Index de les obres ressenyades: Pau PUIG I SCOTONI, Mare Balticum. Com es va concebre i posar en marxa la «política bàltica» del Govern de Catalunya / Mare Balticum : how the «Baltic Sea policy» of the Catalan government was conceived and began to be implemente

Rodríguez González, Pilar

Diposit Digital de Documents de la UAB

Galicia and Northern Portugal». Geo-politics, 14(1), p. 79-107.SIDAWAY, J. (2001). «Rebuilding Bridges:A Critical Geopolitics of Iberian Trans-frontier Cooperation in a Europeancontext». Environment and PlanningD, 19 (6), p. 743-778.—(2002). «Signifying boundaries:Detours around the Portugese-Spa-nish (Algarve/Alentejo-Andalucia)borderlands». Geopolitics, 7 (1),p. 139-164.Xavier Ferrer-GallardoDepartament de Geografia Universitat Autònoma de BarcelonaXavier.Ferrer.Gallardo@uab.cat Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1  241Estem davant d’un llibre atípic quant ala seva naturalesa. El que havia de ser uninforme de les activitats dutes a terme perla Secretaria de Relacions Internacionals ala Mar Bàltica s’ha convertit, de la mà dePau Puig, en un assaig que combina lateoria acadèmica amb l’exposició de l’ex-periència del propi autor com a assessori gestor de la política bàltica de la Gene-ralitat de Catalunya. Mare Balticum esdevé, així, un manualper a experts, entitats subestatals i ONGinteressats a desenvolupar projectes decooperació. El llibre, explicat amb un estilsenzill i natural, es caracteritza pel seu caràc-ter eminentment pràctic mercès a les reco-manacions de l’autor per engegar i imple-mentar estratègies polítiques en l’àmbit dela cooperació territorial. L’autor hi analitza la política bàltica dela Generalitat de Catalunya des de l’eta-pa inicial de planificació fins que va serimplementada, sempre des de la perspec-tiva del seu funcionament pràctic. És peraquest motiu que la idea central que tro-bem al llarg del llibre es concreta en la frase«No hi ha paradiplomàcia sense interlo-cutors», és a dir, allò que esdevé impres-cindible perquè tot projecte reïxi és la defi-nició d’una estratègia política orientadacap a la identificació i la relació amb elsinterlocutors, com també cap a la cons-trucció d’una xarxa de contactes locals perobtenir bones referències i que facilitin lesrelacions amb els interlocutors.L’activitat exterior de la Generalitat ala regió del Bàltic, indica l’autor, és expli-cada pel fenomen postsobirà conseqüèn-cia de la globalització i de la integracióregional, i cal relacionar-la amb la crei-xent dependència de les economies terri-torials, dels coneixements, dels recursos idels mercats exteriors. D’aquesta mane-ra, la paradiplomàcia seria «un mitjà delsgoverns locals i regionals per aprofitar lesoportunitats creades per la globalitzaciói per fer front a les seves amenaces» enbase a la lògica del joc de suma positiva. Com a conseqüència, tota política exte-rior ha de poder disposar de tres elements:el programa (de projectes, visites), el plad’acció (prioritats i calendari) i l’estratè-gia (captació i retenció d’interlocutors).No obstant això, l’estratègia n’és la partmés important, atès que, tal com indicaPuig: «sense interlocutors, els programessón meres declaracions d’intencions»(p. 55). L’autor ens apropa, com a exem-PUIG I SCOTONI, Pau (2006)Mare Balticum. Com es va concebre i posar en marxa la «política bàltica» del Govern de Catalunya / Mare Balticum: how the «Baltic Sea policy» of the Catalan government was conceived and began to be implementedBarcelona: Secretaria de Relacions Internacionals; 92 p.ISBN 978-84-39373-15-5Una bona part de la història europea sobrecooperació territorial (transfronterera,transestatal o interregional) a nivell sub-estatal s’ha caracteritzat sempre per unamanca de suport per part dels estats, cosagens estranya, atès que aquests han temutple paradigmàtic d’aquesta idea, el cas dela república comercial de Ragusa (1526-1806), que va fonamentar la seva auto-nomia política en el comerç i en la crea-ció d’una àmplia xarxa de contactes.Només a partir del coneixement de laregió on es pretén actuar, es poden iden-tificar els interlocutors clau per al projec-te, és per aquest motiu que Puig ens endin-sa en la història de la regió bàltica. Si béla idea de la comunitat bàltica s’ha anatconstruint al llarg dels anys, experimentael seu auge arran del procés d’integracióeuropea, concretament, del procés d’am-pliació i de la política de veïnatge de laUE. Paral·lelament a aquests processos, laconstrucció de la comunitat bàltica s’havertebrat gràcies a diferents mecanismesde cooperació territorial, entre els qualsl’autor destaca els consells regionals i leseuroregions: el Consell dels Estats de laMar Bàltica (CBSS), el Consell Nòrdic deMinistres, l’Euroregió d’Öresund, l’Euro-regió Bàltic i l’Euroregió Helsinki-Tallin.L’interès de Catalunya vers la regió bàl-tica respon a diferents variables: a la per-cepció d’aquests països com un referentidentitari (petites nacions amb llengües icultures d’àmbit restringit però norma-litzades); com un referent polític, econò-mic i social (democràcies consolidades,sector privat competitiu, estat del benes-tar, etc), i com un laboratori d’integraciófuncional i de planificació territorial trans-nacional.D’aquesta manera, ja des de la dècadade 1980, la Generalitat ha mantingut rela-cions amb els països nòrdics, especialmenten l’àmbit cultural, mitjançant exposicionsi festivals diversos. A la dècada de 1990, hiva haver un canvi en l’estratègia política ala zona que va implicar també un canvi enels interlocutors i en el àmbits de coope-ració; estratègia que es va emmarcar en uncontext favorable gràcies a l’inici dels pro-cessos de descentralització territorial impul-sats durant aquells anys a Europa. Com aconseqüència d’aquest procés, Catalunyaes va convertir en un model que aquestesnoves entitats subestatals volien seguir, fetque hi va facilitar els contactes.De l’experiència de Catalunya a la marBàltica, l’autor n’extreu un seguit de con-clusions en matèria de cooperació territo-rial: a) perquè un projecte sigui factible,és necessari que hi hagi un clima favora-ble, així com la creació d’una imatge exte-rior de credibilitat i de competència inter-nacional; b) les relacions estables amb elsactors només es podran assolir en base ainteressos comuns; c) les primeres etapessón les més crítiques, per tant, és necessa-ri disposar de bones referències facilitadespels contactes previs, i d) per tal de garan-tir l’èxit d’un projecte, són necessàries lesaccions de fidelització dels interlocutors,actors que han de ser els mínims indis-pensables per tal de fer un ús eficient i efi-caç dels recursos disponibles.Pilar Rodríguez GonzálezDoctoranda en Relacions Internacio-nals i Integració Europea (UAB)pilar.rg@telefonica.net242 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1 RessenyesMISSION OPÉRATIONELLE TRANSFRONTALIÈRE (2007)Atlas de la coopération transfrontalière. Dynamique transfrontalière et projets de territoiresParís: Mission Opérationelle Transfrontalière (MOT); sense paginarISSN 1770-1147

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v56n1/02121573v56n1p241.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB