L'enzim catalasa està present en molts vegetals. Amb ell és fàcil de fer diversos experiments que permetin estudiar com actua i controlar els factors que regulen la cinètica d'una reacció catalitzada

Corominas Viñas, Josep

Diposit Digital de Documents de la UAB

 Ciències 15 (2010) Experiències didàctiques i treballs pràctics 8    Peròxid d’hidrogen, catalasa  i cinètica química   Josep Corominas Departament de Ciències, Escola Pia de Sitges jcoromi6@xtec.cat   L’enzim catalasa està present en molts vegetals. Amb ell és fàcil de fer diversos experi-ments que permetin estudiar com actua i controlar els factors que regulen la cinètica d’una reacció catalitzada. Paraules clau: cinètica, enzim, velocitat de reacció    Introducció La catalasa és un enzim que es troba en orga-nismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d’hidrogen, H2O2, en oxigen, O2, i aigua.  La reacció global és:   H2O2 (aq)  →  H2O (l)  +  ½ O2 (g)  El peròxid d'hidrogen, vulgarment “aigua oxige-nada”, és un residu del metabolisme cel·lular de molts organismes vius. En ser una substància tòxi-ca, ha de transformar-se ràpidament en compostos menys perillosos. Per a això hi actua l’enzim cata-lasa, que catalitza la seva descomposició en aigua i oxigen. El mecanisme complet de la catalasa no es coneix, tanmateix la reacció química es produeix en dues etapes (Boon, Downs i Marcey, 2007):  H2O2 + Fe(III)–E → H2O + O=Fe(IV)-E H2O2 + O=Fe(IV)–E → H2O + Fe(III)-E + O2  on Fe–E representa el nucli de ferro del grup hemo unit a l'enzim.      Figura 1. Manera com un enzim actua de catalitzador i proporciona un camí de menor energia d’activació. (ES: enzim–substrat; EP: Enzim–productes de la reacció). Ciències 15 (2010) Experiències didàctiques i treballs pràctics 9 L’acció dels enzims s’explica pel fet de rebaixar  l’energia d’activació dels reactius en les reaccions catalitzades. Les molècules que reaccionen en una reacció catalitzada tenen una menor energia quan xoquen de la que tindrien si no actués un catalitza-dor.  Dit d’una altra manera, l’energia o entalpia d’ac-tivació és menor, tal com es pot veure en la fig. 1. És molt fàcil de disposar d’aquest enzim, doncs està present en els llevats, però també en molts vegetals. A més a més, la seva acció provoca una reacció on la formació d’un gas es pot observar fà-cilment i mesurar-ne el volum generat o l’augment de pressió si la reacció té lloc en un recipient a vo-lum constant (Barbé i Vives, 2003). Aquesta reacció tant es pot treballar des del punt de vista de l’acció enzimàtica com de la cinètica química.   Objectius • Observar com es descompon l’aigua oxigenada en contacte amb un catalitzador com la catalasa present en els vegetals i en els llevats. • Investigar els factors dels quals depèn l’acció de l’enzim catalasa.    Planteig del problema L’acció de l’enzim implica que la velocitat de la reacció de descomposició del peròxid d’hidrogen canviarà segons les condicions.  La velocitat d’una reacció és una magnitud que descriu la rapidesa amb què els reactius es conver-teixen en productes.                   Figura 2. Diagrama del muntatge proposat.  Qüestionari per a l’alumnat  1. Si volem seguir l’evolució de la reacció, fixant-nos en el gas oxigen desprès, quina seria  la millor ma-nera de fer-ho? Proposa un diagrama del muntatge, tenint en compte que pots seguir la producció de gas amb un sensor de pressió.  2. Per arribar a tenir una taula de dades i una gràfica de l’evolució de la reacció, quina seria la variable independent a mesurar? Quina seria la variable dependent? Quin aspecte suposes que ha de tenir una gràfica amb aquestes magnituds?   3. Quines són les magnituds que cal mantenir invariables? Ciències 15 (2010) Experiències didàctiques i treballs pràctics 10 Per determinar-la, cal mesurar al cap de dife-rents temps la concentració d’un dels components o una propietat física que hi estigui relacionada, per exemple la pressió o el volum, si es desprèn un gas.   Proposta de muntatge El muntatge proposat (figs. 2 i 3) utilitza un sen-sor de pressió de l’equipament Multilog, una clau de tres vies (lauer-lok) i dues xeringues de 60 mL amb possibilitat de roscar-hi la clau de tres vies i el sensor de pressió. La xeringa on tindrà lloc la reacció té l’èmbol immobilitzat.    Figura 3. Fotografia del muntatge. La fig. 4 mostra una manera de construir un dispo-sitiu per immobilitzar l’èmbol.   Figura 4. Dispositiu per immobilitzar l’èmbol de ma-nera que la reacció transcorri a volum constant. Realització pràctica • Muntar les dues xeringues de manera que que-din en posició horitzontal a la taula de treball. El tub transparent del sensor de pressió s’ha de col·locar de manera que quedi vertical respecte de les xeringues, això evitarà que entri líquid en el tub. • Es comença per H2O2 al 3% (10 volums), que és la que es troba en les farmàcies. Desmuntar la xeringa 1 (vegeu fig. 2) i succionar 10 mL de solució d’H2O2 al 3%. • Uns tres o quatre daus de patata d’uns 0,5 cm de costat són suficients com a catalitzador. Es posen dins la xeringa que ha de quedar immobi-litzada. Deixar l’èmbol de la xeringa en la posi-ció de 40 mL de manera que quan s’injectin 10 mL d’aigua oxigenada, l’èmbol es desplaci fins els 50 mL i topi amb el cargol que l’ha de man-tenir fixa.    • Connecteu les xeringues amb la clau de tres vi-es i aquesta amb el sensor de pressió.  • Assegureu-vos que sabeu controlar la posició de la clau de tres vies: pot comunicar les dues xeringues o pot comunicar la xeringa 2 amb el sensor de pressió. • Engegueu la captació de dades. Poseu la clau de tres vies en posició de comunicar la xeringa 1 amb la 2 i injecteu els 10 mL de H2O2. Imme-diatament canvieu la posició de la clau, de ma-nera que comuniqui la xeringa 2 amb el sensor de pressió. Procureu que el tub transparent del sensor de pressió estigui en posició vertical per evitar l’entrada de líquid al tub del sensor. • Deixeu passar el temps i aneu observant la grà-fica de la pressió en funció del temps.  • Quan hagi passat prou temps i el gràfic s’hagi estabilitzat, atureu la captació de dades.   Configuració del programa Multilog  Freqüència de captació:  cada 10 segons Temps de captació de dades:  continu Anàlisi de dades i qüestionari per l’alumnat  • Quina és la variable independent i la varia-ble dependent del vostre experiment?  Qui-nes magnituds heu mantingut constants?  • Què ha passat dins la xeringa 2?  Com es pot interpretar?  • És continu l’augment de pressió? O bé hi ha una estabilització del gràfic al cap d’un cert temps? Com es podrien interpretar els re-sultats?  • Els resultats obtinguts estan d’acord amb la vostra predicció?  Ciències 15 (2010) Experiències didàctiques i treballs pràctics 11 Treballant l’aspecte de la  cinètica de la reacció La gràfica obtinguda marca l’evolució de la pressió (gas oxigen generat) en funció del temps.  La velocitat de la reacció és la derivada de la concentració d’un component de la reacció (l’oxi-gen en aquest cas) respecte del temps. Per calcu-lar la velocitat de reacció en un instant cal trobar la tangent a la corba en el punt corresponent a l’ins-tant de temps que interessi. La figura 5 mostra com trobar la velocitat de reacció per l’instant 1200 s (Caamaño i Corominas, 2002).  Figura 5. Com trobar la velocitat de la reacció quan t = 1200 s, traçant la tangent i calculant-ne el pen-dent. L’experiment és llarg: com a mínim una hora de captació de dades (pot ser fins a 1,5 hores), més el temps de planificació i de muntatge de l’experi-ment. Per tant, convé distribuir-ho en dues sessi-ons: la primera per planificar, muntar i engegar la captació de dades. La segona sessió (un altre dia), per analitzar els resultats obtinguts i treure’n con-clusions. Amb uns quants daus de patata  i 10 mL d’aigua oxigenada al 3% la pressió s’estabilitza en unes tres hores, augmentant en més de 110 kPa respec-ta de la pressió inicial (fig. 6). Per variar les condicions es dilueix l’aigua oxi-genada a l’1,5% (5 mL de H2O2 i 5 mL d’aigua des-til·lada). També es pot estudiar el factor temperatura: és suficient deixar una bombeta encesa a uns 10 cm de la xeringa on té lloc la reacció. Temps(s)0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 45000102030405060708090100110120130140150160170180190200210 Figura 6. Gràfica pressió–temps obtinguda amb ai-gua oxigenada al 3%.  Una investigació sobre la presència d’aquest enzim en diversos vegetals i llevats, així com de quina manera afecten els factors de temperatura i de pH a l’acció enzimàtica pot servir com a propos-ta d’un treball de recerca.   Informació addicional  sobre la catalasa L’ús més important de la catalasa és per elimi-nar restes de peròxid d’hidrogen, un producte alta-ment oxidant emprat en la industria tèxtil per blan-quejar, en l’esterilització d’envasos alimentaris, en l’esterilització de formatges i en alguns casos en la neteja de lents de contacte. En tots aquest casos la catalasa s’encarrega de descompondre les possi-bles restes d’H2O2 que hi podrien quedar. Estudis molt recents (Hitti, 2009) assenyalen  que les canes i cabells grisos podrien tenir l’origen en una deficiència de catalasa, la qual no podria descompondre el peròxid d’hidrogen format en el metabolisme cel·lular produint-se per tant l’efecte de blanquejar el cabell.    Bibliografia Barbé, A; Vives, V (2003). L’activitat de la catalasa als llevats. Treballs pràctics de biologia. Batxille-rat. Barcelona: Departament d’Educació.  http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/nntt_b/pdf/catalasa.pdf Boon, E.M., Downs, A., Marcey, D. (2007). Propo-sed Mechanism of Catalase. Catalase: H2O2: H2O2 Oxidoreductase: Catalase Structural Tuto- Temps(s)0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 45000102030405060708090100110120130140150160170180190200210∆ P∆ tCiències 15 (2010) Experiències didàctiques i treballs pràctics 12 rial. http://biology.kenyon.edu/BMB/Chime/catalase/fra-mes/cattx.htm#Proposed%20Mechanism%20of%20Catalase.   Caamaño, A., Corominas, J.  (2002).  Treballs pràc-tics de Química. Batxillerat. Materials de forma-ció. Barcelona: Departament d’Educació.  http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/TPQ/30_reac.pdf Hitti, M. (2009). Why Hair Goes Gray. Health News.  

Peròxid d'hidrogen, catalasa i cinètica química

http://ddd.uab.cat/pub/ciencies/16996712n15/16996712n15p8.pdf

Peròxid d'hidrogen, catalasa i cinètica química

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB