Obra ressenyada: Francesc HERNANDEZ, La identidad nacional en Cataluña. Barcelona: Vicens Vives, 1983

Cardús i Ros, Salvador,

Estradé, Antoni

Papers : Revista de Sociologia

Estradé Saltó, Antoni

Diposit Digital de Documents de la UAB

FRANCESC HERNANDEZ, La identidad nacional en ~Catl;rlufia, Vicens Vives, Barcelona, 1983. Entre algunes de les poques obligacions que ens imposem com a mem- bres d'aquest cenacle professional que som elis socihlegs, hi ha la de seguir amb una certa atenció les <(novetats>> que som capagos de publicar. Només havent confessat I'exercici d'aquesta forma d'autodisciplina extravagant, tenim l'esperanga d'haver justificat prou l'elecció d'aquest text que suara comentarem. Ens haureu de permetre que no ens prenguem la mokstia d'analitzar les tesis o els arguments intellectuals d'aquesta obra. D'altra banda, tampoc els trobaríem per enlloc. Ens limitarem, doncs, a descriure amb brevetat l'estructura de l'obra, a presentar-ne el tipui de llenguatge i estil, i si la selecció d'exemples extrets del text és prou reeixida, comprendreu imme- diatament que no vegem la n~ccessitat -ni la possibilitat- d'arribar a les crítiques <(de fons,. Dit d'una altra manera, la crítica dels aspectes formals i metodolbgics del llibre que comentem fan innecessiria la crítica intel- lectual. Val a dir que el text s'inicia amb un Prefaci que ja és tot un presagi d'allb que ens espera. Som del parer que hi ha dues maies formes de comengar a escriure sociologia, i que ja d'entrada ens haurien de posar en guiirdia. L'una con- sisteix a afirmar que una investigació pot arribar a grans i definitius objec- tius. L'aItra, és all6 típic de fer constar la gran dificultat que presenta el tema tractat. Són dues cines d'una mateixa falta de modsstia necessiria en tot cientac. Doncs bi:', en aquest prefaci hi s6n totes dues, natural- ment, i encara no hem acatbat la segona phgina, que ja s'ha pogut llegir al- hora que <ceste libro pretende descubrir i a ~  ruices profundas del nacionalis- mo catalán, 1 margen de antcdotas, coyztntrdras y vaguedades)>, i d'altra Notes de lectura banda que <{mi proyecto cientifico suponia l,z incursión en un laberint0 teórico apenas explorado)>. Mala manera d'iniciar un estudi quan en acabar- 10 fa la impressió que, en definitiva, només es tracta precisament d'un <tlaberinto de vaguedades)>. , Frases d'aquest tipus, com les citades, ja desqualifxarien tota una inves- tigació si no fos que cada parhg,raf supma lY:anterior en vaguetat, imprecisió i absurditat. Al final de la segona phgina que ara cithvem, ja s'ha arribat a un embolic tan fenomenal, que I'autor ens afirma impunement: <tel arduo trabajo compensa sobradamentl- el esfzierzc~ realizado>> (sic). 2 s  clar que també hauria pogut dir que era precisament <tel arduo trabajo)> all6 que que- dava compensat per <tel e~fuerzo realizadon, posem per cas. Aixb sí, tal com diu l'autor a la phgina 3, tot aixb passa <{en el contexto aciago de este peregrino pais), (o potser <<:contexto peregrino de este aciago pais)>?, o bé <(un peregrino aciago en el contexto de este paisa?). I sort que, cap al final del prefaci, ens assegura que plantejari <tel a'isczirso en una dimensión real)>, que si no.. . No Q més bon averany la, citació amb que s'inicia la part primera, anomenada ctTeoría de la Ider~tidad Nacioi~al>>. Tot i que no ho havíem fet explícit, ja us havíeu adonat que es tractava d'un text en espanyol, és a dir, gens provincih, és a dir, internacional. Doncs bé, la citació a la qual ens referim diu: <(Qui percl els orígens / percl identitat. Raimon (1975).)> La manca d'accent a part; i que no sabent com ni per quk, junt amb allb de les acolles sardanístiqucs~> (sic), és del poc idioma indígena del grup estudiat que hom troba en un treball sobre el nacionalisme i les seves pro- fundes arrels, a nosaltres, no sabem tampoc perquk, ens ha vingut a la me- mbria aquella altra sentencia dlel Tricicle al programa del seu Manicbmic i que sembla idbnia per a aquest estudi: a mida que perdien els orígens, anaven guanyant identitat. El text, doncs, s'estructurarh en dues parts fonamentals. La primera, <(tebrica)> -les cometes són en senyal de respecte a la veritable teoria-, esti bhsicament elaborada segons l'innovadckr sistema popularitzat pel mal- aguanyat -només per a les universitats catalans- socibleg Amando de Miguel, i que és conegut amb el nom de <ttécnica del recorta y pega)>. e s  a dir, multitud de citacions, llargues transcripcions de parhgrafs que es suc- ceeixen sense ordre ni concert, ben lligades per una salsa beixamel elabo- rada a partir d'una nou de mantega conceptual, dues cullerades de farina retbrica per a espessir i mig litre de llet adjectival que sempre allarga i li dóna gust. Perb anem a pams, que llavors se'ns diria que és una aqiiesti6 perso- naln la que es debat aquí. * L'autor ens havia dit en comenGar: <(El nivel de desarrollo teórico so- <(Papers,: Revista de Sociologia bre la soci~lización ha sido plante~do en el capitulo un0 Como se verd mis adelante, hay muy pocos rasgos novedosos y c ~ s i  todos 10s materiales, tienen una orientación fundonalista y anglocentrista)> (phg. 4).  Vegem-ho, doncs. Només el primer capítol presenta cent una citacions en trenta phgi- nes. Cal suposar que en Fromm, Berger i Luckmann --ells dos solets, amb un sol llibre, ja n'aporten vint-i-quatre en només vuit pigines-, Bourdieu i Passeron, Tonnies, Engels, Morgan, Lévi-Strauss, Durkheim, Cmley.. . deuen ser alguns d'aquests autors que aporten <cmuy pocos rasgos nove- dosos), i que {ctienen una orientación funcionalista y anglocentristlan, ja que representen el trenta-cinc per cent del total de refer&ncies. Si hi afegim que els autors espanyols suposen un altre trenta per cent més, i ja fan un seixanta-cinc per cent, on deuen ser els <(casi todos)) de que se'ns parlava? I dels autors espanyols, certament que deuen aportar <cmuy pocos rasgos novedosos)> en aquest treball d'alta costura, perb el difícil de creure és que tinguin una <torientaci&n funcionalista y anglocentrista)>. Tant de bo molts d'dls en tinguessin alguna, <(de orientación)>. Hi ha moments molt sublims en I'argumentació, per exemple quan per sostenir una definició de manual de sociologia, s'ha &emparar en un fet tan contundent tebricament com el de que <(éste es el punto de vista mhs extendido en 10s ambientes so~ciológicos~> (pig. 22). El segon capítol, l'encetem amb una gana esfere'idora, que prové del dejuni intellectual que hem patit al llarg del primer capítol i de l'afalaga- dora incitació feta per l'autor: <cel capitulo dos es un aporte teórico origi- nal en un enfoque distinto del tradicional>> (phg. 5) .  Som-hi! Clavem la forquilla al pollastre i tot d'una tot fa un pet sensacional. Era un globus! -un bluff, que en diem ara. Vegeu sinó: en primer lloc setanta-quatre citacions en trenta pigines -no deu ser massa original, doncs-, amb un apartat sobre el franquisme on es fa sortir tot el bestiari dels <(hom0 so- ciologicus bispanicus)> -Linz, Amando de Miguel, Giner, Oltra, Sevilla- Guzm an... I a més, s'adhereix a la inefable teoria del franquisme com a r&gim autoritari, del mestre Linz, al qual no s'atreveix a molestar incloent la critica molt sensata en els seus plantejaments efectuada per Martínez Alier -per més inri publicada el mateix número d'aquesta revista, <(Pa- pers), n. 8, que tan profusament utilitza el Dr. Hernández. Respecte a la part prbpiament de treball de camp, segueix situant-se en la metodologia dita dels treballs manuals, encara que les citacions prove- nen ara de la transcripció de les entrevistes a set famílies, estructurades capriciosament en set capítols. (Atenció: els treballs manuals del Dr. Her- nández no tenen res a veure amb la defensada artesania intellectual de C. W. Mills! ) En totes les phgines -la majoria- dedicades a un treball tan laboriós Notes de lectura -recordem all6 del <tarduo tralbajo)>-- es transcriuen monhtonament i ex- clusivament les dites entrevistes. I si no fos pel recurs a les cometes, per& no s'arribarien a distingir els (comentaris del socibleg del de les famílies. Així, trobem passatges tan tendres com aquest: <(Por otra parte, la viven- cia familiar estaba al margen de connotaciones de tipo politjco. Se orien- taba, sobre todo, a contenidos culturales y religiosos: "En mi casa, eran muy catalanes. Mi madre, por ejemplo, era muy catalana, pero catalana de ir a Montserrat. Era corno si en otra casa, al padre le gustara el fzítbol y fuera del Barga. Bste er,g el espiritzr de Caltalafia de aquellos tiempos. Para mi, eso es bastante poca. Mi madre era catalana porque amaba mucho a ldi Virgen de Montserrat")> (pig. 104). Fins el final, a I'apkndix, no trobarem la clau d'interpretació d'aquest tipus de parigrafs: <(en 10 cualitativo, 10 empirico es cualquier información que permita conocer el problema analizadon (pig. 260). I fins aquí a nos- altres tampoc no se'ns havia acudit de fer una investigació sociolhgica tenint com a material de base 1 , s  Pigines viscz+!des d'en Folch i Torres, per cert, més ben escrites i més interessants. Llegint parhgrafs com l'anterior -tots són semblants i arriben a un total de 175 pigines-, i agraint la transcripció, traducció -suposem- i mescla a l'autor, és com ens anem fent cirrec d'allb d'arribar a les arrels profundes del nacionalisme catali, al marge d'ankcdotes, conjuntures i va- guetats. Finalment, I'apkndix que s'inclou al final de l'estudi és un exemple més d'allb que hom és capac d'escriure quan s'lha perdut el sentit del ridícul. 1 només per oferir un botó de ,mostra, no fos cas que ens demandessin per reproduir sense permís massa text de I'estudi, llegiu aquesta bucblica des- cripció del clima epistemolhgic que presidia les entrevistes: chabía ruidos, 10s niños jugaban, la TV  txtaba funcionando, se tomaba café, sonaba el teléfonon (pig. 267). Finalment, hi ha una de !es hipbtesis de partida que sí que veiem confirmada en la tesi del d c ~ t o r  Hernindez: <(La escasa bibliografia dispo- nible deja poco margen a la reflexión teórica. 13 análisis de la socialización en el dmbito familiar sólo ,sroporciona lugares comunes que aportan insu- fjcientes elementos para coi~tinuar el trabajo en profundidad.)> Quod erat demostrandum!" * De totes maneres, recont:ixerr~ humilment que aquesta és sols la nostra opinió, i que segurament caldrh que la menystingueu a la vista dels noms dels qui formaren el tribunal que atorgh a aquesta tesi 1excel.lent cum laude, senyors Amando de Miguel, Santiago Roldán, Juan Salcedo, Benjamfn Oltra i, sorprenentment, J. A. González- Casanova. Algú d'aquest tribunal sabrh rebatre prou dignament les nostres ironies, i resituar el llibre comentat en el lloc: d'honor que li correspon. <(Papers)>: Revista de Sociologia Només cal afegir que, en els moments en que s'escriu aquesta nota de lectura, s'inicia un nou debat entre els ideblegs del nacionalisme que no sabem si també és de caricter pre-electoral (febrer de 1984). El tema, l'in- vent, és el de <{la mort de la nació)>. Si hi poguéssim intervenir, els sugge- riríem el següent: i si resulta que la nació i el nacionalisme no <ts'han mort>>, sinó que els han acabat de matar els estudis de socihlegs de tanta anome- nada com el doctor Hernández, el doctor Mercadé i el doctor Oltra? 

FRANCESC HERNANDEZ, La identidad nacional en Cataluña. Vicens Vives, Barcelona, 1983

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref