Lo grotesco es una categoría estética que combina el humor y lo terrible (en sus muy diversas acepciones). Desde su primera manifestación carnavalesca, en la que la risa tiene un claro matiz festivo, lo grotesco ha ido evolucionando hacia posiciones donde, sin perder su dimensión humorística, se ha potenciado el componente siniestro, macabro, incluso terrorífico. Algunos cuentos de Edgar Allan Poe nos ofrecen una interesante encarnación de esa visión moderna de lo grotesco, con objetivos y formas variadas, que van desde la parodia y la sátira, a la manifestación más absurda y delirante de dicha categoría. Su análisis y comentario servirá también para alejar esos relatos de la órbita de lo fantástico, donde algunos críticos, equivocadamente, los han situado.The grotesque is an aesthetic category that combines humour and the horrific (in its very different meanings). From its first carnivalesque manifestation, in which laughter had a very clear festive hue, the grotesque has been evolving towards positions where, without losing its humorous dimension, the sinister, macabre, and even horrific components gain presence. Some of Edgar Allan Poe's tales offer us an interesting embodiment of the Modern vision of the grotesque, through different objectives and forms, ranging from parody and satire to the most absurd and delirious manifestation of this category. The present analysis and commentary will also pull these tales away from the sphere of the fantastic, where some critics have wrongly placed them.El grotesc és una categoría estètica que combina l'humor i el terrible (en les seves molt diverses accepcions). Des de la seva primera manifestació carnavalesca, en la qual el riure té un clar matís festiu, el grotesc ha anat evolucionant cap a posicions on, sense perdre la seva dimensió humorística, s'ha potenciat el component sinistre, macabre, fins i tot terrorífic. Alguns contes d'Edgar Allan Poe ens ofereixen una interessant encarnació d'aquesta visió moderna del grotesc, amb objectius i formes variades, que van des de la paròdia i la sàtira, a la manifestació més absurda i delirant d'aquesta categoria. La seva anàlisi i comentari servirà també per a allunyar aquests relats de l'òrbita del fantàstic, on alguns crítics, equivocadament, els han situat.Groteskoak umorea eta izua (bere esanahi anitzetan) konbinatzen dituen kategoria estetikoa da. Hasieran inauteri kutsua zuen, eta barrea jai-giroak eragiten zuen argi eta garbi. Gerora, groteskoa aldatuz joan da, eta bere dimentsio umoretsua galdu ez badu ere, balio maltzur, makabro eta baita beldurgarria ere garatu du. Edgar Allan Poeren hainbat ipuin groteskoaren ikuspuntu moderno horren isla dira. Helburu eta forma desberdinak dituzte, parodia eta satiratik hasi eta zentzugabeak eta zoroak diren egoerak bultzatu arte. Analisi eta iruzkin bat egitean ipuin horiek fantastikoak ez direla konturatuko gara, zenbait kritikoren ustearen aurka
