Dins de matrius eminentment forestals, els espais oberts agrícoles juguen un paper important diversificant els hàbitats i, de retruc, donant cabuda a l'ecosistema a un nombre d'espècies que d'ells depenen en tots o en alguns moments del seu cicle biològic. La pèrdua d'espais agrícoles tradicionals va més enllà de la pèrdua de varietats agrícoles i ramaderes i de flora arvense associada, i afecta també a molts d'altres organismes. A més de la seva importància directa en la biodiversitat, els espais oberts agrícoles també representen un trencament de la continuïtat del combustible i requereixen el manteniment de vies d'accés, tot coadjuvant a mantenir un paisatge amb un menor risc d'incendi. La zona d'estudi ha estat els Parcs Naturals de Sant Llorenç de Munt i L'Obac, i Garraf, Olèrdola i Foix. Hem considerat de forma simplificada el paisatge dels Parcs com a mosaics amb diferents fases (arbrat dens, arbustiu dens, espais oberts, roquissars i petites zones urbanes) i pressuposa que l'objectiu de la gestió dels Parcs és la conservació d'aquests mosaics i no la seva uniformització en paisatges forestals continus. Hem localitzat e inventariat els espais oberts agrícoles actius i abandonats (recentment i des de 1957) de la zona com a capes SIG, tot associant a cada espai el conjunt de característiques necessàries per la seva gestió i organitzant-los en una Base de Dades lligada a les capes SIG. Un cop fet això, i per tal d'ordenar les actuacions de recuperació, hem establert un sistema de priorització dels espais candidats a través d'anàlisi multi-criteri. En aquesta priorització, ha jugat un paper destacat l'impacte de l'eventual recuperació de cada espai en la geometria del mosaic, la qual cosa ha requerit anàlisi i simulació espacial. Finalment, hem elaborat un conjunt de projectes d'actuació en certs espais concrets per a que serveixin com a models d'actuació
