The scene from Callirnachus' H. VI in which Derneter, under the appearance of her arateira Nicippa, curses Erisichthon rnay be related to the arai of Cnidos. On the other hand, Euphorio fr. 8 Powell can be understood better in the light of the curses of Cnidos, where the culprit's name is not rnentioned ut rhe first stage; a similar interpretation can be applied to Ovid's Ibis 7-10, which was probably inspired on Euphori

Garriga, Carles

Garriga, Carles, 1954-

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

CAL-LIMAC H. VI, EUFORIO FR. 8 POWELL I LES <<TAULETES DE MALEDICCIO, DE CNIDOS Carles Garriga ABSTRACT The scene from Callirnachus' H .  VI in which Derneter, under the ap- pearance of her arateira Nicippa, curses Erisichthon rnay be related to the arai of Cnidos. O n  the other hand, Euphorio fr. 8 Powell can be understood better in the light of the curses of Cnidos, where the culprit's name is not rnentioned ut rhe first stage; a similar interpretation can be applied to Ovid's Ibis 7-10, which was probably inspired on  Euphorio. Quan, en l'Himne a Demtter de Cal.limac, Erisicton es disposa a abatre el bosc sagrat de la dea1, aquesta, prenent la forma de la seva sacerdotessa oficial, Nicipa, adverteix al jove insolent que no incorri en la ira divina2. Erisicton desoeix els advertiments de la ccsacerdotes- sa>> i respon amb males paraules3, que Nemesi s7encarrega d'enregis- trar4; Demeter, que reprkn el seu aspecte original, maleeix el jove, ara d'una manera definitiva i irrevocable5. Nicipa és una classe especial de sacerdotessa: és una aráteira6, una vs .  33-39. Vs. 42-49. Vs. 50-55. V. 56. Vs. 57-64. Vegeu A. CORLU. Recherches sur les mots relatifs a i'idée de prisre, d'Homkre aux tragiques, Paris 1966, p. 260 (per al g&nere masculí); quant al femení, són aráteirai il.lustres I f ib  (A.  Rh. I312 on és sacerdotessa d 'ktemis) o sobretot Medea (A. Rh. Irr 252, que ho és d'H&cate; cf. també Eur. Med. on la protagonista Ilanqa malediccions abundants -vs. 112 i 162, per exemple- i és descrita per la dida -vs. 89-95 i 184 SS.- amb uns termes semblants a aquells amb qu& és descrit Erisicton a Call. h. VI 50 SS.). sacerdotessa especialitzada en arai. L'episodi en quk Demttter fa de Ni- cipa7, doncs, ha de significar logicament que la dea-sacerdotessa profe- reix una maledicció ritual, adequada a la seva condició d'aráteira. La maledicció s'efectua en dues fases. Primer hi ha un advertiment (vs. 46-49) que, desoi't per Erisicton, és seguit de la maledicció pro- piament dita (vs. 63-64). L'advertiment és pronunciat per Demkter quan encara adopta l'aspecte de Nicipa; la seva segona intervenció, en canvi, es produeix després que ja ha recobrat el seu aspecte diví (encara que, evidentment, la dea continua fent d'aráteira, ja que és aquí on culmina la maledicció). Tenim, doncs, el relat d'una ara amb la intervenció dominant de Demkter, i on la culpa que provoca la maledicció és posada per es- crit8; a més, hi ha una distinció entre l'advertiment-amenasa i la rea- lització de la maledicció9. Aquest conjunt de particularitats no sembla haver atret gaire l'a- tenció dels estudiosos, que, com a maxim, hi han observat el desig per part de Cal.limac de fer un desenvolupament dramatic de la si- tuació. No hi ha dubte que literariament hi ha la creació d'una escena que va creixent d'intensitat i que és construi'da dramaticament, de manera que cada nou fet en provoca un altre fins arribar a la maledic- ció sobre Erisicton; pronunciada per una dea, arribar2 a un acompli- ment exacte i el jove es veura sotmks a una fam inextingible. Aixo, com dic, des del punt de vista de la narració de l'ankcdota. Pero ens podem preguntar si les peculiaritats de la maledicció podien ser interpretades per part del públic de Cal.limac a la llum d'alguna practica de malediccions que els fos coneguda. Si no m'equivoco, ' Dels quatre personatges femenins que coneixem amb el nom de Nicipa (vegi's R E  17.342), solament I'esmentada per Cal.límac és descrita com a aráteira i només apareix en el nostre autor. Potser és significativa la similitud del nom amb el de Nican- dra, la serventa que en les Araí de Mer6 de Bizanci profereix les malediccions contra la mestressa que no li havia pagat el sou que havien convingut (cf. MOERO fr. 8 Powell). No queda clar si la culpa és l'atac contra el bosc o les paraules insolents del jove; Ntmesi posa per escrit aixb segon (vs. 56: xaxav i y ~ a ~ a t o  +wvav), de manera que sembla que la culpa és aquesta. Pero les característiques del chstig que Demtter anun- cia remeten inequívocament a la primera. Cal.límac deixa, doncs, oberta la doble pos- sibilitat, que, en el fons, ve a ser una sola cosa, ja que per part d'Erisícton no ha cessat el desig d'abatre el bosc i, d'altra banda, el seu llenguatge agressiu i violent es pot fer entrar en un sistema coherent amb el fet de tallar els arbres, ni que només sigui per l'enfrontament amb Demtter que tant l'una acci6 com I'altra representen. S'entén la realitzaci6 efectiva en el nivell verbal; els resultats s6n evidentment posteriors, encara que automhtics. aquesta practica existia, almenys en els segles 11-1 aC, i podem supo- sar que també abans, si no idkntica almenys semblant. Les anomenades <<tauletes de maledicció de Cnidos,,l0, que s'han de distingir de les katadéseis si més no pel fet que eren exposades en públic1', presenten una semblansa sorprenent amb la narració cal-limaquea. La interpretació canbnica encara és la de K. ~ a t t e ' ~ ,  acceptada per Z. Stewart13; em limito a reproduir el que diu aquest darrer: . . . Si affigevano pubblicamente ad un muro tavolette contenenti la descrizione di vari misfatti, al10 scopo di costringere l'anonimo colpevole a fare ammenda del male compiuto. Se questo sistema non dava risultati, allora i1 colpevole, se noto, veniva esplicita- mente nominato prima che la tavoletta venisse consacrata nel tem- pio di Demetra, a volte con riferimenti a Kore e a Plutone, com- pagni ctonii del culto di Demetra. Queste tavolette sono da consi- derare maledizioni nel vero senso della parola, poiché si affidava- no al potere magico inerente ad ogni maledizione e consegnavano i1 colpevole alla punizione delle divinith infere. Com es pot veure, també aquí hi ha un advertiment previ al defini- tiu, fet amb l'hnim que el culpable s'esmeni; igualment hi és present l'escriptura -quelcom d'insblit en arai, efectuades sobre culpes ja realitzades o en curs de realització-, i sobretot el protagonisme de Demeter, cosa que fa més concreta i crei'ble la hipbtesi que per llegir el passatge cal-limaqueu cal tenir en compte el ritual demeteria de Cnidos. L'objecció més sblida que es pot formular contra aquesta hipbtesi és probablement que Cal.limac no situa l'escena a Cnidos sinó a Tes- d i a l 4  i que, per tant, la relació que he esmentat és insostenible a t b  que el mateix text la desmenteix. Perb, en realitat, no és així: el text 'O Cf. A. AUDOLLENT Defixionum tabellae quotquot innotuerunt tam in Graecis Orientis quam in totius Occidentis partibus praerer Atticas, Paris 1904, nums. 1-13. " Un bon resum sobre les def~xiones i les deuotiones (les katadéseis i les araí gre- gues) es pot trobar a A. LA PENNA P. Ouidi Nasonis, Ibis, Flortncia 1957, ps. xx-XXI (amb bibliografia sobre el tema). l2 K. LAT~E, Heiliges Recht, Tiibingen 1920, pp. 80 SS. l3 Z. STEWART, <<La religionen, en Storia e civilta dei Greci, 8 . ,  Mi18 1977, pp. 503- 616 (en concret, p. 612). l4 V. 24. només desmenteix que els fets narrats s'hagin produi't a Cnidos; no queda exclosa, en canvi, la imatge coneguda d'unes malediccions analogues a les de l'himne. D'altra banda, i encara més interessant, els habitants de Cnidos eren considerats originaris de ~essalia", d'on va partir Triopes per fundar la nova ciutat. Aquesta vinculació, Cal.limac no deixa de re- cordar-la16 i podem pensar, doncs, que el nostre autor suggereix que el ritual de Cnidos és també importat de Tessalia o bé, simplement, que ens trobem davant d'un cas de ccdesplaqaments antiquari -pero no injustificat, atks el vincle genealogic- d'una practica posterior al temps de la narració; un recurs, per cert, que Cal.límac utilitza en alguna altra ocasió17. En conseqüitncia, l'objecció es transforma en una confirmació o, com a mínim, en un indici més per fer possible la referitncia a Cnidos. I1 Des d'una altra perspectiva, les tauletes de Cnidos poden ajudar a interpretar més adequadament el fr. 8 ~ o w e l l ' ~  d'Euforió: doans  ~ E V  XEAEP ' I )~  'AAvPqiGa ~ O O V O S  &n;rljea. E1 fragment pertany, se- gons que indica la tradició, a les Arai, dites també EE lladre de la copa. En el seu comentari a la paraula &sz~s, Van C3roningenl9 assenya- la: ale pokte ignore l'identité du voleurn. La meva opinió, en canvi, és que no hi ha raons solides per afirmar una tal cosa2', i que diferents indicis més aviat fan pensar el contrari. En les arai rituals no literaries és habitualissim que es deixi indefi- nit el culpable. Aixo es compritn bé si tenim en compte que la majo- l5 Diod. 5.61. l6 Cf. v. 24, on a més de referir-se a l'escenari tessali, esmenta el futur emplaqament a Cnidos: odno  ~ a v  Kv~Giav, ZTL AETLOV iebv ha tov .  r7 Vegeu sobretot, Ca1l.h. 11 88-89, en una escena en qub els futurs colons de Cirene efectuen danses i rituals pertanyents a les Carnees cirenaiques d'kpoca histbrica. (= 8 de Cuenca; 10 van Groningen). '9 B. A.  van GRONINGEN uphorion, Amsterdam 1977. 20 Sense comptar que, en qualsevol cas, seria més correcte dir d'auteur, a fi de adesbiografitzar, I'estudi. Anuncio des d'ara que no és el meu propbsit fer indaga- cions sobre la vida privada d'Eufori6 i que, per tant, parlar de coneixement o d'igno- rancia de la identitat del culpable té un abast estrictament i exclusivament literari. ria de les que ens han pervingut, formen part de decrets legals en els quals s'amenasa amb una ara els possibles infractors futurs de la llei; el terme ~ U T L S ,  doncs, és normal i quasi de rigorz1. Pero no és aquest el cas en el fragment d'Euforió, on el delicte ja ha estat comksZ2; tor- nem, doncs, una vegada més a la circumstancia en quk, havent-hi ja un culpable, resta tanmateix innominat, sigui per desconeixement de la seva identitat, sigui per alguna altra raó, que és el que jo crec. En primer lloc, i com un desmentiment previ a la interpretació de Van Groningen, hi ha el testimoni de les tauletes de Cnidos. Com hem vist, el fet que es deixi indefinida la identitat del culpable no im- plica necessariament el seu desconeixement per part de l'autor de la maledicció. Amb aixb no suggereixo que Euforió tingui present aquí el ritual de Cnidos com era el cas en Cal.límac; em limito a assenyalar que una ara pot deixar, en alguns casos, innominat el culpablez3. A més de les tauletes de Cnidos hi ha un altre testimoni que desau- toritza a pensar en el desconeixement de la identitat del culpable en el fragment d7EuforiÓ. Ens el proporciona un passatge de l'lbis d7Ovidi, una obra, per cert, que es presenta a si mateixa com a una dira o skrie de d i r ~ e ~ ~ ,  l'equivalent llati de la ara grega. El passatge a quk em refereixo és el següent: <<Unus -et  hoc ipsum est iniuria magna- perennem Candoris titulum non sinit esse mei. Quisquis is est -nam nomen adhuc utcumque tacebo- Cogit inadsuetas sumere tela manus,. (VS. 7-10) En el poema d70vidi el delicte ha estat comb i el culpable és cone- gut per part de l'autor; tanmateix, no se'n diu el nom (mam nomen adhuc utcumque tacebo~). Sembla evident que el poeta llatí en aquests versos depkn d'Euforió si no és que ambdós atenyen a una " En aquests casos és evident que tothom-tant I'autor en termes d9escriptura, com l'autor en termes personals i histbrics-, desconeix la identitat del culpable per la senzi- lla raó que encara no hi ha culpa. '' Cf. l'aorist &lbea. 23 I també és legítim de considerar que, per regla general, en el cas que el delicte hagi estat comts, calconeixer el culpable per pronunciar una ara; si era desconegut, el ritual dut a terme tindria més a veure amb la magia i amb la superstició que no amb accions de pregaria de funció aparajuridican, que és com cal considerar les arai. 24 Cf. VS. 85,106, per exemple; o també com a deuotio (vs. 54-55). font comuna; la coincidkncia entre unus i poOvos i entre quisquis i b a ~ i s  és prou clara. Observem, a més, que Ovidi en els versos 7 i 9 glossa respectivament ccunusn i ccquisquis>>, i el significat que dóna a aquests termes és també aplicable als corresponents en grec d'Eu- forió. D'aquesta manera, ~ O C V O S  no significa tant ccsol,, com ccl'únic i ningú més,,; és a dir, tal com entén La <<i1 fatto ch'egli sia i1 solo ad agire cosí, senza e contro i1 consenso di tutti,,. Per tant, la in- terpretació de ~che idwei le r~~  en el sentit que la idea general és quel- com semblant a pouvos .ij xai 6ya nh~oveaaiv i que així comenqaria -exempli gratia- el següent vers, és poc crei'ble. Semblantment, i pel que fa a 6atis, ja hem vist que el més probable és que calgui entendre que per alguna raó no es vol dir-ne el nom; i la raó -difícilment el temor a les lleis contra els poemes difamadorsL'- ha de ser o bé el desig de no donar fama a ~ ' e n e m i c ~ ~  o bé més segura- ment la voluntat de donar al culpable una oportunitat, ni que sigui merament formal, d'esmena2'. Sigui com sigui, queda prou clar que les convencions del gknere més aviat impliquen que el culpable hagi de ser conegut, i és possible que també exigeixin que no sigui anomenat pel seu nom. És com- prensible que calgui conkixer el culpable; altrament, l'eficacia i la contundkncia literaries restarien minvades, ja que els atacs no po- drien ser venjatius, sinó només defensius davant de l'inconegut, amb la pkrdua d'espectacularitat que aixb ocasionaria. Quant a la possibi- litat que el gknere exigeixi ocultar el nom del culpable, l'explicació s'ha de buscar en factors d'origen antic i, en qualsevol cas, extralite- rari, i que són absorbits pel gknere quan es constitueix com a tal. Per6 aixo ser2 tractat en una altra ocasió. 25 Citat més amunt, a la nota 11, comentari al vers 7. 26 F. SCHEIDWEILER, uphorionis fragmenta, Bonn 1908. '' Vegeu A. LA PENNA (cit.), comentari a utcumque. Compareu-ho amb I'analogia, ja notada per LA PENNA, amb Ex P. IV 3, lss. '' Més semblant, doncs, al ritual de Cnidos. Es pot comparar també amb Trist. rv 9, 1-4: Si licet et pateris, nomen facinusque tacebo, l Et tua Lethaeis acta dabuntur aquis, 1 Nostraque uincetur lacrima clementia seris, 1 Fac modo te pateat paenituisse tui. 

Cal.limac h. VI, Euforió fr. 8 Powell i les "tauletes de maledicció" de Cnidos

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CAL-LIMAC H. VI, EUFORIO FR. 8 POWELL I LES 
<<TAULETES DE MALEDICCIO, DE CNIDOS 
Carles Garriga 
ABSTRACT 
The scene from Callirnachus' H .  VI in which Derneter, under the ap- 
pearance of her arateira Nicippa, curses Erisichthon rnay be related 
to the arai of Cnidos. 
O n  the other hand, Euphorio fr. 8 Powell can be understood better 
in the light of the curses of Cnidos, where the culprit's name is not 
rnentioned ut rhe first stage; a similar interpretation can be applied 
to Ovid's Ibis 7-10, which was probably inspired on  Euphorio. 
Quan, en l'Himne a Demtter de Cal.limac, Erisicton es disposa a 
abatre el bosc sagrat de la dea1, aquesta, prenent la forma de la seva 
sacerdotessa oficial, Nicipa, adverteix al jove insolent que no incorri 
en la ira divina2. Erisicton desoeix els advertiments de la ccsacerdotes- 
sa>> i respon amb males paraules3, que Nemesi s7encarrega d'enregis- 
trar4; Demeter, que reprkn el seu aspecte original, maleeix el jove, 
ara d'una manera definitiva i irrevocable5. 
Nicipa és una classe especial de sacerdotessa: és una aráteira6, una 
vs .  33-39. 
Vs. 42-49. 
Vs. 50-55. 
V. 56. 
Vs. 57-64. 
Vegeu A. CORLU. Recherches sur les mots relatifs a i'idée de prisre, d'Homkre 
aux tragiques, Paris 1966, p. 260 (per al g&nere masculí); quant al femení, són 
aráteirai il.lustres I f ib  (A.  Rh. I312 on és sacerdotessa d 'ktemis) o sobretot Medea 
(A. Rh. Irr 252, que ho és d'H&cate; cf. també Eur. Med. on la protagonista Ilanqa 
malediccions abundants -vs. 112 i 162, per exemple- i és descrita per la dida 
-vs. 89-95 i 184 SS.- amb uns termes semblants a aquells amb qu& és descrit Erisicton 
a Call. h. VI 50 SS.). 
sacerdotessa especialitzada en arai. L'episodi en quk Demttter fa de Ni- 
cipa7, doncs, ha de significar logicament que la dea-sacerdotessa profe- 
reix una maledicció ritual, adequada a la seva condició d'aráteira. 
La maledicció s'efectua en dues fases. Primer hi ha un advertiment 
(vs. 46-49) que, desoi't per Erisicton, és seguit de la maledicció pro- 
piament dita (vs. 63-64). L'advertiment és pronunciat per Demkter 
quan encara adopta l'aspecte de Nicipa; la seva segona intervenció, 
en canvi, es produeix després que ja ha recobrat el seu aspecte diví 
(encara que, evidentment, la dea continua fent d'aráteira, ja que és 
aquí on culmina la maledicció). 
Tenim, doncs, el relat d'una ara amb la intervenció dominant de 
Demkter, i on la culpa que provoca la maledicció és posada per es- 
crit8; a més, hi ha una distinció entre l'advertiment-amenasa i la rea- 
lització de la maledicció9. 
Aquest conjunt de particularitats no sembla haver atret gaire l'a- 
tenció dels estudiosos, que, com a maxim, hi han observat el desig 
per part de Cal.limac de fer un desenvolupament dramatic de la si- 
tuació. No hi ha dubte que literariament hi ha la creació d'una escena 
que va creixent d'intensitat i que és construi'da dramaticament, de 
manera que cada nou fet en provoca un altre fins arribar a la maledic- 
ció sobre Erisicton; pronunciada per una dea, arribar2 a un acompli- 
ment exacte i el jove es veura sotmks a una fam inextingible. 
Aixo, com dic, des del punt de vista de la narració de l'ankcdota. 
Pero ens podem preguntar si les peculiaritats de la maledicció podien 
ser interpretades per part del públic de Cal.limac a la llum d'alguna 
practica de malediccions que els fos coneguda. Si no m'equivoco, 
' Dels quatre personatges femenins que coneixem amb el nom de Nicipa (vegi's 
R E  17.342), solament I'esmentada per Cal.límac és descrita com a aráteira i només 
apareix en el nostre autor. Potser és significativa la similitud del nom amb el de Nican- 
dra, la serventa que en les Araí de Mer6 de Bizanci profereix les malediccions contra 
la mestressa que no li havia pagat el sou que havien convingut (cf. MOERO fr. 8 Powell). 
No queda clar si la culpa és l'atac contra el bosc o les paraules insolents del jove; 
Ntmesi posa per escrit aixb segon (vs. 56: xaxav i y ~ a ~ a t o  +wvav), de manera que 
sembla que la culpa és aquesta. Pero les característiques del chstig que Demtter anun- 
cia remeten inequívocament a la primera. Cal.límac deixa, doncs, oberta la doble pos- 
sibilitat, que, en el fons, ve a ser una sola cosa, ja que per part d'Erisícton no ha cessat 
el desig d'abatre el bosc i, d'altra banda, el seu llenguatge agressiu i violent es pot fer 
entrar en un sistema coherent amb el fet de tallar els arbres, ni que només sigui per 
l'enfrontament amb Demtter que tant l'una acci6 com I'altra representen. 
S'entén la realitzaci6 efectiva en el nivell verbal; els resultats s6n evidentment 
posteriors, encara que automhtics. 
aquesta practica existia, almenys en els segles 11-1 aC, i podem supo- 
sar que també abans, si no idkntica almenys semblant. 
Les anomenades <<tauletes de maledicció de Cnidos,,l0, que s'han 
de distingir de les katadéseis si més no pel fet que eren exposades en 
públic1', presenten una semblansa sorprenent amb la narració 
cal-limaquea. La interpretació canbnica encara és la de K. ~ a t t e ' ~ ,  
acceptada per Z. Stewart13; em limito a reproduir el que diu aquest 
darrer: 
. . . Si affigevano pubblicamente ad un muro tavolette contenenti 
la descrizione di vari misfatti, al10 scopo di costringere l'anonimo 
colpevole a fare ammenda del male compiuto. Se questo sistema 
non dava risultati, allora i1 colpevole, se noto, veniva esplicita- 
mente nominato prima che la tavoletta venisse consacrata nel tem- 
pio di Demetra, a volte con riferimenti a Kore e a Plutone, com- 
pagni ctonii del culto di Demetra. Queste tavolette sono da consi- 
derare maledizioni nel vero senso della parola, poiché si affidava- 
no al potere magico inerente ad ogni maledizione e consegnavano 
i1 colpevole alla punizione delle divinith infere. 
Com es pot veure, també aquí hi ha un advertiment previ al defini- 
tiu, fet amb l'hnim que el culpable s'esmeni; igualment hi és present 
l'escriptura -quelcom d'insblit en arai, efectuades sobre culpes ja 
realitzades o en curs de realització-, i sobretot el protagonisme de 
Demeter, cosa que fa més concreta i crei'ble la hipbtesi que per llegir 
el passatge cal-limaqueu cal tenir en compte el ritual demeteria de 
Cnidos. 
L'objecció més sblida que es pot formular contra aquesta hipbtesi 
és probablement que Cal.limac no situa l'escena a Cnidos sinó a Tes- 
d i a l 4  i que, per tant, la relació que he esmentat és insostenible a t b  
que el mateix text la desmenteix. Perb, en realitat, no és així: el text 
'O Cf. A. AUDOLLENT Defixionum tabellae quotquot innotuerunt tam in Graecis 
Orientis quam in totius Occidentis partibus praerer Atticas, Paris 1904, nums. 1-13. 
" Un bon resum sobre les def~xiones i les deuotiones (les katadéseis i les araí gre- 
gues) es pot trobar a A. LA PENNA P. Ouidi Nasonis, Ibis, Flortncia 1957, ps. xx-XXI 
(amb bibliografia sobre el tema). 
l2 K. LAT~E, Heiliges Recht, Tiibingen 1920, pp. 80 SS. 
l3 Z. STEWART, <<La religionen, en Storia e civilta dei Greci, 8 . ,  Mi18 1977, pp. 503- 
616 (en concret, p. 612). 
l4 V. 24. 
només desmenteix que els fets narrats s'hagin produi't a Cnidos; no 
queda exclosa, en canvi, la imatge coneguda d'unes malediccions 
analogues a les de l'himne. 
D'altra banda, i encara més interessant, els habitants de Cnidos 
eren considerats originaris de ~essalia", d'on va partir Triopes per 
fundar la nova ciutat. Aquesta vinculació, Cal.limac no deixa de re- 
cordar-la16 i podem pensar, doncs, que el nostre autor suggereix que 
el ritual de Cnidos és també importat de Tessalia o bé, simplement, 
que ens trobem davant d'un cas de ccdesplaqaments antiquari -pero 
no injustificat, atks el vincle genealogic- d'una practica posterior 
al temps de la narració; un recurs, per cert, que Cal.límac utilitza en 
alguna altra ocasió17. En conseqüitncia, l'objecció es transforma 
en una confirmació o, com a mínim, en un indici més per fer possible 
la referitncia a Cnidos. 
I1 
Des d'una altra perspectiva, les tauletes de Cnidos poden ajudar a 
interpretar més adequadament el fr. 8 ~ o w e l l ' ~  d'Euforió: doans  
~ E V  XEAEP ' I )~  'AAvPqiGa ~ O O V O S  &n;rljea. E1 fragment pertany, se- 
gons que indica la tradició, a les Arai, dites també EE lladre de la 
copa. 
En el seu comentari a la paraula &sz~s, Van C3roningenl9 assenya- 
la: ale pokte ignore l'identité du voleurn. La meva opinió, en canvi, 
és que no hi ha raons solides per afirmar una tal cosa2', i que diferents 
indicis més aviat fan pensar el contrari. 
En les arai rituals no literaries és habitualissim que es deixi indefi- 
nit el culpable. Aixo es compritn bé si tenim en compte que la majo- 
l5 Diod. 5.61. 
l6 Cf. v. 24, on a més de referir-se a l'escenari tessali, esmenta el futur emplaqament 
a Cnidos: odno  ~ a v  Kv~Giav, ZTL AETLOV iebv ha tov .  
r7 Vegeu sobretot, Ca1l.h. 11 88-89, en una escena en qub els futurs colons de Cirene 
efectuen danses i rituals pertanyents a les Carnees cirenaiques d'kpoca histbrica. 
(= 8 de Cuenca; 10 van Groningen). 
'9 B. A.  van GRONINGEN uphorion, Amsterdam 1977. 
20 Sense comptar que, en qualsevol cas, seria més correcte dir d'auteur, a fi de 
adesbiografitzar, I'estudi. Anuncio des d'ara que no és el meu propbsit fer indaga- 
cions sobre la vida privada d'Eufori6 i que, per tant, parlar de coneixement o d'igno- 
rancia de la identitat del culpable té un abast estrictament i exclusivament literari. 
ria de les que ens han pervingut, formen part de decrets legals en els 
quals s'amenasa amb una ara els possibles infractors futurs de la llei; 
el terme ~ U T L S ,  doncs, és normal i quasi de rigorz1. Pero no és aquest 
el cas en el fragment d'Euforió, on el delicte ja ha estat comksZ2; tor- 
nem, doncs, una vegada més a la circumstancia en quk, havent-hi ja 
un culpable, resta tanmateix innominat, sigui per desconeixement de 
la seva identitat, sigui per alguna altra raó, que és el que jo crec. 
En primer lloc, i com un desmentiment previ a la interpretació de 
Van Groningen, hi ha el testimoni de les tauletes de Cnidos. Com 
hem vist, el fet que es deixi indefinida la identitat del culpable no im- 
plica necessariament el seu desconeixement per part de l'autor de la 
maledicció. Amb aixb no suggereixo que Euforió tingui present aquí 
el ritual de Cnidos com era el cas en Cal.límac; em limito a assenyalar 
que una ara pot deixar, en alguns casos, innominat el culpablez3. 
A més de les tauletes de Cnidos hi ha un altre testimoni que desau- 
toritza a pensar en el desconeixement de la identitat del culpable en 
el fragment d7EuforiÓ. Ens el proporciona un passatge de l'lbis 
d7Ovidi, una obra, per cert, que es presenta a si mateixa com a una 
dira o skrie de d i r ~ e ~ ~ ,  l'equivalent llati de la ara grega. El passatge a 
quk em refereixo és el següent: 
<<Unus -et  hoc ipsum est iniuria magna- perennem 
Candoris titulum non sinit esse mei. 
Quisquis is est -nam nomen adhuc utcumque tacebo- 
Cogit inadsuetas sumere tela manus,. 
(VS. 7-10) 
En el poema d70vidi el delicte ha estat comb i el culpable és cone- 
gut per part de l'autor; tanmateix, no se'n diu el nom (mam nomen 
adhuc utcumque tacebo~). Sembla evident que el poeta llatí en 
aquests versos depkn d'Euforió si no és que ambdós atenyen a una 
" En aquests casos és evident que tothom-tant I'autor en termes d9escriptura, com 
l'autor en termes personals i histbrics-, desconeix la identitat del culpable per la senzi- 
lla raó que encara no hi ha culpa. 
'' Cf. l'aorist &lbea. 
23 I també és legítim de considerar que, per regla general, en el cas que el delicte 
hagi estat comts, calconeixer el culpable per pronunciar una ara; si era desconegut, el 
ritual dut a terme tindria més a veure amb la magia i amb la superstició que no amb 
accions de pregaria de funció aparajuridican, que és com cal considerar les arai. 
24 Cf. VS. 85,106, per exemple; o també com a deuotio (vs. 54-55). 
font comuna; la coincidkncia entre unus i poOvos i entre quisquis i 
b a ~ i s  és prou clara. Observem, a més, que Ovidi en els versos 7 i 9 
glossa respectivament ccunusn i ccquisquis>>, i el significat que dóna a 
aquests termes és també aplicable als corresponents en grec d'Eu- 
forió. 
D'aquesta manera, ~ O C V O S  no significa tant ccsol,, com ccl'únic i 
ningú més,,; és a dir, tal com entén La <<i1 fatto ch'egli sia i1 
solo ad agire cosí, senza e contro i1 consenso di tutti,,. Per tant, la in- 
terpretació de ~che idwei le r~~  en el sentit que la idea general és quel- 
com semblant a pouvos .ij xai 6ya nh~oveaaiv i que així comenqaria 
-exempli gratia- el següent vers, és poc crei'ble. 
Semblantment, i pel que fa a 6atis, ja hem vist que el més probable 
és que calgui entendre que per alguna raó no es vol dir-ne el nom; i la 
raó -difícilment el temor a les lleis contra els poemes difamadorsL'- 
ha de ser o bé el desig de no donar fama a ~ ' e n e m i c ~ ~  o bé més segura- 
ment la voluntat de donar al culpable una oportunitat, ni que sigui 
merament formal, d'esmena2'. 
Sigui com sigui, queda prou clar que les convencions del gknere 
més aviat impliquen que el culpable hagi de ser conegut, i és possible 
que també exigeixin que no sigui anomenat pel seu nom. És com- 
prensible que calgui conkixer el culpable; altrament, l'eficacia i la 
contundkncia literaries restarien minvades, ja que els atacs no po- 
drien ser venjatius, sinó només defensius davant de l'inconegut, amb 
la pkrdua d'espectacularitat que aixb ocasionaria. Quant a la possibi- 
litat que el gknere exigeixi ocultar el nom del culpable, l'explicació 
s'ha de buscar en factors d'origen antic i, en qualsevol cas, extralite- 
rari, i que són absorbits pel gknere quan es constitueix com a tal. 
Per6 aixo ser2 tractat en una altra ocasió. 
25 Citat més amunt, a la nota 11, comentari al vers 7. 
26 F. SCHEIDWEILER, uphorionis fragmenta, Bonn 1908. 
'' Vegeu A. LA PENNA (cit.), comentari a utcumque. 
Compareu-ho amb I'analogia, ja notada per LA PENNA, amb Ex P. IV 3, lss. 
'' Més semblant, doncs, al ritual de Cnidos. Es pot comparar també amb Trist. rv 9, 
1-4: Si licet et pateris, nomen facinusque tacebo, l Et tua Lethaeis acta dabuntur aquis, 
1 Nostraque uincetur lacrima clementia seris, 1 Fac modo te pateat paenituisse tui. 


Diposit Digital de Documents de la UAB

Cal·limac h. VI, Euforió fr. 8 Powell i les "tauletes de maledicció" de Cnidos

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v11n1/02107570v11n1p19.pdf

Cal·limac h. VI, Euforió fr. 8 Powell i les "tauletes de maledicció" de Cnidos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB