En el marc de la història de la transmissió escrita de l'Alcorà (al-Qur'ān), l'article fa referència a l'evolució de la forma i l'estructura del text en relació amb l'oralitat del missatge original, a l'existència de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islàmica i al seu reflex en les traduccions. L'atenció se centra, sobretot, en la primera traducció sencera coneguda de l'Alcorà al llatí, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradició magribina i andalusina de tractament del text.Within the framework of the history of the written transmission of the Qur'an, this paper refers to the evolution of some formal aspects of the text in relation to the original oral message as well as to the existence of different textual traditions inside the Islamic community and their reflection in several translations. Special attention is devoted to the first known Latin translation of the Qur'an, achieved by Robert of Ketton (ca. 1141-1143) in the Ebro Valley of the Iberian Peninsula, and points out its documental value as a witness of a contemporary textual tradition in al-Andalus and the Maghrib
