Crítica de la representació teatral al Teatreneu de Qui té por de Virginia Woolf? d'Edward Albee traduïda per Jordi Arbonès, publicada a l'Avui

Corbella, Ferran J.

Diposit Digital de Documents de la UAB

AVUIEdward Albee ila seva obra 'Qui té por de'Virgínia Woolf?'E dward Albee pertany a lanova generació de drama-turgs sorgida a Nord-américacap als voltants de la segona post-guerra. En aquests anys, el teatrepolititzat deis Living Newspapers,d'Orson Welles, del Teatre Federaldeis anys 30, es trobava totalmentoblidat arnb el clima cultural de lacara de bruixes. Aquesta generacióva poder gaudir així deis nous airesrenovadors de I'era Kennedy utilit-zant els tea tres de I'Off BroadwayCOIll a trinquet d'expressió.'Dins d'aquesta generació, Albeeva ser una excepció en obtenir el seuprimer éxit amb l'estrena berlinesade loo Story, obra a la qual van se-guir un conjunt de peces on la críti-ca recaneix la influencia de l'avant-guarda francesa. Aquesta assirnila-ció -Ionesco i fins i tot Beckett a lapeca=- va constituir una font refe-rencial molt própia del moment, dela qual dramaturgs com ara Albeevan extreure una mena de radicalis-me crític posat al servei de les técni-ques dramatúrgiques de la tradiciónord-americana naturalista, des deismodels inaugurats per EugeneO·Neill.L'obra d'Albee es va concentraral lIarg de la década prodigiosa, enels mateixos anys de Bread and Pup-pet o el mític Living Theater. De ladesena aproximada de peces que vaescriure, les més representatives sónloo Story i Who s afraid 01 VirginiaWoolf? que va estrenar-se a NovaYork l'any 62. El muntatge va acon-seguir aquest mateix any el premi ala millor obra teatral atargat pelCercle de Crítics, i un éxit comercialque va estendre el text a molts altresteatres de l'escena mundial. L'any66 el director Mike Nichols va rodarla coneguda versió cinematográfica,que primer va ser praposada a Jo-seph Losey.Richard Burton i Elizabeth, quevan trobar en el film un nou episodidel seu famós regnat, fent així uni-versals les perilloses personalitats deGeorge i Martha, protagonistes ab-soluts de la peca i del guió, en elqual no va intervenir Albee, encaraque el film expressa Iorca bé el seu_________ - -~~-.--~--._--- plantejament, cornencant per l'ex-traordinária fotografia en blanc i ne-gre de Haskell Wexler.La historia que se'ns explica esprou coneguda. Com posant-hi co-ets en un civilitzat house-party deFERRAN CORBELLATeatreneu, tal com ja va avancar aquest diari en una entrevista aldirector Hermann Bonnín, estrena temporada amb la primera pre-sentació de I'obra traduída per Jordi Arbonés i amb la dramatúrgiade Joan Casas. Hermann Bonnín, Amparo Moreno, Pilar Orgilles iJosep Salvatella actuaran a Teixidors a partir de dimecres que ve.les peces de Noel Coward o TerenceRattigan, l'obra documenta els enre-nous d'una vetllada en la qual s'aire- .gen amb péls i senyals tots els greu-ges més aviat patológics d'un rnatri-moni en crisi. Albee va situar l'acció"7::?:":g;.E·W~-.,¡;..}~~}en un medi social universitari, este-nent a Ystablishmen acadérnic laburxada que l'autor ja havia assajatper a la institució familiar amb TheAmerican Dream.. Malgrat el pretext d'un carácterideológicarnent crític =adrecat a lesinstitucions, a la ciencia, a la tascade les humanitats, etc.- que avuisembla artificial, l'obra conservauna manera molt americana d'en-tendre els debats a porta tancada,on el realisme psicológic s'aplegaarnb rotunditat arnb l'estil ágil i des-irnbolt del millar diáleg hollywoo-diá, Més que amb subtilesa o esperitde matisació, robra es presenta comuna tragicomedia negra molt pujadade to, amb una entestada vo/untatd'oferir un quadre pessimista de lacondició humana, i arnb un lIen-guatge Iorca groller que els perso-natges utilitzen com en un nou com-bat de boxa de la vella guerra deIssexes. Dissortadament, el text té poca veure amb els models de gresca iironia divertida de les comedies deHoward Hawks. L'obra enllaca aixíamb bona part del cinema contern-porani aplicat a reflectir la crisi de laparella i la institució familiar: filmscom ara La guerra de los Rose, Elturista accidental, Frenético o Lascuatro estaciones, sense oblidar elretrat magistral i insuperable queIngmar Bergman va fer d'una crisiconjugal a Secretos de un matrimo-nio. Val la pena assenyalar queBergman va muntar l'obra d'Albeeal Dramaten d'Estocolm l'any 63.Who s afraid 01 Virginia Woolf?presenta avui una intensa forca ex-pressiva, una punyent recreació dela parla col.loquial, i un viatge es-pectacular per un univers de degra-dació moral i convivencial passadapel canemás del glop. El panoramano és certarnent edificant. Corn aprimera presentació del text en llen-gua catalana, la versió de Jordi Ar-bonés, revisada per Joan Casas,transrnet amb eficacia i habilitat 1'0-ralitat directe i despullada de l'origi-nal anglés.La peca, que interpreten ara unainsólita parella de bons actors com .ho són Amparo Moreno i Her-'mann Bonnín, només ha estat re-presentada a la nostra ciutat per ,companyies castellanes procedents lde Madrid. El primer cop, l'any 66,:amb direcció de Pepe Osuna,.comptant arnb les interpretacions ide Mary Camilo 1 Enrique Diosda- :do, i el segon, I any 87, sota la di-·recció d'Esteve PolIs, en una estre-na que va passar prácticarnent in-advertida a causa de la pobresa ge-neral del m!Jntat,."e;;.;.. --

Edward Albee i la seva obra Qui té por de Virginia Woolf?

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesreccri/Arb_0150.pdf

Edward Albee i la seva obra Qui té por de Virginia Woolf?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB