L'any 1923 la col·lecció de la Fundació Bernat Metge publicava el primer volum dels clàssics grecs i llatins en versió bilingüe. Acabava de néixer un dels projectes editorials catalans de més abast de tots els temps perquè preveia la traducció i publicació de tota la literatura clàssica en tres-cents volums i en deu anys. Francesc Cambó endegà l'empresa i Joan Estelrich li presentà un projecte, perfectament elaborat i estudiat, i que responia a una bona part de l'ideal de cultura noucentista. S'aspirava a produir allò que altres cultures europees ja tenien assimilat i que Catalunya encara havia de tenir. El projecte d'edició dels clàssics grecs i llatins en català d'Estelrich quedà enllestit a finals de 1921. Inspirat en el model francès de l'associació Guillaume Budé, comportà també l'elaboració d'unes primeres Normes generals d'edició i traducció, un document que detallava el pla general de la col·lecció, els criteris per a l'edició del text antic, els criteris ortogràfics, les normes de traducció i les tipogràfiques. En aquest article fem una primera anàlisi de les Normes generals que havien de regir la col·lecció, tot resseguint-ne atentament el contingut. Queda clar que Joan Estelrich es basà en el document normatiu de la Budé, però també hi afegí alguns aspectes per iniciativa pròpia i n'incorporà d'altres, suggerits per Lluís Segalà.In 1923 the collection of the Fundació Bernat Metge (Bernat Metge Foundation) published the first volume of the Greek and Latin classics in a bilingual version. The most daring Catalan publishing project of all times had just been born and it planned translating and publishing all the classics in three hundred volumes in only ten years. Francesc Cambó organised the Fundació and Joan Estelrich presented a project, perfectly elaborated and studied, that followed the noucentista cultural ideal. It aspired to produce what other European cultures had already assimilated and Catalonia still felt wanting. Estelrich's project for the edition of the Greek and Latin classics in Catalan was completed at the end of 1921. Inspired by the French model of the Guillaume Budé association, it also outlined some general rules on edition and translation. The document also suggested a general collection plan, criteria for the edition of the ancient texts, orthographic criteria, as well as translation and typographical rules. We examine its contents and find agreement with the French normative document on which Joan Estelrich had based his criteria, but we also find evidence of his own initiative as well as other aspects suggested by Lluís Segalà
