Article on reflexiona sobre la política lingüística catalana publicat a El Maresme

Arbonès, Jordi

Arbonès, Jordi,

Diposit Digital de Documents de la UAB

U BUnivetsitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca dlHtJ1Jlhió.¿-¡ 111d-re&m«:)I/-i-?{/..Tirarpel dretJordt ArbonesEL.Spolítics, en general; quan emprenen una campanyaelectoral, g.u~atsper l'atany d'haver. el poder, noestan pasper brocs I tiren al dret, sense tenír en comete que algu-nes de les mesures que' propugnen potser tilidran la virtut de \ter-los guanyar rnés vots, pero, alhora, poden fer rnolt de mal endestruir d'alírescoses que, com ara la lIengua, són molt més lrn-portants que no pas els vots, i que ells tenen I'obligació moral depreservar per tal corn constltuelxen el molí de I'os de la nostra.essencia com a.poble i, dones, són patrimoni de tots els cata-lans.El candidat socialista a la presidencia de la Géneralitat,Ralmon Obiols, per exemple, rnanítestava no fa gaire que voliaser president per a una Catalunya de tots. Després digué qúe elpreocupava que des deja Generalitat <cesfaci una politlca quedivideix els catalans, que marca una divisió entre els qui parlencata la i els que no el parlen (...) Hi ha un rnilló de catalan s queparlen castellá, que és la lIengua de l'Estat i, per tant, també deOatalunya-. Per consegüent, propugnava que «a CatalunyaRadio. r TV3 cal fer part de la programació en castellá, perquérnolts catalana el parlen i cal que Catalunya estigui unida».QUALSEVOL persona que lIegeixi aquestes paraules idesconegui larealitat pot arribar a creure que a Catalu-nya, la prernsa, la radio i la televisió son d'expressió to-talment catalana i que, per tal que els castellanooarjents queviuen a Catalunya no se sentin marginats, cal que a CatalunyaRadio i a TV3 una part de la progra,mació sigui en castellá. La re-alitat, pero, és tota una altra: a Catalunya els mitjans de cornunl-cació són rnajorltáríament d'expressió castellana, corn encaraho .és I'ensenyament, com ho és 'el cinema, corn ho sónelsrétols de les botigues i deis carrers, corn ho és el vehicle habi-tual de la comunicació, fins i tot deis catalanoparlants, a lesgrans urbs, etc.Aleshores, atesa-aquesta realitat, aixecar aquesta banderano és més que fer demagogia i, cosa més greu¡ propiciar unapolítica lingüística que accelerará encara més el procés de de-gradació del signe rnés distintiu del nostrepoble: la lIengua.Dir que el compliment de la lIei de norrnalització lingüísticarepresenta fer U!1apolítica que divideix els qui parlen catalá i elsqui parlen castellá és una tal.lacia, car aquests dos grups de po-blació ja ho estan, de dividits. La forma, dones, d'evitar que con-tinuin estant-ho rau en fer una política que permeti els castella-noparlañts d'incorporar-se a la cultura catalana, i no pas a I'inre-vés, o sigui, que els catalans s'hagin d'incorporar a la castellana,mentre és anorreada la propia.'CAR no hern d'oblidar una cosa. Catalunya és una nació. sense Estat, i aíxó vol dir que els seus fills han d'anarpel rnón arnb un passaport en el qual no els és recone-guda lIur nacionalitat, ans alcontrari: horn els clava una etiquetaque els identifica com a súbdits de l'Estat que els domina. Enaquest estat de coses, mal podem atorgar la nacionalitat catala-na al rnllió de castellanoparlants Que viuen a casa nostra, comfa Raimon Obíols, quan ni els mateixos catalans no la poderndur refrendada als nostres propls documents. Tal com esta nles coses, no n'hi ha prou amb néixer a Catalunya per ser catalá,Avui, per ser catalá, cal fer un acte de voluntat, cal elegir deser-no, en un mot: cal voler-ho ser. I aíxó és va lid tant per alscastellanoparlants com per als cataían s d'ascendencla cata la-. na. N'hi ha molts de catalans que no en volen ser.que reneguende la seva nacionalitat.Tots plegats hem de comprendre que la lIengua amenacadaamb perill de mort és la catalana i no pas la castellana, I tal complanteja les coses el senyor Oblols, fa suposar que el problemaés a I'inrevés. EII vol que Catalunya estlgui unida prlvlleglant lalIengua castellana en detriment de la catalana, i si alxó arrlbavaa passar mal, Catalunya haurla deixat de ser una nació diferen-ciada, i aleshores sí que els catalans deixaríem de ser-he, decatalans. Es ciar que aixó és el que han volgut, volen i voldranaconseguir els governants unitaristes de la metropoü Cal supo-sar, dones, que un candidat a ocupar la presidencia del governde la Generalitat que. propugni aquestes coses ha de ser so-rolíosament aplaudít pel govern central i centralista ... i, per queno?, pels botiflers de torno / .U N deis arguments més fal.lac;:os del senyor Obiols ésaq~ell qu~ fa: «Hi ha un milió de catalans que par)en cas-tella, que es la lIengua de l'Estat i, per tant, també de Ca-talunya-. Pel fet que el castelíá sigui la lIengua de l'Estat, nohem forc;:osament de concloure que ho sigui també de Cataluny-a. En tot cas, el que hem de concloure és que es tracta de lalIengua que l'Estat imposa als altres pobles que hi estan sotme-sos, tot privilegiant-Ia en relació a la lIengua natural d'aquestspobles, talnient com els imposa la bandera, la -naclonañtat-,etc., abusant d'un poder absolutista, preponent i anihilador. Sil'Estat espanyol fos equánlrne envers els pobles perlterlcs i re-spectés els trets diferencials de les nacions que I'integren tor-cadament, n!J existirien aquesta mena de problemes, car, ales-hores, tambe els immigrantslltalians, posem per cas, afincats al'Argentina respecten la lIengua, I¡¡¡cultura, els costums delpoble argentí, i, malgrat que constitueixen una col.lectivitat nom-brosisslrna «probablement molt superior a la de castellanopar-lants que vluen a Catalunya», a cap no se Ii acut de reclamarprogramacions en italia a la radio i a la televlsió argentines.Aprofundir antlnórnles amb propósíts electoralistes entre lapoblació de Catalunya no és étlc, Demés, és tan perillós comjugar amb foc, i qui juga amb foc corre el perill de cremar-se,.- .- 1---J deis regals i sorteigs. que sóc enemic de la banca. SiP~r '. vivim IIn<> de cas és -la banca la aui vol

Tirar pel dret

http://ddd.uab.cat/pub/jarbones/jarbonesobrcre/Arb_0066.pdf

Tirar pel dret

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB