Mercadé, Francesc

Papers Revista de Sociologia

Francesc Mercadé Ilurh

Crossref

Las Ciencias Sociales en la Universitat Autònoma de Barcelona

Directory of Open Access Journals

Mercadé Durà, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES CIBNCIES SOCIALS A LA UNIVERSITAT 
AUTONOMA DE BARCELONA 
Francesc Mercadé Ilurh 
(Universitat Autboma de Barcelona) 
e s  molt important haver conegut i estudiat la Universitat Autbnoma 
de Barcelona (veritablement Autbnoma), soblretot en uns moments en quit 
I'autonomia torna a ser una possibilitat real (no ha deixat mai de ser una 
exigitncia de tots els estaments universitaris) Els treballs descriptius i crí- 
tics sobre aquesta important etapa encara nat són suficients. Concretament 
ens interessa destacar el paper de les Csncies Socials i precisant més les 
assignatures precursores de la Sociologia. 
Zs evident que la situació actual esth molt lluny de la de I'any 1933, 
perb el que té d'important l'experiencia és, més que assignatures concre- 
tes, l'enfocament que es donava d s  seus programes i la possibilitat de 
gestió democrhtica dels plans d'estudis. La Sociologia avui té un paper 
fonamental en el procés de canvi accelerat que viu la societat del món 
actual i concretament a 1'Estat espanyol. Estb a les mans dels investigadors 
el fer-ne una ciitncia realment progressista. Els intents de frenar o canviar 
el contingut a la nova ci2ncia són, en conseqüitncia, reaccionaris. La Socio- 
logia no té encara a 1'Estat espanyol l'est~uctura necesshria per al seu 
creixement; tots els estudis estan centralitze~ts a Madrid. Esth per veure 
la postura del Ministeri davant la demanda &una secció a la Universitat 
Autbnoma ( 2 )  de Barcelona. (La Faculltat d'Econdmiques, reunida en Junta, 
va aprovar el pla d'estudis de la nova secció i el va enviar a Madrid.) 
Bs evidenr que aixb permetria desenvolupar un nombre suficient de ma- 
titries amb l'especialització i la titulació corresponents. 
Per altra part són molt importants els passos que es donen a la Uni- 
versitat per aconseguir una Facultat de Ciencies humanes que Ibgicament 
tindria un lloc important per a la Sociologia. De l'interits de la gent, en 
són prova les nombroses cartes rebudes al departament, i I'explosió amb 
2xit de nombrosos centres que, d'alguna manera, expliquen programes de 
Sociologia; sempre són institucions privades, sense títol reconegut. 
Si la nostra societat avanqa cap a la dernocrhcia, cada dia necessitarh 
més els sociblegs, i és important que aquests estiguin ben preparats. Si no 
aconseguim invertir el procks, ens trobarem (que les matitries que cada dia 
Papers: Revista de Sociologia 6 (1976) 
<(Papers>>: Revista de Sociologia 
són més demanades per la societat seran, paradoxalment, les menys estu- 
diades a la Universitat,' 
Introdzicció histbrica 
És al comensar el segle XIV que varen establir-se a Catalunya els 
primers ensenyaments que podrien anomenar-se universitaris: 1'Estudi Ge- 
neral de Lleida, creat per un privilegi de Jaume I1 el 1300, que comprenia 
Dret Canbnic i Civil, Medicina, Filosofia i Arts. 
Com a resultat d'una política restrictiva, fins a darrers del segle xv no 
hi hagué a Barcelona altres ensenyaments que els que es donaren als con- 
vents; els anomenats Estudis Generals, en constants modificacions, visque- 
ren sense interrupci6 fins al comencament dd  segle XVIII; cap a mitjans 
de segle els estudis universitaris conegueren una tpoca d'extraordinhria 
esplendor. 
Perduda pels catalans la Guerra de Successió, la Real Junta Superior 
de Justicia y Gobierno, creada per substituir els altres organismes polí- 
tics de Catalunya, modifich la situació traslladant a Cervera $s estudis de 
Filosofia, Chnons i Lleis, i deixant a Barcelona els de Medicina i els 
de Gramhtica, que donaren els jesu'ites. Aquesta situació provisional es 
prdongh uns quants anys, durant els quals fou hmpliament discutida la 
conveniitncia de crear una sda  Universitat a Catalunya, que ajuntés les 
existents a Lleida, Barcelona, Vic, Girona i Tarragona. Després de moltes 
ctanades i tornades>>, a través de negociacions laboriosíssimes, Pany 1837 
va decidir-se el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. La Uni- 
versitat barcelonina va donar els seus fruits. 
El 1919 es va donar un gran pas endavant: el ministre senyor Chsar 
Silió concedí per decret I'autonomia a totes les universitats espanyoles; 
perb quan per primera vegada s'anava a iniciar l'assaig, un canvi polític 
torns les coses a la situació anterior; malgrat tot, Catalunya era conscient 
de la importhncia del problema universitari: en són prova el primer Con- 
grés Universitari Catalh i la creació dds Estudis Universitaris Catalans 
el 1906, i el Congrés Universitari Catalh del 1919. 
1. La informació en qu& es basa aquest article és principalment 1'Anuari 1934- 
1935, Universitat de Barcelona, i també explicacions directes de gent que hi va par- 
ticipar. 
tlniversitat Autbnoma de Barcelona 
La Universitat Azltbnoma de Barcelona 
El 19 d'abril de 1931 es féu chrrec de l a  direcció d e  la Universitat de 
Barcelona una Comissaria que prepari un projecte d'Estatut &Autonomia, 
basat en l'elaborat en el Congrés de 1919. Més tard, i ja durant la dis- 
cussió parlamenthria constitucional, es plantejh ---entre les reivindicacions 
d'autonomia cultural de Catalunya- la qüestió de la Universitat de Bar- 
celona. En I'Estatut de  Catalunya (art. 75) constaren ja les normes per 
a l'establiment d'una Universitat Autbnoma a Barcelona. Iniciades les 
gestions per executar aquest article 75, donaren com a resultat el decret 
del Govern de la República de ler. de juny de 1933: es crea, doncs, la 
Universitat Autbnoma de  Barcelona, autijnorna respecte als dos Governs, 
i regida per un patronat de tipus universitari, de procedtncia mixta i 
compost per onze membres: el rector de la Universitat com a vocal nat, 
cinc vocals nomenats pel Govern de la Rep~iíblica i cinc vocals nomenats 
per la Generalitat. El Patronat ha &establir i realitzar 1'Estatut d'Autono- 
mia i ha de garantir la recíproca convivtncia de les llengües i cultures 
catalana i castellana. 
El 18 de juliol es constituí el Patronat de la Universitat Autbnoma de 
Barcelona, que nomenh president al senyor Pctmpeu Fabra, vice-president el 
senyor Domenec Barnés i secretari el senyor Joaquim Balcells. Es redacti 
un projecte de 1'Estatut de la Universitat de Barcelona, que fou aprovat 
d 7 i el  13 de setembre respectivament p1-1~ Governs de la República 
i de la Generalitat de Catalunya, El 19 de desembre foren elegides les 
primeres autoritats acadtmiques de la Universitat Autbnoma; fou nomenat 
rector el senyor Pere Bosch Gimpera. En els Estatuts es crea una Junta 
universithria formada pel rector, que en ser8 el president, i, per cada 
Facultat, tres professors (numeraris o agregats), un ajudant i un alumne. 
Cadascun elegit pel grup al qual pertanyi. És; tasca de la Junta establir el 
reglament interior de la Universitat, per sotmetre'l a I'aprovació del Patro- 
nat, establir els plans d'estudis, a proposta de les Facultats respectives, 
formular el pressupost anual, etc.. . 
Existeixen, doncs, al curs 1934-1935, cinc Facultats: Filosofia i Lletres 
i Pedagogia; Citncies; Dret i Citncies Econljmiques i Socials; Medicina; 
FarmLia. Cada Facultat participa a la Junta, de la qual és president el 
rector, Bosch Gimpera, i secretari A. del Castillo, amb quatre vocals pro- 
fessors i un vocal alumne. 
ctpapers),: Revista de Sociologia 
Les citncies socials a la Universitat Aut6noma 
Ens interessa especialment estudiar el cas de la Facultat anomenada de 
Dret i Ciencies Econbmiques i Socials. Cal recalcar, doncs, les seves 
funcions: 
1. La Facultat de Dret i Ciencies Econbmiques i Socials té per fina- 
litat: a) la formació &una cultura jurídica fonamental; b) la preparació 
universitiria per a les professions del Dret; c) la investigació científica i la 
formació de futurs investigadors; d) la difusió extrauniversitiria de la cultu- 
ra en els aspectes relacionats amb la Facultat. 
2. La Facultat preparari per obtenir els títols de Llicenciat i Doctor 
en Dret. La distribució normal dels estudis ser& la següent: un primer 
període, dedicat a materies bisiques exposades preferentment en cursos 
generals i sistemitics de carhcter elemental, en els quals l'alumne adquirirh 
una visió de conjunt del sistema de cada una de les disciplines i rebri una 
informació bibliogrifica suficient. Un segon període dedicat preferentment 
a cursos especials de carhcter fonamental i a cursos monogrhfics. 
Les materies del primer període seran: Introducció a la Ciencia de1 
Dret; Institucions de Dret Rom;; Elements d'Histbria del Dret; Institu- 
cions de Dret Civil, dos cursos; Institucions de Dret Públic (Polític i 
Administratiu), dos cursos; Institucions de Dret Penal; Institucions de 
Dret Processal; Economia Política. 
En el segon període, sense abandonar la unitat bhsica en la formació 
juridica dels estudiants, es tractarh de marcar-hi un cert grau d'especia- 
lització, segons llurs preferencies. Les materies d'aquest període consti- 
tuiran els següents grups: Dret Privat, Dret Públic, Dret Penal, Cikncies 
Econbmiques. 
Cada grup, doncs, tindri les seves disciplines o assignatures prhpies 
més dos cursos a elegir entre els que organitzi cada any la Universitat, 
sense distinció. L'elecció de l'alumne hauri d'ésser aprovada per la Fa- 
cultat. Ens interessa especialment el cas del grup de Ciencies Econbmi- 
ques: Economia Tdrica, Economia Aplicada, Histbria de les doctrines 
econbmiques, Ciencia i Legislació Financeres, Estadística, Política Social, 
Legislació del Treball, Dret Mercantil, Dret Internacional Públic i Privat, 
Dret Canbnic, Filosofia del Dret. 
La Universitat publich un pla model: 
lJniversitat Autbnoma de Barcelona 
Pritipzer periode: 
I I1 
Introducció a la Ciencia d d  Dret Histbria del Dret 
Dret Rcmh Dret Civil (11) 
Dret Civil ( I )  Dret Administratiu 
Dret Polític Dret Penal 
Economia Dret Processal 
Segon període: 
Cada grup estava desgranat en les diverses assignatures; observem con- 
cretament el grup de Cihcies Econbmiques: 
I I1 
Economia Tebrica Eccmomia Aplicada 
Histhria de les Ciencies Econ6miques Est:adística 
* Ciencia i Legislació Financeres Política Social 
* Dret Mercantil 'Legislació del Treball 
* Dret Canbnic Dret Internacional Públic i Privat 
Filosofia del Dret 
A cada un dels grups del segon període els alumnes hauran de cursar, 
a més de les mat2ries abans consignades, dos cursos més, a elegir entre 
els que organitza cada any la Universitat, sense distinció. Les materies 
assenyalades amb un asterisc figuren a tots els altres grups (mínim de 
materies corresponents a les assignatures del pla d'estudis de YEstat). 
Estudi concret del curs 19.34-1 935 
Seria interessant entrar més en aquest pla d'estudis model, observant 
els professors i programes que hi havia durant el curs 34-35, fent constar 
només aquelles assignatures que tenen més relació amb el que avui són 
respectivament 1'Economia i la Sociologia. 
Primer període: 
- Economia Poditica - Professor Jaume Algarra (90 llicons). 
<<Papers)>: Revista de Sociologia 
Segon periode: 
- Teoria de ?Estat i Dret Constitucional. 
- Institucions socials i politiques de Catalu~zya a ?Edat Mitjana - Pro- 
fessor Jaume Ma. Mas Puigarnau, encarregat de curs (60 llicons). 
Programa: Formació territorial de Catalunya: Reconquesta i colonit- 
zació. Regim senyorial i agrari. Classes socials. Regim de treball. Origen i 
desenvolupament del feudalisme: causes de  la seva decadencia. 
- Economia tebrica - Professor Manuel Raventós (30 Uicons). 
Programa: Nocions fonamentals i el problema de  les lleis en Economia. 
Els elements naturals de la producció; Factors de la producció; Empresa. 
Economia de  la circulació.distribuci6; Elements de la circulació; Mercat; 
Diner; El Cr&dit. La dinhmica de la circulació; Conjuntura i doctrina de la 
crisi; Histbria de la crisi, especialment de la de 1929-33; La distribució; 
El salari; La renda de la terra; L'inter2s; L'estalvi; Benefici; El consum; 
La perdua i l'asseguranca. 
- Economia Dirigida. 
- Estadística - Professor Josep A. Vandellbs, encarregat de curs (60 lli- 
cons). 
Programa: Metodologia estadística. Chlcul de probabilitats. Aplicació 
de 1'Estadistica a les Ciencies econhmiques i socials. 
- Histbria de les doctrines econbmiques - Professor Manuel Sánchez 
Sarto, encarregat de curs (60 llicons). 
Programa: Problemes fonamentals de YEconomia a través de la His- 
tbria de les idees econbmiques. Resum de les principals tendhcies en la 
Histbria de l'Economia. El problema del valor; el problema del preu; el 
problema de la distribució de la renda; el problema del diner; el problema 
del corners exterior i del canvi; el problema de la crisi i d e  la conjuntura. 
- CiPncia i Legislació Financeres - Professor Jaume Begarra (60 lligons). 
- Política Monetiria i Banciria - Professor Josep M. Tallada. Encar- 
regat de curs (30 lligons). 
Programa: Origen i naturalesa del diner. L'or i l'argent com a metalls 
monetaris. Formació dels sistemes monetaris dels Estats moderns. El patró 
or clhssic. El fenomen dels canvis. Els Bancs d'inversió. El paper moneda. 
La infracció fiducihria. Les reformes monetiries de la postguerra. Noves 
modalitats en el funcionament del patró or. Experihcies de moneda di- 
rigida. 
- Finances Pu'bliques - Professor Miquel Vidal i Guardiola, encarregat 
de curs (20 llisons, 20n. i 3er. trimestres). 
Universitat Autbnoma de Barcelona 
- Politica Social - Professor Antoni Moles Caubet, encarregat de curs 
(40 Ili~ons). 
Programa: Concepte analític de la política Social: els seus precedents 
normatius i doctrinals. Contingut, extensió i bases de la Política Social. 
Superestructura dels moviments socials: les institucions. Morfologia legis- 
lativa. Metodologia. Durkheim i Le Play. La fenomenoscbpia de Simiand. 
Problemes de la Política Social. Lleis de colonització interior i reforma 
agrhria. 
NOTA. Diverses sessions d'aquest curs es dedicaran a treballs prhctics. 
Es van organitzar també uns seminaris d'estudis polítics, dirigits pel 
professor Josep Xirau i uns cursos monogrhfics entre els quals val la pena 
de remarcar d s  següents: 
- ctHistbria de les idees polítiques)>: 
1 )  Les transformacions de la democricia atenesa. Prodessor P. Bosch 
Gimpera. 2)  L'individu i l'Estat en la constitució política romana. Profes- 
sor Joaquim Balcells. 3) Les <tCorts)> i la <tDiputaciÓ>> de Catalunya. Pro- 
fessor Antoni de la Torre. 4) La política europea del Renaixement. Profes- 
sor Josep Cenero. 5 )  Histbria política i econ6mica de la postguerra. Pro- 
fessor Manuel Raventós. 6) Les idees fonamc:ntals de la Política Moderna. 
Professor Josep Xirau. 7) Paneuropeisme. Professor Josep M. Trias de Bes. 
- Cursos especials: 
1. La crisi actual i les transformacions8 econbmiques del món. Pro- 
fessor Josep M. Tallada. 
Programa: Evolució del capitalisme. Perdua de l'automatisme en el 
funcionament de les institucions econbmiques. Crisi de  conjuntura; crisi 
d'estructura. El moviment de concentració industrial. La racionalització. 
El  fet sindical. Les transformacions del patró or. El control monetari. 
La moneda dirigida. El  predomini de la Banca privada. El nacionalisme 
econbmic. Les noves orientacions de la política comercial. El fet rus. El pla 
quinquennal. L'intent empíric de transformació econbmica dels EE.UU. 
Els rkgims corporatius. El  neosocialisme. 
2. Morfologia del capitalisme. Professor Antoni Moles Caubet. 
Programa: Fenbmens que deriven del capitalisme en les seves diverses 
fases. Crisis del seu desenvolupament i assaigs de superació. 
3. La direcció política de l'economia moderna. Professor Manuel Sán- 
chez Sarto. 
Programa: Problemes econbmics de 1'Estat totalitari. Intervencionisme 
de I'Estat. Autonomia econhmica i nacionalisme. 
*Papers,: Revista de Sociologia 
Durant d curs 1934-35 s'organitzaren també nombroses conferhncie!, 
que complementaren els estudis. Foren conferenciants: Lluís Nicolau D'01- 
wer, Gabriel Alomar, Salvador de Madariaga, Joan Estelrich, Manuel Serra 
i Moret, A. Rovira i Virgili, M. Vidal i Guardiola, Joaquim Xirau, etc. 


Les ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona

Diposit Digital de Documents de la UAB

LES CIBNCIES SOCIALS A LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Francesc Mercadé Ilurh (Universitat Autboma de Barcelona) e s  molt important haver conegut i estudiat la Universitat Autbnoma de Barcelona (veritablement Autbnoma), soblretot en uns moments en quit I'autonomia torna a ser una possibilitat real (no ha deixat mai de ser una exigitncia de tots els estaments universitaris) Els treballs descriptius i crí- tics sobre aquesta important etapa encara nat són suficients. Concretament ens interessa destacar el paper de les Csncies Socials i precisant més les assignatures precursores de la Sociologia. Zs evident que la situació actual esth molt lluny de la de I'any 1933, perb el que té d'important l'experiencia és, més que assignatures concre- tes, l'enfocament que es donava d s  seus programes i la possibilitat de gestió democrhtica dels plans d'estudis. La Sociologia avui té un paper fonamental en el procés de canvi accelerat que viu la societat del món actual i concretament a 1'Estat espanyol. Estb a les mans dels investigadors el fer-ne una ciitncia realment progressista. Els intents de frenar o canviar el contingut a la nova ci2ncia són, en conseqüitncia, reaccionaris. La Socio- logia no té encara a 1'Estat espanyol l'est~uctura necesshria per al seu creixement; tots els estudis estan centralitze~ts a Madrid. Esth per veure la postura del Ministeri davant la demanda &una secció a la Universitat Autbnoma ( 2 )  de Barcelona. (La Faculltat d'Econdmiques, reunida en Junta, va aprovar el pla d'estudis de la nova secció i el va enviar a Madrid.) Bs evidenr que aixb permetria desenvolupar un nombre suficient de ma- titries amb l'especialització i la titulació corresponents. Per altra part són molt importants els passos que es donen a la Uni- versitat per aconseguir una Facultat de Ciencies humanes que Ibgicament tindria un lloc important per a la Sociologia. De l'interits de la gent, en són prova les nombroses cartes rebudes al departament, i I'explosió amb 2xit de nombrosos centres que, d'alguna manera, expliquen programes de Sociologia; sempre són institucions privades, sense títol reconegut. Si la nostra societat avanqa cap a la dernocrhcia, cada dia necessitarh més els sociblegs, i és important que aquests estiguin ben preparats. Si no aconseguim invertir el procks, ens trobarem (que les matitries que cada dia Papers: Revista de Sociologia 6 (1976) <(Papers>>: Revista de Sociologia són més demanades per la societat seran, paradoxalment, les menys estu- diades a la Universitat,' Introdzicció histbrica És al comensar el segle XIV que varen establir-se a Catalunya els primers ensenyaments que podrien anomenar-se universitaris: 1'Estudi Ge- neral de Lleida, creat per un privilegi de Jaume I1 el 1300, que comprenia Dret Canbnic i Civil, Medicina, Filosofia i Arts. Com a resultat d'una política restrictiva, fins a darrers del segle xv no hi hagué a Barcelona altres ensenyaments que els que es donaren als con- vents; els anomenats Estudis Generals, en constants modificacions, visque- ren sense interrupci6 fins al comencament dd  segle XVIII; cap a mitjans de segle els estudis universitaris conegueren una tpoca d'extraordinhria esplendor. Perduda pels catalans la Guerra de Successió, la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, creada per substituir els altres organismes polí- tics de Catalunya, modifich la situació traslladant a Cervera $s estudis de Filosofia, Chnons i Lleis, i deixant a Barcelona els de Medicina i els de Gramhtica, que donaren els jesu'ites. Aquesta situació provisional es prdongh uns quants anys, durant els quals fou hmpliament discutida la conveniitncia de crear una sda  Universitat a Catalunya, que ajuntés les existents a Lleida, Barcelona, Vic, Girona i Tarragona. Després de moltes ctanades i tornades>>, a través de negociacions laboriosíssimes, Pany 1837 va decidir-se el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. La Uni- versitat barcelonina va donar els seus fruits. El 1919 es va donar un gran pas endavant: el ministre senyor Chsar Silió concedí per decret I'autonomia a totes les universitats espanyoles; perb quan per primera vegada s'anava a iniciar l'assaig, un canvi polític torns les coses a la situació anterior; malgrat tot, Catalunya era conscient de la importhncia del problema universitari: en són prova el primer Con- grés Universitari Catalh i la creació dds Estudis Universitaris Catalans el 1906, i el Congrés Universitari Catalh del 1919. 1. La informació en qu& es basa aquest article és principalment 1'Anuari 1934- 1935, Universitat de Barcelona, i també explicacions directes de gent que hi va par- ticipar. tlniversitat Autbnoma de Barcelona La Universitat Azltbnoma de Barcelona El 19 d'abril de 1931 es féu chrrec de l a  direcció d e  la Universitat de Barcelona una Comissaria que prepari un projecte d'Estatut &Autonomia, basat en l'elaborat en el Congrés de 1919. Més tard, i ja durant la dis- cussió parlamenthria constitucional, es plantejh ---entre les reivindicacions d'autonomia cultural de Catalunya- la qüestió de la Universitat de Bar- celona. En I'Estatut de  Catalunya (art. 75) constaren ja les normes per a l'establiment d'una Universitat Autbnoma a Barcelona. Iniciades les gestions per executar aquest article 75, donaren com a resultat el decret del Govern de la República de ler. de juny de 1933: es crea, doncs, la Universitat Autbnoma de  Barcelona, autijnorna respecte als dos Governs, i regida per un patronat de tipus universitari, de procedtncia mixta i compost per onze membres: el rector de la Universitat com a vocal nat, cinc vocals nomenats pel Govern de la Rep~iíblica i cinc vocals nomenats per la Generalitat. El Patronat ha &establir i realitzar 1'Estatut d'Autono- mia i ha de garantir la recíproca convivtncia de les llengües i cultures catalana i castellana. El 18 de juliol es constituí el Patronat de la Universitat Autbnoma de Barcelona, que nomenh president al senyor Pctmpeu Fabra, vice-president el senyor Domenec Barnés i secretari el senyor Joaquim Balcells. Es redacti un projecte de 1'Estatut de la Universitat de Barcelona, que fou aprovat d 7 i el  13 de setembre respectivament p1-1~ Governs de la República i de la Generalitat de Catalunya, El 19 de desembre foren elegides les primeres autoritats acadtmiques de la Universitat Autbnoma; fou nomenat rector el senyor Pere Bosch Gimpera. En els Estatuts es crea una Junta universithria formada pel rector, que en ser8 el president, i, per cada Facultat, tres professors (numeraris o agregats), un ajudant i un alumne. Cadascun elegit pel grup al qual pertanyi. És; tasca de la Junta establir el reglament interior de la Universitat, per sotmetre'l a I'aprovació del Patro- nat, establir els plans d'estudis, a proposta de les Facultats respectives, formular el pressupost anual, etc.. . Existeixen, doncs, al curs 1934-1935, cinc Facultats: Filosofia i Lletres i Pedagogia; Citncies; Dret i Citncies Econljmiques i Socials; Medicina; FarmLia. Cada Facultat participa a la Junta, de la qual és president el rector, Bosch Gimpera, i secretari A. del Castillo, amb quatre vocals pro- fessors i un vocal alumne. ctpapers),: Revista de Sociologia Les citncies socials a la Universitat Aut6noma Ens interessa especialment estudiar el cas de la Facultat anomenada de Dret i Ciencies Econbmiques i Socials. Cal recalcar, doncs, les seves funcions: 1. La Facultat de Dret i Ciencies Econbmiques i Socials té per fina- litat: a) la formació &una cultura jurídica fonamental; b) la preparació universitiria per a les professions del Dret; c) la investigació científica i la formació de futurs investigadors; d) la difusió extrauniversitiria de la cultu- ra en els aspectes relacionats amb la Facultat. 2. La Facultat preparari per obtenir els títols de Llicenciat i Doctor en Dret. La distribució normal dels estudis ser& la següent: un primer període, dedicat a materies bisiques exposades preferentment en cursos generals i sistemitics de carhcter elemental, en els quals l'alumne adquirirh una visió de conjunt del sistema de cada una de les disciplines i rebri una informació bibliogrifica suficient. Un segon període dedicat preferentment a cursos especials de carhcter fonamental i a cursos monogrhfics. Les materies del primer període seran: Introducció a la Ciencia de1 Dret; Institucions de Dret Rom;; Elements d'Histbria del Dret; Institu- cions de Dret Civil, dos cursos; Institucions de Dret Públic (Polític i Administratiu), dos cursos; Institucions de Dret Penal; Institucions de Dret Processal; Economia Política. En el segon període, sense abandonar la unitat bhsica en la formació juridica dels estudiants, es tractarh de marcar-hi un cert grau d'especia- lització, segons llurs preferencies. Les materies d'aquest període consti- tuiran els següents grups: Dret Privat, Dret Públic, Dret Penal, Cikncies Econbmiques. Cada grup, doncs, tindri les seves disciplines o assignatures prhpies més dos cursos a elegir entre els que organitzi cada any la Universitat, sense distinció. L'elecció de l'alumne hauri d'ésser aprovada per la Fa- cultat. Ens interessa especialment el cas del grup de Ciencies Econbmi- ques: Economia Tdrica, Economia Aplicada, Histbria de les doctrines econbmiques, Ciencia i Legislació Financeres, Estadística, Política Social, Legislació del Treball, Dret Mercantil, Dret Internacional Públic i Privat, Dret Canbnic, Filosofia del Dret. La Universitat publich un pla model: lJniversitat Autbnoma de Barcelona Pritipzer periode: I I1 Introducció a la Ciencia d d  Dret Histbria del Dret Dret Rcmh Dret Civil (11) Dret Civil ( I )  Dret Administratiu Dret Polític Dret Penal Economia Dret Processal Segon període: Cada grup estava desgranat en les diverses assignatures; observem con- cretament el grup de Cihcies Econbmiques: I I1 Economia Tebrica Eccmomia Aplicada Histhria de les Ciencies Econ6miques Est:adística * Ciencia i Legislació Financeres Política Social * Dret Mercantil 'Legislació del Treball * Dret Canbnic Dret Internacional Públic i Privat Filosofia del Dret A cada un dels grups del segon període els alumnes hauran de cursar, a més de les mat2ries abans consignades, dos cursos més, a elegir entre els que organitza cada any la Universitat, sense distinció. Les materies assenyalades amb un asterisc figuren a tots els altres grups (mínim de materies corresponents a les assignatures del pla d'estudis de YEstat). Estudi concret del curs 19.34-1 935 Seria interessant entrar més en aquest pla d'estudis model, observant els professors i programes que hi havia durant el curs 34-35, fent constar només aquelles assignatures que tenen més relació amb el que avui són respectivament 1'Economia i la Sociologia. Primer període: - Economia Poditica - Professor Jaume Algarra (90 llicons). <<Papers)>: Revista de Sociologia Segon periode: - Teoria de ?Estat i Dret Constitucional. - Institucions socials i politiques de Catalu~zya a ?Edat Mitjana - Pro- fessor Jaume Ma. Mas Puigarnau, encarregat de curs (60 llicons). Programa: Formació territorial de Catalunya: Reconquesta i colonit- zació. Regim senyorial i agrari. Classes socials. Regim de treball. Origen i desenvolupament del feudalisme: causes de  la seva decadencia. - Economia tebrica - Professor Manuel Raventós (30 Uicons). Programa: Nocions fonamentals i el problema de  les lleis en Economia. Els elements naturals de la producció; Factors de la producció; Empresa. Economia de  la circulació.distribuci6; Elements de la circulació; Mercat; Diner; El Cr&dit. La dinhmica de la circulació; Conjuntura i doctrina de la crisi; Histbria de la crisi, especialment de la de 1929-33; La distribució; El salari; La renda de la terra; L'inter2s; L'estalvi; Benefici; El consum; La perdua i l'asseguranca. - Economia Dirigida. - Estadística - Professor Josep A. Vandellbs, encarregat de curs (60 lli- cons). Programa: Metodologia estadística. Chlcul de probabilitats. Aplicació de 1'Estadistica a les Ciencies econhmiques i socials. - Histbria de les doctrines econbmiques - Professor Manuel Sánchez Sarto, encarregat de curs (60 llicons). Programa: Problemes fonamentals de YEconomia a través de la His- tbria de les idees econbmiques. Resum de les principals tendhcies en la Histbria de l'Economia. El problema del valor; el problema del preu; el problema de la distribució de la renda; el problema del diner; el problema del corners exterior i del canvi; el problema de la crisi i d e  la conjuntura. - CiPncia i Legislació Financeres - Professor Jaume Begarra (60 lligons). - Política Monetiria i Banciria - Professor Josep M. Tallada. Encar- regat de curs (30 lligons). Programa: Origen i naturalesa del diner. L'or i l'argent com a metalls monetaris. Formació dels sistemes monetaris dels Estats moderns. El patró or clhssic. El fenomen dels canvis. Els Bancs d'inversió. El paper moneda. La infracció fiducihria. Les reformes monetiries de la postguerra. Noves modalitats en el funcionament del patró or. Experihcies de moneda di- rigida. - Finances Pu'bliques - Professor Miquel Vidal i Guardiola, encarregat de curs (20 llisons, 20n. i 3er. trimestres). Universitat Autbnoma de Barcelona - Politica Social - Professor Antoni Moles Caubet, encarregat de curs (40 Ili~ons). Programa: Concepte analític de la política Social: els seus precedents normatius i doctrinals. Contingut, extensió i bases de la Política Social. Superestructura dels moviments socials: les institucions. Morfologia legis- lativa. Metodologia. Durkheim i Le Play. La fenomenoscbpia de Simiand. Problemes de la Política Social. Lleis de colonització interior i reforma agrhria. NOTA. Diverses sessions d'aquest curs es dedicaran a treballs prhctics. Es van organitzar també uns seminaris d'estudis polítics, dirigits pel professor Josep Xirau i uns cursos monogrhfics entre els quals val la pena de remarcar d s  següents: - ctHistbria de les idees polítiques)>: 1 )  Les transformacions de la democricia atenesa. Prodessor P. Bosch Gimpera. 2)  L'individu i l'Estat en la constitució política romana. Profes- sor Joaquim Balcells. 3) Les <tCorts)> i la <tDiputaciÓ>> de Catalunya. Pro- fessor Antoni de la Torre. 4) La política europea del Renaixement. Profes- sor Josep Cenero. 5 )  Histbria política i econ6mica de la postguerra. Pro- fessor Manuel Raventós. 6) Les idees fonamc:ntals de la Política Moderna. Professor Josep Xirau. 7) Paneuropeisme. Professor Josep M. Trias de Bes. - Cursos especials: 1. La crisi actual i les transformacions8 econbmiques del món. Pro- fessor Josep M. Tallada. Programa: Evolució del capitalisme. Perdua de l'automatisme en el funcionament de les institucions econbmiques. Crisi de  conjuntura; crisi d'estructura. El moviment de concentració industrial. La racionalització. El  fet sindical. Les transformacions del patró or. El control monetari. La moneda dirigida. El  predomini de la Banca privada. El nacionalisme econbmic. Les noves orientacions de la política comercial. El fet rus. El pla quinquennal. L'intent empíric de transformació econbmica dels EE.UU. Els rkgims corporatius. El  neosocialisme. 2. Morfologia del capitalisme. Professor Antoni Moles Caubet. Programa: Fenbmens que deriven del capitalisme en les seves diverses fases. Crisis del seu desenvolupament i assaigs de superació. 3. La direcció política de l'economia moderna. Professor Manuel Sán- chez Sarto. Programa: Problemes econbmics de 1'Estat totalitari. Intervencionisme de I'Estat. Autonomia econhmica i nacionalisme. *Papers,: Revista de Sociologia Durant d curs 1934-35 s'organitzaren també nombroses conferhncie!, que complementaren els estudis. Foren conferenciants: Lluís Nicolau D'01- wer, Gabriel Alomar, Salvador de Madariaga, Joan Estelrich, Manuel Serra i Moret, A. Rovira i Virgili, M. Vidal i Guardiola, Joaquim Xirau, etc. 