Calders, Pere

Diposit Digital de Documents de la UAB

,- - --- . -~ - -- - . =- --Universitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca d'HumanitatsATENCIÓ: AbARMA VERDASom tossuts, no serveix de gaire que ens avisin. Ens hanadvertit que desequilibrem perillosament .I~ naturalesa, per~continuem fent l'orni.Fa poc, en un d'aquests indrets quehiha pel sud d'Euro-pa, i cap amitjan estiu, un nen en va fer una com un co-ve. No fou culpa d'ell, perque la veritat ésque tenim molts dub-tes a l'hora d'educar-Ios. Anem a cegues.La familia havia aprofitat dues festes. seguides per sor-tir afora, fugint d'una concentraci6.urb~~a. Mentre els pares'paráven les tovalles aterra, amb el trasb~l~quesuposa allu-nyar-se deIs formiguers, el nen se,la ca~pava entre la flora ila fauna. Va descobrir una papal lona petitá, inquieta, d'aques-tes que fan l'efecte que si no existissintampoc no hi perdriemres. El nen va contemplar-la una eston~ imb un posat de merave-lla'i, de cop i volta,va esclafar-la amb un picar de mans r~-pid com la llengua d'un camale6. Fou ungest instintiu sota elsigne de la cr'ue'Ltat de la J,innocencia, per ó l' insecte 'se'n va.fer l'estella.1 va resultar que la papallona ~ra la clau d'un microsis-tema ecol~gic, un pe<;a importantissima permolt que no ho sem-.... ,blés. Potser ni ella mateixa no ho sabia. El cas és que la seva. ídesaparici6 del ni'ónde'Ls vius va desencadenar una serie de fallides, meitatsubterr~nies, meitatde superficie~ i una esquerda, ' ' 1'· "-nova de trin~a va obrir-se pas totserpente]aht. Avan<;a fins aun poblat depoques cases, gairebé totes abartdonades i, en toparamb pedra bastida, va prov6car un terratremol. O qui sap si no. .era tant com aix~, per~ si que bast~ per ensorrar un campanar ro-"'.~---- - - - • -- - 1 - • _ _. - - - -.-- -- - _.....- _ ~ , • • _ ... _ _ __ _ __"Universitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca d'Humanitats.2.m~nic que fins aleshores havia aguantat gallardament el pas deIssegles."Anem-nos-en , tu !' , va dir el pare al·a mare. "Són capacosde dir que hem estat nosaltres." Van recollir a corre-cuita elparament d~ l'excursió, mentie estiregany~ven la criatura per unbra<;. Sort van t~nir de la r~pida represa del motor del seu cQt-xe. Providencialme~t, el parei'havia fet~ju~tar tres dies abans.l' ~ ..: 4;·-:'¡' ... "." .,- (3 )Universitat ónoma deBarcelonaBiblioteca d'HumanítatsATENcró: ALARMA VERDASom tossuts, no serveix de gairequeen~ avisin. Ens hanadvertit que desequilibrem perillosameritl~naturalesa, perbcontinuem fent l'orni.Fa poc, en un d'aquests indrets que hiha pel sud d'Euro-pa, i cap a mitjan estiu, un nen·en vafer una com unco-ve. No fou culpa d'ell, perqu~la veritat is quetenim molts dub-tes a l'hora d'educar-los. Anem a cegues.La familia havia aprofitat dues fe~tes seguides per sor-.tir.afora, fugint d'una concentració urbana. Mentre els pares. .paraven les tovalles aterra, amb el t~asbalsque suposa allu-nyar-se deIs for~igue~s, el nen se la campá;a entre la flora i. .la fauna. Va descobrir una papallona petlta, inquieta, d'aques-tes quefan l'efecte que si no existissin~ampoc no hi perdriemres. El nen va contemplar~la una estona ambun posat de merave-lla'i, de cop i volta, va esclafar-la amb un picar de mans ra-pid com la llengua d'un camaieó. Fou un g~stinstintiu sota elsigne de la crue~tat de la innoc~ncia, perb i'insecte '$e'n vafer l'estella.r va resultar que la papallona era laclau d'un mi~rosis-tema e~olbgic, un pe9a importantissima p~r malt que no ho sem-blés. Potser ni ella ma teí.xa no ho'sabia. ·El Cas és que la seva\ -'.desaparició del lTtóhdeIs vius va desencadenar una s é rí.ede fallides, meitat subterranies, meitat de superfi~ie, i una e~qwerdanova de trinca va abrir-se pas tot serpentejant. Avan9¡ fins auri poblat dé poques cases, gairebé totesabandonades i, en topar~mb pedra bastida, va provocar un terratr~mol. O qui sap si no.era tant com a í xó , .per ó si que basta perensorrar un campanar ro=.. '---,uUniversitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca d'Humanitats.2.m~nic quefins aleshores havia agu~ntat gallardament el pas deIssegles."Anem-nos-en, tu", va dir el pare a lamare. "Són capa<;osde dir que hem estat nosaltres." .Van recollira corre-cuita elparament de l'excursió, mentre estireganyaven la criatura per unbra<;. Sort van tenir de la r~pid~represa del motor del seu cot-xe. Providencialment, el pare l'havia fet ajustar tres dies abans.r .~."

Atenció : alarma verda

http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_322_1.pdf

Atenció : alarma verda

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB