Notícia i crítica sobre la publicació catalana de Dones enamorades de D. H. Lawrence, traduïda per Jordi Arbonès, publicada a La Vanguardia

Soler, Marc

Diposit Digital de Documents de la UAB

MARTES, 4 SEPTIEMBRE 1990 CULTURA·15Permanencia de D .H. Lawrence"Dones enamorades", editada en catala, demostra l'actualitat de l'autor britanicMARCSOLEREs correcte parlar de I'existencia d'un"cas Lawrence"? Vull dir: la seva. obra ha obtingut el reconeixementque han merescut d'altres contempo-ranis seus? 1, fins a quin punt l'obra de Law-rence no ha estat víctima de les opinions ves-sades per aquests mateixos contemporanis?En aquest sentit només cal recordar queMr. Eliot va bescantar de mala manera la per-sona de l'escriptor, fins arribar a l'extrem deposar en dubte la seva intelligencia. Tampocde Keynes, tan irónic amb determinats cerelesque eren també els seus, no es pot dir que l'en-certés gaire parlant de Lawrence. Sigui peruna raó o altra, el cas és que les opinions en-tom d'aquest autor han estat sotmeses al mo-viment del pendol; la seva ha estat una obraque ha patit alts i baixos en les consideracionsdeIs crítics més iHustres. La meva impressióés que els orígens d'aquestes fluctuacions enl'estimació d'una obra com la de Lawrences'han de buscar en bona part en la biografia del'escriptor i en el refús (que forca sovint fa untuf de perjudici de elasse social) dels medis in-teHectuals de I'epoca, A més arnés, és prou co-neguda l'anécdota segons la qual alguns deIspersonatges deIs seus llibres els van inspirardestacades personalitats deIs cereles culturalsmés influents de l'Anglaterra d'aleshores. No-més Huxley i Forster van saber reconéixer enLawrence el gran novel·lista que era i continuasent.Tot i així, el pes de la llosa que van deixarcaure damunt Lawrence els seus pulcres i civi-litzats contemporanis encara és prou evident.Malgrat tots els esforcos per reivindicar la fi-gura i l'obra de l'autor de "Women in love"que s'han fet en el curs de les últimes décades,Lawrence també ha estat víctima de la"moda" que en va fer una mena de símbol dela llibertat sexual. En definitiva es tractad'una interpretació reduccionista de la famo-D.H. Lawrenceduídes "Fills i amants", Ed. 62, i "L'amant deLady Chatterley", Ed. Proa) ens pot servir perentendre quina és la naturalesa i en que es fo-namenta la permanencia de Lawrence mésI enllá de qualsevol ucás dictat per les inteHi-gencies superiors (segons la elassificació esta-blerta per Henry James en govemamental,oficial i legal), adrecat a falsejar i desprestigiartan radicalment i grollera l'art de Lawrence.El seu "pecat" va ser "triar erróniament" unamanera d'entendre la literatura -i la vida-,que s'adeia ben poc amb els pressupósits este-tics de Bloomsbury. En alguns estudis i bio-grafies es recorda sovint un comentari deLawrence a una obra de Thomas Mann i onassegura que l'escriptor alemany és el darrermalalt del "mal de Flaubert", en el sentit quecal atribuir l'excés de forma que caracteritzal'obra d'aquests dos últims escriptors no tantal resultat d'una consciencia artística com auna determinada manera de captenir-se da-vant la vida. La qüestió, apassionant, ens por-taria més lluny del que aquests papers perme-ten, pero' havent-la plantejada serveix peradonar-nos, ni que sigui per exelusió, del camíque pren l'art literari de Lawrence: el de la mi-llor tradició anglesa que comenca amb JaneAusten, passa per Melville i s'acaba amb Ja-. mes i Conrad.La sort de Lawrence va ser d'escriure enuna epoca on les possibilitats de la novella en-cara estaven obertes a qualsevol tipus de des-envolupament. Una análisi detallada de l'es-tructura narrativa de "Dones enamorades"ens donaria compte de la seva extraordinariariquesa compositiva. La complexitat organit-zativa de l' obra, la manera de presentar i esta-blir interrelacions amb les qüestions princi-pals, el seu desenvolupament progressiu i laresolució final, així com la densitat de signifi-cacions que l'autor assoleix d'establir tot alllarg deIs trenta-un capítols, no tenen res a en-vejar als que tradicionalment han estat consi-derats els grans creadors literaris del se-sa sensualitat de l'escriptor de la qual tambéés deutora l' adaptació cinematográfica que vafer Ken Russell en "Dones enamorades", Defet, aquesta interpretació és la cara oposadade la mateixa moneda on figura aquella altra,també de Mr. Eliot, que deia que els personat-ges de Lawrence, quan feien l'amor, perdientot alló que s'havia creat alllarg deIs segles"amb l'objectiu de fer que l'amor sigui supor-table",La recent traducció al catalá de. "Donesenamorades" (dins l'exceHent coHecció quedirigeix Francesc Parcerisas, els "ClássicsModerns" d'Edhasa, i que s'uneix a les ja tra-gle XX. Les conseqüencies del divorci entre lacultura humanística i la cultura científicaja fa ~anys que van cridar l'atenció deIs estudiosos.Dones bé, no diré pas que Lawrence es plante-gi la qüestió tan directament pero sí que esticper dir que s'hi apropa forca; és a dir, tal comha de fer-ho un veritable creador de ficció enprosa. Perqué del que tracta "Dones enamo-rades", el que constitueix el nueli central, no JIés res més que el diagnóstic de la malaltia detota una civilització: la que neix amb la revo-lució industrial i els somnis del "jardí liberal".Una malaltia que Lawrence formula com "lasubstitució del principi orgánic pel mecánic",a la subordinació de la vida (veure el capítoltitulat "Al tren"), a una "ética plausible de laproductivitat" .Crítica, per tant, d'una idea fixa i motriu,adrecada a un sol i únic objectiu, exloent detota la resta, i que només condueix a l'auto-destrucció. Lawrence hi af-ludeix quan com-para la vida (o el que hauria de ser), amb"Malgrat els esforcos recents perreivindicar-lo, Lawrence tambéha estat víctima de la 'moda'que en va fer una mena de simbolde la !libertat sexual"les escultures "inacabades" de Rodin i MiquelÁngel.Pero "Dones enamorades" també és una re-flexió sobre l'art en relació amb el conjunt detota l'obra. Quan l'escultor Loerke diu que"l'art hauria d'interpretar la indústria, tal-ment com en una altra epoca va interpretar lareligió" només fa que posar el dit a la nafra,perqué la vida (de sobte recordem haver-hollegit molt abans) "ha esdevingut excessiva-.mente visual: ni oím ni sentim ni comprenem,tan soIs veiem" .L'actualitat de Lawrence rau en aquest do-ble vessant i es basteix damunt el propi geni, elmateix que li va ser negat en vida quan se li vaprohibir de publicar "The Rainbow" i va tro-bar traves de tota mena per publicar "Womeninlove". eona

Permanència de D. H. Lawrence

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesreccri/Arb_0153.pdf

Permanència de D. H. Lawrence

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB