Optimització de formulacions amb fosfolípids per a ús dermatològic

Abstract

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl treball descriu, principalment, la preparació de suspensions de liposomes (L) amb diferents fàrmacs encapsulats (ditranol: DT; hidrocortisona: HC; i butirat-propionat d'hidrocortisona:HBP) així com la d'emulsions o/w amb oli de borratja (OB/aigua) estabilitzades amb fosfolípids (F). Aquestes formulacions tenen interès dermatològic, i els mètodes de preparació emprats són directament escalables a la indústria. Prèviament a l'encapsulació dels fàrmacs en liposomes i a la preparació de les emulsions va ser necessari fer els següents estudis: 1.- L'efecte de la concentració de F, del diàmetre dels liposomes i de la concentració de sacarosa, en la liofilització de les vesícules. Els resultats mostren que únicament els liposomes petits (100 nm) presentaren molt baixa estabilitat física durant la liofilització, augmentant notablement el seu diàmetre un cop rehidratats. 2.- L'estabilitat dels L en hidrogels obtinguts amb Carbopol 940. Es va comprovar que tots els L estudiats van ser estables en els esmentats hidrogels. 3.- La determinació de les condicions d'anàlisi de la grandària de les vesícules mitjançant detecció heterodina de l'espectre de freqüències de la llum dispersada. L'instrument emprat va ser el Microtrac UPA 150 (UPA). Pel que fa a aquesta tècnica, es comprovà que les anàlisis de les grandàries amb l'UPA 150 han de complir les següents condicions: a) un temps de lectura 10 minuts; b) un índex de càrrega situat entre 0,1 i 1; c) la necessitat de treballar dins l'interval lineal de la relació concentració de les mostres-índex de càrrega; d) la fracció en volum de la fase contínua ha d'ésser 0,97; e) cal realitzar un apantallament de les càrregues elèctriques que puguin tenir les vesícules. En cas contrari, es produeixen alteracions de la seva distribució de velocitats, causant anàlisis incorrectes. 4.- La posta a punt de l'obtenció de vesícules amb un homogeneïtzador d'alta pressió escalable a nivell industrial, el Microfluidizer 110S (M110S). Els resultats mostren que el control dels cicles de processament, la pressió de treball, la força iònica del medi aquós de la suspensió, la concentració d'etanol (en cas de formar part de la formulació) i la concentració de F, permeten determinar amb precisió les característiques de la població de L obtinguts amb el M110S. El diàmetre, la dispersió de la població, i el volum encapsulat de les vesícules s'ajusten satisfactòriament a models polinòmics lineals de segon ordre. En referència a l'encapsulció dels fàrmacs en liposomes: La relació màxima d'encapsulació del DT en L és de 4,74 mg DT/g F (1:60 DT:F mol/mol) independentment de la grandària de les vesícules. L'estabilitat química de les preparacions és molt baixa (10 years). FT-IR experiments do not detect any hydrogen bond between drug and P. Topical treatment with humans show a blanching effect on the skin due to the drug vasoconstrictor properties. However, the inhibition of the methyl-nicotinate-induced skin inflammation is not statistically significant (as has been shown for laser Doppler flowmetry). The last results are associated with adsorption/desorption phenomena in the skin stratum corneum. On the other hand, hystometric results of L-drug treated skin mouse show the atrophogenicity of the preparation, a secondary effect of topical corticosteroids related with their potency. Results confirm that L are an effective topical drug delivery system. P stabilized o/w emulsions with 2% w/w BO were obtained with the M110S. Emulsions, hydrogels and lyophilized samples show a good stability. Vesicle composition (L and droplets) are dependent on the initial BO/P ratio