Homs, Oriol

Papers : Revista de Sociologia

Diposit Digital de Documents de la UAB

NOTES A L'ASSAIG DE JOSÉ LUIS ARANGUREN SOBRE LA JOVENTUT EUROPEA Oriol Homs (Socibleg) La relectura de I'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut euro- pea indueix a reflexions plenes d'actualitat i desmitifica una expressió molt sentida en medis <(experts)> sobre el jovent: <(En materia de joves no hi ha res segur, tot canvia a velocitats esfereidores; el que ahir era cert, avui ja no ho és.)> Aranguren ja detectava fa vint-i-tres anys que la joventut dels anys cinquanta es <(desentenia)> dels <tmodels)> proposats per les generacions an- teriors. I ja observava una <(anormal prolongació de I'etapa juvenil,. Encara no s'havia <tinventatn <tl'adolesc~ncia forgosa)> ni es parlava de I'atur juvenil, sinó més aviat al contrari, es denunciava la sobreexplotació del treball infantil. Els joves ja eren <(esc&ptics, realistes, inclinats a les coses concretes, positives, privades, utilithries, funcionals, tecniques.. . )> i encara no havia succeit el plorat Maig del 68 a Europa, ni la frustrant <(transició política* a 1'Estat espanyol. Tot plegat fa pensar que a part d'efectes conjunturals i generacionals es constaten unes permanencies que cal emmarcar en coor- denades socials i temporals més Amplies. I, en canvi, qui s'atreviria, avui, a afirmar que la joventut dels anys cinquanta i la dels anys vuitanta és la mateixa? Qu& ha succei't? Són as- pectes formals els que han canviat, o hom es troba davant de dues joven- tuts que han viscut esdeveniments que les han marcat generacionalment uPapers>>: Revista de Socidogia en un mateix sentit, per utilitzar els mateixos termes de l'article comentat: <(La guerra civil i la crisi econbmica)>. O bé el que ha variat ha estat <{la mirada adulta sobre la gent joven. En el Post Scriptum -la part més lúcida de l'article-, Aranguren sembla apuntar una resposta a aquest conjunt de contradiccions: la seva anhlisi, no és també un retrat dels adults? Aquest dubte s'ha oblidat massa sovint. Molts dels estudis que s'han realitzat sobre la joventut són prhcti- cament constatacions de les característiques generals de la societat a la qual pertany la joventut estudiada. Com ja ha assenyalat repetides vegades Estruch, no esth clar que la joventut sigui un objecte pertinent d'anhlisi científica. O com a mínim cal definir-10. En quins aspectes els fenbmens juvenils presenten una autonomia prbpia que permet estudiar-10s diferenciadament de la resta de la societat? Aquest aspecte epistemolbgic de la joventut com a objecte d'estudi no és innocu i demana una anhlisi per si mateix. Una cosa és confondre els fenbmens juvenils amb els fenbmens socials més globals i una altra és que freqüentment les anhlisis sobre els joves són interpretacions adultes sobre el que són i el que fan els joves. Hom creu veure joventuts diferents on tan sols hi ha diferents interpretacions o diferents adults que interpreten. Un exemple el tenim a l'article que comentem: la part menys interes- sant analíticament, per6 molt vhlida des d'una perspectiva de sociologia histbrica, és la interpretació que 1'Aranguren fa de la joventut dels cinquan- ta i que compartia amb tot un sector social format, a grans trets, per un catolicisme progressista, per una certa intellectualitat, per sectors liberals i democrhtics, en el context de la dictadura franquista i en el marc dels debats d'aleshores entre tercermundisme i desenvolupament, dictadura i democrhcia, cultura i analfabetisme, progrés i tradició. Des d'aquests sec- tors, el concepte joventut formava part d'un conjunt més ampli, junt amb conceptes com progrés i futur, contraposats a adult, tradició i passat. En canvi, actualment el marc conceptual ha variat completament. Els joves ja no són el futur, sinó el present sense el pes de la tradició. El futur ja no és patrimoni dels joves, sinó també dels adults que s'han futu- ritzat. La joventut en aquesta situació queda com a subproducte a integrar o recuperar. La joventut dels cinquanta era en bona part filla de la tradició, i la dels vuitanta ho és de la modernitat. La diferent maternitat, més que la filiació, explica la diferhcia entre el que es deia, es pensava o descrivia abans i e1 que es diu, es pensa o s'escriu ara sobre els joves. Per aquest camí difícilment es pot fer una aproximació al coneixement objectiu de la joventut. Hom pot constatar la decadencia del discurs pro- Notes a I'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut europea gressista dels adults sobre els joves o detenir-se a estudiar més exhaustiva- ment aquestes relacions. Per6 aixb són figues d'un altre paner. En canvi, hom observa la progressiva constitució d'un món específic dels joves, amb unes relacions socials i uns elements culturals propis. Pos- siblement, a 1'Estat espanyol, els anys cinquanta marquen els límits d'una etapa d'aquest procés. Els canvis que s'han produ'it a partir d'aquesta data: de l'escolarització, canvis tecnolbgics, retard en la in- corporació dels joves al mercat de treball, augment del nivell cultural, penetració del consumisme com a pauta general de conducta, transforma- ció de I'organització familiar i comunithria, urbanització i tancament dels espais urbans, desenvolupament dels mitjans audiovisuals de comunica- ció ... han provocat un salt qualitatiu en el procés -que arranca des del naixement de la societat industrial- de definició de la posició i del paper dels joves dins la societat. L'estudi d'aquest procés i d'aquests fenhmens socials constitueix una via per avanqar en el coneixement dels joves d'avui. Tenint en compte, perb, que el concepte de jove és inestable, ja que va íntimament unit al de generació, i per tant cada generació jove viurh les seves posicions socials en contrast amb uns fets i en relació a altres aglomerats socials de manera distinta. Massa sovint el discurs sobre els comportaments dels joves posa 1Zm- fasi en el fet biolbgic d'ésser jove. Normalment es pensa, i alguns estudio- sos repeteixen de vegades, que els joves es comporten d'una determinada manera pel fet de ser joves biolbgicament, per tenir una edat determinada. Ni la psicologia ha afirmat que existeixi una personalitat jove ni s'ha de- mostrat que característiques biolbgiques determinin el comportament humh. Per tant, caldrh cercar en el camp social I'explicació de les regularitats del comportament dels joves. Aixb sense oblidar que el fet de coincidir pro- cessos evolutius semblants de diferents personalitats pot explicar certs tipus de comportament juvenil. En aquest sentit cal un esforq de precisió en les categories descriptives o analítiques que es proposen com a marc tebric per a I'estudi de la jo- ventut, perqui. siguin útils i clarificadores. Per fi, un altre dels trets a comentar de I'article d'Aranguren és I'enfocament unitari i global de la joventut. Malgrat que el mateix autor ho matisa, possiblement sigui una limitació deguda al moment en qui. Aran- guren realitza I'anhlisi. Si entorn dels anys cinquanta podem definir una nova etapa en I'evolució de la joventut com a categoria social, qualsevol observador d'aquella $poca estava més interessat per la comprensió del fenomen en si, cercant I'explicació en la seva globalitat. En canvi, una vegada desenvolupada aquesta etapa apareixen amb més intensitat les con- <<Papers)>: Revista de Socidogia tradiccions internes i la diferenciació més meticulosa dels seus components. Des d'aquest punt de vista es justificaria que avui hom es pregunti per <(les joventutss i no per una sola joventut. Hom ha cercat aquestes diferhncies en la divisió tradicional de la so- cietat en classes socials, per6 el resultat no acaba de correspondre's amb la realitat. Crec que els diferents tipus de joventut tenen més a veure amb els diferents ritmes i articulacions amb els quals s'han produ'it els canvis socials que s'han esmentat abans, com a factors coadjuvants en la consti- tució del món juvenil. És a dir, que la diferent articulació dels joves en els processos de canvi descrits defineix joventuts diferents. És evident que aquests canvis socials estan interrelacionats amb les clas- ses socials, per6 les seves repercussions sobre la joventut no es poden reduir a la influsncia de les classes socials. En síntesi, un article que cal no oblidar. 

Notes a l'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut Europea

Oriol Homs

Directory of Open Access Journals

Papers Revista de Sociologia

Notes a l'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut europea

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES A L'ASSAIG DE JOSÉ LUIS ARANGUREN 
SOBRE LA JOVENTUT EUROPEA 
Oriol Homs 
(Socibleg) 
La relectura de I'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut euro- 
pea indueix a reflexions plenes d'actualitat i desmitifica una expressió molt 
sentida en medis <(experts)> sobre el jovent: <(En materia de joves no hi 
ha res segur, tot canvia a velocitats esfereidores; el que ahir era cert, avui 
ja no ho és.)> 
Aranguren ja detectava fa vint-i-tres anys que la joventut dels anys 
cinquanta es <(desentenia)> dels <tmodels)> proposats per les generacions an- 
teriors. I ja observava una <(anormal prolongació de I'etapa juvenil,. Encara 
no s'havia <tinventatn <tl'adolesc~ncia forgosa)> ni es parlava de I'atur juvenil, 
sinó més aviat al contrari, es denunciava la sobreexplotació del treball 
infantil. 
Els joves ja eren <(esc&ptics, realistes, inclinats a les coses concretes, 
positives, privades, utilithries, funcionals, tecniques.. . )> i encara no havia 
succeit el plorat Maig del 68 a Europa, ni la frustrant <(transició política* 
a 1'Estat espanyol. Tot plegat fa pensar que a part d'efectes conjunturals i 
generacionals es constaten unes permanencies que cal emmarcar en coor- 
denades socials i temporals més Amplies. 
I, en canvi, qui s'atreviria, avui, a afirmar que la joventut dels anys 
cinquanta i la dels anys vuitanta és la mateixa? Qu& ha succei't? Són as- 
pectes formals els que han canviat, o hom es troba davant de dues joven- 
tuts que han viscut esdeveniments que les han marcat generacionalment 
uPapers>>: Revista de Socidogia 
en un mateix sentit, per utilitzar els mateixos termes de l'article comentat: 
<(La guerra civil i la crisi econbmica)>. O bé el que ha variat ha estat <{la 
mirada adulta sobre la gent joven. 
En el Post Scriptum -la part més lúcida de l'article-, Aranguren 
sembla apuntar una resposta a aquest conjunt de contradiccions: la seva 
anhlisi, no és també un retrat dels adults? Aquest dubte s'ha oblidat massa 
sovint. Molts dels estudis que s'han realitzat sobre la joventut són prhcti- 
cament constatacions de les característiques generals de la societat a la 
qual pertany la joventut estudiada. 
Com ja ha assenyalat repetides vegades Estruch, no esth clar que la 
joventut sigui un objecte pertinent d'anhlisi científica. O com a mínim cal 
definir-10. En quins aspectes els fenbmens juvenils presenten una autonomia 
prbpia que permet estudiar-10s diferenciadament de la resta de la societat? 
Aquest aspecte epistemolbgic de la joventut com a objecte d'estudi no és 
innocu i demana una anhlisi per si mateix. 
Una cosa és confondre els fenbmens juvenils amb els fenbmens socials 
més globals i una altra és que freqüentment les anhlisis sobre els joves són 
interpretacions adultes sobre el que són i el que fan els joves. Hom creu 
veure joventuts diferents on tan sols hi ha diferents interpretacions o 
diferents adults que interpreten. 
Un exemple el tenim a l'article que comentem: la part menys interes- 
sant analíticament, per6 molt vhlida des d'una perspectiva de sociologia 
histbrica, és la interpretació que 1'Aranguren fa de la joventut dels cinquan- 
ta i que compartia amb tot un sector social format, a grans trets, per un 
catolicisme progressista, per una certa intellectualitat, per sectors liberals 
i democrhtics, en el context de la dictadura franquista i en el marc dels 
debats d'aleshores entre tercermundisme i desenvolupament, dictadura i 
democrhcia, cultura i analfabetisme, progrés i tradició. Des d'aquests sec- 
tors, el concepte joventut formava part d'un conjunt més ampli, junt amb 
conceptes com progrés i futur, contraposats a adult, tradició i passat. 
En canvi, actualment el marc conceptual ha variat completament. Els 
joves ja no són el futur, sinó el present sense el pes de la tradició. El 
futur ja no és patrimoni dels joves, sinó també dels adults que s'han futu- 
ritzat. La joventut en aquesta situació queda com a subproducte a integrar 
o recuperar. 
La joventut dels cinquanta era en bona part filla de la tradició, i la dels 
vuitanta ho és de la modernitat. La diferent maternitat, més que la filiació, 
explica la diferhcia entre el que es deia, es pensava o descrivia abans i e1 
que es diu, es pensa o s'escriu ara sobre els joves. 
Per aquest camí difícilment es pot fer una aproximació al coneixement 
objectiu de la joventut. Hom pot constatar la decadencia del discurs pro- 
Notes a I'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut europea 
gressista dels adults sobre els joves o detenir-se a estudiar més exhaustiva- 
ment aquestes relacions. Per6 aixb són figues d'un altre paner. 
En canvi, hom observa la progressiva constitució d'un món específic 
dels joves, amb unes relacions socials i uns elements culturals propis. Pos- 
siblement, a 1'Estat espanyol, els anys cinquanta marquen els límits d'una 
etapa d'aquest procés. Els canvis que s'han produ'it a partir d'aquesta 
data: de l'escolarització, canvis tecnolbgics, retard en la in- 
corporació dels joves al mercat de treball, augment del nivell cultural, 
penetració del consumisme com a pauta general de conducta, transforma- 
ció de I'organització familiar i comunithria, urbanització i tancament dels 
espais urbans, desenvolupament dels mitjans audiovisuals de comunica- 
ció ... han provocat un salt qualitatiu en el procés -que arranca des del 
naixement de la societat industrial- de definició de la posició i del paper 
dels joves dins la societat. 
L'estudi d'aquest procés i d'aquests fenhmens socials constitueix una 
via per avanqar en el coneixement dels joves d'avui. Tenint en compte, 
perb, que el concepte de jove és inestable, ja que va íntimament unit al de 
generació, i per tant cada generació jove viurh les seves posicions socials 
en contrast amb uns fets i en relació a altres aglomerats socials de manera 
distinta. 
Massa sovint el discurs sobre els comportaments dels joves posa 1Zm- 
fasi en el fet biolbgic d'ésser jove. Normalment es pensa, i alguns estudio- 
sos repeteixen de vegades, que els joves es comporten d'una determinada 
manera pel fet de ser joves biolbgicament, per tenir una edat determinada. 
Ni la psicologia ha afirmat que existeixi una personalitat jove ni s'ha de- 
mostrat que característiques biolbgiques determinin el comportament humh. 
Per tant, caldrh cercar en el camp social I'explicació de les regularitats del 
comportament dels joves. Aixb sense oblidar que el fet de coincidir pro- 
cessos evolutius semblants de diferents personalitats pot explicar certs tipus 
de comportament juvenil. 
En aquest sentit cal un esforq de precisió en les categories descriptives 
o analítiques que es proposen com a marc tebric per a I'estudi de la jo- 
ventut, perqui. siguin útils i clarificadores. 
Per fi, un altre dels trets a comentar de I'article d'Aranguren és 
I'enfocament unitari i global de la joventut. Malgrat que el mateix autor ho 
matisa, possiblement sigui una limitació deguda al moment en qui. Aran- 
guren realitza I'anhlisi. Si entorn dels anys cinquanta podem definir una 
nova etapa en I'evolució de la joventut com a categoria social, qualsevol 
observador d'aquella $poca estava més interessat per la comprensió del 
fenomen en si, cercant I'explicació en la seva globalitat. En canvi, una 
vegada desenvolupada aquesta etapa apareixen amb més intensitat les con- 
<<Papers)>: Revista de Socidogia 
tradiccions internes i la diferenciació més meticulosa dels seus components. 
Des d'aquest punt de vista es justificaria que avui hom es pregunti per 
<(les joventutss i no per una sola joventut. 
Hom ha cercat aquestes diferhncies en la divisió tradicional de la so- 
cietat en classes socials, per6 el resultat no acaba de correspondre's amb la 
realitat. Crec que els diferents tipus de joventut tenen més a veure amb 
els diferents ritmes i articulacions amb els quals s'han produ'it els canvis 
socials que s'han esmentat abans, com a factors coadjuvants en la consti- 
tució del món juvenil. És a dir, que la diferent articulació dels joves en 
els processos de canvi descrits defineix joventuts diferents. 
És evident que aquests canvis socials estan interrelacionats amb les clas- 
ses socials, per6 les seves repercussions sobre la joventut no es poden reduir 
a la influsncia de les classes socials. 
En síntesi, un article que cal no oblidar. 


Crossref

https://papers.uab.cat/article/download/v25-homs/pdf-ca

Notes a l'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut Europea

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Crossref