Entrevista a Jordi Arbonès, en el Diario de Barcelona, en motiu d'una visita a Barcelona

Borràs, Xavier

Diposit Digital de Documents de la UAB

La passió per traduir H. MillerJordi Arbonés: 26 anys a l'Argentina parlant, pensant i traduint textos al catalá«Exili per amor» po<tria haver estat el títol d'a-quest article, pero en Jordi Arbones se'l coneix ben .poc per aixó. Se n'aná a l'Argentina el cinquanta-sis igrácies als seus excel.lents coneixements de l'angles idel catalá és avui =-després d'haver fet moltes altresfeines per guanyar-se Jes garrofes- conegut pels lec-tors del nostre país com el traductor; sobretot, de les.estupendes obres d'Henry Miller.«En realitat ja havia vingutel 1980, o sigui que aquest re-torn d'ara és el segón desprésde 26 anys d'haver marxat cap,a l'Argentina». Pero en aque-lla ocasió, a en Jordi Arbonesno Ji féu cas gairebé ningú.«Bé, una entrevista ipoca cosa'més. Ara ha estat tot molt di-ferent: xerrades, viatges, so-pars i dinars ... Em sembla quedemanaré un café, no tinc cos-tum de menjar tant».Bé, potser calia tot aixó.Perqué la gent que Ilegeix Mi-Iler en catalá ha de saber queel seu traductor viu a l'Argen-tina, on va marxar-hi peramor l'any 1956. «La mevapromesa i la leva famí/ia hivan marxar el cinquanta-tres ijo m'hi vaig casar en aquestany», L'any, els anys, en queva néixer rnolts deIs joves queara, avui, llegeixen i rellegei-xen I'Henry Miller quan ens,etziba, per exemple, alló de «livaig ficar la má entre les cui-xes, tot enxarcant-me en aque-lla tofa espessa que tenia; esta-va tota xopa, com un c.avalltraient salivera. Era la mevaprimera cardada, com hi haDéu, i just havia de passar untren escopint guspires encesessobre nostrev.: Traduir del'angles una cosa com aquestapoto sembar fácil, pero no hoés. «No és [acil no. FÍ?Ca~tqueMi/ler escriu quasi tal i comraja, d'una forma rnolt col.lo-quial, com tu ijo ara fem. Detota manera m'ho he passatsempre pipa traduint les obresde Miller.: Que escolleixi?Dones el «Tropic de Cáncer» iel «Tropic de Capricom» sóngenialsl».\ Amunt i avalI, els pocs diesd'estada a Barcelona l'Arbo-nes també els ha volgut aprofi-tar per passejar-s'hi i retornarals seus barris, al de Santa Ca-o.terina sobretot, on va néixer . Asssegut en un banc da la rambta'Cataiunya, I'amic Arbonés recorda la saya infantesaun 11' de juliol del 1929. «El b 1casarem am e primer que, espera recatalanitzat i exprés- Faulkner, O'Flaerty, Marga-meu carrer, el de Cortines, E d d . .m'ha semblat -com tants passi», ns recor em e segur- sa, seguidament, un fet que ret Mitchell, Anais Nin, Law-da d'aquell articIe que va es- hores d'ara pot semblar utó- rence Durrel.I,_ Karen Horney,d'altres de la ciutat-«, trist, . I t . t I t' -cnure e nos re In er ocu or a pie: la necessitat de crear cate- Gore Vidal, Thockerayo Ant-llobreg, com desértic. M'ha l' A . l' b '1 d l' ..« VUl» a n e any pas- dres de catala als paisos llati-:" honv Burgess.v I els estudisfet pena. Igual ha passat amb . t I d I II E t d .sa ,arre e ncon re e noarnencans ... «Per que no ha d 'en p..edro-lo, Papasseit -o ella gent que sents a parlar, que, e I d'A ).. e di .asa s m enca, en que m- de ser aixi? Als Estats Units, a teatre catala, fets de la sevaet trobes: tothom s' expressa m' a e t 1 t I -11' 1 n re, e s ca a ans que Europa, a mig món n'hi ha, 1 collita. 1 les seves idees, l' l'es-en caste a. En canvi, a comar- 'h dei t gali lsills an eixa en par pe . U- el fet que aixo éspogués acon- d f d' . .ques, per sort, la nostra llen- .. d - -. I . guar pro un 1 la íntegrrtatsiornstes e torn I e s .que no seguir seria més el/cien! i-més dgua és viva», I . Id . . J' de. la seva encaixa a, que c;ns,van vo er m vo ran participar barat que qualsevol altra tascaEII bé b d . I - recorda I'empremta d'homess tam e en re en e mal en e concert orquestrat que endeguéssim des d'aqui».I ). I tI' . I que en són parits ben pocs ipremsa cata ana, pero a ra- per es entítats espanyo es, LIs calers hi són, ó no? «Pen- -mesa se I'han de-1agar i .és com pef exemple s'esdevingué seu que lambé hem de topar que tradueixen, desxifren, .d'uI Sé 1'0 C I .b . de la vi I'A na m,artera solida i .P. erfectamo t cara. _ on ra u tu- am motiu e a visíta a r- amb l.'espanyolisme que a ni-I C I d B A· . d l' Lrei d'E l'angles d'un Henry Miiierra ata ana e uenos tres, gentína e actua rei s- vells oficials i. de la intel.lec-tit t . d d t d S' hi h 1 d' . , quan ens diu que «per a mi nouna en I a m epen en e panya. « 1, I a mo t QlXO tualitat reconeguda es respirenqualsevol mena d'institució, 'que ara se'n diu desencis pero, allá. té cap importancia morir-meque fa servei interior i exterior que s'ha de fer? Malgrat totes . avui o de/na, mai no n'ha tin-a base d'audi.ovisuals, xerra- les decepcions cal mantenir la Tornar i esperar. Sempre 'guda; pero el fet que encarades i una petita biblioteca. «La fidelitat i la convicció que po- esperar. Sobretot a en Jordi avui. després de tants anys debatalla s'ha de guanyar aquí; dem assolir d'ésser lliures». L Arbones i les seves traduc- brega, no pugui dir el que pen-. allí farem tot el que calgui, a S'interesa pel Dlarl, pel nostre cions de Miller, Richard HI!8- so i sento, aixo m' empipa, m'i-empentes i rodolons, i no ens projecte que creu amb futur i hues, Tenessee Williams, rrita.». Xavler BorrasetrasCríticaEl cerdo dormidouSEGUN un proverbio, francés, en cada hom-bre duerme un cerdo.Esto, me temo, es cierto res-pecto a las mujeres en todos,hasta los más «liberados», y loes en hombres y mujeres porun igual respecto a la socie-dad, la política, la economía,la cultura. -Los libros que tengo sobrela mesa se refieren al primeraspecto del proverbio, el másevidente, el del hombre que ve. en la mujer no a una persona,que es un fin en sí misma, sinoa un medio para los fines delvarón.Marta Weiglé en «SpidersandSpinstersa.I Arañas y sol-teronas, Universidad de Nue-vo México, Albuquerque), nosexpone la relación entre lamujer y l¡tmitología y comoésta, obra' ante todo de los.hombres, se las arregla para:Uníve sítat Autónoma de Ba celorlaBiblioteca d'Humanitats'5..u~Q...,NoticiasSetmana catalanaa' Nova Yorkrá tambéefrector de la Uni-versitat de Barcelona, AntoniBadia i Margarit, i el filósof iparlamentari, Xavier Rubertde Ventós.degradar social y cult..,uralmen-te a la mujer. Diosas, heroí-nas, matriarcas son aspectosen apariencia brillantes de esa'mitología, pero siempre tienenidéntico resultado: poner a Ia.mujer en lugar sumiso. Habríaque agregar a esa mitología lade ciertos movimientos femi-nistas del pasado que afirma-oban que la mujer en el podersuavizaría la política y acaba-ría con las guerras. GoldaMeir, Indira Gandhi y Marga-ret Thatcher bastan para des-mentirlo. Y es bueno que asísea, porque la igualdad ha deser en todo, en lo bueno comoen lo malo.Un ejemplo claro de ese cer-do que duerme en todos es «Lapin-up» la imagen femeninaque soldados; obréros, presos,cuelgan de las paredes paracompensarse por la mujerreal, que -no corresponde a la:imagen mitológica. BertrandMary la estudia en un librocon ese títuTo (Fayard, París)en el cine, la tele, antes en lasrevistas, las postales y siempreen la publicidad.IKathleen Barry analiza, porsu parte «L'esclavage sexualde a fernme» (la esclavitud se-xual de la mujer, Stock, Pa-rís), una de cuyas formas es la«pin-up», pero que adquiereaspectos más brutales en laprostitución, el incesto, la bo-da, el trabajo, la publicidad y,naturalmente, la violación. Y oagregaría, ahora, que en. lacampaña contra el derecho alaborto.' _yo-Como complemento, podría'leerse la historia de la sexuali- ...- :-- -tdad de Michel Foucault, queahora llega en traducción in-·glesa de su original francés(Vintage, Nueva York). •Víctor Alba "- _. -DIARIO DE BARCELONA - Sábado; 12'demarzo de'~983La setmana cultural catala-na; que es celebrara a NovaYork del21 al25 d'aquest mesde ruare amb la participacióde diversos artistes i intél.lec-tuals catalans, obrirá el nouprograma academic d'estudis .catalan s de'Ia universitat d'a-qu.esta ciutat nord-americana.L'alcalde de Barcelona,Pasqual Maragall, aprofitaraI'avinentesa per fer campan yaelectoral a la ciutat del riuHudson. L'alcalde acompan-yará al president de la Univer-sitat de N ova York, el doctorJohn Brademas el dia. de I'i-nauguració. A I'actehi assisti-Alberti recordaa Machado'Per a poeta Rafael Alberti,la rnort d'Antonio Machado aCotlliure va suposar la confir-. mació . que s'havia perdut laguerra. Aquesta afirmació vaser feta en eltranscurs de l'ho-menatge al poeta sevilla orga-nitzat per l'Ateneu República, de ~adrid. Rafael Alberti hiexplica algun deIs seu s encon-tres amb Machado.~ 2 Galería d'art JOSEP CAMIOlisFh1S~I 26 de Mare;Párr co.Ub\lch, 29 .(entte Muntan.r I Sl\ntaJóJParking entront " ,-'Tel: 209 31! 7818'a~<;,,~o!,a-211

La passió per traduir H. Miller

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesreccri/Arb_0007.pdf

La passió per traduir H. Miller

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB