Obra ressenyada: Max WEBER, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Edicions 62/Diputació de Barcelona, 1984

Estradé, Antoni

Papers Revista de Sociologia

Ressenya de l'obra de Max Weber apareguda el 1984, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona. 281 p

Antoni Estradé

Directory of Open Access Journals

Weber, Max (1984). L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme

Estradé Saltó, Antoni

Diposit Digital de Documents de la UAB

MAX WEBER, L12tica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i pdleg de Joan Estruch, Edicions 62/DiputaciÓ de Barcelona, <tClhssics del Pensament :Modern)>, núm. 11, 1984, 281 phgines. La publicació en catalh de L'Ptica protestant i l'esperit del capitalisme, de Max Weber, constitueix un esdeveniment de primera magnitud per tot un seguit de raons. Per comencar, és la primera obra de Max Weber que es tradueix a la notra Uengua i aixb, en si mateix, ja és prou sig- nificatiu. Com a mínim indica dues coses: a)  el prejudici polític, més que la convenisncia científica, que: ha guiat fins fa poc k s  traduccions al catalh; b) la poca preocupació en els ambients de la sociologia <(nostrada)> per donar a conhixer els autors mis importants de la generació fundacional de les cikncies socials. Allb que he indicat en a)  és comprensible si es té en compte que la producci6 editorial catalana no ha estat pas, de cap manera, la prbpia d'un país normal. Aixb ja ho hem sentit a dir tots moltes vegades i no cal que m'hi allargui. En tot cas tan sols diré que d'aixb n'ha resultat l'existsncia de nombroses traduccions en alguns camps determinats --com, per exern- ple, el socialisme i el marxisme-, tot i que ni en aquests hem estat a l'alcada de les editorials en espanyol; mentre que d'altres obres i d'altres autors molt importants han testat deixats de banda. Aixb ha originat dis- torsions patents en l'oferta cultural en catali que tant de bo colleccions com la dels <tClhssics d d  Pensament Modern)>, d'Edicions 62/Diputació de Barcelona, o bé la de <(Textos filosbfics~>, de Laia, puguin ajudar a su- perar. Si a) ens feia pensar (3ue no hem estat: un país normal, 2) ens fa témer que, a voltes, hem estat també un país subnormal --que ningú s'ofengui: ho dic en el sentit etimokgic de la paraula. 0, per dir-ho amb més precisió, que el desenvolupament de lla sociologia catalana ha estat un desenvolu- Notes de lectura pament ben subnormal, és al dir un subdesenvolupament. Aquí la sociologia va entrar tarde y mal, com diuen en castellii. ],a recepció que es féu de la tradició sociolbgica europea fou desigual, confusa i incompleta. No podia ser d'altra manera, donat el retard. D'aquí provenen molts dels nostres mals, si no tots: el fet, per exemple, que un estudiant de sociologia - q u e  de fet ho és de Cibcies Econbmiques (Sociologia)- pugui acabar els seus estudis sense haver llegit mai res de Max Weber, Durkheim o Comte -i al pas que van les cose:; aviat ni tan sols cle Marx-, per no esmentar sinó els clhssics consagrats; o que en el nostre país la h~ tbr ia  del pen- sament social es trobi tan poc clesenvolupada clam denota l'eschs paper que té tant en la formació dels joves sociblegs com en els treballs dels so- cihlegs no tan joves. Que Max Weber no hagués estat mai traduit al catals és fruit de l'acció conjuminada dels factors que he anomenat a )  i b). Un prejudici polític, fet expllcit pel mateix Joan Es~trucll en el prbleg del líibre, ha fet que Weber resultés molts cops antiphtjc d'entrada. Només cal pensar en tot all6 de Weber com <cel Marx de la burgesia*, <tel mhim representant de la sociologia burgesa)>, <tel predecessor del funcic~nalismen i coses per l'estil. La mateixa Etica ha estat considerada per molt temps l'exemple més clar de Patac contra el dogma de la determinació de la itsuper-estructura)> per la abase material)>. No fóra de més recordar que d s  anys en quk Weber anava de baixa, eren també els de: mtxim fervor envers Althusser o Poulantzas, quan no directament enver:; Marta Harnecker, tots ells notoris propagan- distes del dogma. Mirat des d'ara fa esborrona que hom bescantés Weber amb la seva complexitat i riquesa, i, a canvi, hom donés suport moltes vegades a les barroeres simpliíicacions del catecisme de la senyora Har- necker. Hem de donar grlies a Edward rhompson per haver escombrat la brossa. Enfortint i eixamplant els ekctes de a), b )  també ha influ'it forca en el desinter6s per traduir Welxr -prescindint de factors, importants sens dubte, perb d'una altra merla, com puguin ésser la dificultat del llenguatge de Weber o l'extensió i complexitat d'algunes de les seves obres- la manca d'atenci6 de quk ha estat objecte, en aquest paEs, la histbria del pensament social. Aixb ha determinat que la mica que s'ha conegut de l'obra de Weber s'hagi malinterpretat en rebre's de manera fragmentada i descontex- tualitzada. A Weber se'l coneixia majorment per l'Etica, pels articles reunits en el llibre El politico y el cientifico, pels seus escrits sobre metodologia de les ciencies socials, per 17antololgia de Gerth i Mills i una mica també per Economia i societat. Una dle les seves recopilacions fonamentals -per no dir la fonamental-, de la qual 1'Etica n'Q tan sols una part, era gairebC del tot desconeguda entre nosaltres: les Ges~mnve!te Aufsitze zur Religions- ctPapers~: Revista de Sociologia soziologie. (Quan escric aixa l'editorial Taurus n'anuncia la propera publi- cació, en castell&, amb el t i td  Sociologia de las religiotzes.) Així mateix, la gran majoria dels seus escrits polítics -tradu'its de fa poc al castell&- i metodolbgics, per no dir ja els d'histbria econbmica, eren amplament igno- rats. Aixb feia que la imatge que es tenia de Weber fos una imatge es- capcada. H i  ha una ignorhncia encara més profunda sobre l'arnbient intellectual que va envoltar la vida i obra de Weber. I Weber, precisament, és molt difícil d'entendre si no se'l remet a tota una colla d'autors amb els quals sosté un dihleg permanent. És impossible d'explicar el concepte de <tsocio- logia comprehensiva>> sense anar a parar a Wilhelm Dilthey. No hi ha ma- nera d'entendre res dels escrits de Weber sobre economia i religió, sense con2ixer Georg Simmel, Werner Sombart i Ernst Troeltsch. La problem9- tica de Tonnies té molt en comú amb la de Max Weber, així com algunes obres del seu mateix germi Alfred o de Robert Michels, co-editor durant un temps de l'<tArchiv fiir Sozialwissenschaft und Sozialpolitik>>. Una in- vestigació a fons dels articles més importants publicats a l'<tArchiv>> crec que donaria la pista: Hi havia tot un programa d'inuestigacid implícit que molts d'aquests autors compartien amb Max Weber. Si els contemporanis de Weber han estat molt poc estudiats -gairebé gens- pels sociblegs catalans, encara menys ho han estat les connexions amb els seus predeces- sors i hereus intellectuals. No han estat examinades les inffu2ncies concretes que va rebre de Marx i Nietzsche -la consideració envers els quals era considerada per Weber, no ho oblidem, un signe d'honradesa intellectual. Ni les d'historiadors com Von Ranke, Droysen, Treitschke, Schmoller, Lujo Brentano, Theodor Mommsen o Jacob Burckhardt -per no parlar dels lite- rats, des dels clbsics greco-llatins fins a Tolstoi o Dostoievski. Tampoc les més generals que com a alemany i fill de la seva 2poca va rebre de Goethe, Schopenhauer o del mateix Wagner. No s'ha pensat en absolut la relació que hi pugui haver amb aspectes particulars de l'obra de Spengler, com tampoc no s'ha examinat la influkncia que pot haver-hi en els escrits de Max Scheler. No s'ha estudiat l'impacte molt clar que ha tingut en autors menys coneguts com Alfred Vierkandt i Alfred Von Martin, o el més subtil en autors famosos com Mannheim i Schumpeter; tots quatre colla- boradors de l'<tArchiv)>. Ningú s'ha preocupat d'esbrinar els nombrosos i suggerents punts de contacte entre l'obra científica de Max Weber i l'obra literhria de Thomas Mann. Tampoc s'ha parat atenció a la repercussió de Weber sobre tota una colla d'autors marxistes des de Bloch i Lukács, que el conegueren, fins a la mateixa Escola de Frankfurt . . . Hi ha, doncs, molta cosa a saber sobre Weber; tanta, que es pot dir que a Catalunya i per a la majoria dels sociblegs Max Weber ha estat fins ara un desconegut. Tant de Notes de lectura bo que la publicació en catal21 de 1'2tica pogués servir per a invertir la tendsncia, i en pocs anys augmentessin les traduccions de Max Weber als Pa'isos Catalans. He de reconsixer, perb, que soc més aviat escsptic. Per tal que fos aixi, caldria rellangar amb f o r ~ a  la histbria intelrlectual i oblidar- se una mica de la compuls~[Ó pel treball empíric d'enclrrec. La histbria de les idees, aixi com la sociologia de la literatura, de l'art i de la cultura, la sociologia del coneixement i la sociologia hjstddca, estan gairebé per estre- nar al nostre país. No és casual que siguin precisament aquestes les &rees -junt amb la sociologia de la religió, tampoc massa desenvolupada ni con- siderada aquí, i les anllisis tebriques sobre el poder i les classes socials, que en el cas catall més aviat han estat descripcions- en les quals la gran tradició sociolbgica europea més i millor s'h~a desenvolupat. Dit aixb, poca cosa més puc afegir. No és aquest el lloc m b  escaient per fer una avaluació sencera de l'obra ni d'e la polseguera que ha aixecat. Així, doncs, acabaré comentant els aspectes mrSs <ctscnics>> d'aquesta recent edició a &rec del professor Joan Estruch, un dels pocs especialistes cata- lans en sociologia de la religió. La traducció demostra fidelitat, correctió i, d b  que pot sorprendre més tractant-se d'un socibl~eg, gran domini de l'idioma. La fidelitat hi és doble: a la lletra i a I7esper,[t de Max Webel-. La correcció és tal que fa que sigui potser la millor versió de quk hom disposa: supera amb escreix la inexacta i a voltes errbnia edició espanyola, i afegeix precisió a les més autoritzades francesa i anglo-saxona. El rigor en la interpretació no forga en cap moment la flui'desa del llenguatge, s'obtC aixi una agradable sensació de claredat i eleglncia expositives. El catal& que hi trobem no és feixuc ni trencadís, ans al contrari, pastós i sblid. Corn ha d'ésser. L'edició incorpora, a més, un prbleg ccbncis perb illuminador i ple de suggeriments, junt amb la bibliografia seleccionada i la cronologia que ja són, per sort, habituals als volums d'aquesta colrlecció. Cal fer esment, en- cara, de les notes que Joan Estruch ha afegit a les prbpies i molt nombroses del mateix Weber; que sense &ser moltes són1 sempre justificades i encer- tades. Zs també del mhxirn interss la recopi1ac:ió bibliogrlfica efectuada al final del llibre, on es recullen totes les fonts citades per Weber al llarg de l'obra, procurant completar-les sempre que sigui possible. No ens resta, doncs, sin6 felicitar-nos per disposar d'aquesta traducció que posa, de manera immiJlorable, Max Weber a l'abast dels lectors dels Paisos Catalans. I. felicito tnmbé, com és lbgic, Joan Estruch, a qui haurem d'estar agraits per l'escrupolós i pacient exercici d'aquella antiga virtut aca- demica que els anglesos anomenen scholarsbip. 

MAX WEBER, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i pròleg de Joan Estruch, Edicions 62/Diputació de Barcelona, "Clàssics del Pensament Modern", núm. 11, 1984, 281 pàgines

Crossref

https://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n22-23/02102862n22-23p226.pdf

MAX WEBER, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i pròleg de Joan Estruch, Edicions 62/Diputació de Barcelona, "Clàssics del Pensament Modern", núm. 11, 1984, 281 pàgines

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref