La carta II 20 d'Aristènet és un exemple de la pervivència de tòpica iàmbica i còmica en la literatura tardana. Tanmateix, l'epistològraf Aristènet no es limita a fer un ús mecànic i ornamental de determinats motlles eròtics, sinó que fa dialogar veus diferents de la llarga tradició literària grega. Aquest sembla que és un tret innovador en la prosa d'Aristènet, autor que ha estat infravalorat precisament per la seva presumpta manca d'originalitat.Aristaenetus' letter II 20 is an example of the survival of iambic and comic motifs in late literature. However, the art of this author is not limited to a mechanic and ornamental use of certain erotic patterns, but it gathers different voices from the literary tradition and builds a dialog between them. This seems to be an innovative feature of the prose of Aristaenetus, an author that has been underestimated for his alleged lack of originality
