Index de les obres ressenyades: Ramon ALCOBERRO, Històries de la filosofi

Seguró, Miquel

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

Diposit Digital de Documents de la UAB

Enrahonar 44, 2010 113-140RESSENYESL’Ateneu Barcelonès va organitzar elcurs 2006-2007 un cicle de filosofia alvoltant del tema genèric «Històries dela filosofia». Aquest cicle pretenia repen-sar, de la mà de professors d’universi-tats catalanes, temes i autors de semprea la llum de les hermenèutiques mésactuals. Com ha succeït en el cas d’al-tres cicles de filosofia desenvolupats enel si de l’Ateneu (a càrrec generalmentdel Liceu Joan Maragall de Filosofia),«La Busca Edicions» ha editat aquellesponències en forma de llibre i ofereixd’aquesta manera al lector la possibili-tat de tornar a endinsar-se en aquellatemàtica. Aquest recull, tal com indical’editor (Ramon Alcoberro) en el prò-leg, no segueix una línia escolar comu-na ni hi ha unitat d’estil, fet que, d’al-tra banda, no compromet la vocacióúltima del cicle d’enriquir l’hermenèu-tica de la ja de per si plural repúblicadel pensament. Perquè «filosofia» no voldir només «història de la filosofia» (ensingular), sinó sobretot un pensamentviu i incident en la seva contempora-neïtat. En aquest sentit, els clàssics nosón altra cosa que punts de referència«històrics» (és a dir, «oberts») per pen-sar, precisament, el propi temps.La distribució dels autors tractats ésestrictament cronològica, de manera queels dos primers textos (Jaume Mensa iGregorio Luri) es refereixen a la filoso-fia clàssica. Concretament, ambdós esfan ressò de dues tòpiques platòniques,que, enfocades des de la llum de les mésrecents investigacions, inciten en últimainstància a repensar el «sistema» platò-nic. En el primer d’aquests, JaumeMensa s’acosta al rol de llevador que té elfilòsof. Partint d’un fragment del Teetet,exposa la perspectiva interpretativa actualque preveu la possibilitat que en els tex-tos platònics resti sempre amagat el «veri-table» Plató. En aquest sentit, donat queels diàlegs romanen sempre oberts, elpersonatge central (primordialmentSòcrates) canvia en funció de la finalitatdel text. Fins i tot, moltes vegades Platóopta pel silenci com a forma paradoxal«d’expressar» «allò que també cal dir».Des d’aquests a prioris caldria pregun-tar-se, per exemple, si en la maièuticasocràtica no s’amaga un Plató que con-sidera necessària una nova manera de fer,precisament la que ens ofereix el símilde la llevadora.El segon text (Gregorio Luri), el méssuggerent de tots, planteja la possibilitatAlcoberro, Ramon (ed.) (2007)Històries de la filosofiaBarcelona: La Busca Edicions, 180 p.d’un parricidi eidètic com a origen de lafilosofia platònica, en el sentit que el«pare» Parmènides queda destituït vio-lentament del seu rol dominador en lacerca de la veritat. La tesi central de l’au-tor és que Plató va descobrir que era pre-cisament la via de l’opinió la que per-metia expressar més profundament larealitat, tal com es manifesta en l’afir-mació de «l’ésser del que no és». D’aquestamanera, queda inaugurada la via delfenomen, o d’allò que no és idèntic a simateix, d’allò que es constitueix comun «mitjà» entre l’indefinit i la unitat.L’ànima, que també és susceptible d’untrànsit cap a la unitat, exemplifica que ladualitat estricta entre aparença i idea jano explica la realitat, perquè de fet l’àni-ma només s’explica des d’una complexaunitat dialèctica de la «cosa» —com allòque és entre l’ésser i el no-ésser— enca-minada envers un «projecte de sentit» quela sobrepassa.El tercer text (Josep M. Porta) pro-posa una lectura més «alliberada» de l’es-perit racionalista cartesià. Cal ressaltarque aquestes històries de la filosofia pas-sen per davant de l’època medieval sense,lamentablement, un mínim esment. Toti que el llibre no tingui un afany de tota-litat, ni molt menys, sí que en l’equili-bri de figures representatives es troba afaltar algun representant d’aquella malanomenada edat «mitjana», encara quesolament sigui per retre tribut a laincidència decisiva que féu en tòpiquestan «clàssicament» modernes com, pre-cisament, la llibertat.Per a Porta, si bé és cert que Descar-tes va partir de la matemàtica per tal dedesplegar el seu projecte de ciència filosò-fica, el fonament últim de tot l’edifici rauen la voluntat de voler jutjar bé la reali-tat. De manera que allò que finalmentreivindica és la idea clàssica de la virtutdel savi, que «relliga» la metafísica il’epistemologia a la moralitat. Per tant,caldria llegir Descartes des de la llibertatper tal de respectar, a més, la vocacióhumanista essencial que aquesta llibertatcomporta (fet que mostraria, de nou, lafiliació del cartesianisme respecte de l’edatmitjana, en aquest cas respecte del volun-tarisme).Després, Miquel Costa, autor de dosarticles-conferències, ens apropa a les figu-res empiristes de D. Hume i J. StuartMill. Sobre el primer, Costa remarca lacrítica del concepte de «jo» i la manca decoherència en la transició de l’ésser aldeure com a puntals d’un pensament queencara es manté viu avui dia. Recolzant-se en Searle, l’autor afirma l’existènciad’un «hiat» entre l’antecedent d’una acciói la seva acció, o altrament dit, només espot dir que el «jo» és la causa de l’acciómateixa. De manera semblant, el pas «delque és» «al que ha d’ésser» es fonamentaen un buit que, això no obstant, no inva-lida el trànsit necessari que s’ha de fer perconstruir una vida social. S’imposa, doncs,repensar aquestes dues transicions teninten compte els buits esmentats, tot cercantnous enfocaments que superin unes dico-tomies i uns convencionalismes inope-rants del tot.El text dedicat a J. S. Mill —ambmotiu del bicentenari del seu naixe-ment— és el més expositiu de tot el lli-bre. En les seves línies es recullen els tretsfonamentals dels dos llibres més recone-guts de l’autor (Utilitarisme, 1861; i Sobrela llibertat, 1859), dels quals Costa és unexcel·lent coneixedor (ha traduït el pri-mer al català). El principi d’utilitat, lajustícia, les apories de l’egoisme o els con-ceptes d’individualisme i autoritat sónsintèticament i suficientment ressenyatsen aquest text. En tot cas, però, no hau-ria estat de més afegir-hi una petita con-clusió o paràgraf conclusiu més explícitper tal d’evitar la sensació d’abruptesaamb la qual Costa finalitza la seva expo-sició.En aquesta mateixa línia expositivatambé s’emmarca l’aportació de GonçalMayos, en la qual esbossa tot l’itinerarivital i intel·lectual de F. Nietzsche. Des-114 Enrahonar 44, 2010 Ressenyestaca la recuperació antinihilista que se’nfa, tot recordant que Nietzsche cercà enel món grec camins que li permetessinfugir de les misèries de la modernitat.De mica en mica, però, aquell vitalismes’apaivagà en favor d’una solitud cadavegada més feixuga i de l’assumpcióde la realitat inesgotable del procés dedeconstrucció iniciat. Tot i això, Nietz-sche encara tingué suficient fe vitalistaper predicar sobre la voluntat de potèn-cia (no de poder o domini, matisaMayos), que sintonitzava més amb aque-lla vitalitat cercada que no pas amb eldesig d’atemptar contra algú (d’aquí lapuntualització). Amb tot, és la seva vidamateixa, sempre viscuda a contracorrenti de manera provocadora, el que més ensimpressiona, ja que és portadora —pera Mayos superlativament— «d’allò» quefa de quelcom o d’algú un clàssic: ésserintempestiu.Precisament en referència a Nietzsche,cal recordar que no poques vegades elsautors han mostrat el pes que la seva figu-ra va tenir en la consolidació de l’irracio-nalisme sorgit en el declivi de les Llums.Ara bé, i més enllà de l’(in)just queaquesta asseveració sigui per a altres filò-sofs «menors», l’afirmació exigeix en totcas un aclariment previ sobre què s’en-tén per irracionalisme. En aquest sen-tit, l’escrit de Ramon Alcoberro, el setèdel llibre, aporta unes coordenades inte-ressants per pensar sobretot la dicotomiaentre racional i irracional. La qüestióprincipal, que marcarà el desenvolupa-ment posterior de tota reflexió a l’en-torn de la (ir)racionalitat, és redefinirprecisament el concepte de raó. El textalerta sobre l’error que comporta con-fondre l’ús d’un model de racionalitatamb la mateixa racionalitat, tot apos-tant així per una consideració no subs-tancialista del procés de configuració dela racionalitat, oberta a una perspectivamés dinàmica (lingüística) de la matei-xa racionalitat. D’aquesta manera, la raó,i sense que això impliqui l’acceptacióunilateral de tots els jocs del llenguat-ge, es mostrarà més receptiva i tolerantenvers allò que s’escapa del seu motllehermenèutic.Arribats en aquest punt, semblacoherent que ens aturem a repensar quèpot representar avui dia «fer filosofia»,tasca a la qual es presta precisament eldarrer treball del llibre. En aquest tre-ball, Antoni Defez s’acosta al Wittgen-stein més filòsof i menys lògic, podríemdir, ja que constata que és l’home tur-mentat qui guia la reflexió i no pas la pure-sa lògica del concepte. Per això, la fina-litat última del quefer filosòfic no ésteòrica, sinó «farmacològica» i «aními-ca». És a dir, la filosofia es converteix enquelcom inalienable per a qui busca laquietud del pensament i el desentrellatd’allò que més el turmenta: escapar-sedels límits del llenguatge per dir allòúltim que pot apaivagar aquella inquie-tud. És per això que Defez proposa veureWittgenstein més com un místic que nocom un positivista. O fins i tot com un«savi», ja que és el silenci davant laimmensitat de l’existència la realitat quefinalment s’imposa.Amb aquest reclam «existencial» s’aca-ba aquest recull d’escrits de pensadorscatalans sobre filòsofs universals. Unaobra que neix de la voluntat d’apropiar-se del llegat històric, i que demostra,una vegada més, la veritat d’aquella asse-veració que defineix la lectura com unacte viu i re-creatiu, sempre rellevantper al propi present. Si de cas, remar-caríem la necessitat d’incorporar tambéla filosofia medieval en l’aventura cons-tant de la filosofia, atès que, en cas con-trari, les històries de la filosofia (o filo-sofies) romandrien injustificablementesquinçades.Miquel SeguróFacultat de FilosofiaUniversitat Ramon LlullRessenyes Enrahonar 44, 2010 115

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref

Directory of Open Access Journals