Baylina Ferré, Mireia

Diposit Digital de Documents de la UAB

Els consells editors successius de DOCUMENTS D’ANÀLISI GEOGRÀFICA (DAG)han estat motivats i interessats per qüestions d’ensenyament de la geografia.DAG va editar un número monogràfic sobre aquest tema l’any 1992, ambaportacions de destacats i destacades especialistes nacionals i internacionals,on es repassava quin havia de ser el lloc de la geografia en l’educació, què icom calia ensenyar, quina imatge social projectava i havia de projectar la dis-ciplina… i, en general, sacsejava un cop més el professorat al voltant del debatsempre obert de l’ensenyament de la disciplina amb la finalitat de ser útilssocialment1. A aquest efecte, es van aportar exemples de l’estat de salut de la geo-grafia en altres contextos educatius i es van proporcionar moltes idees sobrecontinguts i mètodes d’ensenyament nous, fins i tot un manifest amb contin-guts i tècniques per a l’acció (Documents d’Anàlisi Geogràfica, 1992). No obs-tant això, des d’aleshores no hi ha hagut cap altre número especial, i la publi-cació, en conjunt, de textos sobre geografia i ensenyament és de 19 articles,un 3,4% del total dels publicats a la revista (Durà et al., 2007). La renovacióteòrica i metodològica de la disciplina (amb nous temes de recerca, la conso-lidació de les TIC, l’augment de treballs de geografia aplicada, etc.), la crisi enla vocació d’ensenyant, la feble situació de la geografia a l’ensenyament pri-mari, a l’ensenyament secundari obligatori i al batxillerat, com també la pocaconsideració de la recerca en didàctica en el currículum acadèmic del professoratuniversitari per part de les agències avaluadores poden haver ajudat a aconse-guir que els geògrafs i les geògrafes es dediquin menys a la recerca sobre didàc-tica i/o que els que s’hi dediquin utilitzin espais de difusió més especialitzats. La voluntat de recuperar textos que abordin qüestions d’ensenyament vede la preocupació per la nostra tasca diària i per l’obligació i la responsabilitatque tenim de millorar com a docents. El número que presentem és un reculld’articles sobre la pràctica de la geografia en l’ensenyament. Es tracta d’apor-1. Un exemple més recent de la continuïtat d’aquest debat a nivell internacional és el volum31 de la revista Journal of Geography in Higher Education, de 2007, dedicat al lloc de la geo-grafia en l’educació superior i amb aportacions de geògrafs i geògrafes de diversos països.Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 255-260PresentacióLa geografia en la pràctica educativaDAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 255tacions de diversos autors i autores de diferents contextos geogràfics i cultu-rals sobre experiències viscudes al llarg de la seva tasca docent, reflexions alvoltant de què i com cal ensenyar, o la construcció d’espais i d’eines d’inter-canvi entre docents per enriquir la seva pràctica. Amb preocupacions diverses,tots comparteixen les inquietuds que esmentàvem i empatitzen, creiem, ambel lector i la lectora (probablement docent) que rep les seves reflexions. Bettina van Hoven, Wike Been, Joos Droogleever Fortuijn i VirginieMamadouh, tres professores i una estudiant de les universitats d’Amsterdam iGroningen, relaten l’experiència de realitzar un treball de camp conduït per estu-diants com a exemple de pedagogia feminista en un curs de geografia i gènerecompartit entre totes dues universitats. Les autores fan una extensa introduc-ció encertadament pensada per a lectors i lectores de fora dels Països Baixos,on expliquen la situació de la geografia i el gènere al seu país. És una contex-tualització molt útil, ja que trenca amb la imatge que qualsevol persona ambconeixements de geografia i gènere podria tenir sobre la situació d’aquests estu-dis allà. Les autores constaten que la geografia feminista en els darrers anys hapassat d’una situació capdavantera a una altra de marginal que s’entén per lescaracterístiques específiques de la geografia acadèmica als Països Baixos i pelcontext de la política d’aquest país. «La geografia als Països Baixos és una cièn-cia aplicada i pràctica, molt determinada històricament per la planificació ter-ritorial i per la política regional i econòmica, i poc interessada pels processossocioculturals.» En aquest sentit, «el caràcter aplicat i pràctic de la geografiafrena l’alumnat a l’hora d’escollir un curs teòric, crític i reflexiu». Tanmateix,«els temes de gènere no són gaire rellevants en els debats polítics i socials alpaís, i hi domina el discurs pel qual la qüestió de l’emancipació està més omenys resolta». En aquest marc, les autores expliquen com l’alumnat s’endin-sa en un curs sobre el concepte de gènere i la naturalesa generitzada dels fets idels processos socials, culturals, polítics, econòmics i demogràfics, a partir d’untreball de camp que els nois i les noies ideen i organitzen utilitzant els seusinteressos i les experiències que viuen quotidianament. Aquest mètode d’im-plicació activa per part de l’alumnat per tractar temes de gènere en el seu propicontext esdevé un revulsiu per a un jovent que veu aquestes qüestions fora dela seva realitat. Catherine Nash fa una nova aportació a DOCUMENTS D’ANÀLISI GEO-GRÀFICA deu anys després del seu article sobre la perspectiva feminista en lesrelacions històriques i contemporànies entre societat i medi (Nash, 1999). Des-prés d’anys de recerca i docència en qüestions de gènere i sexualitat, Nash faara una interessant reflexió sobre l’experiència viscuda en un curs sobre justíciasocial en una universitat de l’Amèrica del Nord. La seva experiència és atrevi-da i arriscada i així es trasllueix en l’article. Nash es pregunta fins on s’ha arri-bat en la tasca de generitzar, sexualitzar i «alternativitzar» un curs de grau. Nashparteix del fet que l’educació en general tendeix a inculcar les creences i elsvalors hegemònics i normatius. Per tant, les assumpcions normatives sobresexualitat han marginat l’alumnat i el professorat dissident, amb la qual cosas’han limitat les seves experiències en llocs com ara l’acadèmia; i, d’altra banda,256 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 PresentacióDAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 256la política a l’aula ha reforçat les normes més que no pas les ha discutides.Segons Nash, tractar qüestions com ara el gènere i la sexualitat pot ser unaexperiència perillosa amb implicacions desagradables, tant personals com pro-fessionals. Nash exposa el controvertit desenvolupament d’un curs on es trac-ten temes de justícia social tenint en compte la naturalesa sexualitzada, gene-ritzada i queer del grup classe (professora inclosa), amb el benentès que la sevacomposició, sempre variada, inesperada i emmarcada en un entorn acadèmici intel·lectual determinat, és un procés de producció en marxa i constantmentcanviant. La incorporació d’allò personal en l’ensenyament afecta la recercaque es fa, el coneixement que es produeix i com s’ensenya. Així doncs, els pri-mers temes de justícia social que es tracten ja afloren només amb el fet de posarallò personal en la discussió pública. El cas és tot un exemple de com, malgratl’acceptació de les persones lgbtq2, la seva presència encara pot ser, com a mínim,desconcertant per a l’alumnat, incòmoda per al professorat i negativa per auna carrera acadèmica satisfactòria. Tot això malgrat el compromís de les uni-versitats nord-americanes d’impulsar la diversitat, la tolerància i el multicul-turalisme als campus, i després de moltes evidències descobertes per part del’autora i altres col·legues (Skelton, 1997; Valentine, 1997; England, 1999).L’article d’Hortensia Castro i Sandra Minvielle és una anàlisi sobre el roldels problemes en la definició i organització de continguts escolars en geografia.Les professores ens situen en el marc del procés de reforma educativa a l’Ar-gentina pel que fa a l’ensenyament primari i mitjà durant la dècada de 1990 iels primers anys del 2000. En diversos documents elaborats en el marc d’a-quest procés de reforma, hi apareix, de manera recurrent i central, l’apel·lacióa l’ús de problemes per definir continguts escolars. A partir d’aquí, s’interroguensobre el concepte de «problema» (són els problemes de la societat, conflictes, pro-blemàtiques socials?, són els problemes com a recurs didàctic, com a conflictecognitiu, un interrogant que desafia els coneixements previs de l’alumnat i elsmobilitza per buscar una resposta?). Segons Castro i Minvielle, del que es trac-ta és d’aconseguir que els problemes socials puguin esdevenir problemes didàc-tics que constitueixin un desafiament per a la comprensió i l’aprenentatge del’alumnat. Per tant, els seus esforços van adreçats a com es poden transformarels problemes socials en continguts escolars. I per això, cal un procés de pro-blematització, de definició dels conceptes i relacions amb una qüestió deter-minada des d’una perspectiva teoricoconceptual. Aquesta idea es plasma enun exercici concret: les migracions de mexicans als Estats Units. Davant d’unfet, les autores presenten dues propostes de problematització o elaboraciód’un marc conceptual (mercat de treball i identitat) i busquen teories que per-metin analitzar les pràctiques migratòries i les seves causes. El nivell de detallen l’exposició d’aquest exemple permet que el lector i la lectora comprenguinla clau de l’article (per elaborar continguts escolars, cal primer realitzar un exer-cici intens de problematització) i deixen la resta de passos (construcció  didàcticaPresentació Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 2572. Lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i queer.DAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 257del contingut) per a un altre article o directament perquè els abordi el lec-tor/docent en la seva pràctica professional. El context argentí és aquí un marcde referència d’una qüestió que és extrapolable a molts més àmbits geogràficsi educatius, entre els quals hi ha el nostre.Miquel Vilaró, professor de geografia a l’ensenyament mitjà i superior, fauna crida a repensar l’assignatura de ciències socials de l’ensenyament secundariobligatori, que la considera «estretament lligada a la història en els plans d’es-tudi, impartida majoritàriament per llicenciats i llicenciades en Història, ambpoca preparació pedagògica, que continuen recorrent al llibre de text i a mèto-des d’aprenentatge descriptius i memorístics», quelcom que Vilaró també rela-ciona amb el temari de les oposicions a professor i professora d’ensenyamentsecundari. Dins d’aquest panorama descoratjador, Vilaró veuria una sortidaen el fet que el disseny curricular de les ciències socials anés en coordinacióamb el de les altres ciències, de manera que «es pogués dirigir de manera coor-dinada el conjunt de les assignatures de cada curs a uns nuclis d’aprenentatgecoherents i concisos on els coneixements adquirits en les diferents assignaturesconvergissin i es distanciessin en anells concèntrics interconnectats, que esdonessin suport mútuament i que reflectissin la utilitat i la complementarietatde tots els coneixements». És el que ell anomena dianes didàctiques. La idea deVilaró, doncs, no és diluir les assignatures, sinó crear un mapa conceptual rec-tor que constitueixi un punt de trobada entre totes. Com assenyala Benejam(1992), l’escola ha de provocar el procés d’aprenentatge, i, per fer-ho, s’hande tractar qüestions significatives, socialment urgents, científicament relle-vants, i fer-ho de manera conflictiva, dialèctica […] a fi que l’alumne o l’a-lumna estableixi una confrontació entre el que sap i el que aprèn, i es puguiresoldre el conflicte en un procés d’acomodació i assimilació que li reestruc-turi la xarxa conceptual. La percepció de Vilaró és constatada també per altresestudis en el nostre context, que mostren que, malgrat que la geografia estiguiinclosa en el currículum escolar, no existeix una pràctica docent adequada i,per tant, l’aprenentatge de les competències i dels coneixements que li són pro-pis no assoleix els nivells desitjables (Oller i Villanueva, 2007). Tant Vilaró,amb les dianes didàctiques, com Castro i Minvielle, amb l’elaboració d’unaperspectiva conceptual, es troben en aquesta direcció.L’article de Jesús Granados constitueix un estat de la qüestió sobre com elssistemes educatius aborden la sostenibilitat o l’educació ambiental (seguint lesdirectrius de les Nacions Unides per animar els governs a reorientar els seussistemes educatius vers la sostenibilitat), quines disciplines hi impliquen i finsa quin punt hi és representada la geografia. Per això, compara els currículumsde diversos països com ara el Regne Unit, Itàlia, França, Finlàndia, Austràlia,la Xina, els Estats Units, el Brasil, Espanya i Catalunya. Granados parteix de laidea que la geografia «és una disciplina que se situa en una posició privilegia-da en l’estudi del desenvolupament sostenible, perquè s’ocupa del planeta enconjunt i dels llocs com a síntesis especialitzades». Igualment, considera quela perspectiva sostenible pot ser el nou element unificador de la geografia coma ciència pont entre les ciències humanes i naturals. No obstant això, el recull258 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 PresentacióDAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 258de les aportacions principals va més enllà i l’autor reflexiona sobre què hau-ria de tenir el currículum de geografia i com es pot millorar l’ensenyament il’aprenentatge de la disciplina des de la perspectiva de la sostenibilitat. I aquíno només tracta continguts, sinó també materials didàctics i, sobretot, la qües-tió del pensament del professorat respecte a l’ensenyament de la geografia peral desenvolupament sostenible i la seva formació. Tot un repte si tenim pre-sent el panorama curricular de la geografia que dibuixava Vilaró.El 2002 neix la Xarxa Herodot per a la Geografia en l’Educació Superior3,finançada per la Comissió Europea, amb la finalitat d’europeïtzar la geografiaen el marc de la declaració de Bolonya. El primer objectiu va ser realitzar unarecerca comparativa entre diversos països europeus sobre l’estat de la geografiaa Europa, els resultats de la qual es van presentar a la Comissió i van ser igu-alment publicats (Donert, 2007). Maria Attard, professora de Geografia de laUniversitat de Malta i una de les membres més actives de la Xarxa, explica eldesenvolupament d’un dels pilars d’aquesta iniciativa, que deriva dels resul-tats de l’esmentada anàlisi: la «Promoció de la Geografia al segle XXI». Conscientsque, a nivell europeu, s’hi constaten tres problemes principals: 1) diferènciesentre l’ensenyament escolar i universitari; 2) dificultats dels llicenciats i les lli-cenciades per trobar feina, i 3) demanda escassa; un grup d’acadèmics i aca-dèmiques llança un projecte per promocionar la geografia a l’educació superior aEuropa i crear una eina que ajudi els geògrafs i les geògrafes a promoure-la. Dela discussió sobre la promoció i l’anàlisi posterior, en sorgeix el Geocube, unaeina per fer arribar el missatge de què és la geografia i què fan els geògrafs i lesgeògrafes. El número incorpora també un text de Carolina Martí en homenatge a lageògrafa francesa Yvette Barbaza, recentment desapareguda, i clou amb resse-nyes de llibres, algunes de les quals poden relacionar-se amb els temes tractatsanteriorment. Seria el cas del treball de Krueger i Gibbs (editors) sobre el des-envolupament sostenible, i el de Keane i Villanueva (editores) sobre el rol dellloc, les cultures i les identitats en l’ensenyament d’Europa. Concretament,aquest darrer és el resultat d’un altre pilar temàtic de la xarxa Herodot esmen-tada anteriorment, el que fa referència a «Ciutadania, cultura, lloc i identitat»,un exemple de projecte col·laboratiu escrit per acadèmics i acadèmiques decultures, religions, llengües i fronteres polítiques diferents a totes escales, ambl’objectiu d’ensenyar Europa des d’una altra perspectiva, més viscuda i mésplural.El recull que presentem vol ser, més que una tasca acabada, l’inici de novescontribucions sobre un ofici apassionant, el d’ensenyar. Per això els demanemla seva col·laboració.Presentació Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 2593. www.herodot.netDAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 259Referències bibliogràfiquesBENEJAM, Pilar (1992). «La didàctica de la geografia des de la perspectiva constructi-vista». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21, 35-52.Documents d’Anàlisi Geogràfica (1992). Número monogràfic dedicat a l’ensenyamentde la geografia, 21, 213 p.DONERT, Karl (2007). Aspects of the State of Geography in European Higher Education.Liverpool: HERODOT network.DURÀ, Antoni; OLIVERAS, Xavier i VILLANUEVA, Maria (2007). «Vint-i-cinc anys de difusió de la recerca geogràfica: anàlisi bibliomètrica de la revista Documentsd’Anàlisi Geogràfica». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 29-50.ENGLAND, Kim (1999). «Sexing geographies, teaching sexualities». Journal of Geo-graphy in Higher Education, 23 (1), 94-101.JOURNAL OF GEOGRAPHY IN HIGHER EDUCATION (2007). JGHE Symposium:  Geography’splace in Higher Education, 31 (1), 218 p.NASH, Catherine (1999). «Història, filosofia i diferència mediambiental: perspectivesfeministes sobre les relacions històriques i contemporànies entre la societat i elmedi». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 35, 61-72.OLLER, Montserrat i VILLANUEVA, Maria (2007). «Enseñar geografía en la educaciónsecundaria: nuevos objetivos, nuevas competencias. Un estudio de caso».  Enseñanzade las Ciencias Sociales, 6, 159-168SKELTON, Tracey (1997). «Issues of sexuality in the teaching space». Journal of Geo-graphy in Higher Education, 21 (3), 424-431.VALENTINE, Gill (1997). «Ode to a geography teacher: Sexuality and the classroom».Journal of Geography in Higher Education, 21 (3), 417-424.Mireia Baylina FerréUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Geografia260 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/2 PresentacióDAG 56-2 253-381_DAG  04/08/10  10:48  Página 260

Presentació. La geografia en la pràctica educativa

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v56n2/02121573v56n2p255.pdf

Presentació. La geografia en la pràctica educativa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB