Cases i Ibàñez, Adrià

Manuscrits Revista d història moderna

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aquest treball d’investigació s’ha d’entendre en el marc del moviment renovadorque la història de la guerra va iniciar a finals del segle passat. Fins aquell moment,aquest tipus de corrent historiogràfic s’havia dedicat a relatar efemèrides de per-sonatges il·lustres i a descriure batalles memorables de gran transcendència. De lamà d’historiadors anglosaxons com Michael Roberts, entre d’altres, es va iniciaraquest procés que, mica en mica, guanyà qualitativament. Posteriorment, altresinvestigadors van posar l’accent en aspectes tecnològics, econòmics i socials,donant peu a una nova manera d’historiar els fenòmens bèl·lics durant l’èpocamoderna. A Catalunya, com en altres ocasions, la renovació es va produir algunsanys més tard i va tendir a seguir aquests models que provenien d’Europa.Des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, arreu de l’Estat s’han pro-duït investigacions que han obert nombroses escletxes de llum. Virgínia León,Carme Pérez, Antonio Espino i Francisco Andújar —entre altres— han fet inves-tigacions excel·lents que, sens dubte, han esdevingut referents a l’hora d’elaborarel nostre projecte intel·lectual. Amb la intenció de continuar la línia de recerca ini-ciada per aquests autors, vam plantejar-nos com a objectiu principal fer un primerpas per historiar el front català durant la Guerra de Successió espanyola. Ara bé,enlloc d’interessar-nos en temàtiques que ja han estat treballades, com la dimensiópolítica de l’enfrontament o l’evolució de la guerra —processos imprescindiblesper entendre el període—, hem preferit posar el nostre focus d’atenció en la quo-tidianitat dels militars de l’època. Per aquesta raó, la mobilització, les forces auxi-liars, les condicions de vida, els allotjaments i l’assistència a la tropa són lesqüestions clau en les quals ens havíem d’abocar.Per dur a terme el nostre propòsit, hem procurat proveir-nos d’una bona basebibliogràfica i, posteriorment, treballar algunes fonts documentals de l’arxiu del’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Concretament, els manuscrits consul-tats han estat el registre d’entrades de malalts del mateix hospital. Seguidament,Manuscrits 27, 2009 193-194Guerra i vida quotidiana a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714)1Adrià Cases Ibáñez1. Treball de recerca de 20 crèdits del màster d’«Història Comparada (segles XVI-XX)», dirigit peldoctor Antonio Espino López i llegit el 15 de setembre de 2008 en el Departament d’HistòriaModerna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, davant el tribunal formatpels doctors Antoni Simon i Tarrés, Antonio Espino López i Oriol Junqueras i Vies.l’elaboració de dues bases de dades —una per a civils amb 1.268 registres i l’altraper a militars, de 897 registres— ens han permès recopilar diversos camps d’in-formació (nom, precedència, data d’entrada a l’hospital, data de sortida, òbit, salaon s’ingressa, vestuari i, en cas dels militars, regiment i companyia) de totes aque-lles persones naturals del Regne de València.En línies generals, hem conclòs que l’Hospital de la Santa Creu va esdevenirun centre de gran importància durant la Guerra de Successió i va ser fonamentalper assistir al gran volum de militars mobilitzats que arribaven a Barcelona perdefensar els interessos de Carles III. Segons els nostres càlculs, un de cada qua-tre usuaris que ingressava entre el 1705 i el 1714 era militar. D’altra banda, tambéens sembla remarcable subratllar el moviment migratori que es va derivar de labatalla d’Almansa, ja que a partir del mes de maig de 1707 Barcelona començaa rebre una allau notòria de refugiats. Aquest moviment queda perfectament plas-mat a la documentació, atès que en pocs mesos, els registres hospitalaris corres-ponents a persones d’origen valencià es multipliquen per quatre. A més, si ensfixem en les variables generacionals d’aquesta migració, observem que el perfilcorrespon a famílies senceres més que a segments d’edats concretes.Les idees i els interrogants per encarar el futur d’aquesta recerca han estat cons-tants. Això demostra que encara resta molta feina per poder cobrir amb garantiesla totalitat dels objectius plantejats. Quan vam interessar-nos per la temàtica noérem conscients de les possibilitats que la documentació oferia. Per aquest motiu,actualment, elaborem una tesi doctoral que preveu la totalitat dels militars que vaningressar a l’Hospital de la Santa Creu. A més, els fons arxivístics que contenenels grans centres de documentació estatals —Biblioteca Nacional, Archivo HistóricoNacional i Archivo General de Simancas—, a part dels centres d’àmbit català, enspermetran cloure una investigació just quan es commemori el tercer centenari de lafi del conflicte.194 Manuscrits 27, 2009 Adrià Cases Ibáñez

Guerra i vida quotidiana a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714)

Cases Ibáñez, Adrià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aquest treball d’investigació s’ha d’entendre en el marc del moviment renovador
que la història de la guerra va iniciar a finals del segle passat. Fins aquell moment,
aquest tipus de corrent historiogràfic s’havia dedicat a relatar efemèrides de per-
sonatges il·lustres i a descriure batalles memorables de gran transcendència. De la
mà d’historiadors anglosaxons com Michael Roberts, entre d’altres, es va iniciar
aquest procés que, mica en mica, guanyà qualitativament. Posteriorment, altres
investigadors van posar l’accent en aspectes tecnològics, econòmics i socials,
donant peu a una nova manera d’historiar els fenòmens bèl·lics durant l’època
moderna. A Catalunya, com en altres ocasions, la renovació es va produir alguns
anys més tard i va tendir a seguir aquests models que provenien d’Europa.
Des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, arreu de l’Estat s’han pro-
duït investigacions que han obert nombroses escletxes de llum. Virgínia León,
Carme Pérez, Antonio Espino i Francisco Andújar —entre altres— han fet inves-
tigacions excel·lents que, sens dubte, han esdevingut referents a l’hora d’elaborar
el nostre projecte intel·lectual. Amb la intenció de continuar la línia de recerca ini-
ciada per aquests autors, vam plantejar-nos com a objectiu principal fer un primer
pas per historiar el front català durant la Guerra de Successió espanyola. Ara bé,
enlloc d’interessar-nos en temàtiques que ja han estat treballades, com la dimensió
política de l’enfrontament o l’evolució de la guerra —processos imprescindibles
per entendre el període—, hem preferit posar el nostre focus d’atenció en la quo-
tidianitat dels militars de l’època. Per aquesta raó, la mobilització, les forces auxi-
liars, les condicions de vida, els allotjaments i l’assistència a la tropa són les
qüestions clau en les quals ens havíem d’abocar.
Per dur a terme el nostre propòsit, hem procurat proveir-nos d’una bona base
bibliogràfica i, posteriorment, treballar algunes fonts documentals de l’arxiu de
l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Concretament, els manuscrits consul-
tats han estat el registre d’entrades de malalts del mateix hospital. Seguidament,
Manuscrits 27, 2009 193-194
Guerra i vida quotidiana a la Catalunya 
del canvi dinàstic (1705-1714)1
Adrià Cases Ibáñez
1. Treball de recerca de 20 crèdits del màster d’«Història Comparada (segles XVI-XX)», dirigit pel
doctor Antonio Espino López i llegit el 15 de setembre de 2008 en el Departament d’Història
Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, davant el tribunal format
pels doctors Antoni Simon i Tarrés, Antonio Espino López i Oriol Junqueras i Vies.
l’elaboració de dues bases de dades —una per a civils amb 1.268 registres i l’altra
per a militars, de 897 registres— ens han permès recopilar diversos camps d’in-
formació (nom, precedència, data d’entrada a l’hospital, data de sortida, òbit, sala
on s’ingressa, vestuari i, en cas dels militars, regiment i companyia) de totes aque-
lles persones naturals del Regne de València.
En línies generals, hem conclòs que l’Hospital de la Santa Creu va esdevenir
un centre de gran importància durant la Guerra de Successió i va ser fonamental
per assistir al gran volum de militars mobilitzats que arribaven a Barcelona per
defensar els interessos de Carles III. Segons els nostres càlculs, un de cada qua-
tre usuaris que ingressava entre el 1705 i el 1714 era militar. D’altra banda, també
ens sembla remarcable subratllar el moviment migratori que es va derivar de la
batalla d’Almansa, ja que a partir del mes de maig de 1707 Barcelona comença
a rebre una allau notòria de refugiats. Aquest moviment queda perfectament plas-
mat a la documentació, atès que en pocs mesos, els registres hospitalaris corres-
ponents a persones d’origen valencià es multipliquen per quatre. A més, si ens
fixem en les variables generacionals d’aquesta migració, observem que el perfil
correspon a famílies senceres més que a segments d’edats concretes.
Les idees i els interrogants per encarar el futur d’aquesta recerca han estat cons-
tants. Això demostra que encara resta molta feina per poder cobrir amb garanties
la totalitat dels objectius plantejats. Quan vam interessar-nos per la temàtica no
érem conscients de les possibilitats que la documentació oferia. Per aquest motiu,
actualment, elaborem una tesi doctoral que preveu la totalitat dels militars que van
ingressar a l’Hospital de la Santa Creu. A més, els fons arxivístics que contenen
els grans centres de documentació estatals —Biblioteca Nacional, Archivo Histórico
Nacional i Archivo General de Simancas—, a part dels centres d’àmbit català, ens
permetran cloure una investigació just quan es commemori el tercer centenari de la
fi del conflicte.
194 Manuscrits 27, 2009 Adrià Cases Ibáñez


Guerra i vida quotidiana a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert