Index de les obres ressenyades: LLUMS i ombres de la recerca en comunicació en el País Valencià D. A. La recerca en comunicació en el País Valencià

Casero, Andreu

Casero-Ripollés, Andreu

Diposit Digital de Documents de la UAB

La recerca comunicativa desenvolupadaa l’estat espanyol no ha estat procliu aprendre’s ella mateixa com a objecte d’es-tudi (Martínez Nicolás, 2008: 13).Tradicionalment, la crítica i la reflexiósobre la tasca científica en el camp de lacomunicació han estat poc habituals entrenosaltres. Per tant, una anàlisi de l’estatde la qüestió de les pràctiques i dels inte-ressos de coneixement de la investigacióen comunicació sempre és benvinguda isuposa, d’entrada, una bona notícia. Amés, constitueix un signe de valentia imaduresa, ja que mirar amb ulls avalua-dors el que s’ha fet fins ara, i projectar lamirada cap als reptes de futur, ni és cosafàcil ni plaent. Encara que sí necessària iinteressant. Per això, cal felicitar-se de l’a-parició d’aquest monogràfic, inclòs a larevista Treballs de Comunicació, que repas-sa, seguint la línia del treball coordinatper Berrio (1997) en el cas català, l’evo-lució de la recerca en comunicació des-plegada en el País Valencià des dels seusinicis fins a l’actualitat. En conseqüència,cal aplaudir a la Societat Catalana deentre violencia e inmigración irregular, ladisminución del catálogo de delitos come-tidos, la introducción de la acción huma-nitaria y la personalización de lasrelaciones institucionales, por citar algu-nos ejemplos (p. 98).La autora ha sido siempre conse-cuente respecto a la perspectiva sociose-miótica que aborda, y que ha empleadoen el análisis de otros productos televisi-vos, en los otros casos de índole específi-ca y no de corte temático. Nos referimosespecialmente al análisis sobre Terciopeloazul, David Lynch. Estudio crítico (1998)y al análisis sobre Gran Hermano, El espec-tador televisivo. Los programas de entrete-nimiento (2001). El análisis de cortetemático lo realiza en dos ocasiones,ambas relacionadas con aspectos socialesrelevantes: el análisis de la representaciónde los enfermos de sida en televisión(2005) y la presente obra.La obra se divide en dos grandes par-tes, a nuestro entender: la conceptualiza-ción teórica de la alteridad, en los tresprimeros capítulos («¿Extranjeros o inmi-grantes?»; «Construcción social del otro»;«Repensar la identidad»; «Construccióndiscursiva del extranjero/inmigrante»), yla ficción televisiva española, como con-texto y análisis metodológico («La ficcióntelevisiva española», «El extranjero/inmi-grante en la ficción televisiva española»,«Evolución de la representación delextranjero/inmigrante» y «Síntesis de larepresentación del extranjero inmigran-te»).Lacalle llega a la conclusión que eldiscurso televisivo analizado refleja «lascondiciones sociales reales» del extranje-ro/inmigrante (p. 124) y observa unamejora de su percepción por parte de laopinión pública:En los últimos años se constata unincremento de personajes extranje-ros/inmigrantes que encarnan las con-figuraciones moderadas de segregación,asimilación e integración, consecuen-te con la progresiva disminución depersonajes representativos de las con-figuraciones extremas de expulsión,admisión e integración de sus respec-tivos ámbitos de relación entre iden-tidad y alteridad. (p. 125)Anna Tous Rovirosa300 Anàlisi 38, 2009 RessenyesLlums i ombres de la recerca en comunicació en el País ValenciàD. A. La recerca en comunicació en el País Valencià. Treballs de Comunicació, 22. Barcelona: Societat Catalana de Comunicació,2007Comunicació per impulsar aquesta publi-cació que contribuirà a donar visibilitatacadèmica a la investigació valenciana encomunicació.El monogràfic es presenta com «el pri-mer estudi a fons de com ha estat i estàla recerca en comunicació en el PaísValencià, de quina és la seva dimensió oabast, de què s’ha ocupat o no, de quinaqualitat té, etc.» (p. 8). Per tant, el seuobjectiu és triple: avaluar els treballs i lesaportacions fetes fins ara, detectar aquellsterrenys i temàtiques desatesos i, perúltim, plantejar els reptes de futur. Ambtot, la seva finalitat rau a establir les carac-terístiques definitòries de la recerca valen-ciana i a marcar el full de ruta a seguir acurt i mig termini. Per intentar assoliraquesta fita, el monogràfic s’estructura endiversos capítols. Cadascun d’ells, tractaun àmbit del camp de les ciències de lacomunicació: l’estructura i les polítiquesde comunicació, les teories de la comu-nicació, la comunicació política i l’opiniópública, la història de la comunicació idel periodisme, la comunicació digital, lacomunicació periodística, la comunica-ció local i de proximitat, els estudis sobreel cinema, la televisió, la ràdio, la publi-citat i les relacions públiques, la sociolo-gia de la comunicació, l’economia de lacultura i els estudis culturals. Igualment,s’examinen els estudis pioners sobrecomunicació, protagonitzats per «autèn-tics franctiradors que obriren esquerdes»(p. 13), i es duu a terme una aproxima-ció bibliomètrica a les tesis doctorals lle-gides entre els anys 1974 i 2006. Aixímateix, es repassen els estudis en comu-nicació oferts pel sistema universitarivalencià.La lectura dels diversos capítols d’a-quest monogràfic permet extreure i deduirels principals trets característics de la recer-ca en comunicació feta en el País Valencià.Primerament, l’estudi revel·la la joventutde la investigació valenciana, ja que, excep-tuant aportacions esporàdiques i puntuals,la seva posada en marxa es remunta úni-cament dues dècades enrere, coincidintamb la implantació d’estudis en comuni-cació a les universitats valencianes. Un fetque demostra un considerable retard res-pecte d’altres comunitats autònomes cap-davanteres en l’estat espanyol, com araCatalunya, Madrid o Euskadi. Fruit d’a-questa curta trajectòria que s’inicia als anysnoranta, la comunitat científica que en elPaís Valencià es dedica a la recerca comu-nicativa és, encara, numèricament, reduï-da. En conseqüència, la majoria de lesinvestigacions estan vinculades a figures ia persones aïllades. Aquest individualismecomporta una recerca poc estructuradamarcada per l’escassa presència i la baixaoperativitat dels grups de recerca, tret decasos comptats. Tot i això, la investigacióvalenciana gaudeix d’un notable reconei-xement a escala estatal. Un crèdit que s’haguanyat fent aportacions significatives,substantives i rigoroses a l’estudi dels fenò-mens comunicatius.L’itinerari desenvolupat per la recer-ca valenciana en comunicació, que aquestmonogràfic revisa, permet identificar elsseus àmbits forts i febles. Entre els pri-mers, destaquen la comunicació política il’opinió pública, que gaudeixen d’unaesplèndida salut i d’unes excel·lents expec-tatives de futur; els estudis fílmics, dotatsd’una sòlida trajectòria; la història de lacomunicació, força transitada; o la publi-citat, que ha experimentat un gran crei-xement durant els darrers anys de la màd’investigadors de les universitatsd’Alacant i la Jaume I de Castelló, quehan situat el País Valencià com a referentd’aquest tema en el conjunt d’Espanya.En l’extrem contrari, es troben la comu-nicació periodística, marcada per la dis-persió; la ràdio, escassament explorada;la comunicació digital, en estat, encara,embrionari; o els estudis culturals, ambpoc predicament i influència al si de lainvestigació valenciana. No obstant això,tant en aquelles temàtiques puixants comen aquelles menys vigoroses, predominenles aportacions en clau teòrica. Una cons-Ressenyes Anàlisi 38, 2009 301tatació que posa de manifest que un delsprincipals reptes a curt termini de la recer-ca valenciana en comunicació ha de serla necessitat d’avançar cap a una apostaper l’increment de les aproximacionsempíriques en l’estudi dels processos ifenòmens comunicatius. Només així, lainvestigació valenciana, ara en vies de con-solidació definitiva, anirà més lluny,reforçant la seva posició i evolucionantcap a noves fites.Un altre tret de la recerca valencianaen comunicació que mostra aquestmonogràfic té a veure amb el fort pes del’òptica estatal en els seus treballs. La ine-ficient articulació territorial del PaísValencià, amb tres províncies que es con-figuren com a territoris estancs, relativa-ment autònoms i poc articulats entre si,es reflecteix en les aportacions de la inves-tigació comunicativa. La realitat pròpiaha generat poc interès, provocant que elsenfocaments sobre els aspectes locals delsfenòmens comunicatius siguin minorita-ris. Una situació alentada, a més, per lainexistència d’un espai comunicatiu propii diferenciat, ja que el País Valencià sem-pre s’ha englobat, comunicativament, din-tre de l’espai espanyol o del català, segonsel posicionament triat. Juntament ambaquesta desatenció per l’entorn immediat,el monogràfic exposa alguns dels proble-mes endèmics de la recerca valenciana:l’escàs suport institucional a la investiga-ció en comunicació i l’exigu interès de lesempreses locals en l’impuls d’aquests estu-dis. Anormalitats que, malauradament,comencen a concebre’s, per inèrcia, comuna rutina normalitzada. Obstacles pelsquals, no obstant això, la recerca valen-ciana ha de lluitar per salvar i revertir, sivol garantir la seva expansió. Això dónacompte de l’estreta vinculació que ha exis-tit entre la recerca en comunicació i elcontext social i polític en el País Valencià.L’entorn ha influenciat, i molt, la tascadels investigadors, posant de manifest elslligams, a vegades perversos, entre cièn-cia i societat.Amb tot, aquest monogràfic traça unavisió de conjunt del que és i el que impli-ca la recerca comunicativa valenciana. Noobstant això, es troba a faltar, per acabarde perfilar els seus trets distintius, un estu-di de l’impacte que ha generat la pro-ducció valenciana sobre comunicació enles publicacions científiques tant estatalscom internacionals. Així, es podria mesu-rar, estadísticament i quantitativament,el veritable pes i la incidència de la recer-ca feta al País Valencià. Igualment, a vega-des, es peca, en alguns capítols delmonogràfic, d’obrir el concepte de comu-nicació excessivament per incloure obresi treballs propis d’altres camps de conei-xement com ara la lingüística o la teoriade la literatura. Naturalment, reivindicarun cert grau d’interdisciplinarietat quepot contribuir a enriquir les investigacionsés positiu, però cal anar amb compte deno desbordar allò que, acadèmicament,es considera que forma part de les cièn-cies de la comunicació. En cas contrari,es pot caure en una desvirtuació que des-dibuixi els seus territoris, fent passar percomunicació allò que clarament quedafora de les seves fronteres disciplinàries.Un altre aspecte que s’ha de conside-rar té a veure amb l’autoria. El monogrà-fic posa de manifest un excés decentralisme valencià a l’hora d’afrontarl’estudi de la recerca feta al País Valencià,ja que els diferents capítols estan mono-politzats per autors vinculats a universi-tats de la província de València. Un fetque provoca que les visions d’altres inves-tigadors que podríem considerar perifè-rics, en tant que vinculats a les provínciesd’Alacant i de Castelló, tinguin unapresència gairebé testimonial. Es perd,així, l’ocasió d’enriquir, notablement, l’es-tudi d’un objecte (la recerca valenciana)que restava inexplorat fins ara.Finalment, en termes generals, esdetecta l’absència de dos aspectes clau quehan de formar part de qualsevol estat dela qüestió. Primerament, el monogràficexposa què s’ha fet fins ara, és a dir, quins302 Anàlisi 38, 2009 Ressenyestemes i quines aportacions han integratla recerca valenciana en comunicació; peròoblida ressenyar les omissions, és a dir, elque no s’ha fet i, per tant, constitueix,encara, una qüestió pendent. En segonlloc, manca una enunciació dels princi-pals reptes i línies de futur que han deconformar, durant els propers anys, l’a-genda investigadora dels científics valen-cians en els diferents àmbits i territoris dela comunicació. Recopilar les contribu-cions fetes resulta força útil, però caldriaanar més enllà incorporant aquests dospunts que acabem d’assenyalar. Aixímateix, també hagués contribuït a millo-rar notablement l’estudi de les dimensionsde la recerca valenciana i a contextualit-zar el seu paper l’ús de la perspectiva com-parada, contrastant les seves prestacionsamb la investigació feta a Espanya i aCatalunya.Comptat i debatut, podem afirmarque aquest monogràfic de Treballs deComunicació suposa un bon diagnòsticque, amb algun oblit, ofereix un bonpanorama de la recerca comunicativavalenciana. Una investigació jove, pocestructurada i marcada per alguns pro-blemes endèmics però que planteja apor-tacions significatives i gaudeix d’unesexcel·lents expectatives de futur.Referències bibliogràfiquesBERRIO, J. (dir.). Un segle de recerca sobre comu-nicació a Catalunya. Bellaterra: Servei dePublicacions de la Universitat Autònomade Barcelona, 1977.MARTÍNEZ NICOLÁS, M. Para investigar lacomunicación. Propuestas teórico-metodo-lógicas. Madrid: Tecnos, 2008.Andreu CaseroRessenyes Anàlisi 38, 2009 303El periodismo digital, el periodismo on-line,el periodismo de Internet, el webperiodis-mo, el ciberperiodismo… En definitiva, «ese»periodismo concebido «desde» y «para» lared ha sido en los últimos años objeto de unprolífico y variado trabajo de divulgacióncientífica y, por ende, de difusión editorial.Desde artículos, monografías y manuales atesinas, tesis y proyectos de I+D+i, pasandopor seminarios, jornadas y congresos… Derepente, todo era o parecía ser digital. Y derepente, todos eran o parecían ser avezadosexpertos en el estudio y en la reflexión de losfundamentos de la comunicación ciberpe-riodística. Con poco más de una década devida, el periodismo de Internet se consoli-daba como un fecundo escenario paramuchos académicos. Las causas resultaban,por muchos motivos, variadas y, a la vez,sólidas. Los medios, todos, creaban sus cabe-ceras on-line (algunos, no obstante, sin refle-xionar en demasía ni el «cómo», ni el «paraqué»). Simultáneamente, aparecían nuevosmedios ideados, desde su conceptualizacióny su especificación inicial, para ser consu-midos única y exclusivamente a través de lapantalla de un ordenador conectado aInternet. La publicidad iniciaba una migra-ción progresiva hacia los medios on-line ymuchos egresados de las facultades de comu-nicación pasaban a integrar las (aún escue-tas y poco reconocidas) plantillas de unosPALACIOS, Marcos; DÍAZ NOCI, Javier (eds.).Online Journalism: Research Methods. A Multidisciplinary Approach inComparative Perspective.Ciberperiodismo: métodos de investigación. Una aproximación multidisciplinaren perspectiva comparada.Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2009http://www.argitalpenak.ehu.es/p291-content/es/contenidos/libro/se_indice_ciencinfo/es_ciencinf/adjuntos/journalism.pdf

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n38/02112175n38p300.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB