxGirona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitaria, 276 p. ISBN: 978-84-92707-20-1

Ressenyes

Roser Pastor Saberí

Crossref

Feria, José María; Albertos, Juan Miguel (coords.) (2010): La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo XXI

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v57n2/02121573v57n2p321.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref