Index de les obres ressenyades: Josep Maria ESCOLÀ i TUSET, Pseudo-Cebrià : Poemes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2007

Cruz Palma, Óscar Luis de la

Diposit Digital de Documents de la UAB

200 Faventia 29/2, 2007 RessenyesESCOLÀ I TUSET, Josep MariaPseudo-Cebrià: PoemesBarcelona: Fundació Bernat Metge, 2007Escriptors Cristians. 145 p. (doble paginació: text llatí-català) + índexISBN: 978-84-7225-882-3Faventia 29-2 001-206  11/6/09  17:54  Página 200L’atribució a Pseudo-Cebrià dels poemesque edita críticament J. M. Escolà en aquestvolum és el resultat d’una conclusió. Aquestspoemes han estat assignats a Cebrià (bisbede Cartago entre el 248 i el 258) i, sovint, aTertul·lià, però els erudits han conjecturatsobre la identificació amb altres autors cris-tians o anònims dels segles IV i V. Ensmovem, doncs, amb una atribució queoscil·la, almenys, entre tres-cents anys, enel context del cristianisme primitiu i en unperíode decisiu per a la formació de la doc-trina cristiana. Els arguments de l’atribucióa Pseudo-Cebrià queden clarament resumitsi exposats en l’estudi d’introducció. Lespeces editades són les següents: Sodoma, DeIona, Ad senatorem, De Pascha i De resu-rrectione mortuorum. A més d’aquests,Escolà estudia també un poema fragmenta-ri titulat Genesis, relacionat tradicionalmentamb les peces editades, del qual només esconserva un fragment, probablement unaversió versificada del primer llibre de l’AnticTestament —l’existència versificada com-pleta del qual és, fins ara, una hipòtesi. Ambaquesta idea, és útil relacionar el Sodoma i elDe Iona.L’estudi d’introducció se centra en elsproblemes de transmissió, conservació i atri-bució. És estrictament filològic i no entra enles qüestions doctrinals relacionades ambels autors als quals s’han atribuït els poe-mes. Les notes que il·lustren la traducciócatalana són del mateix caire: atenen sis-temàticament la identificació de les fonts iels paral·lels textuals que donen suport a lescomposicions. Posen de relleu aspectes com-positius (com ara recursos estilístics i retò-rics, tòpics, temes cristians o cristianitzats,etc.), lingüístics i culturals. Les notes fanevident la continuïtat entre el món clàssic ila cultura cristiana medieval. De tant en tant,comenten les dificultats dels passatges obs-curs (llocs corromputs per la transmissió,conjectures dels editors, versos interpolats,etc.) i permeten tastar —per dir-ho literà-riament— la salada suor causada per la cruxdesperationis que ha hagut de patir el seueditor. En suma, la traducció catalana és almateix temps un comentari als textos delvolum, i resulten útils per realitzar l’estudide conjunt de la cultura llatina tardoantiga.Cada un dels poemes, com és habitual enles edicions de la FBM, és presentat ambuna notícia preliminar on queden enregis-trats els problemes principals i la descripciódels manuscrits i les edicions que l’hantransmès. Cal remarcar que J. M. Escolà havist totes les edicions impreses (i segonesrevisions) existents, des de l’època huma-nística, i les ha incorporades a la seva obra,com cal fer idealment en una edició crítica:no se n’ha estalviat cap i, en comparacióamb les edicions crítiques existents, n’hi haincorporat de noves. Només per aquest fet,malgrat que no sigui l’única raó per asse-gurar-ho, es pot dir que Escolà ofereixl’edició crítica més completa i científica-ment rigorosa d’aquests poemes. No li hacalgut fer conjectures, n’ha tingut prou ambles que n’han fet els altres, sempre recolli-des al conjunt. De tant en tant, d’acord ambG. Pasquali, ha hagut de triar la lectura delseditors per davant de la lectura dels manus-crits conservats. Els estudis d’introducció que ha realit-zat per a cada un dels poemes exhaureixenles notícies disponibles: la relació de conti-nuïtat entre el Sodoma i el De Iona, que,segons suggereix, podrien formar part de lacitada hipotètica versió versificada de laBíblia; el poema dirigit Ad senatorem queha apostatat en favor dels cultes de la GranMare i d’Isis, tema que encaixa bé amb elUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes Faventia 29/2, 2007 201Faventia 29-2 001-206  11/6/09  17:54  Página 201context dels segles IV i V, però també ambl’acció de sant Cebrià contra els idòlatresdel seu temps i per la unió de l’Església; eltractament dels temes doctrinals cristiansdel De Pascha i el De resurrectione mor-tuorum, amb un reguitzell d’autors clàssics,sobretot Virgili i Ovidi, fenomen típic delsautors cristians de l’antiguitat tardana.L’enorme tradició textual del De Pascha,que és com dir la seva fama, permet apro-fundir l’estudi d’aquest poema i veure-hi untema universal en la literatura cristianamedieval: la descripció al·legòrica de l’ar-bre nascut al Gòlgota, com a símbol de ladoctrina cristiana, junt amb la fons uitae, elsfruits del qual són pretesos pels homes deJIMÉNEZ SÁNCHEZ, Juan AntonioLa cruz y la escena. Cristianismo y especAlcalá de Henares: Servicio de Publicaciode Henares, 2006, 189 p. ISBN 84-8138-727-4nombroses nacions. Amb aquest poema a lamà, s’entén molt millor el locus amoenusque emmarca l’escenari de molts textos cris-tians, com ara el Liber de gentilis et tribussapientibus de Ramon Llull. L’haurem decomparar.No volem deixar d’esmentar que l’autorha volgut, en dedicar-los aquesta edició,honorar els mestres Joan Bastardas i VirgilioBejarano. J. M. Escolà aconsegueix mante-nir impecable la qualitat dels estudis sobreel llatí tardoantic i medieval llegada pels seusprofessors. En pot estar ben satisfet. Óscar de la Cruz Palmatáculos durante la Antigüedad Tardíanes de la Universidad de Alcalá El llibre de Juan Antonio Jiménez Sánchezconstitueix una interessant aproximació alsespectacles vigents a l’antiga Roma (ludi cir-censes, ludi scaenici, munera i uenationes)al llarg de l’anomenada «antiguitat tardana»,i sobretot a les circumstàncies en què els seusprotagonistes visqueren i desenvoluparen laseva activitat lúdica. En paraules del mateixautor, amb aquest llibre es pretén, «apreciarla popularidad de la que gozaban estos ído-los de la Antigüedad, la postura de la Iglesiarespecto a ciertas manifestaciones de origenpagano —como eran los espectáculos públi-cos—, determinados aspectos de la legisla-ción civil de época tardía y otros asuntos dediversa naturaleza, como, por ejemplo, losde tipo sociológico» (p. 12).L’autor és un autèntic especialista en lamatèria. Ha centrat la seva activitat com ainvestigador en l’àmbit dels espectacles a labaixa romanitat i ha publicat els seus resul-tats a revistes i congressos, tant nacionalscom internacionals. L’any 2001, va presen-tar la tesi doctoral, amb el títol Poder impe-rial y espectáculos en Occidente durante laAntigüedad Tardía, dirigida pel Dr. JosepVilella, professor de la Universitat deBarcelona. A més, ha desenvolupat estudispostdoctorals a la Université Charles DeGaulle-Lille III i, actualment, és membre delGRAT (Grup de Recerques en AntiguitatTardana) de la Universitat de Barcelona. El llibre es troba dividit en un total de siscapítols d’extensió desigual. El primer estàdedicat a l’anàlisi de la legislació canònicaque va regular els espectacles i la situaciódels seus professionals (p. 15-37). L’autorparla de com l’Església es va mostrar sem-pre intransigent davant d’aquests especta-cles heretats de la Roma pagana, que els vaqualificar d’immorals i idolàtrics. A més,els consideraren causa de pecat mortal, jaque incitaven a la bogeria al circ, a la luxú-ria al teatre i a la crueltat a l’amfiteatre.L’autor es remunta a finals del segle II d.C.,quan Tertulià denuncia, per primer cop, enDe spectaculis l’assistència dels cristians alsjocs, i explica com, en consonància amb

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v29n2/02107570v29n2p200.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB