Miró Canals, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

Faventia, 10 (1988), 113-116 UNA INSCRIPCIO PINTADA AMB DATA CONSULAR EN UNA AMFORA DRESSEL 1 DEL POBLAT IBERIC DE BURRIAC (CABRERA DE MAR, MARESME) Jordi Miró Durant les excavacions realitzades al sector central del poblat l'any 1984' en una sitja, es descobriren divuit Bmfores i dos dolia. Catorze de les Bmfores es poden adscriure a diverses variants de la Dressel 1, de les quals ens interessa la que presentava en el coll, en pintura negra, la següent inscripció: [- - -1 D o o [- - -1 P(ub1io) . RWILIO . L (ucio) 1 V [LI0 - - -1 Fa 54 mm de llarg, i les lletres tenen una altura compresa entre els 6 i els 8 mm, llevat de la de la primera línia, que en té 10. En- cara que no hi figura cap referkncia explícita, pensem que es tracta d'una data consular, interpretació més probable que la de propie- tari del fundus, del vi que contenia el recipient, o del seu destina- Formant part de les activitats realitzades I'any 1984 dintre del <Pla de ]'Atur,, (Servei d'Arqueologia, Generalitat de Catalunya), els treballs foren duts a terme per N. Benito, F. Burjachs, J.M. Defaus, M. Espadaler i M. Molina, als quals hem d'a- grair les facilitats concedides per a I'estudi de les hmfores recuperades a la sitja es- mentada. Per a un estudi mCs detallat de la inscripci6 de qut parlarem, vegeu J. M I R ~ ,  aUne inscription peinte avec date consulaire sur une amphore Dressel 1 B de I'oppidum de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelone),, Documents d'Archéologie Mkridionale 9 (1986) (en premsa). tari. Coneixem dos cbnsols anomenats P. Rutilius: els que duen els cognoms Rufus, del 105 aC, i Lupus, del 90 ac2. Ara bé, la con- servació d'una L i molt probablement de part d'una I ens inclina a pensar que ens trobem davant del segon cbnsol, L. Zulius Caesar, el qual va compartir el carrec amb el segon dels Rutilii citats. Per tant, la data de la inscripció, i la de l'imfora, seria el 90 aC. Lbgi- cament, una altra cosa és la datació de la sitja, la qual cosa ací no ens interessa. D'altra banda, si el signe de la primera línia el llegim com a D, el podem associar amb el domini (fundus), o amb el contingut (fun- danum) . Quant a la tipologia de la pega, l'assimilem clarament al tipus 1 de ~ r e s s e l ~ .  Tanmateix, hem d'admetre una certa dificultat a l'ho- ra d'adscriure-la a una de les tres variants ccclassiques>> de la forma. Efectivament, presenta característiques hibrides entre la A i la B, tot i que més aviat la consideraríem com a pertanyent a la segona4. Aquesta datació s'inclou dintre de les més antigues conegudes de A. DEGRASSI, nscriptiones I~aliae, XIII, aFasti et Elogia)), I, 1947, p. 610. ' Per una síntesi de la forma, vegeu M. BELTRAN LLORIS, Las ánforas romanas en Esparia, Saragossa 1970, pp. 301-329. Els detalls de la tipologia i la seva discussi6 es poden trobar al nostre estudi ci- tat a la nota 1. Les mesures més importants s6n les que segueixen: altura: 106 cm; diametre de la boca: 16,517 cm; diametre del llavi: 19-19,s cm; altura del llavi: 5,s cm; diametre maxim: 28,s cm; altura del peu: 13,5 cm; capacitat: 26 litres. 25 cm. - - 115 - la forma5. Ara bé, la problemhtica que acabem d'expressar pel que fa a la seva classificació ens fa ser prudents en la seva valoració6. D'altra banda, el color negre no és corrent a les inscripcions am- forals tardo-republicanes7. Tot i que normalment anaven en ver- mell, podem pensar que la nostra no és excepcional i, per tant, tam- bé s9hi empraria el negre. L. CAE. L AVR COS I /  R (O B)  VZAN? 11 8? ... (L. Caecilius i L. Aurelius, cbnsols del 119) a Vallromanes (Barcelona): G. ROVIRA, & R. PASCUAL, eHallazgo de una ánfora romana con una inscripción pintada*, Información Arqueológica, 1 (1970), pp. 60-62; C MAR10 l/ L AVR OLI (C.  Marius i L. Aurelius, del 103) a Tolosa: Gallia, 38, 2 (1980), p. 486, i informacions de M. Vidal; del Castro Preto- rio, dues del 102 i una del 101, que esmenten el falernum: C. PANELLA,  retr roter- ra, porti e mercati: I'esempio dell'Ager Falernusn, Mem. Amer. Acad. Rome 36 (1980), nota 30; AR(visium?) CER( ... num) C POMIT(ini) o DOMIT(i) l/ Cn. COR (nelio) P LIC(inio) CO(n)S, del 97 (= C.I.L., XV, 2,4537): A. HESNARD, <<Les am- phores républicaines, amphores de tradition grecque*, dins <<Les amphores hellénis- tiques*, a Céramiques romaines et hellénbtiques, I1 (en premsa). La de Tolosa es troba sobre Dr. 1 A, i la de Roma, del 97, sobre la B. Les altres, sobre variant indeterminada. En conseqütncia, admetem les dificultats per poder situar I'aparició de la va- riant B a principi del s. I aC, per ara la més recent de totes tres, basant-nos en la nostra inscripció. La problematica quant a la inclusió de totes les Dr. 1 dintre de les tres variants i, tal vegada, de la seva inutilitat, la resumeix A. TCHERNIA, Le vin de l'ltalie romaine, Roma 1986, pp. 312-320. ' Per exemple, d'entre les inscripcions republicanes publicades per Dressel (CIL, XV, 2), tan sols dues van en negre (núms. 4572 i 4632), mentre que les altres van en vermell (J.M. NOLLA, <Una producció característica: les amfores DBw, Cypsela, 11, 1978, p. 227). 

Una inscripció pintada amb data consular en una àmfora Dressel 1 del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)

Miró, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Faventia, 10 (1988), 113-116 
UNA INSCRIPCIO PINTADA AMB DATA CONSULAR 
EN UNA AMFORA DRESSEL 1 DEL POBLAT IBERIC 
DE BURRIAC (CABRERA DE MAR, MARESME) 
Jordi Miró 
Durant les excavacions realitzades al sector central del poblat 
l'any 1984' en una sitja, es descobriren divuit Bmfores i dos dolia. 
Catorze de les Bmfores es poden adscriure a diverses variants de la 
Dressel 1, de les quals ens interessa la que presentava en el coll, 
en pintura negra, la següent inscripció: 
[- - -1 D o o [- - -1 
P(ub1io) . RWILIO . L (ucio) 1 V [LI0 - - -1 
Fa 54 mm de llarg, i les lletres tenen una altura compresa entre 
els 6 i els 8 mm, llevat de la de la primera línia, que en té 10. En- 
cara que no hi figura cap referkncia explícita, pensem que es tracta 
d'una data consular, interpretació més probable que la de propie- 
tari del fundus, del vi que contenia el recipient, o del seu destina- 
Formant part de les activitats realitzades I'any 1984 dintre del <Pla de ]'Atur,, 
(Servei d'Arqueologia, Generalitat de Catalunya), els treballs foren duts a terme per 
N. Benito, F. Burjachs, J.M. Defaus, M. Espadaler i M. Molina, als quals hem d'a- 
grair les facilitats concedides per a I'estudi de les hmfores recuperades a la sitja es- 
mentada. Per a un estudi mCs detallat de la inscripci6 de qut parlarem, vegeu 
J. M I R ~ ,  aUne inscription peinte avec date consulaire sur une amphore Dressel 1 B 
de I'oppidum de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelone),, Documents d'Archéologie 
Mkridionale 9 (1986) (en premsa). 
tari. Coneixem dos cbnsols anomenats P. Rutilius: els que duen els 
cognoms Rufus, del 105 aC, i Lupus, del 90 ac2. Ara bé, la con- 
servació d'una L i molt probablement de part d'una I ens inclina a 
pensar que ens trobem davant del segon cbnsol, L. Zulius Caesar, 
el qual va compartir el carrec amb el segon dels Rutilii citats. Per 
tant, la data de la inscripció, i la de l'imfora, seria el 90 aC. Lbgi- 
cament, una altra cosa és la datació de la sitja, la qual cosa ací no 
ens interessa. 
D'altra banda, si el signe de la primera línia el llegim com a D, 
el podem associar amb el domini (fundus), o amb el contingut (fun- 
danum) . 
Quant a la tipologia de la pega, l'assimilem clarament al tipus 1 
de ~ r e s s e l ~ .  Tanmateix, hem d'admetre una certa dificultat a l'ho- 
ra d'adscriure-la a una de les tres variants ccclassiques>> de la forma. 
Efectivament, presenta característiques hibrides entre la A i la B, 
tot i que més aviat la consideraríem com a pertanyent a la segona4. 
Aquesta datació s'inclou dintre de les més antigues conegudes de 
A. DEGRASSI, nscriptiones I~aliae, XIII, aFasti et Elogia)), I, 1947, p. 610. 
' Per una síntesi de la forma, vegeu M. BELTRAN LLORIS, Las ánforas romanas 
en Esparia, Saragossa 1970, pp. 301-329. 
Els detalls de la tipologia i la seva discussi6 es poden trobar al nostre estudi ci- 
tat a la nota 1. Les mesures més importants s6n les que segueixen: altura: 106 cm; 
diametre de la boca: 16,517 cm; diametre del llavi: 19-19,s cm; altura del llavi: 5,s 
cm; diametre maxim: 28,s cm; altura del peu: 13,5 cm; capacitat: 26 litres. 
25 cm. 
- 
- 115 - 
la forma5. Ara bé, la problemhtica que acabem d'expressar pel que 
fa a la seva classificació ens fa ser prudents en la seva valoració6. 
D'altra banda, el color negre no és corrent a les inscripcions am- 
forals tardo-republicanes7. Tot i que normalment anaven en ver- 
mell, podem pensar que la nostra no és excepcional i, per tant, tam- 
bé s9hi empraria el negre. 
L. CAE. L AVR COS I /  R (O B)  VZAN? 11 8? ... (L. Caecilius i L. Aurelius, 
cbnsols del 119) a Vallromanes (Barcelona): G. ROVIRA, & R. PASCUAL, eHallazgo 
de una ánfora romana con una inscripción pintada*, Información Arqueológica, 1 
(1970), pp. 60-62; C MAR10 l/ L AVR OLI (C.  Marius i L. Aurelius, del 103) a 
Tolosa: Gallia, 38, 2 (1980), p. 486, i informacions de M. Vidal; del Castro Preto- 
rio, dues del 102 i una del 101, que esmenten el falernum: C. PANELLA,  retr roter- 
ra, porti e mercati: I'esempio dell'Ager Falernusn, Mem. Amer. Acad. Rome 36 
(1980), nota 30; AR(visium?) CER( ... num) C POMIT(ini) o DOMIT(i) l/ Cn. COR 
(nelio) P LIC(inio) CO(n)S, del 97 (= C.I.L., XV, 2,4537): A. HESNARD, <<Les am- 
phores républicaines, amphores de tradition grecque*, dins <<Les amphores hellénis- 
tiques*, a Céramiques romaines et hellénbtiques, I1 (en premsa). 
La de Tolosa es troba sobre Dr. 1 A, i la de Roma, del 97, sobre la B. Les altres, 
sobre variant indeterminada. 
En conseqütncia, admetem les dificultats per poder situar I'aparició de la va- 
riant B a principi del s. I aC, per ara la més recent de totes tres, basant-nos en la 
nostra inscripció. La problematica quant a la inclusió de totes les Dr. 1 dintre de les 
tres variants i, tal vegada, de la seva inutilitat, la resumeix A. TCHERNIA, Le vin de 
l'ltalie romaine, Roma 1986, pp. 312-320. 
' Per exemple, d'entre les inscripcions republicanes publicades per Dressel (CIL, 
XV, 2), tan sols dues van en negre (núms. 4572 i 4632), mentre que les altres van 
en vermell (J.M. NOLLA, <Una producció característica: les amfores DBw, Cypsela, 
11, 1978, p. 227). 


Una inscripció pintada amb data consular en una àmfora Dressel 1 del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert