Antonio IZQUIERDO ESCRIBANO, La inmigración inesperada. La población extranjera en España (1991-1995

Parella Rubio, Sònia

Papers Revista de Sociologia

Ressenya de l'obra d'Ubaldo Martínez Veiga published in 1997, La integración social de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Trotta

Sònia Parella Rubio

Directory of Open Access Journals

Martínez Veiga, Ubaldo (1997). La integración social de los inmigrantes extranjeros en España

Obra ressenyada: Ubaldo MARTÍNEZ VEIGA, La integración social de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Trotta, 1997

Diposit Digital de Documents de la UAB

Recensions

Reseña de la obra de A. Touraine aparecida en 1994, ¿Qué es la democracia? Madrid: Temas de Hoy

Touraine, A. (1994). ¿Qué es la democracia?

Ressenya de l'obra d'Antonio Izquierdo Escribano apareguda el 1996, La inmigración inesperada. La población extranjera en España (1991-1995). Madrid: Trotta. 287 p

Izquierdo Escribano, Antonio (1996). La inmigración inesperada. La población extranjera en España (1991-1995)

Crossref

Obra ressenyada: A. TOURAINE, ¿Qué es la democracia?. Madrid: Temas de Hoy, 199

Papers 48, 1936 151-154 -- - Recensions A. TOURAINE i Qué es la democracia? Madrid: Temas de Hoy, 1994 Alain Touraine repren la reflexió final de la seva obra anterior, Critica de la moder- nidad, i ens ofereix una brillant disserta- ció sobre la democdcia i les causes de la seva creixent debilitació en els nostres dies. Si ens atenim a la guia de lectura que el propi autor proposa, tant la tercera part de l'obra com la conclusió final recullen les seves idees principals. Segons Touraine, les amenaces totalitaristes que han impreg- nat el nostre segle XX, han provocat que el concepte ((democricia. quedi redui't a un simple conjunt de garanties contra l'ar- bitrarietat política. Touraine reivindica la necessitat de dotar la democricia d'un contingut positiu que vagi més enlli de les institucions i els simples procediments i que englobi aquells judicis morals, com la igualtat i la justícia, als quals l'ésser humi  s'ha vist forgat a renunciar. Es aquesta manca actual d'una democricia voluntarista, la qual s'expressa mitjan~ant el laisser-faire del seu funcionament, la causant de i'afebliment de les conviccions democritiques. Touraine constata que el món actual presenta dues divisions: d'una banda, la instrumentalitat del mercat i del món tec- nic i, de I'altra, I'univers segmentat de les identitats nacionals, religioses i culturals. Tant el multiculturalisme radical com l'universalisme de la raó (I'one best way taylorista) impossibiliten la creació d'un ordre social i uolitic democrhtic. La democrhcia s'ha de definir no pas pel grau de consens o participació que assoleix, sinó per la capacitat de perme- tre als individus conjugar (en la seva acció) l'univers globalitzat del mercat amb la particularitat de les identitats personals i col.lectives. L'es~erit democritic ha de fonamentar-se en la consciencia de la interde~endkncia de la unitat i la diver- sitat. E: per aixb que el fonament de la democricia no cal cercar-10 en les insti- tucions, sinó en la cultura democrhtica, I'estudi de la qual Touraine considera de primordial importincia. Touraine manifesta que el desenvo- lupament del mercat és positiu, ja que Dermet satisfer unes demandes diversifi- cades i canviants, al marge del control del poder estatal. Malgrat I'aparent constata- ció que les portes del consum i dels mit- ians de comunicació de massa estan obertes, fins i tot als grups més desval- guts, l'autor enfasitza en el fet que la lbgi- ca del liberalisme pur no garanteix la integració de les diferencies i acaba ex- " cloent una part important dels marginals. El oroblema no rau en la societat de con- sum en si, sinó en la naturalesa de les seves ofertes actuals -de les quals se'n deriven les demandes-, que atorguen prioritat 152 Papers 48, 1996 als objectes sobre les relacions socials. Cal procurar que les eleccions actuals de béns individuals es transformin en demandes socials que qüestionin l'statu quo actual. Correspon a I'educació la tasca de desen- volupar la creativitat personal i el reco- neixement de l'altre com a subjecte. La primera part del llibre ens ofereix un apropament analític al concepte de democdcia, a partir d'una minuciosa dis- secció de les seves tres dimensions. 6s pre- cís, primerament, que la democricia garanteixi la limitació de 1'Estat en nom dels drets fonamentals; en segon lloc, que els individus se sentin ciutadans amb consciencia de pertinenqa i ganes de par- ticipar en la construcció d'una vida col.lectiva i, com a darrer requisit, que la representativitat social del! dirigents polí- tics estigui assegurada. Es, per tant, la interdependencia entre Estat, societat civil i societat política allb que constitueix la democricia. Malauradament, aquests principis només susciten indiferencia o rebuig, ja que avui dia l'universalisme és un reflex de la ideologia de les nacions dominants, el terme ccciutadania)) esta carregat d'ambigiiitat i la representativi- tat dels interessos de la majoria només engloba I'implia classe mitjana. El paper del sistema politic com a mediador entre 1'Estat i la societat civil s'esti afeblint. Bona part de les demandes socials utilit- zen mecanismes d'expressió que prescin- deixen de I'oferta de partits polítics (com ara associacions, ONG, moviments socials i culturals que defensen els interessos de les minories oprimides o excloses, etc.), i és aixi com I'acció democritica es refugia al marge de les institucions oficials. La classe política és arrossegada cada cop més per les responsabilitats de 1'Estat i I'eco- nomia internacional, de manera que s'ay- lla de la societat i ignora les demandes privades. Els actors socials i els actors polí- tics ja no estan vinculats els uns amb els altres. Calternativa a la incapacitat que té el sistema politic actual per representar els Sbnia Parella Rubio interessos bisics socials, a les societats de complexitat creixent, ja fou contemplada per Schmitter (1974) a la seva obra Still the Centuy of Corporatism, i continua ple- nament vigent entre els sociblegs i els cien- tífics europeus i americans. Segons aquests autors, les limitacions del sistema plura- lista van deixant pas, de manera gradual, a formes d'intermediació d'interessos de caricter copporatiu que coexisteixen amb ell. Apareix el ccneocorporatisme)) com a nova forma d'eliminar el conflicte obert, a partir de restabliment de múltiples rela- cions de cooperació i de mútua interac- ció entre els grups d'interessos (externs i desvinculats dels mecanismes de repre- sentació pluralista) i 1'Estat. A la segona parr de l'obra, Touraine fa un breu recorregut per la histbria de l'esperit democritic modern. La seva for- mació parteix del liberalisme del segle x ~ < ,  caracteritzat per una voluntat explícita d'evitar els excessos de la sobirania popu- lar, és a dir, la dictadura de la majoria. A les acaballes del segle xx les reivindica- cions obreres, a conseqüencia de la nova industrialitzaci6, deixen pas a les social- democricies i a la correspondencia con- següent entre interessos socials i programes de govern. No pot parlar-se d'una elimi- nació dels ideals liberals, perb si que la realitat histbrica proporciona, per prime- ra vegada, un sentit politic a la justícia social. El repb conclou amb la democrk- cia d'avui -a les societats posindustrials que Touraine tan bé coneix- integrada per un espai politic fragmentat i degra- dat, totalment sotmts a les exigencies del mercat mundial, mancat d'objectius i ali6 a unes necessitats dels individus que ja han deixat de girar exclusivament al vol- tant de les relacions de treball. Touraine conclou l'obra amb una reflexió sobre quines són les relacions entre democricia i desenvolupament, partint de la premissa que, a llarg termini, el pro- grés és la conseqütncia i no la causa de la democricia. Tot i aixi, I'autor reconeix que els pai'sos de modernització exbgena Recensions Paoers 48. 1996 153 (sotmesos a un agent estranger) no poden permetre's el luxe de constituir un siste- ma polític pluralista i que, ben sovint, el moment del take-ofia fet necessiria una dictadura provisional -ja sigui a mans de la burgesia capitalista o bé de I'Estat socialista- que assolís la velocitat de desenvolupament adequada i fes possible la introducció de la democricia, la qual esdevé condició sine qua non per al pro- grés endogen posterior. Aquesta visió de Touraine coincideix totalment amb la dels sociblegs d 'hkrica Llatina', els quals propugnen que cal asso- lir el desenvolupament no només en ter- mes econbmics, sinó també socials i polítics (control polític a mans de 1'Estat nacional, participació política de la massa de la població, etc.) si es pretén superar la dependkncia estructural vers els pa'isos rics. Si, contririament, es comet I'error de reduir la modernització a la fal.licia &endinsar-se dins el mercat internacio- nal i no es transcendeix la dimensió econbmica, lluny d'induir el desenvolu- pament endogen, es contribuid a reforpr més encara la relació dialkctica entre pal- sos rics i pobres (I'endarreriment dels ps -  sos subdesenvolupats és un requisit per tal que existeixi progrés en els desenvolu- pats). Cautor vol evitar caure en un racio- nalisme extrem i obviar I'esperit democri- tic que ha acompanyat moltes lluites d'alliberament nacional o moviments obrers, malgrat que s'hagin acabat trans- formant en dictadures repressives. De la mateixa manera, tampoc no podem con- demnar tots els moviments d'inspiració religiosa i equiparar-10s sistemiticament a I'integrisme, ja que n'hi ha molts que també són formes d'apel.laci6 democri- tica i cal reconkixer-10s com a tals. Tal i com Touraine ja ha exposat ante- riorment, tot i que I'economia de mercat és un requisit indispensable per a la democricia política, per si sola, no la garanteix. Es per aquest motiu que la caiguda dels rkgims comunistes i de les dictadures militars, no implica auto- miticament un triomf de la democricia. Ben sovint, aquests pai'sos -Polbnia i Hongria en són una clara excepció- es limiten a incorporar liberalisme econb- mic i a deixar de banda el polític, la qual cosa contribueix a agreujar encara més la situació. Aquesta incapacitat de construir un sistema d'integració, comporta que una part del món corri el perill de mal- metre's enmig de guerres civils, lluites ttni- ques i conflictes entre nacionalitats. Els pai'sos amb tradició democritica també es troben en una situació ben crí- tica. La impotkncia del sistema polític per gestionar el canvi, pot provocar des d'apel.lacions a líders antidemocritics fins a crisis de participació democritica i re- clusions en comunitats restringides o guetos. En el cas dels pa'isos en vies de desenvolupament, el risc de rebutjar la democricia i entregar-se a autoritarismes és encara més greu, com a reacció a una modernització que destrueix les formes tradicionals de vida. Un cop desglossat el contingut de I'o- bra, no hi ha dubte que ens trobem davant una esplkndida i ambiciosa recons- trucció de l'espai polític del moment. Touraine proporciona al lector una eina eficag per comprendre I'estat actual del món i la direcció que ha de prendre, per tal de superar aquesta crisi. Tot aixb, I'au- tor ho aconsegueix sabent conjugar I'abs- tracció que requereix un assaig d'aquestes pretensions, amb un gran nombre de referkncies a la situació particular de bona part de les societats integrants del món d'avui. La concepció de la democricia plan- tejada per Touraine ens ofereix la clau per poder resoldre els nous dilemes del pre- sent. 1. SOLB, C. (1976). Modernización: zln análisis sociológico. Barcelona: Península. 154 Papers 48, 1996 Sbnia Parella Rubio El futur de la recent creada Unió Europea, sense anar més lluny, no pot prescindir de les tensions derivades de la construcció de la nova nacionalitat euro- pea, a conseqükncia de l'afebliment de la sobirania de 1'Estat nacional europeu. Una vegada més, esdevé primordial aplicar la tesi de Touraine i aconseguir refor~ar la diversificació dels sistemes polítics nacionals, com a contrapks a una Europa que posseeix instruments de sobirania. La proliferació creixent dels corrents migratoris vers els paYsos avangats origi- na conflictes, dia rere dia. Certament, les nostres democricies no estan capacitades per integrar aquests immigrants. La solu- ció a aquest problema dista de ser a prop i mes encara quan continuen sent utilit- zats com a caps  de turc)), per tal de des- viar I'atenció vers els vertaders problemes. Bibliografia consultada A part del rebuig a quk es veuen exposats, la seva voluntat &incorporació a la socie- tat passa per escollir entre l'assimilació i la ~ t r d u a  d'identitat o bé el gueto i la contracultura. La integració només serd possible quan la seva diferkncia sigui com- patible amb la pertinen~a a una societat comú. Així doncs, aquesta obra evidencia la ~krdua  de les conviccions democritiques i com urgeix que les nostres societats arri- bin a fer-les rentixer. Touraine, tal com ell mateix menciona de manera anecdb- tica, troba en la seva F r a n ~ a  natal, un exponent fidedigne del centralisme demo- critic i burocritic que ell tan denuncia i que contribueix a ofegar l'acció autbno- ma dels actors socials i culturals. Sbnia Parella Rubio SOLC, C. (1976). Modernizacidn: un análisis sociológico. Barcelona: Península. -- ~Neocorporatisme i pluralisme en les societats democritiques: un debat obert)). A Papers 24. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autbnoma de Barcelona. 

296 Papers 51, 1997 Recensions creemos que debemos aplaudir iniciati- vas e investigaciones como la que rese- ñamos. ({Analisis comparado de las estructuras sociales de Andalucia y Cata- luñan es el resultado de una investigación empírica, que no empirista, que ha sabi- do integrar teoria, método y análisis de datos para extraer conocimiento. Como Gobernado señala en la introducción, eLos datos no hablan por si solos)), a 10s datos hay que preguntarles y las cuestio- nes deben ser formuladas desde un marco teórico y metodológico s61 ido. Debemos destacar también que en esta investigación se utilicen hentes estadisti- cas de carácter secundario. A menudo nos quejamos de 10s altos costes de la investi- gación empírica al tiempo que eludimos utilizar otras hentes o ponemos trabas a la cesión de datos producidos por noso- tros o nuestros patrocinadores. Datos exis- ten por doquier, si bien es cierto que sobre fenómenos de carácter restringido, y es de lamentar la infrautilización que de 10s mis- mos se hace. Por eso, iniciativas como la de esta investigación, asi como la del CIRES, que no s610 da via libre para el acceso a la información sino que invierte además recursos en su dihsión, son dig- nas de elogio. Cómo coordinar un equipo de trabajo y cómo hacer que un trabajo colectivo sea eso, un s610 trabajo, no resulta fácil. Esta obra, gracias a una excelente coordina- ción, consigue que la dedicación y el tra- bajo de diversos autores se materialice en un todo integrado. No queremos terminar sin animar al equipo de trabajo a continuar en esta línea de investigación y a que, ademk de tener en cuenta 10s aspectos estructurales de la modernización, consideren también la acción de 10s agentes sociales como Solé propone en su epilogo; atendiendo tanto a las actitudes de 10s sujetos hacia el cam- bio como al papel de ésros en el proceso de modernización. Mercedes Camarero Rioja IZQUIERDO ESCRIBANO, Antonio La inmigración inesperada. La pobkzción ex,tranjera en Espa fia (1991-1995) Madrid: Trotta, 1996. 287 pigines. Antonio Izquierdo Escribano ens ofe- reix una brillant anilisi sobre la immigració a Espanya durant el primer quinquenni dels noranta i suposa la con- tinuació de La inmigración en Espafia (1980-1990)', ~ublicada l'any 1992 pel mateix autor. Els treballs de recerca d'A. Izquierdo Escribano presenten 1'al.licient que són fruit de la doble vessant acadtmica i pro- fessional de l'autor: com a catedrhtic de Sociologia a la Universitat de La Corunya que ha estudiat sistemhticament el tema de la immigració i com a expert de la Comissió de les Comunitats Europees. I& per aquest motiu que el mateix autor rei- vindica al llarg de l'obra la necessitat de combinar I'argumentació sociolbgica amb la intervenció política quan s'aborda el fenomen de la immigració i, sense cap mena de dubte, el seu objeciu és superat amb escreix. 1. Aquesta obra ha estat ressenyada per l'antropbleg Alejandro Bustos, al núm. 43 de la revis- ta PAPERS, 1994. liecensions Papers S 1 ,  1997 297 El llibre se serveix de diferents suports estadístics i de resultats de receraues con- cretes obtinguts pel mateix autor, per tal de qüestionar la insensatesa que hi ha al voltant de la ((psicosi d'invasió), i de defen- sar la complementarietat de la població immigrant per al nostre aparell produc- tiu, a partir d'una anslisi de la composició, evolució i inserció laboral de les diferents comunitats instal.lades a Espanya. Segui- dament, A. Izquierdo repassa les actituds que manifesten els espanyols davant els immigrants, mitjanqant 1'6s de diferents enquestes elaborades durant el període X 990-1 995. Finalment, I'autor exposa auins són els buits existents a les estadís- tiques oficials de l'Administraci6 espa- nyola i denuncia les mancances de les diferents polítiques d'immigració a Espanya. El fet que la recerca es fonamenti en un estudi estadístic exhaustiu permet a I'autor no només desmuntar les abun- dants especulacions estadístiques que han penetrat en l'opinió pública, sinó també, si bé partint de les limitacions derivades de la insuficikncia de registres de au t  es O disposa, coneixer la globalitat del feno- men i ooder extreure el oerfil demogri- 0 fic, laboral i sociolbgic de I'immigrant il.legal; aquesta és una condició sine qua non per tal de poder elaborar una encer- tada política d'integració. D'aquesta manera, tal com recull el mateix A. Iz- quierdo, ((un bon mktode ha d'anar sem- pre més enlla d'allb visible i ha de saber escoltar)) (D. 12). -I ' A. Izquierdo trenca el tbpic al voltant de l'alarma social existent davant l'anun- ciada invasió &immigrants extracomuni- taris i afirma, a partir de les Estadístiques de permisos de treball a estrangers, que contririament a ailb que creu l'opinió pública, gairebé un 45% de la població estrangera que resideix oficialment a Espanya prové d'algun país de la Unió Ehropea, si bé la nacionalitat majoritiria dels nostres immigrants és la marroqui- na (prop d'un 14% I'any 1994). A més a més, els dcu l s  de I'autor estimen que, en realitat, no hi ha més de 150.000 immi- grants il.legals a Espanya, xifra que con- trasta amb la que ofereixen Cáritas, 300.000, i UGT 800.000. La lectura de l'obra permet abordar la globalitat del fenomen migratori, i supe- ra així els estudis d'immigració que l'a- nalitzen parcialment i que, des d'una bptica ideolbgica sovint victimista, equi- paren una part -la immigració provi- nent de pai'sos tercers que cerca treball- amb la totalitat d'una realitat molt més Bmplia i complexa, de que convé no obli- dar que també en formen part els comu- nitaris, jubilats, estudiants, perseguits i voluntaris. A. Izquierdo dilucida l'emergkncia d'un tipus diferent d'immigrant amb cada regulació. Mentre que l'any 1985, amb 44.000 sol~licituds, a~areix un oerfil ines- - L perat, bisicament d'origen comunitari, amb oredomini femení. de oersones casa- , L des, &individus d'edats avanqades i amb una elevada orooorció d'autbnoms i de I I tkcnics i professionals, la regularització de 199 1 no només duplica I'estoc legal de treballadors immigrants (es van regula- ritzar 1 10.1 13 peticions de 128.000 sol- licituds), sinó que legalitza, bisicament, la situació d'estrangers de paysos tercers, malgrat que una part important d'aques- tes regularitzacions no hagin estat després renovades (només hi ha hagut 82.000 renovacions). Es tracta d'una població majoritiriament masculina, jove i solte- ra, inestable socialment i familiarment, assalariada preckriament en els sectors de l'agricultura, la construcció i els serveis personals no qualificats. També trobem la prestncia de dones, gran part d'elles sud-americanes, que treballen al servei domkstic i a la restauració i que estan for- tament sobrerepresentades a la Comunitat Autbnoma de Madrid, la qual concentra un 25% de la població immigrant espan- yola. Es tracta d'un corrent migratori que ha arribat al nostre país malgrat la crisi, mitjanqant xarxes migratbries sustentades 298 Papers 51, 1997 Recensions per la família, i que tenen voluntat de quedar-se permanentment al nostre país. Pel que fa al paper de l'opinió pública davant la immigració, A. Izquierdo Escriba- no es basa en els resultats de les enauestes realitzades pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), durant el bienni 1990- 1991 i l'any 1993 i les obtingudes pel Centro Investigaciones sobre la Realidad Social (CIREM), durant 1991, 1992 i 1993. S'aprecia una escassa disposició a facilitar la integració dels immigrants i forts prejudicis al voltant de la seva vin- culació a la droga, a la violkncia i a la inse- guretat ciutatadana, especialment respecte dels col.lectius irabs, així com un fort convenciment de la seva responsabilitat en l'agreujament de l'atur, en la poca dis- eonibilitat &habitatge i en la crisi de les " prestacions de l'estat del benestar. La població percep que hi ha una ((sobre- estrangerització)), unida a una manca d'ac- ció per part de les autoritats; és per aquest motiu que creixen les demandes d'apli- caci6 de mesures restrictives, mitjan~ant l'aplicació de quotes anuals i de sancions. Aquestes opinions varien en funció de la conjuntura econbmica i, segons l'autor, són una resposta davant la permankncia &una població que, fins fa poc, venia de pas, perb que ara té la intenció de quedar- se definitivament, si s'ha de jutjar per l'in- crement de permisos de treball de llarga durada (de cinc anys, sigui com a assala- riats o com a autbnoms) que s'esti pro- duint darrerament. Davant aquesta constatació, l'autor vol contribuir a canviar la mentalitat d'un país com Espanya, tradicionalment emi- grant, que ha de saber transformar-se en un país d'acollida tolerant i integrador. D'una banda, A. Izquierdo apunta que un 2% d'immigrants dins la població activa espanyola és escis si el comparem amb el 4% que trobem com a mitjana en els paisos europeus. D'altra banda, també ens demostra la manca de fonament dels prejudicis esmentats, i propugna la com- plementarietat i la dependkncia dels immigrants per al nostre sistema pro- ductiu, ja que són necessaris per a la supervivkncia de les petites empreses i dels sectors tradicionals. Pel que fa als il.legals, aquests s'ocupen en activitats subcontractades -fora de l'activitat assa- lariada, estable i reglada-, que abans de la crisi eren assumides per l'empresa. En definitiva, doncs, ens trobem davant una immigració que, lluny de treure llocs de treball a la població autbctona, contri- bueix a la reestructuració del seu aearell productiu i, a més a més, actua com a estí- mul del consum interior. Aauesta idea segueix la mateixa línia que la tesi defensa- da per altres estudiosos de la immigració, com Carlota Solé, que a Discriminación racial en el mercado de trabajo2 sostk que la població immigrant és funcional al nos- tre sistema, en tant que actua com a ccexkr- cit de reserva)) i desenvoluoa aauelles 1 A activitats rebutjades   els autbctons, la rea- lització de les auals és totalment imeres- cindible per al1bon funcionament de les societats desenvolupades. D'aquesta manera, se'ns ofereix una explicació a la paradoxa entre l'atur estructural de la   oblació autbctona del nostre país, pro- tegit per l'estat del benestar i la preskncia simultinia &immigració &legal. Cobra &A. Izquierdo analitza les poli- tiques &immigració aplicades pel govern socialista durant el període estudiat i constata grans carkncies, com ara l'abskn- cia d'una direcció política clara, una manca de coordinació entre les diferents administracions i la poca comprensió del fenomen. Aauestes s'evidencien a través de la segmentació de la immigració en categories en funció de la nacionalitat, o de la no existkncia de concordanqa entre SOLB, Carlota. Di~criminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Econórnico y Social, 1995. Colección Estudios, 14. Recensions la política de control de fluxos i la dispo- nibilitat de mitjans (habitatge, places esco- lars, cursos &espanyol.. .), per tal &evitar l'exclusió social dels admesos. L'autor realitza una a~or t ac ió  molt interessant quan demostra al lector, per diverses vies, com les accions del govern estan, en gran part, condicionades pels sondejos d'opinió. D'entrada, ens tro- bem davant unes mesures governamen- tals que, a causa de la pressió de l'opinió pública, intenten reduir restabliment defi- nitiu dels &immigrants i són molt més permissives davant la immigració tempo- ral. Des d'aquests plantejaments, l'autor denuncia que no es pot parlar de voluntat &integració des de I'Administració i que s'esti girant l'esquena al fet que prop d'un 60% dels immigrants volen quedar-se definitivament a Espanya. A més a més, els contingents aprovats durant els anys 1993, 1994 i 1995 confirmen el seu caricter cdexercit de reserva)) i s'han diri- git vers activitats temporals, bisicament als sectors de I'agricultura i als serveis domtstics, amb poca concurrencia per part dels autbctons. En conseqütncia, la política de contingents és ben vista per aquests, ja que no treu llocs de treball i evita tant les rigideses com I'estrangula- ment del mercat de treball. Un altre aspecte que emfasitza l'autor, com a pas previ per poder dissenyar una política &immigració correcta, és la neces- sitat de dis~osar &un sistema estadístic objectiu, centralitzat i adequat, que per- meti registrar el fenomen de la immigra- ció amb exactitud -tant els regulars com els irregulars- i establir comparacions en l'imbit europeu, de manera que no siguin els criteris polítics els que facin que la població immigrant surti a la llum o romangui oculta. Ara per ara, la millor aproximació als immigrants en situació legal la constitueix l'Estadística depermi- sos de treball a estrangers del MTSS, perb es tracta de dades insuficients aue no reflecteixen la realitat, ja que no inclouen els immigrants comunitaris ni, per des- comptat, els immigrants il.legals; aquests darrers, tal com mostra A. Izquierdo, pre- senten una composició sociodemogrifica característica i s'ubiquen en sectors pro- ductius diferents. L'autor considera que cal anar més enlli &un simple registre administratiu de la població immigrant, ja que és indispensable mesurar variables com ara els motius &entrada, el projecte migratori, I'atur i l'escolarització, per mitji de ttcniques qualitatives. Al llarg de tota lobra, A. Izquierdo llanqa propostes &intervenció i recoma- nacions que permetin millorar la vigent Llei &Estrangeria espanyola i que presen- ten gran interts: des de potenciar el rea- grupament familiar com a mesura que facilita la integració de l'immigrant a la societat receptora, fins a accions positives com ara l'establiment de quotes d'immi- grants a l'ensenyament secundari i a les guarderies i l'obstaculització de la forma- ció de guetos en I'habitatge, passant per l'accés de la població immigrant a la par- ticipació política i sindical, per tal que la seva aportació vagi més enlli de l'esfera econbmica i sigui també política i cultural. L'autor conclou I'obra amb una clara referencia a la causa   rim era de la immi- gració, és a dir, als problemes tant econb- mics com demogrifics que sofreixen els paysos tercers i que no poden ser ignorats si volem aconseguir una política d'immi- gració amb exit. A. Izquierdo propugna la necessitat &establir acords bilaterals i programes de cooperació, així com de proporcionar ajuts orientats a la planifi- cació de la població d'aquests pdisos, de manera que, malgrat que pugui semblar utbpic dins una economia tan globalina- da com l'actual, els professionals no aban- donin els seus paysos d'origen i es camini vers una millora del nivell de vida dels seus habitants. De La inmigración inesperada, a més a més d'una pulcra aproximació a la realitat de la població immigrant a Espanya, se n'extreu la total manca d'una política explí- cita d'integració, per part de 1'Admi- 300 Papers 5 1, 1997 Recensions nistració espanyola, a hores d'ara. No se sap si han de ser els ajuntaments el seu puntal o si han de ser serveis comunitaris o especialitzats els que han de portar a terme la tasca. Davant d'aixb, A. Izquierdo advoca pel municipi com a observatori idoni, ja que és d'aquest nivell des d'on es pot incidir amb més eficicia sobre la vida quotidiana dels immigrants. En aquest sen- tit, les mesures aplicades a pa~sos de la UE com Franqa, Alemanya i Itilia, els quals presenten més tradici6 immigratbria que Espanya, poden resultar un bon punt de referencia. Seguint la línia d'A. Izquierdo, autors estudiosos de les polítiques d'es- trangeria i de la multiculturalitat als pa~sos comunitaris3 consideren que el municipi, des d'unes kees específiques, hauria d'as- sumir plenes competencies en una strie de camps d'actuació que permetrien abastar la integració d'una manera planificada: cre- ació d'una infraestructura cultural i social que donés resposta a les necessitats de les minories, planificació de la multicultura- litat i de la consecució de la tolerincia, representació democritica de les minories etniques a les eleccions municipals, con- tribuir a la coordinació i cooeeració de tots els actors implicats.. . En definitiva. doncs. l'interts d'aauest estudi rau en el fet que dóna resposta a les necessitats urgents &una societat com la nostra que, d: sobte, ha d'aprendre a assumir la immigració no pas com un fenomen conjuntural i transitori, sinó com un canvi irreversible en la seva com- posició que exigeix afrontar-s'hi des de la integració. Paradoxalment, tal com fa pales I'autor, ni les actituds dels espanyols ni les polítiques del govern semblen haver fet aquest pas encara; per tant, anilisis com la d'A. Izquierdo, més enlli de la seva enorme vilua en el terreny de la sociolo- gia, poden exercir de catalitzadors de I'a- parició d'una nova mentalitat que ens converteixi en país d'acollida. Sdnia Parella Rubio PONT, Josep. aPoliticas municipales de extranjeria y multiculturalidad en Alemaniaa. Papers, 1994, núm. 43. 

https://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n54/02102862n54p235.pdf

Recensions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals

Directory of Open Access Journals

Crossref

Crossref

Crossref

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB