Index de les obres ressenyades: Pablo Antonio FERNÁNDEZ SÁNCHEZ (dir.), La asimetría institucional entre España y Portugal en el marco de la cooperación transfronteriza (Andalucía, Algarve y Alentejo

Ferrer Gallardo, Xavier

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1  237-252RESSENYESSense menystenir l’existència de conflictespuntuals com el que afecta el territorid’Olivença (Cajal, 2003), cal destacar queels 1.234 quilòmetres que uneixen i alho-ra separen Espanya i Portugal conformenuna de les fronteres més antigues i esta-bles del continent europeu (Medina Gar-cía, 2006). D’ençà del desembarcament ibèric ala Unió Europea l’any 1986, les pràcti-ques de cooperació transfronterera entreels dos països han proliferat. Però mal-grat l’acceleració experimentada en lesdues darreres dècades, el fenomen de lacooperació a través de la frontera no ésnou a la regió. De fet, com s’explicita enel llibre que ens ocupa, un dels primersexemples de cooperació transfrontererainstitucionalitzada a Europa va ser elTractat de Lisboa sobre la lliure navega-ció pel Tajo i el Duero, signat per Espa-nya i Portugal el 30 d’agost de 1829. Enqualsevol cas, és important assenyalarque, en el marc de les dues darreres dèca-des, la cooperació hispanolusa ha estatobjecte d’atenció científica creixent, tantdes de l’interior com des de l’exterior dela Península ibèrica (vegeu, per exemple,Sidaway, 2001, 2002; Palmeiro Pinhe-iro, 2009).En aquest context, el present volumexplora les pràctiques contemporàniesde cooperació entre Andalusia i lesregions portugueses de l’Algarve i l’A-lentejo. El llibre, coordinat per PabloAntonio Fernández Sánchez, catedràticde Dret Internacional Públic i RelacionsInternacionals de la Universitat de Huel-va, posa l’accent en la asimetria d’es-tructures polítiques, administratives, ins-titucionals i associatives que existeixenentre els dos països, i que, clarament,condicionen les relacions transfrontere-res. Val a dir que, en bona mesura,aquesta asimetria d’estructures —l’anà-lisi de la qual constitueix l’eix vertebra-dor del llibre— es fonamenta en els dife-rents nivells de descentralizació de quègaudeixen els estats espanyol i portugu-ès (i que és inferior, recordem-ho, en elcas lusità).El llibre està construït des d’una pers-pectiva eminentment jurídica, i és per aixòque, sens dubte, el fet de llegir-lo pot arri-FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, Pablo Antonio (dir.) (2008)La asimetría institucional entre España y Portugal en el marco de la cooperacióntransfronteriza (Andalucía, Algarve y Alentejo)Barcelona: Atelier Libros; 327 p.ISBN 13: 978-84-96758-40-7bar a resultar una tasca feixuga per al gruixdel públic habitual d’aquesta revista. Cer-tament, la inclusió de material cartogràfichauria estat una bona opció. En qualse-vol cas, amb tota probabilitat, el llibreresultarà útil per a aquells que tinguininterès per les fronteres hispanoluses, comtambé per les pràctiques de cooperaciótransfronterera que tenen lloc a la UnióEuropea.El concepte «cooperació transfronte-rera» és relativament recent. Apareix aEuropa durant la dècada de 1970, tot ique no se’n generalitza l’ús fins a la dèca-da de 1980. De fet, Espanya i Portugal,arrossegant una llarga tradició d’ignoràn-cia mútua, no s’endinsen de maneramanifesta en el terreny de la cooperaciófins que no disposen d’un marc jurídicbilateral clar. En l’actualitat, aquest marcjurídic és una realitat sòlida.Certament, el dret internacional per-met fonamentar de manera suficient lespràctiques de cooperació transfronterera.Això no obstant, segons s’explicita a lesconclusions del llibre, en el context delmarc regional europeu és on es troben elsgrans encerts multilaterals per a aquesttipus de cooperació. Espanya i Portugalhan establert un tractat internacional bila-teral sobre cooperació transfronterera: l’1de gener de l’any 2004 va entrar en vigorel Tractat de València. Aquest és el marcjurídic concret que, actualment, permetla cooperació institucionalitzada entreentitats o instàncies territorials de tots dosvessants de la frontera. Aquesta coopera-ció pot ser establerta amb les finalitatssegüents: la concertació d’iniciatives i del’adopció de decisions; la promoció d’es-tudis, plans, programes i projectes, espe-cialment aquells que siguin susceptiblesde cofinançament estatal, comunitari ointernacional; la realització de projectesd’inversió, gestió d’infraestructures i equi-paments i prestació de serveis d’interèspúblic; la promoció de tipus de relacióentre agents, estructures i entitats públi-ques i privades, que puguin contribuir adesenvolupar els territoris fronterers res-pectius.En el cas d’Andalusia, l’Algarve i l’A-lentejo, els instruments de cooperació elsconformen dos protocols diferents. El pri-mer va ser subscrit amb la Comissió deCoordinació de la Regió de l’Algarve el27 de juliol de 1995 i el segon va ser sub-scrit amb la Comissió de Coordinació dela Regió de l’Alentejo el 25 de gener de2001. Els acords protocol·laris van per-metre crear dues comunitats de treball,compostes per una presidència, un con-sell de comunitats, un comitè de coordi-nació i per les comissions sectorials que,en funció de les necessitats i els campsmaterials de la cooperació, es considerésadequat crear. El Comitè de Coordinaciódisposa, des de l’any 2004, d’un gabinetd’iniciatives transfrontereres, com a estruc-tura permanent de suport.L’obra consta de 15 capítols (2 escritsen portuguès i la resta en castellà), estruc-turats a partir de 4 grans blocs. El blocprimer s’ocupa dels aspectes internacio-nals generals. Els capítols de què constaexploren matèries com ara «l’obligacióinternacional de la cooperació transfron-terera entre Espanya i Portugal», «l’obli-gació general de prevenció de danysmediambientals a les zones frontereres» o«la cooperació transfronterera en termesde seguretat i la rellevància de la protecciócivil». El segon bloc aborda els aspectes euro-peus de la cooperació transfronterera.Encabeix els capítols que analitzen els«aspectes generals de la cooperació trans-fronterera en el marc europeu», «la coope-ració transfronterera com a política deri-vada de la Unió Europea i els seusinstruments jurídics», «els grans projec-tes europeus de cooperació transfronte-rera i el concepte d’euroregió» i «l’arqui-tectura jurídica per a l’adaptació idesenvolupament futur de la cooperaciótransfronterera entre la comunitat autò-noma d’Andalusia i les regions de l’Al-garve i l’Alentejo».238 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1 RessenyesEl bloc tercer està dedicat a la insti-tucionalització de la cooperació entrePortugal i Andalusia. Així, versa sobreqüestions com ara «la perspectiva cons-titucional de la cooperació transfron -terera entre Andalusia, l’Algarve i l’Alentejo», «l’estudi comparatiu de lesestructures administratives a les regionsde l’Algarve, l’Alentejo i la comunitatautònoma d’Andalusia, a nivell regio-nal, local i associatiu», «les administra-cions públiques espanyoles a la coope-ració transfronterera» i «la naturalesa iles competències dels ens públics por-tuguesos subjectes de cooperació trans-fronterera». I finalment, el quart bloc gira a l’en-torn dels pressupostos per a la coopera-ció transfronterera i matèries priorità-ries. Els capítols que el conformenexploren aspectes com ara «les relacionseconòmiques transfrontereres al sudoestde la península Ibèrica», «la cooperaciótransfronterera des del punt de vista dela societat civil», «l’assistència sanitàriatransfronterera» i «la cooperació medi -ambiental en el marc de la cooperaciótransfronterera». Sembla clar, doncs,que, en el decurs dels 4 blocs, s’hi repas-sa un ventall de temàtiques ampli i hete-rogeni.Resulten particularment interessantsels capítols 5, 12, 14 i 15. Nuria ArenasHidalgo, professora de Dret Interna-cional Públic de la Universitat de Huel-va i autora del cinquè capítol, exploradiferents aspectes del marc europeu.Destaca que el procés d’integraciócomunitari ha evidenciat les importantsdesigualtats regionals que coexisteixenen el marc de la Unió Europea. Aques-ta integració ha tingut un efecte sum-mament negatiu a les zones de menysdesenvolupament de la Unió, ja que,després d’haver estat eliminades les bar-reres administratives i a  l’empara de lalliure circulació de béns, persones, ser-veis i capitals, el desenvolupament eco-nòmic tendeix a polaritzar-se a les àreesque ofereixen més expectatives de ren-diment, és a dir: les que parteixen d’undesenvolupament previ més elevat. Entred’altres qüestions, Arenas Hidalgo recor-da que, a l’empara del Conveni MarcEuropeu i dels tractats bilaterals d’Es-panya amb França i Portugal, s’han sub-scrit quaranta convenis per les entitatsterritorials espanyoles. Dels 19 conve-nis adoptats entre Espanya i Portugal,cal destacar-ne l’absència d’acords inter-municipals entre Andalusia i l’Algarveo l’Alentejo.El capítol dotzè, elaborat per AntònioCovas, professor de l’Escola d’Economiade la Universitat de l’Algarve, palesa queexisteixen dos pressupòsits cabdals a l’ho-ra de generar confiança en la cooperaciótransfronterera i engrescar les institucionspúbliques en aquesta matèria: els fluxoseconòmics entre les dues comunitats encontacte, d’una banda, i l’existència d’unasocietat civil que requereix serveis, de l’al-tra. Covas argumenta que, a nivell eco-nòmic, les regions del sud-oest de lapenínsula presenten asimetries d’escala,estructura, organització i funcionament.Atesa la forta interdependència de les dueseconomies ibèriques, qualsevol previsióés en bona mesura dependent del com-portament de l’economia espanyola. Noobstant això, l’autor sosté que, en el marcde l’economia Algarve-Andalusia, es potconcloure que, de facto, es tracta d’unaeconomia interfronterera, més que no pasd’una economia transfronterera. L’antigaeconomia de frontera de la regió hauriadonat lloc a una nova economia de pro-ximitat.Al capítol 14, dedicat a aspectes sani-taris i elaborat per Ana Salado Osuna,s’hi subratlla la manca d’acords en elmarc de la cooperació transfrontereraentre l’Algarve i Andalusia, en contrastamb el que succeeix entre l’Alentejo iExtremadura. És cert que, en qualsevolcas, els ciutadans espanyols (residents aAndalusia) i els portuguesos (residentsa l’Algarve i l’Alentejo), en tant que ciu-Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1  239tadans de la UE, tenen dret a la targetasanitària europea quan es desplacen tem-poralment d’Andalusia cap a l’Algarve ol’Alentejo, o a l’inrevés. No obstant això,Salado Osuna, professora titular de DretInternacional Públic de la Universitatde Sevilla, planteja que caldria exigir ales autoritats de tots dos costats de lafrontera més permeabilitat sanitària. Enaquest sentit, proposa, per exemple, que,a través dels programes Interreg o de des-envolupament regional, es podrien esta-blir infraestructures sanitàries comuneso diversificar les especialitats situades enllocs propers, per tal d’optimitzar recur-sos.Pel que fa a la política ambiental, ésimportant tenir en compte que la coope-ració transfronterera per a la prevenciói reparació de danys provocats en el mediconstitueix un dels objectius necessarisen el desenvolupament de les polítiquesde les diverses administracions amb com-petències en l’escenari fronterer. Tot ique la titularitat de l’obligació interna-cional de cooperació ambiental corres-pon als estats, sovint el compliment delsdeures s’efectua a través de les adminis-tracions infraestatals situades a l’entornde la frontera. En aquesta sentit, al capí-tol 15 del llibre, Rosa Giles Carnero,professora titular de Dret Internacionalde la Universitat de Huelva, destaca quel’adopció del Conveni de València hasuposat l’establiment d’un marc jurídicde referència per al desenvolupament deconvenis de cooperació. S’hi argumentaque aquests convenis han de prendrecom a referència el marc comunitari iinternacional, a fi d’integrar-se en el des-envolupament de la política europea demedi ambient. Així, s’assenyala que elnou objectiu de cooperació territorialeuropea pot servir d’instrument de finan-çament addicional d’aquests acords. GilesCarnero explica que la disfunció princi-pal en aquest àmbit sorgeix de la previ-sió dels dos tipus d’institucionalitzacióde la cooperació transfronterera, en fun-ció de si s’acudeix al Conveni de Valèn-cia o al sistema de les agrupacions terri-torials europees. La preeminència, sostéGiles Carnero, hauria d’estar en el siste-ma d’institucionalització del Conveni deValència, ja que aquest és més completi concret pel que fa a les relacions his-panoluses. En matèria ambiental, aques-ta opció suposa un avantatge clar res-pecte a una cooperació ambientalbilateral que no necessàriament ha d’es-tar vinculada als vaivens jurídics i finan-cers dels instruments de cooperació ter-ritorial. En conclusió, La asimetría institucio-nal entre España y Portugal en el marco dela cooperación transfronteriza (Andalucía,Algarve y Alentejo) traça un itinerari moltexhaustiu a través de la dinàmica fronte-rera hispanolusa. Es tracta d’un traçat, calreiterar, dut a terme des d’una òptica jurí-dica. Per tant, resultarà atractiu per aaquells qui vulguin (o els calgui) atansar-se al vessant sud de la raya ibèrica des dela perspectiva del dret. No obstant això,per als qui, malgrat que comparteixin l’in-terès per la problemàtica fronterera, nosentin una predilecció especial pel llen-guatge jurídic, el llibre pot resultar ardu.En qualsevol cas, predileccions al marge,el que tenim al davant són 327 pàginesde valuosa informació sobre la que és,com esmentàvem al començament, unade les fronteres més antigues i estables delcontinent europeu.Referències bibliogràfiquesCAJAL, M. (2003). Ceuta, Melilla, Oli-venza y Gibraltar ¿Dónde acaba Espa-ña? Madrid: Siglo Veintiuno de Espa-ña Editores.MEDINA GARCÍA, E. (2006). «Orígeneshistóricos y ambigüedad de la fronterahispano-lusa (La Raya)». Revista deEstudios Extremeños, tomo LXII (II),p. 713-723.PALMEIRO PINHEIRO, J. L. (2009). «Trans-border Cooperation and Identities in240 Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1 RessenyesGalicia and Northern Portugal». Geo-politics, 14(1), p. 79-107.SIDAWAY, J. (2001). «Rebuilding Bridges:A Critical Geopolitics of Iberian Trans-frontier Cooperation in a Europeancontext». Environment and PlanningD, 19 (6), p. 743-778.—(2002). «Signifying boundaries:Detours around the Portugese-Spa-nish (Algarve/Alentejo-Andalucia)borderlands». Geopolitics, 7 (1),p. 139-164.Xavier Ferrer-GallardoDepartament de Geografia Universitat Autònoma de BarcelonaXavier.Ferrer.Gallardo@uab.cat Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 2010, vol. 56/1  241Estem davant d’un llibre atípic quant ala seva naturalesa. El que havia de ser uninforme de les activitats dutes a terme perla Secretaria de Relacions Internacionals ala Mar Bàltica s’ha convertit, de la mà dePau Puig, en un assaig que combina lateoria acadèmica amb l’exposició de l’ex-periència del propi autor com a assessori gestor de la política bàltica de la Gene-ralitat de Catalunya. Mare Balticum esdevé, així, un manualper a experts, entitats subestatals i ONGinteressats a desenvolupar projectes decooperació. El llibre, explicat amb un estilsenzill i natural, es caracteritza pel seu caràc-ter eminentment pràctic mercès a les reco-manacions de l’autor per engegar i imple-mentar estratègies polítiques en l’àmbit dela cooperació territorial. L’autor hi analitza la política bàltica dela Generalitat de Catalunya des de l’eta-pa inicial de planificació fins que va serimplementada, sempre des de la perspec-tiva del seu funcionament pràctic. És peraquest motiu que la idea central que tro-bem al llarg del llibre es concreta en la frase«No hi ha paradiplomàcia sense interlo-cutors», és a dir, allò que esdevé impres-cindible perquè tot projecte reïxi és la defi-nició d’una estratègia política orientadacap a la identificació i la relació amb elsinterlocutors, com també cap a la cons-trucció d’una xarxa de contactes locals perobtenir bones referències i que facilitin lesrelacions amb els interlocutors.L’activitat exterior de la Generalitat ala regió del Bàltic, indica l’autor, és expli-cada pel fenomen postsobirà conseqüèn-cia de la globalització i de la integracióregional, i cal relacionar-la amb la crei-xent dependència de les economies terri-torials, dels coneixements, dels recursos idels mercats exteriors. D’aquesta mane-ra, la paradiplomàcia seria «un mitjà delsgoverns locals i regionals per aprofitar lesoportunitats creades per la globalitzaciói per fer front a les seves amenaces» enbase a la lògica del joc de suma positiva. Com a conseqüència, tota política exte-rior ha de poder disposar de tres elements:el programa (de projectes, visites), el plad’acció (prioritats i calendari) i l’estratè-gia (captació i retenció d’interlocutors).No obstant això, l’estratègia n’és la partmés important, atès que, tal com indicaPuig: «sense interlocutors, els programessón meres declaracions d’intencions»(p. 55). L’autor ens apropa, com a exem-PUIG I SCOTONI, Pau (2006)Mare Balticum. Com es va concebre i posar en marxa la «política bàltica» del Govern de Catalunya / Mare Balticum: how the «Baltic Sea policy» of the Catalan government was conceived and began to be implementedBarcelona: Secretaria de Relacions Internacionals; 92 p.ISBN 978-84-39373-15-5

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v56n1/02121573v56n1p237.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB